El “mediador” i els pressupostos, les últimes pugnes entre els socis del govern

RUT FONT i LAIA SOLÉ – Sembla que la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana segueix creixent. Això és cada cop més evident en les sessions parlamentàries. La nova esquerda al bloc independentista s’ha obert durant el ple del 12 de febrer arran el debat d’introducció de la figura del mediador en la taula de diàleg del Govern Espanyol. D’altra banda, la pugna ha estat també present en el primer debat de la totalitat per l’aprovació dels pressupostos i el paper que hi ha jugat Quim Torra. 

El rol de l’intermediari ha estat un tema polèmic des del 2018, quan es va introduir per gestionar el diàleg entre la Generalitat i el Govern espanyol. A més, va ser també una de les principals raons per les quals l’acord de Pedralbes va fer-se miques. Aquest cop però, l’encontre no s’ha produït entre el Govern català i la Moncloa, sinó entre JxCat i ERC. La formació de Torra considera que és indispensable comptar amb algú que adopti el paper de negociador a l’hora de dialogar amb el govern del PSOE i Podem. “El diàleg en si mateix no té sentit, té sentit si té un objectiu i s’emmarca en un mètode. Si no, arribarem al punt de banalitzar aquesta paraula”, d’aquesta manera defensava el president de la Generalitat la importància de disposar d’un mediador.

Aquestes declaracions responen al discurs que el diputat d’ERC, Sergi Sabrià, havia fet moments abans per defensar que renunciar al mediador no hauria de ser un impediment per manenir el dialeg. Segons el republicà és necessari “aprofitar l’oportunitat” de la nova coalició governamental per demanar “el dret a l’autodeterminació” de tu a tu. A més, ha retret a JxCat que posin obstacles a l’hora d’avançar en el conflicte: cal persistir en el diàleg “sense excuses” i la figura del mediador no ha ser una manera d’aturar la taula de negociació.

Per altra banda, el president ha sigut l’encarregat d’obrir la sessió parlamentària destinada a la negociació dels pressupostos de la Generalitat. “Prenc la paraula per deixar constància de la importància que té pel meu govern l’aprovació d’aquests pressupostos”, així ha iniciat Torra la breu exposició en defensa de la proposta. Més tard, el vicepresident Pere Aragonès s’ha encarregat d’aprofundir en el contingut del text, destacant la necessitat d’actualitzar els comptes.  En tractar-se d’un “debat a la totalitat”, una sessió on bàsicament el conseller d’Economia exposa els números i l’oposició decideix si tombar-los o tirar-los endavant, la compareixença del president s’interpreta com un reclam per ser coprotagonista de la redacció i defensa dels pressupostos, una tasca exclusiva d’Economia.

Aquesta no és la primera vegada que el president intenta reivindicar-se com a col·laborador dels pressupostos. En el Ple per a les Dones del 17 de gener, el president va fer una exposició dels esborranys de la futura despesa pública. El problema és que les xifres presentades pel president eren inexactes, provisionals i formaven part de negociacions passades. L’única dada correcta van ser els 900 milions d’euros destinats a sanitat, ja anunciats prèviament. 

Finalment, gràcies a l’abstenció dels comuns, la negociació pels pressupostos, prorrogats des del 2017, continuarà endavant. Amb unes eleccions en l’horitzó, caldrà veure si les discrepàncies entre els dos partits fan més grans les ferides ja obertes dins del bloc independentista o aconsegueixen nous punts d’acord de cara a la nova legislatura.

Read more

Catalunya, més a prop dels esperats pressupostos?

L’expulsió de Carlos Carrizosa del debat de política general o l’al·lusió al terrorisme que va fer la dirigent del partit taronja, Lorena Roldán, van omplir titulars i hores de tertúlia. Però en aquell ple del Parlament també hi va haver espai per abordar necessitats socials, infraestructures, finançament. Tot i no tenir tant de ressò, Junts per Catalunya, Esquerra i els socialistes van aprovar una resolució dels comuns sobre les seves prioritats. «L’atenció primària sanitària, l’escola inclusiva, garantir el dret a la vivenda», «impulsar una reforma fiscal progressiva en l’impost de la renda i el de successions» o una «renda garantida per la ciutadania» semblen punts de consens, almenys sobre la taula.

Després de tres anys de pressupostos prorrogats, aquesta entesa pot ser el punt de partida d’una carrera de fons que culmini amb els esperats comptes, que el país necessita cada dia amb més urgència. Segons publica El Periódico de Catalunya, la setmana passada les formacions polítiques van celebrar una reunió a la Conselleria d’Economia per arribar a un acord de cara als pressupostos del 2020 «en la qual es va percebre cert progrés».

Des de la societat civil, fonts de la Taula del Tercer Sector reclamen que «els pressupostos s’aprovin d’una vegada» i és que els números que marquen les polítiques públiques actuals de la Generalitat responen a la situació, els reptes i les necessitats del 2017 i estan avui entre els pitjors de tot l’Estat. Hi ha estipulats 1.180,9 euros per càpita en despesa sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. La inversió respecte al PIB català és només del 7,4%, en comparació al 10,4% estatal o el 12,8% de Castella-la Manxa o el 12,4% d’Andalusia (12,4%).

Els partits polítics amb representació parlamentària no es posen d’acord sobre com estructurar els fons de la Generalitat. Entre totes les formacions, però, hi ha un consens clar: el full de ruta ha de ser actualitzat. Tal com indiquen des del paraigua d’entitats, «les prioritats canvien i la nostra realitat és ben diferent que la de fa uns anys«. En aquest temps, s’han accentuat qüestions que ara necessiten una resposta adequada. «El fenomen migratori ha aparegut amb molta força i aquesta és una nova realitat a la qual ens haurem d’adaptar», exemplifica la font.

Els pressupostos són segurament la llei més important de l’any perquè materialitzen les polítiques del govern i l’aplicació de la normativa aprovada pel legislatiu. Sense anar més lluny, el president del govern en funcions Pedro Sánchez va decidir dissoldre les Corts i convocar eleccions davant la impossibilitat d’aprovar uns números pel 2019 que fessin possible la governabilitat de l’Estat.

Read more

El govern sociocomú pacta amb JxCat i ERC i obre la porta a un acord pels pressupostos

ELOI DE MIGUEL I ARIANA RUIZ El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns un recàrrec sobre la taxa turística de la ciutat. Els comuns, el PSC i JxCat han donat suport a la iniciativa que ERC ha portat a votació. L’última paraula, però, la tindrà el Parlament, on es votarà la modificació de la llei que regula aquest impost. L’ampli consens al consistori fa presagiar que no tindrà massa complicacions per superar aquest darrer tràmit.

Contra la il·legalitat

El recàrrec era una de les propostes centrals que el partit republicà portava al seu programa. Consisteix en un increment de fins a 4 euros per pernoctació o estança de creuer. A més, la totalitat d’aquests ingressos engreixarien les arques de l’ajuntament. Amb la taxa vigent, només la meitat es queden a la ciutat. El 2018 van ser 9 milions d’euros. El regidor de Turisme, Xavier Mercè, no ha avançat quan es podria arribar a recaptar amb el recàrrec. Sí que ho ha fet el regidor d’ERC Miquel Puig, qui ha aproximat els beneficis en uns 100 milions d’euros.

Tot i que encara no se sap a què es destinarà aquesta suma, ERC advoca per la creació d’un fons que permeti lluitar contra l’activitat turística il·legal. Considera que la nombrosa afluència de turistes comporta un desgast per la ciutat, sobretot en aquelles zones que reben més visitants. Precisament, el preu del recàrrec serà més alt en aquelles zones amb més concurrència turística. També variarà en funció de l’època de l’any.

Aquest acord en matèria fiscal obre la porta a un pacte major, el dels pressupostos municipals. De materialitzar-se, trencaria la tendència del primer mandat de Colau, on les pròrrogues i les mocions de censura van estar a l’ordre del dia. Tan sols el primer any es van consensuar els comptes municipals. De moment, tant Ernest Maragall com Elsa Artadi, ja han mostrat la seva predisposició a arribar un acord amb el govern sociocomú.

Diferències territorials

Barcelona compta amb una taxa turística que fluctua entre els 1,1 i 2,25 euros. A Menorca, Palma de Mallorca o Eivissa oscil·la entre 2 i 4 euros. Ciutats com Florència (entre 4 i 5,5 euros) o Roma (de 4 a 7 euros) apliquen un preu superior en comparació amb la taxa actual del consistori barceloní.

Aprovació polèmica

El Gremi d’Hotelers de Barcelona ja ha anunciat que acudirà als tribunals en cas que l’Ajuntament aprovi l’increment de la taxa. Per la seva banda, l’Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur) també ha manifestat la seva rebutja a la pujada.

Read more

El camí cap a les eleccions generals

Laura Martín Encinas (@lauram1364)

Després de moltes especulacions, els espanyols hauran d’acudir a les urnes el pròxim 28 d’abril. Així ho va manifestar el president del Govern, Pedro Sánchez, el passat 14 de febrer a La Moncloa (vídeo). D’aquesta manera, els partits ja tenen clares les seves posicions i quines són les seves pròximes passes. Però, saben els espanyols quin serà el recorregut fins arribar finalment al dia de les eleccions generals? Vegeu en aquest gràfic:

Captura

Per què ha calgut convocar eleccions?

El rebuig per part del PP, Ciutadans i els partits independentistes sobre els Pressupostos Generals de l’Estat 2019 que el cap de l’executiu va proposar el 13 de febrer va ser el detonant decisiu perquè ell mateix decidís donar la paraula als espanyols. “Digueu-me clàssic però sense Pressupostos un no pot governar”, va dir Sánchez.

Els partits es preparen contrarellotge per la cita electoral

Durant els dies presents, son els partits els que s’han de preocupar per organitzar-se i preparar unes candidatures vàlides que presentaran a finals de març. Però serà el dia 5 de març quan els espanyols es quedaran sense Corts, dissoltes per Sánchez el dia anterior. A banda, amb la data proposada pel president, sembla ser que ni els candidats dels partits ni els ciutadans gaudiran d’unes vacances de Setmana Santa tranquil·les. Coincidint amb la festivitat, la campanya electoral s’iniciarà el divendres 12 d’abril amb els seus usuals 15 dies de duració. D’aquesta manera, ni tan sols el cap de setmana següent a aquestes “petites” vacances els espanyols podran descansar de la política, ja que el dissabte 27 d’abril el dedicaran a reflexionar pel gran dia que s’esdevindrà.

I al maig, més eleccions

Per si semblava poc, als ciutadans se’ls acumularà feina pel maig. Tornaran a sortir a les urnes el 26 d’aquell mes per escollir les seves preferències autonòmiques, municipals i europees. Per aquesta data, s’espera que el futur d’Espanya ja hagi estat escollit, ja que el 23 de maig és l’últim dia per determinar el president espanyol i la Mesa del Congrés dels Diputats. En definitiva, tindrem uns mesos agitadors i decisius per la política espanyola.

Read more

El sector públic es mobilitza per reclamar més inversió

@lluis_bassa

Descarregla la notícia en PDF

Estudiants, professionals de l’educació i metges han coincidit en vaga aquest dijous per demanar canvis als pressupostos del 2019

Milers de persones han omplert els carrers de Barcelona, confluint en una vaga que ha aplegat professionals del món de l’educació, estudiants i metges d’atenció primària. Si bé aquests darrers portaven organitzant-se en manifestacions durant tota la setmana, avui s’hi han sumat els professionals de l’eduació i els estudiants —en vaga des d’ahir— per reclamar una major inversió en el sector públic en els pressupostos del 2019. Tot i que UGT i CCOO no han cridat a la manifestació d’aquesta setmana, sí que preparen una vaga general del sector públic el pròxim 12 de desembre.

IMG_20181129_111301

Manifestació dels estudiants universitaris al passeig de Gràcia.

Els estudiants universitaris celebren el segon dia de vaga per demanar que els nous pressupostos apliquin la rebaixa del 30% de les taxes que es va aprovar al Parlament l’any 2015, i l’equiparació dels preus de grau i màster. Amb aquesta reivindicació, diversos sindicats d’estudiants han convocat una manifestació a les 10:30 als Jardinets de Gràcia, que a les 12:00 ha arribat plaça Universitat.

IMG_20181129_115113

Moment de trobada de la manifestació d’estudiants i de metges d’atenció primària, al carrer de Balmes.

Ha estat en aquest punt on s’han unit diversos professionals de la comunitat educativa, alguns dels quals han fet avui una aturada de 24 h com a protesta. Agrupats en les coordinadores intersindicals, reclamen mesures com el restabliment de l’horari lectiu, la reducció de ràtios d’alumnes per professor/a, o la conversió dels terços de jornada en mitja jornada. Tot plegat es tradueix en la reclamació del 6% del PIB de Catalunya en educació pública (actualment només s’hi inverteix el 2,04%).

IMG_20181129_140640

La manifestació ha acabat amb una concentració davant del Parlament.

Metges i metgesses de Centres d’Atenció Primària públics i concertats s’estan mobilitzant cada dia de la setmana en un punt diferent de la ciutat per exigir també un augment de la partida del pressupost en sanitat pública. Demanen que l’atenció primària ocupi un 25% del total destinat a la sanitat. I reclamen mesures concretes com millores en la càrrega i qualitat assistencial (límits en l’agenda: 28 visites diàries, 12 minuts de mínim per visita, major plantilla, etc.) i millores en la retribució laboral, retallada des del 2010.

Captura de pantalla 2018-11-29 a les 1.13.53

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies