2019: eleccions, judicis, protestes i incendis

El 2019 començava ja marcat pel judici del procés, que havia de començar a principis d’any. Es tenia, a més, la mirada ja posada en la sentència, que molts donaven per escrita, i que havia de sortir abans que s’acabés l’any, així com en la resposta ciutadana i institucional a aquesta.

A més, les eleccions també estaven a l’horitzó. Les europees i les municipals ja tenien data, però, amb les majories que tenia Sánchez, unes eleccions generals eren probables. És així com, amb poc més d’un mes, van celebrar-se tres eleccions diferents.

Les majories que van sortir de les eleccions generals de la primavera, però, no van permetre un govern. Així doncs, el 10 de novembre es van celebrar els quarts comicis de l’any. Aquestes eleccions, junt amb el context polític, sembla que permetran una investidura a principis del 2020.

Context preelectoral

Abans d’aquestes últimes eleccions s’han de destacar dos fets. Per una banda, l’exhumació del dictador, i per l’altra, la resposta a la sentència.

No tothom va aplaudir l’exhumació de Franco: mentre uns es queixaven que era innecessari, d’altres defensaven que era massa tard i que no se n’havia d’haver fet tant ressò. Fos com fos, però, tothom va donar la seva opinió sobre l’exhumació, i la xarxa no va poder estar-se’n.

La resposta a la sentència, per la seva banda, es va viure intensament als carrers, però no va ser així a les institucions. Els carrers van viure intensament la sentència i no ho van fer, només, de la mà d’organitzacions com ANC, Òmnium o el mateix Tsunami Democràtic, sinó que va ser cosa de la gent.

Aquest 2019 no ha estat només a Catalunya on la gent ha sortit al carrer. Diversos col·lectius d’arreu del món, com és el cas d’Hong Kong, Xile o Iraq, per exemple. Han sortit al carrer contra la desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica, entre altres.

Incendis

Durant el 2019 s’ha parlat molt, també, dels incendis. A Catalunya, l’estiu va començar amb l’incendi a la Ribera d’Ebre, que es va veure agreujat per l’onada de calor que dificultava les tasques d’extinció. El català, però, no ha estat l’únic incendi: l’Amazones, Alaska, Austràlia o les Canàries són algunes de le szones afectades per incendis aquest any.

Aquests incendis han provocat destrosses i danys personals, materials i immaterials, i posen en alerta sobre el canvi climàtic i les polítiques que es duen a terme per cuidar la natura.

Notre-Dame en Flames – Reuters

.

.

Lluny dels grans incendis forestals i tot i que el seu impacte no és comparable, un altre incendi que ha commocionat a part dels ciutadans aquest 2019 és el de Notre-Dame el 15 d’abril.

Amb aquest va caure l’agulla, així com el sostre que cobria la nau, el cor i el transsepte.

.

.

La imatge de la ciència

Cada any, la ciència fa una gran quantitat de descobriments i tots tenen la seva rellevància. Aquest any, però, ha deixat una imatge que demostra, segons els científics, que les investigacions astronòmiques van en la bona direcció.

Cal recordar que aquesta imatge va ser possible gràcies a la col·laboració de diversos científics d’arreu del món.

La primera imatge d’un forat negre – EC – Audiovisual Service
Read more

29-O: Primera jornada de vaga indefinida a la UPF

El Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) ha convocat vaga indefinida a les universitats de Catalunya, a partir d’aquest 29 d’octubre. Als instituts de Secundària, l’aturada es convoca per al 30 i 31 d’octubre. El motiu, el fet que els centres universitaris no van garantir les demandes d’“avaluació única i anul·lació de les activitats” que el sindicat va demanar després de la publicació de la sentència del procés, el 14 d’octubre.

A la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants s’han tancat a les tres facultats de Barcelona (Ciutadella, Poblenou i Campus Mar) i a la UPC de Manresa la nit del 28 d’octubre, per tal de preparar els piquets. Cap a les 08:00h d’aquest dimarts (les classes comencen a les 08:30h), professors i estudiants s’han acumulat a les portes dels tres campus. Els piquets han deixat entrar part del personal docent, així com treballadors associats a la universitat, com els de les diferents cafeteries.

Les declaracions del rector de la UPF, Jaume Casals, s’han fet esperar fins la 13:00h d’aquest dimarts. Ha reconegut el dret a l’avaluació única d’aquells alumnes que la sol·licitin, modificant el comunicat que la universitat havia publicat al seu Twitter les darreres hores del dilluns 28 d’octubre.

Alguns professors tampoc han accedit al campus de Poblenou. Els estudiants no aturats han anat marxant: al voltant de les 10:00h del matí, només els vaguistes i alguns curiosos continuaven a les portes de la facultat.

Els piquets de la facultat de Poblenou han protagonitzat uns minuts de tensió quan un estudiant en desacord amb la vaga ha intentat desmuntar les barreres fetes amb cadires i contenidors. Segons després, els estudiants tancats a la facultat han reforçat els piquets, col·locant taules contra les portes d’entrada.

El campus de Ciutadella ha estat el més ocupat. El col·lectiu S’Ha Acabat, que reivindica el dret d’anar a classe, ha mostrat el seu desacord amb els piquets. Alguns estudiants han intercanviat insults i empentes a un costat i l’altre de les barreres.

ALS MITJANS: Els mitjans han realitzat una cobertura prou completa de la primera jornada d’aquesta vaga indefinida. Càmeres i reporters de TV3, Betevé, El Periódico, TVE i d’altres mitjans d’àmbit català i espanyol han estat pendents dels estudiants, dins i fora els campus de la UPF.

A LES XARXES SOCIALS: #VAGA INDEFINIDA i #EstudiantsHoAturemTot han estat les etiquetes promogudes des del sindicat estudiantil. D’aquesta manera, han aglutinat les publicacions de suport a aquesta aturada que, sense data d’acabament, s’ha prolongat durant la jornada del 29 d’octubre.

https://twitter.com/SEPC_Mar/status/1189062981830762496
Read more

JxCat guanya les eleccions europees a Catalunya i Puigdemont obté escó

Carles Puigdemont ha guanyat a Catalunya en les eleccions europees, al capdavant de la llista de Lliures Per Europa, amb el 28,53% dels vots. El PSC, encapçalat per Javi López, ha quedat com a segona força amb un 22,14%, mentre que el vicepresident pres a Soto del Real, Oriol Junqueras, ha obtingut un 21,19% dels vots amb la llista d’Ara Repúbliques. Ciutadans és la quarta força amb un 8,63% dels vots, seguit per En Comú-Podem amb el 8,44% i el PP amb un 5,17%.  El partit d’ultradreta VOX ha aconseguit un 1,99% dels vots.

 

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

Mapa resultat eleccions europees a Catalunya. EFE

L’independentisme ha assolit a Catalunya el 49,75% dels sufragis. La victòria de JuntsxCatalunya i el resultat d’Ara Repúbliques han fet els dos líders a l’exili i a la presó, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, obtinguin a les urnes els seus respectius escons al Parlament Europeu, junt amb l’exconseller Toni Comín, que també té un lloc a l’Eurocambra.

 

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

Carles Puigdemont a Brussel·les. EFE

D’altra banda, és important destacar la victòria d’ERC en les eleccions municipals a Barcelona; Ernest Maragall ha superat a Ada Colau per poc més de 4.800 vots de diferència. Pel que fa a les europees, JuntsxCat també ha resultat ser la força més votada a la capital catalana.

Read more

Paraules preses

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

El passat dimecres 27 de març la Junta Electoral Provincial de Barcelona va decretar que els termes “presos polítics”, “exili” i “judici de la repressió” en referència al procés eren incorrectes, especialment ara amb les eleccions generals del 28 d’abril a l’horitzó. És per això que la Junta Electoral vol mantenir la “neutralitat informativa” en els mitjans de comunicació, i apunta directament a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a les seves reiterades informacions amb aquestes expressions.

Resolució de la Junta Electoral

La polèmica ha sorgit arran del darrer programa de FAQs: Preguntes Freqüents, presentat per Cristina Puig a TV3, en el qual van utilitzar el hashtag ‘#FAQsPrisisPolíticsTV3’ en parlar de la setena setmana del judici del ‘procés’. El Partit Popular a Catalunya ha considerat això com un intent “groller” de burlar-se de la resolució de la Junta Electoral que prohibeix TV3 i Catalunya Ràdio fer ús d’aquestes expressions. Ara els mitjans, els periodistes i els ciutadans es fan la mateixa pregunta: quines expressions es poden utilitzar i quines no?

Glossari pel 'procés'

Glossari interactiu

Queda clar que la Junta Electoral va resoldre que ‘presos polítics’ no és un terme que reprodueixi la realitat, i que la seva forma correcta seria ‘polítics presos’ ja que si s’inverteix l’ordre de les paraules s’interpreta que aquestes persones estan a la presó únicament pels seus ideals polítics. De la mateixa manera, el terme ‘exili’ per fer referència a la situació que viuen persones com Carles Puigdemont o Anna Gabriel, sinó seria més adequat tractar-los de ‘fugats’. La Junta Electoral Provincial de Barcelona també ha prohibit l’expressió ‘judici de la repressió’, i el que més s’adequaria a la neutralitat informativa seria que és un ‘mecanisme legal per defensar l’estat de dret’, tot i que queda una mica extens. Ja només queda per confirmar si la Junta Electoral farà una altra resolució pel terme ‘colpistes’, molt recurrent a televisions com Antena3 o Telecinco.

Read more

El Judici del Procés: com es desenvoluparan les properes sessions?

Ariadna Coma (@ariadna_coma)

Arrenca la tercera setmana del judici del procés al Tribunal Suprem, amb els darrers interrogatoris i l’inici de les declaracions dels testimonis, després que el passat dijous 21 de febrer s’endarrerís la programació marcada pel president de la sala, Manuel Marchena.

Santi Vila, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell eren els quatre últims acusats citats a declarar en l’última sessió del judici del procés. Però la llarga interlocutòria de l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana –que va durar aproximadament 5 hores- va impossibilitar finalitzar amb els interrogatoris als dotze acusats dins els terminis previstos (el 21 de febrer). Així doncs, les declaracions de Cuixart (president d’Òmnium Cultural) i Carme Forcadell (expresidenta del Parlament de Catalunya) s’han hagut d’endarrerir i, amb aquestes, l’inici de la fase testimonial del judici, prevista pel 26 de febrer.

Al llarg d’aquesta setmana, doncs, es calcula que 20 primers testimonis -tots ells polítics, a causa de la proximitat amb les eleccions del 28 d’abril i el 26 de maig- disposaran de 30 minuts cadascun per declarar davant la sala. Els primers deu compareixeran dimecres dia 27; els més esperats són l’expresident Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas i una de les peces clau per a l’acusació del delicte de malversació de fons públics, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro.

Si es compleixen amb els terminis programats pel Tribunal, dijous dia 28 de febrer continuarà la fase testifical del judici, amb els testimonis del lehendakari Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián (ERC) i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, entre d’altres. A més de la intervenció de l’exministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, que es va incloure a última hora a petició de la defensa de l’exconseller Joaquim Forn.

judici

Programació prevista per les properes sessions al Tribunal Suprem. | Elaboració pròpia

I després, què?

Un cop finalitzin les declaracions dels testimonis (aproximadament 500 persones han estat citats a declarar), s’iniciarà la prova pericial del judici. Els pèrits i els experts autors dels informes tècnics que s’han presentat a judici intervindran per demostrar o refutar els indicis que hi ha contra els acusats. Amb tot això, es calcula que el judici es podria allargar fins a 3 mesos, en funció del desenvolupament de les sessions. Un fet que podria solapar-se amb les campanyes electorals de les eleccions del 28 d’abril i també del 26 de maig a l’alcaldia de Barcelona.

Per a recapitular: què ha passat fins ara?

Clica sobre la imatge per veure tot el què ha passat fins arribar al judici.

Read more

Les dates que van marcar la tardor més calenta a Catalunya

27 d'octubre, Declaració Unilateral d'Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

27 d’octubre, Declaració Unilateral d’Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

Fa dies que som a la tardor, una tardor que pot portar records amargs i emocionants a tots els catalans. La tardor de l’any passat ha ocupat i ocuparà sempre un espai a la memòria dels ciutadans i és per això que hem fet una recopilació dels dies clau i més importants de la tardor més calenta que Catalunya ha viscut, la tardor del 2017.

Captura   Captura.PNG2

Per accedir al calendari,  feu clic aquí.

Després de tots aquests dies, es va obrir un procés complicat. Els partits sobiranistes van intentar investir a Puigdemont, sense èxit, però també van temptejar amb altres candidatures, com la de Turull o Jordi Sánchez. L’Estat espanyol i el jutge Llarena van fer impossible les investidures i els ciutadans es van mobilitzar per fer-se sentir i reivindicar la República votada el primer d’octubre i el govern que ells havien escollit el 21-D.

Finalment, un candidat sorpresa va sortir a la llum. Quim Torra va ser triat el 131é President de la Generalitat de Catalunya. Quan va ser investit se’l va titllar de xenòfob i racista per part de l’oposició i del govern espanyol per uns articles que havia fet molts anys enrere. També va rebre crítiques per ser el titella de Puigdemont, exiliat a Bèlgica i molt compromès amb donar vida al Procés per tot Europa.

A un any de la tardor del 2017 les coses han canviat molt, tot i estar igual d’enrocats que al principi. Pedro Sánchez és el nou president d’Espanya i això fa que hi hagi un diàleg entre les dues parts. El problema persisteix i encara s’agreuja més pel fet de que encara hi hagi polítics a la presó i a l’exili, que d’aquí pocs dies ja farà any que hi són, esperant un judici que es presenta polèmic.

Aquells quatre mesos van ser, sense dubte, uns mesos moguts. Un any després que comencés tot, la situació continua tensa i passen les estacions, fins que, algun dia, sigui història.

Read more

El Parlament es querellarà contra el jutge Pablo Llarena

ALEX BENÍTEZ I ORIOL GORDILLO

El ple d’investidura que s’havia de celebrar avui per a nomenar Jordi Sànchez president de la Generalitat haurà d’ajornar-se novament. El jutge del Tribunal Suprem encarregat d’instruir la majoria de causes del procés sobiranista, Pablo Llarena, va vetar ahir per tercera vegada la darrera proposta del nou candidat per a liderar el bloc sobiranista.

A diferència d’altres ocasions, ara s’afegeix l’agreujant d’haver obviat les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, per les quals s’instava l’Estat espanyol a prendre les decisions “necessàries” i respectar els drets polítics de Sánchez. Així, les forces independentistes han optat per materialitzar una decisió que portaven meditant des del passat mes de març, al·legant que la justícia espanyola ha comès una “vulneració de drets”.

Els partits sobiranistes resolen que l’actuació del jutge del Suprem es correspon amb un possible delicte de prevaricació. La proposta avalada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tirarà endavant, ja que gaudeix de majoria a la Mesa de la Cambra Alta del legislatiu, amb quatre dels set representants possibles.

Per la seva banda, Ciutadans va oposar-se a la iniciativa a través del seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que va condemnar la mesura titllant de delicte de malversació de fons el fet “d’invertir diners de tots els catalans” per atendre “l’interès d’una persona”. La formació taronja estudia, al seu torn, recórrer als tribunals la querella impulsada pel bloc independentista. “Són coaccions i amenaces contra el poder judicial que, al final, només està fent la seva feina”, va sentenciar Carrizosa.

Els 25 processats per la causa independentista han estat citats a declarar davant el Tribunal Suprem entre el 16 i el 18 d’abril, sent el candidat Sànchez un d’ells. A tot això, Llarena ha deixat clar que les pressions europees no canviaran la seva instrucció i que no acceptarà cap extradició si no és per delicte de rebel·lió, centre neuràlgic de la causa legal.

Read more

Omplim Brussel·les ja pren forma

Els independentistes desplaçats a Bèlgica el 7 de desembre s’hi manifestaran a les 11h i alguns assistiran a un acte tancat al Parlament Europeu

DAVID EXPÓSITO J. | @expojime97

La iniciativa Omplim Brussel·les, que va sorgir de part de la ciutadania i que ja ha estat assumida per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, busca “expressar des de la capital belga, davant de la Unió Europea, del President i del Govern legítim de Catalunya, la determinació per lluitar per la plena democràcia i aconseguir l’alliberament dels presos polítics” en paraules d’Agustí Alcoberro, vice-president de l’ANC.

Algunes assemblees locals, com l’ANC de Quart, proposen tenyir la capital europea de groc portant globus d’aquest color durant la marxa independentista pels carrers belgues per exigir aquesta posada en llibertat. Tanmateix, des d’Omplim Brussel·les no recolzen la iniciativa ja que no és ecològica: “l’impacte ambiental pot ser desastrós”.

L’acte tancat serà una conferència que, sota la pregunta Pot Catalunya salvar Europa?, tindrà lloc al Parlament Europeu a les 14.30h. En aquesta, s’exposarà com el conflicte independentista “ha posat un mirall davant la UE i els països que s’hi reflexen no estan a l’alçada de les garanties democràtiques: la UE només se salvarà si es referma en els seus valors fundacionals de Llibertat, Justícia, Igualtat i Pau”. El termini d’inscripció va tancar el 25 de novembre amb l’aforament ple i s’habilitarà un lloc web des d’on es podrà seguir la conferència en streaming.

Com viatjar-hi?

L’ANC i Òmnium estan organitzant vols i autocars per «omplir Brussel·les». Una de les opcions que ofereixen les entitats independentistes és anar i tornar el mateix dia de la manifestació, sortint de Barcelona a les 06.00h del matí i tornant-hi a les 22.00h. A l’arribada dels independentistes, un autocar els traslladarà al centre i tornarà a portar-los a l’aeroport al vespre.

L’avió no és l’única opció per viatjar-hi. Assemblees locals de l’ANC també han preparat desenes d’autocars per anar-hi, amb sortida entre els dies 5 i 6 i tornada el 8 o el 9. Per això, els preus varien fins als 300 o 400€, en funció dels dies i els hotels escollits. L’alternativa del tren, sortint de Barcelona-Sants, no és gaire econòmica, ja que puja a més de 400€ per persona, segons elnacional.cat.

Els manifestants també s’estan organitzant per compartir cotxe. Per fer-ho, estan fent servir la pàgina de Facebook d’Omplim Brussel·les, on s’han creat diferents grups d’autogestió per al transport en autocar i cotxes. A més, la solidaritat d’algunes famílies residents a Brussel·les les ha portat a oferir casa seva com a allotjament gratuït per als manifestants.

Josep Baulida és soci de l’ANC i viatjarà a Brussel·les en cotxe amb la seva família. En una trobada amb els companys de televisió de Cetrencada, explica els avantatges d’anar-hi en vehicle propi i per què considera necessari manifestar-s’hi.

Des d’Omplim Brussel·les asseguren estar molt contents amb l’acollida de la iniciativa i estan molt satisfets amb la resposta de la ciutadania.

L’objectiu de tot plegat és apel·lar a la Unió Europea, que ha estat al marge del cas català. Aquest nou episodi busca externalitzar un conflicte que Europa ha considerat sempre un “afer intern” de l’Estat espanyol. Caldrà esperar per saber si la UE segueix desentenent-se’n.

Vídeo Una marxa històrica, un mateix objectiu. La llibertat, d’Omplim Brussel·les, publicat el 7 de novembre de 2017 encoratjant el sector independentista a acudir a l’esdeveniment.
Read more

Esport i política, on està el límit?

La situació política catalana no va mantenir-se al marge del partit del Barça jugat al Camp Nou contra l’Olympiacos

 

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Els clams a favor de la independència i les estelades són sempre presents en els esdeveniments esportius en terres catalanes. Tot i així, el minut 18 del partit de Champions al Camp Nou contra l’Olympiacos va evidenciar que el límit entre política i esport no està tant clar. Com de costum, al minut 17.14, el camp es va omplir d’ovacions i xiscles a favor del procés independentista. En aquesta ocasió, però, els clams van quedar fusionats amb els crits eufòrics pel gol en pròpia de Nikolaou, creant així una literària unió de crits polítics i esportius units en un mateix interval de temps.

A tan sols unes hores que Puigdemont enviés la resposta a la Moncloa que desencadenaria l’aplicació de l’article 155 el proper dissabte, la directiva del Barça va decidir iniciar la trobada amb un gest que incités a la negociació. Amb l’himne de la Champions League de fons, el Camp Nou va desplegar una pancarta de 45×46 metres pactada amb la UEFA, amb el lema “Diàleg, respecte i esport” sota l’escut de l’equip català.

No obstant això, aquesta no era la pancarta que l’Assamblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural volien mostrar, ja que volien incloure una imatge dels presidents d’ambdues plataformes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després de ser enviats a presó sense fiança. Per això, davant la negativa de la UEFA i la nova pancarta, van decidir rebutjar la invitació al camp.

Tot i que el temporal no acompanyava gaire la trobada, els ruixats no van robar l’entusiasme d’aquells que sí van decidir anar al camp. Els clamors que exigien independència i llibertat van ser constants durant tot el partit, així com les pancartes del sí o de democràcia. Tampoc va faltar un gran cartell de l’afició blaugrana amb el lema “Llibertat Jordis”. Alhora, els aficionats no van voler fer ulls grossos als incendis de Galicia, pel que també es va acompanyar la trobada amb un altre cartell amb el lema “Forza Galizia”.

Si encara ens quedava algun dubte de si hi ha un lligam real entre esport i política, minuts abans del partit una guia exposa a un grup de turistes asiàtics com l’equip blaugrana és “més que un club” perquè inclou un component cultural més enllà del caire esportiu. Alhora, també els hi justifica que la rivalitat entre el Barça i el Real Madrid ve per les diferències entre Catalunya i Espanya.

Després de la tensió política al partit contra l’Olympiacos, com es viurà aquest cap de setmana el partit de Lliga contra el Màlaga després de l’aplicació de l’article 155? Haurem d’esperar per veure-ho.

 

Read more

Cop de falç sobre la taula

Sandra Sotillo, @ssotillocosta

Descarrega’t l’arxiu en PDF

L’ANC, l’Òmnium i l’AMI convocaven aquest diumenge passat una manifestació per defensar la democràcia i les institucions catalanes. Demanaven el suport del carrer, i el carrer va respondre. L’avinguda Maria Cristina es va omplir amb crits d’independència i “fora la justícia espanyola”.

A ritme de l’Estaca i acompanyats per la 9ª simfonia de Beethoven, entre els assistents a la mobilització d’aquest diumenge es respirava un ambient festiu i exultant. Semblava un retrobament entre vells amics, aquells que es troben després d’anys vivint separats. I és que, en realitat, també es tractava d’un retrobament. La manifestació de l’11 de setembre d’aquest any va estar repartida per diferents punts de Catalunya, i es respiraven les ganes de tornar a omplir els carrers de Barcelona. I omplir els carrers de Barcelona es va fer. Concretament, l’avinguda Maria Cristina, plena de gom a gom amb els més de 200 autocars que es van desplaçar fins a la capital catalana.

“Per la democràcia. Defensem les nostres institucions”. Aquest era el lema de la concentració organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que animaven al poble català a sortir al carrer en defensa de les institucions públiques catalanes i per fer costat als representants electes que estan sent investigats per diferents causes relacionades amb el procés sobiranista. Però el motiu de la concentració era indiferent. Bé, potser no del tot, però el que realment era important era sortir al carrer. Demostrar que el poble català continua en estat d’alerta.
Ara és l’hora, segadors
Les entitats independentistes estan acostumades a mobilitzar grans grups de persones, i aquesta vegada no va ser menys. Milers de ciutadans, 80.000 segons la Guàrdia Civil, van tenyir l’avinguda Maria Cristina dels colors de l’estelada, entonant crits d’”independència” i de “fora la justícia espanyola”, per mostrar el seu suport als càrrecs electes investigats. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas o els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs no van deixar passar l’oportunitat d’envoltar-se d’estelades i de seguir desafiant el govern espanyol.

Les lleis suspeses, els noms dels investigats, els entrebancs del govern espanyol al procés… i l’escenari convertit en un altaveu per llençar un missatge d’ànim al poble català, i una advertència al nou govern de Mariano Rajoy. Les metàfores no es van fer esperar: la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, avisava que el procés independentista és una carrera de fons, i que ara calia fer “l’esprint final” i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, advertia que era l’hora de “la mobilització permanent”. La de diumenge no serà una manifestació de les que fan història. De fet, és evident que no servirà per aturar les prohibicions de l’estat espanyol. Potser la data del 13N no va ser la millor elecció per fer una manifestació en favor de la democràcia. Els titulars del dilluns 14N del The Guardian i del New York Times demostren que ha aconseguit el seu objectiu: fer un cop de falç sobre la taula i avisar que el procés té més força que mai.

mani

Els assistents a la manifestació van superar les expectatives de l’organització. Foto: Sandra Sotillo

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies