Viquidones UPF: la lluita per a la igualtat

Ariadna Coma (@ariadna_coma)

“La Viquipèdia és com un mirall de la societat: si el reflex que hi veus no t’agrada i el vols millorar, t’hi has de posar”, explica Ester Bonet, lingüista especialitzada en l’anàlisi del discurs des de la perspectiva de gènere. I, amb aquesta premissa, el maig de 2016 va començar a buscar un espai per superar la bretxa digital a Internet, on la gent pogués anar i venir lliurement per treballar per un objectiu ferm: detectar la desigualtat i reduir la bretxa de gènere existent a Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia més popular de la xarxa.

Així va néixer Viquidones UPF, un projecte impulsat per Bonet que, amb el suport de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, organitza activitats de sensibilització i conscienciació en matèria de gènere. Obert a tothom, cada dimarts del curs acadèmic l’espai introdueix la perspectiva de gènere en els articles enciclopèdics per multiplicar els continguts relacionats amb les dones i les seves obres, així com qüestions vinculades a la cultura de les dones, els feminismes o la igualtat de gènere, amb el propòsit que no estiguin en una situació minoritària, tant pel que fa al contingut com a l’edició de la pàgina.

 

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

“Les grans dones de la història ja hi són a la Viquipèdia, el repte és donar a conèixer aquelles que han quedat tapades”, assegura Bonet. I és que publicar entrades amb perspectiva de gènere a la plataforma no és una tasca fàcil. Cal trobar múltiples referències i publicacions sobre un personatge per tal de crear-li una pàgina a l’enciclopèdia web. És a dir, s’ha d’haver parlat d’algú prèviament abans que publicat a Viquipèdia. Però demostrar que les dones són rellevants per a intentar que hi apareguin és tota una batalla en un context on la majoria de revisors són homes.

Actualment només el 10% de les persones que escriuen i publiquen en aquesta plataforma són dones. Per tant, que hi hagi un 90% d’editors vol dir que el món s’explica des del punt de vista masculí. “Trobaràs moltes més referències relacionades amb un futbolista que ha guanyat una medalla que no pas d’una dona que ha passat desapercebuda socialment”, assenyala la responsable del projecte. Per aquest motiu, es treballa per augmentar el nombre d’editores “que revisin les pàgines i tinguin la capacitat crítica de canviar aquesta poca representació femenina”, afegeix.

Volem que hi hagi més biografies i temes de dones i volem també que aquesta representació estigui ben treballada. Però sobretot volem augmentar el nombre d’editores de la Viquipèdia, perquè només hi ha un 10%.  – Ester Bonet, responsable de l’espai Viquidones UPF.

UNA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Si bé és cert que la UPF és l’única universitat que disposa d’una unitat com Viquidones, hi ha una consciència internacional de la poca representació femenina a la plataforma que s’ha anat despertant en els darrers anys. Així, s’ha anat creant tota una xarxa universal de dones que treballen per reduir aquesta bretxa, compartir els seus projectes i explicar les activitats que van organitzant. Per exemple, el grup Wikimujeres. Perquè, encara que sigui una iniciativa completament voluntària, cada vegada està més clar que cal canviar les coses per seguir avançant.  

Read more

L’art pels drets humans impregna el metro de Barcelona

Neus Masnou Llobera

El projecte Umbral recull 13 exposicions repartides per diverses parades del metro

Passos llargs i ràpids, corredisses fins i tot, són el més habitual als passadissos del metro de Barcelona. És per això que és possible que hagis freqüentat alguna parada de la Línia 1, 3 o 4 sense assabentar-te gaire del que hi ha de nou aquesta setmana.

DSC09405 (2)-min

Plaça Espanya sortint de la línia 1

 

Es tracta de l’art del projecte Umbral, un conjunt d’exposicions dirigit per Imma Prieto que busca crear en l’àmbit públic un espai per a la reflexió del fenomen de la migració, en motiu del 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Del 10 de desembre al 6 de febrer, els passatgers del metro de Barcelona podran apreciar, o més aviat trobar per casualitat, les apostes artístiques d’autors d’orígens i estils molt diferents entorn del tema dels refugiats.

Algunes de les exposicions es camuflen en l’ambient del metro. És el cas de les obres dels andalusos Rogelio López Cuenca i Elo Vega, els quan han apostat per la creació d’obres visuals que imiten tots els aspectes estètics de la publicitat des d’un punt de vista crític.

DSC09414 (3)-min

La gent passeja per davant l’exposició sense assabentar-se

 

Altres apostes inclouen una llarga llista de noms de refugiats morts per diferents condicions, en un dels passadissos del metro de Passeig de Gràcia i la frase «és aquest món la nostra patria? a l’estació de Sants. Dues, d’entre moltes formes, de fer que tots junts parem una mica més d’atenció, no només a aquella estació que trepitgem diàriament, sinó també a una polèmica ciutadana que ens afecta a tots.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies