Des de lluny i per uns instants

Els presos independentistes surten de la presó per assistir a la Comissió d’investigació del 155.

Junqueras, Forn, Bassa, Romeva, Rull i Turull van tornar aquest dimarts 28 de gener al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada però ho van fer en el marc de la comissió d’investigació de l’article 155 de la carta magna espanyola. A les 8 del matí, ja hi havia una concentració convocada per l’ANC per «rebre amb escalf» els presos i també quan aquests han enfilat l’escala d’honor de la institució catalana, un grup nombrós de funcionaris va sortir a donar-los la benvinguda.

La jornada de dimarts va deixar un nou episodi de política de gestos, quan els diputats de Ciutadans van atacar el líder d’Esquerra i van aixecar-se abans de sentir la seva rèplica. Mentrestant, els líders catalans presos van reiterar, cadascú en el seu torn, la seva voluntat de dialogar, convençuts, però, que l’1-O no va ser cap error.

Per alguns dels presos, la de dimarts no va ser la primera vegada que van poder sortir per motius polític. Junqueras ja va sortir de la presó per acudir a una cambra parlamentària. Va ser el 22 de maig del 2019, quan encara estava en presó provisional a Soto del Real, que va sol·licitar assistir a la jornada de constitució de les Corts espanyoles.

Records de fa 30 anys

Aquests dos episodis en què polítics empresonats surten del centre penitenciari per assistir a jornades polítiques que requereixen la seva presència no són casos aïllats. A Espanya hi ha hagut altres persones que també han pogut sortir de presó per motius com el que ocupa a Catalunya des de 2017.

En aquest cas, els altres casos que s’han donat a Espanya s’han concentrat, majoritàriament, al País Basc:

El febrer de 1987, Juan Carlos Yoldi, un exparlamentari d’Herri Batasuna que va formar part del grup terrorista ETA, va arribar en furgó policial a la sessió d’investidura del País Basc perquè, des de la posició de presó provisional, s’havia presentat a les eleccions.

Dos anys abans, el 1985, Yoldi va ser detingut per presumpte col·laborador en atemptats terroristes contra infraestructures ferroviàries a Goyerri, Guipúscoa.

Estant en presó provisional, va ser inclòs a les llistes electorals d’Herri Batasuna, un partit d’esquerra abertzale (patriota en euskera), objectius del qual eren la independència socialista per a Euskal Herria. I no només va ser inclòs en les llistes, sinó que va ser proposat com a candidat a lehendakari per aquest mateix partit. Yoldi es va convertir, aleshores, en el primer i únic rival de José Antonio Ardanza, del Partit Nacionalita Vasc.

Finalment Ardanza va guanyar les eleccions i Yoldi va haver de tornar a presó, on s’hi va passar els següents 16 anys de la seva vida sota una condemna que, inicialment era de 25 anys. Durant aquest període no va poder tornar a cap sessió del Parlament i va haver de cedir el seu escó a José Luís Elkoro, després que, el 1988, la sentència del Suprem passés a adquirir la condició de sentència ferma.

Yoldi recordava, tot just fa un any, la seva experiència com a candidat a la presidència des de la presó en una entrevista a TV3:

Els casos d’excraceració, però, no acaben amb Yoldi. El 1989, Ángel Alcalde es converteix en diputat mentre estava en presó provisional. En aquest cas, Alcalde va poder sortir de la presó el dia 1 de desembre per poder assistir a la sessió d’investidura que es feia tres dies més tard per fer president a Felipe Gonzalez.

En aquella sessió era necessària la seva presència perquè, tot i fer més d’un any que es trobava en presó preventiva per presumpta col·laboració amb ETA, es va convertir en número 2 a les llistes, també d’Herri Batasuna, per Biscaia. Inicialment, Alcalde es trobava en quarta posició, però la renúncia d’un diputat electe i l’assassinat del seu company de partit Josu Muguruza van fer-lo escalar dos llocs fins a poder ocupar un escó al Congrés i quedar en llibertat.

Tanmateix, després de jurar la constitució, va perdre la immunitat, cosa que el podia fer retornar a la presó. No va ser així perquè es va fugar.

Finalment, un altre cas que també es va donar en territori basc va ser el d’Ángel Figueroa, el 1995. El seu cas va ser similar al de Yoldi, ja que el basc va ser excarcerat temporalment per poder complir les seves tasques com a candidat a la presidència.

Figueroa és el que més anys de condemna acumulava, amb un total de 67. Una condemna que va acabar marcant el final de la seva vida, ja que el març de 2013 va morir per una malaltia. No obstant això, l’exetarra va poder morir a casa seva perquè des de 2008 i a causa de la seva condició de salut, va obtenir el tercer grau que li permetia estar al seu domicili.

Figueroa va ser condemnat per l’Audiència Nacional per la col·locació de tres artefactes explosius, tinença d’armes i falsificació de documentació oficial.

Recuperem la noticia d’Eitb recodant aquests 3 casos del País Basc.

Read more

Les concentracions del judici del procés: viscut des de les xarxes socials

NATALIE BARRESI

Milers de persones van protestar pel judici en els carrers de les ciutats de Catalunya

El final del judici del procés ha finalitzat amb manifestacions per tota Catalunya, la més gran a Barcelona a Plaça Catalunya. La CUP, JxC, ANC, ERC i Òmnium van convocar mobilitzacions per les xarxes socials per defensar que l’autodeterminació és un dret. El dimecres a les 21h es van celebrar aquestes manifestacions també per defensar la llibertat dels líders independentistes que es troben a l’exili.

Els participants de la manifestació van cridar per la unitat, un clam que, per a ells, és l’única via per cridar l’atenció de l’Estat espanyol. Els 15 partits i associacions que han organitzat la protesta han compartit el seu lema de manifestació: «Llibertat: l’autodeterminació és un dret».

Ha estat un esdeveniment únic, on els tres partits independentistes han participat en la manifestació junts.

Segon el diari Nació Digital, la Guàrdia Urbana ha confirmat la participació de 25.000 persones a la manifestació de Plaça Catalunya.

Així és com s’han viscut les mobilitzacions des de les xarxes socials:

Des dels comptes de Twitter dels partits, com Òmnium, s’ha confirmat la seva protesta:

https://twitter.com/omnium/status/1138868386480435201

Les mobilitzacions han deixat alguns amb sentiments d’unitat.

https://twitter.com/XavierMuixench/status/1139050456817242112

Grups independentistes de Sants han compartit imatges del seu bloc:

Associacions com la Joventut Nacionalista de Catalunya del districte de Ciutat Vella van compartir imatges amb el hashtag:#judicifarsa.

https://twitter.com/JNCCiutatVella/status/1138892161590673409

La periodista de Catalunya Ràdio, Núria Oriol, va mostrar l’ambient sobre el final del judici:

https://twitter.com/Nurioriol/status/1138875799296184320

Des de la perspectiva d’altres testimonis, es remarca el gran nombre de persones, especialment independentistes, que van participar a la convocatòria de Plaça Catalunya de Barcelona.

Grups del País Basc com l’associació cultural, Gure Esku, també va formar part de les mobilitzacions de dimecres, on va demanar un «final just» amb «llibertat de totes les persones encausades».

Turistes i estrangers que s’han trobat a Plaça Catalunya a l’hora de les convocatòries han mostrat un punt de vista diferent.

La periodista estrangera, Adriana Jane, ha explicat per Twitter que en els últims mesos, no ha hagut molt soroll a la ciutat fins ahir amb les reaccions dels ciutadans pel judici.

En els pròxims dies amb els resultats del judici, es convocaran més mobilitzacions. La primera per aquest dissabte ha estat confirmat per Junts per Catalunya a Twitter.

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1139157966958092288

 

 

 

 

Read more

Capítol 52: Vist per a sentència

Nura Portella Genestar/ @NuraPortella 

 

Mentre a Madrid se celebrava l’última sessió del judici contra els acusats del procés independentista, a Barcelona, els seguidors més fidels d’aquesta telesèrie de cinquanta-dos capítols van viure la finale en directe sota l’ombra de l’Arc de Triomf. Perquè veure-ho tu sol a casa, comentant la jugada per whatsapp, quan ho pots fer en viu? Així, unes cinc-centes persones es van reunir a partir de les 16.00 h per escoltar els al·legats finals d’aquells polítics que, en el seu moment, van  votar.

Els assistents a l'acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart

Els assistents a l’acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart/Nura Portella

L’acte estava organitzat per Òmnium Cultural, com ja van fer el febrer quan Jordi Cuixart va declarar per primera vegada davant el Tribunal Suprem, encara que llavors es va haver d’ajornar l’acte perquè les declaracions es van endarrerir. Per això mateix, la declaració del seu president era la més esperada de la tarda, però semblava que no havia d’arribar mai. Sota un sol de justícia, cada cop que Manuel Marchena, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, enumerava un rere l’altre els acusats perquè fessin els seus al·legats finals però mai cridava el Cuixart els nervis anaven en augment.

 

Hi va haver un petit moment d’eufòrica confusió quan Marchena va cridar a Jordi Sánchez, ja que no es va escoltar bé el seu llinatge i el públic va pensar que, per fi, era el torn del seu ídol. Després dels instants de decepció, el públic es va refer per seguir ovacionant les intervencions cada poques frases. Justament, però, va ser durant la intervenció de Cuixart quan la connexió en directe més va fallar i això va anar caldejant els ànims.

Els oh‘s, les llagrimetes rodolant galta avall o els aplaudiments que es vivien a la ciutat comtal cada cop que algun dels presos citava els fills que no podrà veure créixer, els amics que troba a faltar o el poble de Catalunya a qui estimen; contrastaven dràsticament amb les cares de pura indiferència dels fiscals cada cop que els enfocaven. «Insensibles…» comentava una senyora mentre es recol·locava el llacet groc. D’altres el groc el portaven al barret, alguns a les camises o als mocadors, i fins i tot hi va haver alguna senyora que va decidir enfundar-se un vestit d’aquest color. El que calgui per donar suport als presos. Potser va ser la marea groga que va atreure alguns turistes que passejaven pel Passeig Lluís Companys i van aprofitar les cadires habilitades per descansar una estona, encara que la majoria hi va romandre poc temps.

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Durant la jornada d’ahir, no van ser els membres de l’acusació els que van rebre més pals per part dels assistents a l’acte d’Òmnium. I és que just després que acabés la intervenció del seu president, mentre el públic encara mantenia en l’aire els cartells que resaven «Ho tornarem a fer«, frase amb què Cuixart va donar per finalitzat el seu al·legat i una grua s’enlairava per sobre la pantalla gegant per deixar veure una gran pancarta on s’ho podia llegir «Expressar-nos, manifestar; mobilitzar-nos, votar; Ho tornarem a fer«, per si no ens havia quedat clar, va sortir a escena el gran Judes del Procés: Santi Vila. Amb més xiuxiuejos que insults en veu alta el públic va demostrar la seva desaprovació cap al traïdor i pocs minuts després, van plegar les cadires, per marxar cap a Plaça Catalunya, on a les 20 h, hi havia convocada una manifestació. Aquesta va comptar amb més assistència que no el seguiment del judici, però, és que «les quatre de la tarda i amb aquest sol és molt mala hora».

 

 

Read more

Jordi Turull: «Una societat que té por, és una societat acabada»

El dimecres 7 de febrer de 2018 es va celebrar a l’Auditori del Campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra un acte de suport als presos polítics catalans organitzat per la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya). Un acte d’homenatge als presos que va comptar amb la presència, entre d’altres, del conseller Jordi Turull, i de familiars dels Jordis i d’altres membres del Govern cessat.

WhatsApp Image 2018-02-08 at 02.33.20

L’encarregada de moderar l’acte va ser la periodista Empar Moliner. Moliner va començar l’acte amb un discurs en que va explicar la seva última visita a Soto del Real per a visitar al Jordi Sánchez. Expressant la seva preocupació per la situació actual tancava el seu lament amb unes paraules colpidores: “M’han robat la ironia”.

Tot seguit, la periodista -en el seu paper de moderadora- va obrir la taula a través de la presència del conseller Jordi Turull i la filla de Joaquim Forn, Anna Forn. Turull va explicar com el dia de la castanyada es va assabentar que l’havien citat a declarar a l’Audència Nacional “a través dels mitjans de comunicació”. Va relatar també com els va prendre declaració la jutgessa Lamela i com van romandre a l’espera de saber si la jutgessa els imposaria mesures cautelars. “Primer van cridar a l’Oriol. I veus que no surt i que criden el següent, i ja penses <<a aquest se l’han quedat>>. I van cridant a tothom i ningú torna. I després t’arriba el torn a tu i, efectivament, et comuniquen la resolució de presó provisional i t’enmanillen”. Fet el relat de la seva detenció, Turull va passar a un to més polític i va reclamar als votants de l’independentisme que no tinguessin por: “una societat que té por, és una societat acabada”.

Per la seva banda, Anna Forn va mostrar serenor a l’hora d’explicar la seva vivència personal. “Quan van decretar la presó preventiva, jo era a Londres, on visc, i això ho va fer més dur. Però quan podem visitar-lo, el veiem molt convençut i amb la consciencia molt tranquil·la”. Va apuntar també que tot plegat l’havia fet “reflexionar molt sobre la presó preventiva”.

Després de les intervencions de Turull i Anna Forn, l’acte va prendre un caire més pedagògic i va intentar entrar en el terreny de les solucions: Empar Moliner va presentar a Betona Comín, germana de Toni Comín, i a Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn. Ambdues van explicar la posada en marxa d’ACDC: l’Associació Catalana pels Drets Civils. Masvidal ho explicava dient que “això ja no va d’independència, va de democràcia i de Drets Civils fonamentals”. I feia broma amb el calc del nom de l’associació respecte la coneguda banda de heavy metal del mateix nom: “així s’enten que hem vingut amb la voluntat de fer soroll”.

I finalment, per tancar l’acte, Moliner va moderar un col·loqui entre un seguit de familiars dels Jordis i els consellers del Govern cessat. Laura Turull, filla de Jordi Turull, va explicar que ella està estudiant Dret i que el trimestre passat es va donar la contradicció de que “durant la setmana estudiava una assignatura que es deia “Polítiques Penitenciàries” i el cap de setmana veia que la llei no es complia quan anava a veure al meu pare a la presó”. Sergi Corbera, parella del conseller Comín, va explicar la dificultat d’educar “una nena de cinc anys anant a Brusel·les cada 15 dies a veure al seu pare”. També va ser-hi present Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs, que va relatar com la seva mare el va mentir quan va marxar a Brusel·les a principis de Novembre: “ens va dir que marxava a Cadaqués a desconnectar. I al dia següent un amic em diu; tio, ¿què fa la teva mare a Brusel·les?” Oriol Sánchez, fill de Jordi Sánchez, va explicar que el seu pare està bé tot i que no ho sap del cert perquè sospita que “fingeix que està millor del que realment està per no fer-nos patir a nosaltres”. I l’última intervenció va ser la de Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, que va exhortar al públic assistent a no defallir i “a no abaixar el cap fins que tots siguin en llibertat”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies