Seixanta personalitats han firmat el manifest del PSC que promet impulsar «l’Espanya del diàleg»

El PSC, juntament amb Manuel Cruz, ha presentat el manifest “Ara, Senat. Ara diàleg” per reforçar la cambra alta i el diàleg

El PSC ha presentat avui un manifest signat per una seixantena de personalitats, entre els quals l’exfiscal Carlos Jiménez-Villarejo, el cantautor Joan Manuel Serrat o els exalcaldes de Barcelona Jordi Hereu i Joan Clos, que han donat el seu suport a la candidatura del PSC al Senat, encapçalada per l’actual president de la cambra, Manuel Cruz.

El manifest comença “Espanya és un país plural i divers”, però no fa cap referència explicita ni a la plurinacionalitat ni a Catalunya. L’objectiu que persegueix el PSC amb aquest manifest és doble; per una banda abordar els nous problemes socials des del diàleg plural, i per una altra, impulsar un nou pacte territorial fruit d’aquest diàleg.  Com ha explicat el candidat a la presidència del Senat, Manuel Cruz, “al Congrés regna la immediatesa i s’emporta tot el protagonisme”, fet que provoca que es legisli tenint cura del que es dirà, mentre que al Senat, es poden portar a terme pactes, ja que l’atenció mediàtica no encotilla tant els discursos. En aquest sentit, Cruz ha recalcat que en “la vessant territorial necessitem acords”, i que el Senat és un bon lloc per entaular-los.

“Amb X no”

L’actual president en funcions de la cambra alta també ha mostrat el seu rebuig a la consigna que molts electors fan de “Amb X no”, precisant que “VOX no compta, òbviament”. Manuel Cruz es refereix a totes aquelles demandes dels electors, que exclouen futurs pactes electorals, com vam poder escoltar en la celebració de la victòria socialista de les passades eleccions del 28-A. “Per un costat ens limiten l’espai fins a límits incomprensibles i per un altre ens demanen capacitat de dialogar”, ha reflexionat Cruz.

“No s’ha de confondre diàleg amb negociació”

Un altre dels apunts que ha deixat sobre la taula el candidat socialista al Senat, és que “no s’ha de confondre el diàleg amb la negociació”, ja que el diàleg és previ, és “l’avantsala de la negociació”. I també ha volgut fer èmfasi en què sense reconeixement no existeix aquest diàleg, posant d’exemple a la CUP i a VOX, “els extrems mai trobaran solucions” al problema català, perquè “no és que no es reconeguin, és que s’exclouen directament”. És per això que Manuel Cruz ha demanar enfortit les posicions que aposten per la convivència, fent referència a les “terceres vies”.

Pel que fa a una possible reforma del Senat, Cruz ha explicat que tot i no tocar la Constitució, degut a la seva complexa reforma, “podem fer gestos federalistes”. En aquest sentit, ha volgut destacar la importància de la Comissió General de CCAA i reunions com la de presidents autonòmics. Una de les demandes principals de l’acte, ha estat la de convertir el Senat en una cambra de segona lectura vertadera, on es puguin debatre aquelles qüestions importants amb calma, per enviar propostes coherents i solides al Congrés dels Diputats.

Read more

El govern sociocomú pacta amb JxCat i ERC i obre la porta a un acord pels pressupostos

ELOI DE MIGUEL I ARIANA RUIZ El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns un recàrrec sobre la taxa turística de la ciutat. Els comuns, el PSC i JxCat han donat suport a la iniciativa que ERC ha portat a votació. L’última paraula, però, la tindrà el Parlament, on es votarà la modificació de la llei que regula aquest impost. L’ampli consens al consistori fa presagiar que no tindrà massa complicacions per superar aquest darrer tràmit.

Contra la il·legalitat

El recàrrec era una de les propostes centrals que el partit republicà portava al seu programa. Consisteix en un increment de fins a 4 euros per pernoctació o estança de creuer. A més, la totalitat d’aquests ingressos engreixarien les arques de l’ajuntament. Amb la taxa vigent, només la meitat es queden a la ciutat. El 2018 van ser 9 milions d’euros. El regidor de Turisme, Xavier Mercè, no ha avançat quan es podria arribar a recaptar amb el recàrrec. Sí que ho ha fet el regidor d’ERC Miquel Puig, qui ha aproximat els beneficis en uns 100 milions d’euros.

Tot i que encara no se sap a què es destinarà aquesta suma, ERC advoca per la creació d’un fons que permeti lluitar contra l’activitat turística il·legal. Considera que la nombrosa afluència de turistes comporta un desgast per la ciutat, sobretot en aquelles zones que reben més visitants. Precisament, el preu del recàrrec serà més alt en aquelles zones amb més concurrència turística. També variarà en funció de l’època de l’any.

Aquest acord en matèria fiscal obre la porta a un pacte major, el dels pressupostos municipals. De materialitzar-se, trencaria la tendència del primer mandat de Colau, on les pròrrogues i les mocions de censura van estar a l’ordre del dia. Tan sols el primer any es van consensuar els comptes municipals. De moment, tant Ernest Maragall com Elsa Artadi, ja han mostrat la seva predisposició a arribar un acord amb el govern sociocomú.

Diferències territorials

Barcelona compta amb una taxa turística que fluctua entre els 1,1 i 2,25 euros. A Menorca, Palma de Mallorca o Eivissa oscil·la entre 2 i 4 euros. Ciutats com Florència (entre 4 i 5,5 euros) o Roma (de 4 a 7 euros) apliquen un preu superior en comparació amb la taxa actual del consistori barceloní.

Aprovació polèmica

El Gremi d’Hotelers de Barcelona ja ha anunciat que acudirà als tribunals en cas que l’Ajuntament aprovi l’increment de la taxa. Per la seva banda, l’Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur) també ha manifestat la seva rebutja a la pujada.

Read more

La política municipal difereix de la política nacional

Tres setmanes després que es duessin a terme les eleccions municipals, s’han celebrat els plens de constitució dels ajuntaments dels pobles i ciutats de Catalunya i Espanya. En molts d’ells, s’han hagut d’unir dues o més forces polítiques per tal de formar govern, i alguns pactes entre partits han aixecat polèmica perquè difereixen completament de la política nacional.

És el cas de Sant Cugat, Mireia Ingla, candidata d’Esquerra Republicana ha estat escollida com a nova alcaldessa de la ciutat amb el suport del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i de la Crida d’Unitat Popular (Cup). Amb aquest acord, pretenen organitzar un govern d’esquerres i han desbancat a Junts x Catalunya, qui amb el nom de Convergència i Unió portava governant des de feia més de tres dècades.

Ramon Tremosa, critica el pacte d’esquerres de Sant Cugat

Badalona, la quarta ciutat més gran de Catalunya a nivell de població, ha protagonitzat una altra unió de forces atípic. Àlex Pastor (PSC), ha estat reelegit alcalde amb el suport d’ERC i En Comú Podem. D’aquesta manera, han superat a la llista més votada, la del Partit Popular liderada per Xavier García-Albiol.

Finalment, Barcelona ha estat un altre centre de tensió.  Ada Colau, ha aconseguit començar el seu segon mandat amb el suport del PSC i els vots dels independents de Ciutadans, després de que Manuel Valls anunciés que “estava disposat a inverstir-la per evitar que l’ajuntament caigués en mans dels independentistes”. Així doncs, Ernest Maragall (ERC), líder de la llista més votada, no serà l’alcalde de la capital catalana. Com a carambola d’aquest acord municipal, Jaume Collboni, líder municipal del PSC serà el president de la Diputació de Barcelona.

Centenars de persones s’han concentrat davant de l’Ajuntament de Barcelona. Per un costat, independentistes que protestaven contra Ada Colau i, per l’altre costat, simpatitzants d’En Comú Podem que celebraven la investidura de la seva líder.

 

Read more

La nova fractura socialista

HELENA CABALLERIA (@lenabatlle)

Aquests darrers anys han estat convulsos pel partit socialista espanyol, que ha hagut de fer front a uns resultats més baixos dels esperats i a una batalla interna entre els partidaris de Susana Díaz i Pedro Sánchez. Ara, després del referèndum de l’1 d’octubre i la decisió del partit de fer costat al Partit Popular, el PSOE té un altre conflicte obert.

L’1 d’octubre ha marcat un abans i un després en la història de Catalunya i d’Espanya, però també en la història socialista. La victòria del ‘sí’ per majoria i el discurs posterior de Puigdemont, el dia 10, en el qual acceptava el mandat del poble però posava la independència en suspensió, va obligar als socialistes a posicionar-se. Pedro Sánchez va dir aleshores que recolzaria quasevol decisió del govern popular per aturar la independència. Això ha implicat acceptar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, aprovada al senat el passat divendres amb 214 vots a favor (PP, PSOE, C’s, UPN, Foro i CC).

El suport al Govern de Mariano Rajoy ha portat molta controvèrsia dins les files del grup socialista, sobretot a Catalunya. Aquí el repàs de la fractura socialista:

9 d’octubre

Pedro Sánchez va explicar que donaria suport a l’Executiu en l’aplicació de l’article 155. El número u del PSOE va afirmar que “una DUI no te cabuda en cap estat social i de dret. I, per tant, de la mateixa manera que oferim la mà per dialogar, també donarem suport a la resposta de l’estat de dret davant qualsevol intent de trencament unilateral”. Tanmateix, no descartava la via del diàleg.

 

Dos dies després, l’11 d’octubre, Sànchez avalava el requeriment de Rajoy d’una resposta clara per saber si s’havia declarat la independència o no. Això va passar després de la sessió parlamentària on Puigdemont va acatar el mandat popular però va posar en suspensió la independència.

22 d’octubre

Sorgeixen les primeres discrepàncies públiques i en conjunt respecte la decisió socialista d’aplicar el 155. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, va dimitir com a membre de l’Executiva del PSOE. Amb ella, altres alcaldes del PSC van desmarcar-se del posicionament del partit. «Expressem el nostre més radical desacord i rebuig a l’aplicació de l’article 155 i les mesures que se’n deriven, comunicades aquest matí pel govern de l’Estat», s’exposa en un comunicat signat pels alcaldes de Santa Coloma, Granollers, Terrassa i Castellar del Vallès. Al llarg de la jornada, una vintena d’alcaldes van sumar-se a la iniciativa.

 

24 d’octubre

Els líders del PDECat i ERC a Barcelona, Xavier Trias i Alfred Bosch, van oferir un pacte de governabilitat a Ada Colau si trencava amb el Partit Socialista. Aquesta posició venia donada pel suport socialista al 155. Trias afirmava que “l’Ajuntament de Barcelona no pot donar suport a les decisions gravíssimes que pren la Moncloa tant contra el Govern de Catalunya com la democràcia”. «No es pot estar d’acord amb gent que vol que s’apliqui el 155, i menys si ets la capital de Catalunya. Això és una línia vermella», concloïa l’exalcalde.

Pel seu costat Colau va posar sobre la taula el debat sobre la continuïtat del pacte de govern amb el grup socialista. Tanmateix, l’alcaldessa va afirmar que l’acord amb el PSC havia funcionat bé, però demanava a Collboni que no donés suport al 155.

Dos dies després, es va portar a un ple de l’Ajuntament de Barcelona el rebuig de la ciutat a l’aplicació de l’article 155. El text que evidenciava aquesta oposició es va aprovar, però sense el suport del PSC, que reclamava una doble sessió per votar un altre text que també els pogués representar.

25 d’octubre

Les decisions del PSOE respecte Catalunya també han tingut els seus efectes al País Valencià. Isabel Escudero, ex vicepresidenta segona de les Corts Valencianes fins el 2011, va decidir abandonar el partit per “disconformitat en les últimes decisions polítiques”. Amb ella també ho ha fet Ernest Nabàs, un històric dirigent.

 

27 d’octubre

Mentre al Parlament de Catalunya s’estava votant la declaració de la República Catalana, amb l’abscència del Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista de Catalunya, al Senat estava sobre la taula l’aprovació del 155. El PSOE va adoptar la posició que ja havia anunciat i va votar a favor. Tanmateix, l’expresident de la Generalitat José Montilla va aixecar-se i va marxar abans de la votació. El partit reclamava que votés a favor. «Com a expresident, no podia votar afirmativament. Tinc un compromís amb la institució», va afirmar.

Montilla també va remarcar el fracàs del partit i de la política, en ser incapaç d’evitar tant el 155 com la declaració d’independència. «Desgraciadament hem fracassat, així de clar», va explicar. També va voler donar suport als alcaldes del PSC que van mostrar-se contraris a la intervenció de Catalunya.

 

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

 

Read more

La polèmica del 12-O badaloní a Twitter

La decisió del govern de Badalona no va tenir res a veure amb la d’altres ajuntaments catalans. El govern de Guanyem Badalona va optar per obrir les portes del consistori el dia 12 d’octubre i no celebrar el dia de la hispanitat. Però la diferència entre Badalona i els altres ajuntaments la va marcar García Albiol, que es va assegurar que la proposta de la seva ciutat arribés als tribunals perquè la suspenguessin.

L’endemà, el dia 12, el tinent d’alcaldia Josep Téllez va estripar l’ordre judicial per simbolitzar que el govern municipal no compartia la decisió dels tribunals, i a partir d’aquí, va esclatar tota la polèmica.

Hi ha hagut declaracions des de totes les bandes, però moltes s’han fet a través de twitter. Abans que se sabés la resolució dels jutjats tothom es feia la mateixa pregunta, i el tinent d’alcaldia Josep Téllez ironitzava sobre la trama Gürtel:

Això era el que deien alguns membres del govern, però quan va arribar la decisió del jutge, el diputat del Partit Demòcrata Català Francesc Homs va posar-hi cullerada amb un atac a la CUP. David Fernàndez, no va dubtar a respondre-li.

Finalment, va arribar el gest de protesta davant de l’ajuntament i els partits de l’oposició van atacar les postures de la CUP, Podem i Iniciativa. El líder municipal de Ciutadans Juan Miguel López ho qualificava de ridícul.

Altres, aprofitaven la situació per ironitzar sobre el fet que els jutjats sí que treballessin durant el dia 12 d’octubre.

Un altre que s’hi va afegir, va ser el regidor de Convergència Ferran Falcó, que va criticar tant el PP i les institucions espanyoles com el govern badaloní d’esquerres.

També va tuitejar l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, però ho va fer des de Colòmbia, on es feia una trobada entre alcaldes de grans ciutats del món.

Un dia després de tota la polèmica, El regidor d’ERC Oriol Lladó va remarcar a Vilaweb que la decisió no era a favor de la independència. També va remarcar que el fet d’estripar l’ordre judicial va ser «un gest que va fer José Téllez individualment i que altres regidors no compartíem«. Després va haver de fer un tuit aclarint que no responsabilitzava a José Téllez i que calia fer pinya.

Les discussions continuaven, i mentre els membres dels govern eren a la Ciutat de la Justícia per defensar la seva postura, va aparèixer el tuit del dirigent socialista a Badalona Álex Pastor. Demanava que es qüestionés el pacte d’investidura i s’oferia com a possible nou alcalde demanant el suport a Albiol. Un suport que Albiol no va tardar a denegar-li.

Després de tot, queda clar que els moviments polítics a Badalona no acabaran. El President de la Generalitat també va defensar els regidors badalonins.

Albiol, per la seva banda, avisa que dilluns que ve presentarà novetats per al futur polític de la seva ciutat. Queda clar que només donarà suport a una moció de censura si és per recuperar l’alcaldia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies