2019: eleccions, judicis, protestes i incendis

El 2019 començava ja marcat pel judici del procés, que havia de començar a principis d’any. Es tenia, a més, la mirada ja posada en la sentència, que molts donaven per escrita, i que havia de sortir abans que s’acabés l’any, així com en la resposta ciutadana i institucional a aquesta.

A més, les eleccions també estaven a l’horitzó. Les europees i les municipals ja tenien data, però, amb les majories que tenia Sánchez, unes eleccions generals eren probables. És així com, amb poc més d’un mes, van celebrar-se tres eleccions diferents.

Les majories que van sortir de les eleccions generals de la primavera, però, no van permetre un govern. Així doncs, el 10 de novembre es van celebrar els quarts comicis de l’any. Aquestes eleccions, junt amb el context polític, sembla que permetran una investidura a principis del 2020.

Context preelectoral

Abans d’aquestes últimes eleccions s’han de destacar dos fets. Per una banda, l’exhumació del dictador, i per l’altra, la resposta a la sentència.

No tothom va aplaudir l’exhumació de Franco: mentre uns es queixaven que era innecessari, d’altres defensaven que era massa tard i que no se n’havia d’haver fet tant ressò. Fos com fos, però, tothom va donar la seva opinió sobre l’exhumació, i la xarxa no va poder estar-se’n.

La resposta a la sentència, per la seva banda, es va viure intensament als carrers, però no va ser així a les institucions. Els carrers van viure intensament la sentència i no ho van fer, només, de la mà d’organitzacions com ANC, Òmnium o el mateix Tsunami Democràtic, sinó que va ser cosa de la gent.

Aquest 2019 no ha estat només a Catalunya on la gent ha sortit al carrer. Diversos col·lectius d’arreu del món, com és el cas d’Hong Kong, Xile o Iraq, per exemple. Han sortit al carrer contra la desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica, entre altres.

Incendis

Durant el 2019 s’ha parlat molt, també, dels incendis. A Catalunya, l’estiu va començar amb l’incendi a la Ribera d’Ebre, que es va veure agreujat per l’onada de calor que dificultava les tasques d’extinció. El català, però, no ha estat l’únic incendi: l’Amazones, Alaska, Austràlia o les Canàries són algunes de le szones afectades per incendis aquest any.

Aquests incendis han provocat destrosses i danys personals, materials i immaterials, i posen en alerta sobre el canvi climàtic i les polítiques que es duen a terme per cuidar la natura.

Notre-Dame en Flames – Reuters

.

.

Lluny dels grans incendis forestals i tot i que el seu impacte no és comparable, un altre incendi que ha commocionat a part dels ciutadans aquest 2019 és el de Notre-Dame el 15 d’abril.

Amb aquest va caure l’agulla, així com el sostre que cobria la nau, el cor i el transsepte.

.

.

La imatge de la ciència

Cada any, la ciència fa una gran quantitat de descobriments i tots tenen la seva rellevància. Aquest any, però, ha deixat una imatge que demostra, segons els científics, que les investigacions astronòmiques van en la bona direcció.

Cal recordar que aquesta imatge va ser possible gràcies a la col·laboració de diversos científics d’arreu del món.

La primera imatge d’un forat negre – EC – Audiovisual Service
Read more

Manifestants «radicals»?

El llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació per tractar les diferents protestes polítiques i socials

JOAN VENTURA, PERE MERCADER, JÚLIA MORESO – El Govern i els mitjans xinesos utilitzen la paraula “terrorisme” per referir-se a les protestes de Hong Kong. Segons els enviats de la BBC  aquest adjectiu serveix de “preparació del públic per a una possible repressió”. La utilització de “terrorisme” per a denominar les protestes també ha estat utilitzada per a designar el moviment Tsunami Democràtic per part de l’Estat espanyol. I és que en els adjectius està la batalla del relat.

Segons l’informe de Freedom in the world, el règim autoritari de la Xina ha anat accentuant els seus trets repressius en els últims anys. Controla estretament els mitjans.

Els mitjans tant xinesos com espanyols estan utilitzant una de les estratègies per a la manipulació mediàtica que explicita Noam Chomsky: la del “problema-reacció-solució”. Crear una “situació” perquè el “públic” demani la reacció desitjada. Els manifestants poden ser “antigovernamentals”, “violents” o “prodemocràcia”. Cap d’aquests matisos és gratuït.

En els últims mesos les protestes s’han intensificat als carrers de tot el món. Cada diari s’expressa de manera molt diferent en cada cas, encara que les accions de protesta siguin similars. Cops d’estat, mobilitzacions pacífiques, revoltes, protestes violentes, terroristes… què és què?

Per Roger Cassany, Doctor en Comunicació per la UPF, “el llenguatge es perverteix” en etiquetar als manifestants i les seves accions. Conceptes com “feixistes o constitucionalistes” s’utilitzen en funció dels interessos del mitjà.

Com s’estructura una frase també condiciona el missatge. Segons l’investigador social xilè José Benclowicz, la utilització d’una veu passiva pot servir per “atenuar l’acció negativa o positiva”, traient així la responsabilitat al subjecte en concret. Hi ha qui utilitza la veu activa per parlar de Barcelona: “els manifestants (…) es van  enfrontar durament a la policia catalana”. Però per fer-ho de Hong Kong: “Violents enfrontaments entre la policia i els manifestants”. La veu passiva desculpabilitza el subjecte.

Què és un cop d’estat?

“Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”.

La definició enciclopèdica, que vincula el cop d’estat a les forces armades, es tergiversa en molts casos amb l’objectiu de deslegitimar un moviment polític. Costa saber, quan llegim aquesta expressió al diari, si es tracta d’un “cop d’estat” verídic o simplement es tracta d’una fórmula per embrutar una causa política.

Eldiario.es exposa tres perspectives davant de la situació a Bolívia: la denúncia del cop d’estat; els que celebren la sortida de Morales i “combaten la narrativa del cop”, és a dir, són partidaris que no hi ha hagut cop d’estat; i, per últim, els que davant d’aquesta situació no saben o prefereixen no posicionar-se.

Manifestants “violents”?

“Persona que pren part en una demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”.

Segons Noam Chomsky, utilitzar l’aspecte emocional és una tècnica clàssica que funciona més que fer reflexionar el lector. Centrar-se en l’àmbit personal, en la història d’una persona, fer ús del registre emocional… permet induir comportaments, siguin desitjos o pors, i apel·lar als instints bàsics de la gent.

El tractament de la història de Valentina Miranda, a eldiario.es (“El Chile de la generación sin miedo”), n’és un gran exemple. Empatitzar aquí és molt més fàcil que en casos on els manifestants no deixen de ser un “col·lectiu” o “un grup de persones”.

Protesta o aldarull?

“Acció de reclamar contra alguna cosa; element de comunicació i mobilització”.

La línia editorial del diari o la seva ideologia marca la connotació, negativa o positiva, de les protestes o manifestacions en contra d’un status quo que els manifestants consideren injust. En els casos de Catalunya o Hong-Kong, el diari ABC ha utilitzat les paraules “violència” o “radicals” per deslegitimar-les; també es posa el focus en les “destrosses” que s’han ocasionat i no en l’origen del conflicte. 

https://www.abc.es/espana/abci-tsunami-democratic-201910141648_noticia.html

D’altra banda, quan es pretén justificar les demandes dels manifestants, paraules com “indignació”, les històries personals que hi ha darrere dels manifestants, recalcar les paraules “pacifisme” o expressions com “sortir al carrer” humanitzen el mòbil de la protesta.

Read more

Protestes arreu del món: on i per què

L’actualitat es troba marcada per la reivindicació social. La desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica… Els motius són diversos, però sembla que, entre unes i altres reivindicacions, també poden establir-s’hi alguns paral·lelismes.

Jutgeu per vosaltres mateixos:

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies