Alonso, obligado a dejar la política

Alfonso Alonso dimite como presidente del PP en el País Vasco a petición de Casado

Después de 30 años dedicados al Partido Popular, Alfonso Alonso, una de las figuras más destacadas del partido durante los últimos años, exministro de Sanidad y exalcalde de Vitoria, ha anunciado este lunes su dimisión como líder popular vasco.  


Alonso, que fue ministro de Sanidad y portavoz del PP en el Congreso durante el gobierno de Mariano Rajoy, fue empujado a dejar su posición por la dirección nacional del partido. El día anterior, que marcaba solamente un margen de 42 días para las elecciones vascas, el presidente del PP le comunicó que sería sustituído como candidato por Carlos Iturgaitz, que ya encabezó la lista en el año 1998 y quedó segundo. El secretario general del PP, Teodoro García Egea, en una rueda de prensa para comunicar la dimisión en Génova, ha demostrado su apoyo a los últimos cambios afirmando que Iturgaitz “es un referente ilusionante”.


El ex candidato, visiblemente emocionado, explicó en la rueda de prensa posterior a la reunión de junta directiva del PP vasco que su dimisión no era algo planeado  y confesó que “no sabía qué hacer ahora”. Alonso también insistió en que la situación es “grave” pero que sigue contando con el “respaldo de sus compañeros del PP en el País Vasco”. Aún así, explica que “la confianza de la dirección nacional y en esas cirunstancias” es la razon por la qual le resulta “imposible seguir”.  


En su cuenta de Twitter también publicó una breve despedida. “El Presidente del PP, Pablo Casado, me acaba de comunicar que no seré candidato a las elecciones vascas. Quiero agradecer todo el apoyo del PP vasco que es y será siempre mi partido”, se despedía.


Por su parte, la dirección nacional del PP ha reconocido su “trayectoria y entrega politica” a través de un corto comunicado.
Alfonso ha evitado enfrentarse públicamente a Pablo Casado hasta ahora, pero ha dejado entrever que el presidente popular no le ha mostrado el apoyo que esperaba para quedarse.


Casado, por su parte, le dedicó un tuit en el que asegurava lo siguiente: “El PP seguirá siendo siempre tu casa”. De todos modos, según el diario El País, “una decea de dirigentes y exdirigentes del partido consultados por este periódico critican el trato dispensado a Alonso” y consideran estos actos “un intento de humillarle”.
Su retirada también se ha visto influenciada por la tensión que mantuvo frente a la dirección nacional del partido a causa del acuerdo al que se llegó con Ciudadanos para formar una coalición.


 Alonso expresó su desacuerdo con el pacto cerrado el viernes pasado para presentarse juntos a las elecciones vascas el 5 de abril. Según el acuerdo, dos miembros de Ciudadanos en Vizcaya y Álava quedarían situados en las primeras posiciones de la lista.


Los miembros del Partido Popular vasco creen que es injusto “regalar” dos parlamentarios a Ciudadanos cuando estos no tienen ninguna representación política en el País Vasco. También alegan que los 9 parlamentarios que tiene ahora el PP podrían  reducirse después de la crisis actual que está viviendo el partido.

Maria Bach, Alai Renteria, Pau Requena


Read more

La proposta de coalició entre C’s i PP i la seva aplicació

Després de les eleccions generals que es van celebrar el passat 28 d’abril, Pablo Casado va plantejar, en diferents ocasions, la possibilitat de parar la mà a Ciutadans Vox per presentar-se sota una mateixa capçalera. El candidat del PP defensava que «unir forces i optimitzar el vot» era l’únic camí possible per assolir una victòria cap a les urnes i frenar els nacionalismes. La proposta de Casado però no va acabar de quallar, ja que no va convèncer ni a la formació taronja ni als ultraconservadors. Des dels comicis del 10 de novembre però, Ciutadans ha canviat d’opinió. I és que tenint en compte la batuda política que va viure el partit Inés Arrimadas, la candidata ja ha presentat una alternativa. Una proposta que preveu una coalició amb el PP a Galícia, País Basc i Catalunya, tres indrets que considera «excepcionals».

La iniciativa s’inspira en Navarra Suma. A les eleccions del Parlament de Navarra del 2015, Ciutadans va obtenir un 2,96 % dels vots. Si hagués assolit el 3% hauria, arrabassat un escó a la coalició nacionalista basca Geroa Bai impedint que la líder d’aquesta formació es convertís en presidenta de Navarra. El mateix els hi va passar a les eleccions municipals de l’Ajuntament de Pamplona, tant C’s com PP van quedar per sota el percentatge necessari per poder ser transformats en regidors. Això és el que els va portar a presentar-se conjuntament a les convocatòries electorals del 2019 per evitar que la fragmentació del vot conservador espanyolista acabés beneficiant les esquerres nacionalistes. En aquest context, a principis de 2019, el Partit Popular de NavarraUnión del Pueblo Navarro i Ciutadans van agrupar-se en la plataforma electoral comuna coneguda com Navarra Suma. Una proposta que, en definitiva, és com la que pretén tirar endavant Ciutadans que, mentre ha anat perdent força, ha vist com tant el PP i Vox han anat incrementant els seus vots.

La situació gallega

Les negociacions estan a la recta final, ja que el termini per registrar les coalicions electorals s’acaba aquest dijous 20 de febrer a Galícia i el divendres 21 a Euskadi. Ara bé, allò que des de Ciutadans es veu com la solució definitiva, des de les comunitats autònomes corresponents no es veu tan clar. Alberto Núñez Feijóo, membre del Partit Popular de Galícia i president de la comunitat des del 2006, no vol renunciar a les sigles del PPdeG. El gallec ja governa amb majoria absoluta i les enquestes li van a favor. L’atractiu electoral del PP a Galícia està altament condicionat per la identitat nacional i el vot de centredreta ja està aglutinat entorn de les sigles del PP. A més, defensa que les coalicions no sempre sumen perquè poden generar rebuig a una part dels votants tradicionals de cada partit. Així i tot, malgrat que el PP gallec manté el seu «no» a la coalició amb Ciutadans, deixa les seves llistes obertes per si la formació taronja canvia de parer i opta per integrar dirigents en les seves candidatures.

El panorama basc

La coalició al País Basc ja és una realitat. El dimecres 19 de febrer el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el secretari de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, es van reunir per acabar de lligar caps de cara a la coalició. La llista serà encapçalada pel popular Alfonso Alonso, candidat a ocupar la presidència d’Euskadi. El número dos de la llista l’ocuparia un membre del partit taronja, a qui li correspon, també, un lloc capdavanter per província.

En un territori on Ciutadans no té representació política, el partit liberal ha cedit a la coalició, tot i la negativa del PP galleg. S’han obert inclòs a deixar de banda la idea de crear un nom propi per la llista com “Millor Units” i presentar-se amb una unió de les sigles dels dos partits. La llista integrarà, a part, membres de la societat civil i d’UPyD, tal com va explicar Inés Arrimadas després de la reunió amb el líder popular, Pablo Casado, dimarts 18 de febrer.

Actualment, el PP compta amb 9 diputats a la Cambra de Vitòria. Segons l’enquesta realitzada per la televisió pública basca, els conservadors podrien caure fins als 5 o 6 escons, perdent dos representants la província d’Àlaba, antic feu del partit. Pel que fa a Ciutadans, obtindria un 1,7% dels vots, insuficients per convertir-se en representació parlamentària. Per aquest motiu, els dos partits creuen que obtindran dos escons més – d’entre 7 i 8- en cas de presentar-se com a coalició, ja que podrien aglutinar tots els vots de la dreta espanyolista. Tot això, no evitaria una disminució de la representació conservadora, però s’allunyaria de la baixada d’escons pronosticada.

La proposta en territori Català

L’experiment navarrès de fusionar les dretes del PP i Ciutadans també es vol portar cap al territori català. Segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el grup d’Arrimadas podria perdre fins a 20 representants a la cambra catalana passant de guanyar les eleccions del 2017 amb 36 representants a caure fins a la quarta plaça amb 14-15 escons. Tenint en compte aquestes dades, una coalició electoral entre els dos partits els permetria col·locar-se entre el 15 i el 17 % dels vots cosa que automàticament podria revertir les tendències que mostren el sondeig i tirar endavant. La situació però no és fàcil, el problema rau en la qüestió del lideratge que fa que la coalició es refredi.

El PP sempre havia insistit a unir-se amb C’s, els papers ara però s’han invertit. Fins a l’actualitat, el líder dels populars havia defensat en diverses ocasions que no li importava fer un pas al costat per permetre que una altra persona liderés la candidatura conjunta. Així i tot, el PP ha crescut lleugerament en les darreres enquestes, ha guanyat seguretat i ara reivindica que és la seva formació la que ha de liderar la coalició constitucionalista. Ara bé, el partit taronja tampoc renuncia a encapçalar la candidatura.


En contextos de gran confrontació política, quan es percep que els rivals polítics tenen interessos perillosos i il·legítims, els partits poden considerar que les coalicions electorals són el millor instrument per impedir que l’enemic prengui poder. Des de Ciutadans estan convençuts que aquesta és la solució, malgrat tot, les circumstàncies basques, gallegues i catalanes no són senzilles i caldrà esperar com evoluciona el panorama de cara al tancament definitiu de les llistes.

Read more

10N: més partits i majories menys sòlides

Divendres dia 1 de novembre comença la campanya electoral pels comicis generals del 10 de Novembre. Aquesta campanya durarà vuit dies a diferència de les campanyes dutes a terme fins ara, que n’han durat 15. Això es deu a la repetició d’eleccions per la impossibilitat de formar govern i a una disposició addicional a la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) aprovada l’any 2016 per evitar, quan es pensava que Rajoy no aconseguiria formar govern, que les eleccions se celebressin el dia de Nadal. Finalment Rajoy va poder formar govern i no es va celebrar cap campanya de vuit dies.

El govern de Rajoy, però, no era prou fort i la moció de censura el va tombar i va fer Sánchez president. Tot i que després de la moció de censura es veia fort, no va aconseguir prou suports per seguir governant i es va veure forçat a convocar eleccions. És per això que, en una primavera on ja hi havia previstes les eleccions municipals i les europees, a més d’algunes autonòmiques, se’n van afegir unes altres, les generals.

Així, el 28 d’abril de 2019 Sánchez sortia victoriós dels comicis, però un cop constituït el parlament no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Per això, el PSOE espera, d’aquestes segones eleccions, ampliar majories i poder governar.

Aquestes eleccions arriben, però, en un moment polític i social molt convuls i diferent. És important tenir en compte que els últims deu anys han estat marcats per aquesta tònica i, per això, s’han convocat una gran quantitat de comicis a Espanya, però també a Catalunya.

L’evolució d’aquests últims anys ha significat un canvi polític important a Espanya. Per una banda, l’entrada de partits polítics al Congrés ha significat la fi del bipartidisme que hi havia instaurat a Espanya i que era fruit d’una llei electoral que, si bé és proporcional, té un comportament majoritari per la mida de les circumscripcions.

A més, el conflicte català ha estat al centre de totes les mirades en els últims anys i, tot i que semblava que després dels últims empresonaments a principis de 2018 el moviment independentista s’havia apagat, aquesta tardor ha demostrat que no era així.

Ja abans que sortís la sentència van començar els moviments irregulars i qüestionats pels independentistes amb la detenció dels joves de Sabadell, però amb la sentència del procés es va demostrar que no només l’independentisme no estava mort, sinó que es va fer palès que hi havia moltes ganes de mobilitzar-se i que, com a mínim a una part del moviment, hi havia ganes d’anar més enllà de les manifestacions multitudinàries i els actes simbòlics. S’ha demostrat, a més, una gran capacitat de mobilització i comunicació més enllà dels mitjans tradicionals, que sembla, amb el tancament de pàgines web i l’ordre judicial enviada a GitHub, que posa nerviós a algun poder de l’Estat.

Enmig de les mobilitzacions a Catalunya i per fer campanya, el PSOE va acabar exhumant el cadàver del dictador i el que havia de ser un acte contra el franquisme i de reivindicació de l’estat de dret i democràtic va acabar servint a diversos col·lectius franquistes per donar suport al dictador amb crits i cants en suport de la dictadura.

Amb tota aquesta situació, les eleccions del 10N es presenten amb moltes incògnites a Espanya i a Catalunya. A més, tot i els partits que es preveuen majoritaris, sembla que podria haver-hi una gran afluència de partits i podria acabar sent un parlament molt plural que podria incloure fins a 16 partits polítics.

El més previsible és que el PSOE torni a guanyar les eleccions, però el que no està clar és com aconseguirà les majories necessàries per poder governar. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, que és qualificat de referent per la pàgina electomania, mentre el PP pujarà, Podemos i Ciutadans sembla que trauran pitjors resultats. Semblaria, a més, que Vox es mantindria estable, tot i que sembla que del que està passant a Catalunya i l’exhumació del dictador els està beneficiant. A banda, entraria un nou actor que és Más País i que segurament traurà vots a Podemos.

Aquest escenari dibuixa un panorama difícil pel PSOE a l’hora de pactar, ja que tant Podemos com Ciutadans, que eren els seus preferits a l’esquerra i a la dreta, respectivament, baixarien i, per tant seria més difícil aconseguir els suports. En aquest mateix escenari, seria possible que el PSOE intentés governar en solitari buscant aliances només en moments clau com la investidura o els pressupostos, tot i que amb aquestes aliances tindrien el mateix problema que si intentessin fer un govern de coalició. L’escenari plantejat, tot i la pujada del PP, no sembla que fos possible una suma de dretes degut a la baixada que Ciutadans patiria.

Pel que fa a Catalunya, cal destacar dues formacions que s’incorporen. Per una banda Más País que a Catalunya només es presenta a Barcelona però que podria aparèixer a l’hemicicle i restar vots a Podemos. Per l’altra hi ha la CUP que no s’havia presentat mai a unes eleccions generals, però que pel moment polític i social que s’està vivint, han cregut convenient fer-ho. Aquesta formació entraria al parlament i podria representar la tercera pota independentista a Madrid, segons algunes enquestes.

La resta de partits, a Catalunya, sembla que seguirien, segons una enquesta d’El Periódico, una tònica semblant a la dels comicis anteriors, amb l’única variació a Ciutadans que, seguint amb la baixada estatal, baixaria de cinc a dos escons.

A aquest escenari que dibuixen les enquestes, però, cal afegir-hi diversos factors. Per una banda cal tenir en compte que  la campanya encara no ha començat i que, encara que sigui més curta, poden passar, encara, moltes coses. A  més, cal tenir en compte la campanya de desmobilització, destapada per eldiario.es, de l’esquerra que està duent a terme, segons ells, “un guru de Pablo Casado”. També entra en joc la sanció que ha rebut Sánchez, per part de la Junta Electoral Central, per fer un ús electoralista de la Moncloa.

Pel que fa a Catalunya, l’escenari d’incertesa i mobilitzacions segueix i el dissabte previ a les eleccions, la jornada de reflexió, hi ha convocada una mobilització pel Tsunami Democràtic, encara per concretar, que també pot influir en els resultats del 10N.

Read more

Comença la guerra pel teu vot

Tret de sortida de la campanya electoral del 28-A

Cartells i eslògans electorals

“Haz que pase”, Pedro Sánchez es disfressa de Leonardo DiCaprio

58

“Haz que cuente” li deia en Jack a la Rose mentre respiraven l’aire de l’oceà Atlàntic sobre la proa del Titànic. El PSOE de Pedro Sánchez ha apel·lat a una de les escenes més romàntiques de la història del cinema per convèncer els votants de la seva continuïtat com a president. Una font d’inspiració que confirma la ministra portaveu Isabel Celaá, que a la seva arribada a l’acte de presentació de la campanya deia: “És de Titanic, és preciós!”.

El cartell, que ja ha estat penjat a la façana de la seu del Partit Socialista a Madrid, mostra la cara en blanc i negre de Pedro Sánchez, sobre el qual reposa la tipografia en caixa alta i en vermell del lema “Haz que pase”. Tant l’eslògan com el mateix disseny del cartell han estat objecte de mems i rèpliques per part d’altres forces polítiques. Per exemple, el Partit Popular ha aprofitat per donar-li la volta i concloure: “Haz que pase… y no vuelva”.

https://twitter.com/populares/status/1113015760887144448

“Valor seguro”, el PP es reivindica com una assegurança de vida

pp

Pablo Casado es presenta com un “valor segur” i també juga a assegurar amb el format de l’eslògan i el cartell. Fons blanc amb el lema en blau a la part superior i un retrat de Casado que recobreix la resta del cartell. L’eslògan, tal com afirmava el vicesecretari d’organització del Partit Popular i cap de campanya Javier Maroto, ha estat elegit per considerar al partit de Casado com un “valor segur” en contraposició a la “incertesa que representa la política del govern actual».

“¡Vamos! Ciudadanos”, Albert Rivera en busca de l’esperit de Rafa Nadal

ALBERTR

“!Vamos Rafa!” es diu Nadal a ell mateix per no rendir-se, per seguir lluitant, per seguir guanyant. Ciutadans cerca la mística de Nadal per guanyar aquestes eleccions. “¡Vamos! Ciudadanos” recorda al famós crit del tenista espanyol, una figura en la qual el líder Albert Rivera s’ha recolzat en diferents ocasions. Per exemple, quan l’esportista manifestava el seu desig de convocatòria d’eleccions després de la moció de censura del passat juny. Rivera es presenta com el protagonista d’una pel·lícula d’acció, el Jason Bourne ibèric, caminant amb pas ferm entre una multitud desenfocada de persones onejant banderes espanyoles.

UNIDAS PODEMOS passa el protagonisme als votants: “la historia la escribes tú…”

55576551_1190767284413342_5470454825068003328_n

“La historia la escribes tú…” i no els polítics. Aquest és el missatge que vol llançar formació morada remarcant que els grans canvis sempre han sorgit de la societat. Alhora, els comuns opten per no donar el protagonisme als seus dirigents polítics i d’aquesta manera allunyar-se de polèmiques sobre les guerres internes. Pablo Iglesias desapareix del focus per deixar pas a la gent, a la multitud morada.

Abascal es fa pregar i vol governar “por España”

g

Vox ha estat l’últim gran partit al presentar l’eslògan i el cartell electoral. La formació d’extrema dreta ha donat llum el seu “Por España” ahir a les 12 de la nit, quan es marcava l’inici de la campanya. El partit de  Santiago Abascal presenta un eslògan que representa el vessant patriòtic d’aquesta formació política.

Groc, força i llibertat, els eslògans dels partits independentistes

hhh

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es presenten a les eleccions generals sota una consigna de protesta total cap a la situació dels presos que marquen les seves candidatures. El groc domina, el groc dels llaços, deixant enrere els colors corporatius.

ERC opta per l’eslògan “Va de llibertat” i acompanyarà tots els cartells electorals, aparentment estripats per denunciar la repressió. Apareixen les cares dels principals candidats al Congrés i al Senat, entre aquestes les dels respectius números 1, Oriol Junqueras i Raül Romeva. “No són unes eleccions normals, i s’entén com la llibertat del país, la voluntat que surtin els presos polítics i la defensa dels drets conquerits”, destacava el vicesecretari de comunicació d’ERC, Sergi Sabrià.

Junts per Catalunya continua apel·lant al “nosaltres” per cercar un punt de connexió amb els votants. Del “Puigdemont, el nostre president” al “Tu ets la nostra força, tu ets la nostra veu”. Aquest és el lema de JuntsxCat de cara a les eleccions del 28-A i està acompanyat de la imatge de Laura Borràs, la cap de llista de facto, i Jordi Sánchez, cap de llista empresonat. A l’altre cartell que exhibirà JuntsxCat en campanya hi apareix l’emblemàtica abraçada entre Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista per Lleida i Tarragona, instants abans d’entrar al Tribunal Suprem el dia que van tornar a ser empresonats.

Programes electorals i temes clau

“110 compromisos con la España que quieres” és el programa electoral amb el qual concorre el PSOE de Pedro Sánchez a les eleccions generals del 28-A. En aquest programa es recullen aspectes com un Ingrés Mínim Vital, un nou Estatut per als treballadors o una actualització de les pensions d’acord amb l’IPC.

Temes clau:

  • Ingrés Mínim Vital: el programa del PSOE estableix un “Ingrés Mínim Vital per erradicar la pobresa infantil de 730.000 famílies”
  • Eutanàsia: el PSOE inclou l’aprovació i regulació de “l’eutanàsia i la mort digna”. Els socialistes defensen “el dret a triar amb llibertat fins a l’últim minut de la nostra vida, i el dret a rebre la millor atenció mèdica en el seu tram més difícil”.
  • Catalunya: els socialistes es comprometen a “seguir construint l’Espanya de les Autonomies”. En cap moment es recull algun esment a la qüestió catalana. Aquest posicionament es basa en “enfortir el model autonòmic com a instrument fonamental de reconeixement de la singularitat i les opcions polítiques pròpies de cada comunitat autònoma».
  • Treball: el PSOE proposa elaborar un nou Estatut dels treballadors “adaptat al Segle XXI”. Aquest passa per “eliminar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012” aprovada pel Govern de Mariano Rajoy. Els socialistes també advoquen per augmentar “gradualment” el Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Consulta aquí el programa electoral complet (PSOE)

“El nostre contracte amb els espanyols” és el títol escollit pel PP per donar nom al programa electoral de cara al 28-A. Els populars ofereixen entre les seves propostes estrella un article 155 permanent, la derogació de la Llei de Memòria històrica o una llei de símbols nacionals.

Temes clau:

  • 155 permanent: els populars aposten per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya amb l’objectiu de “recuperar la legalitat constitucional i protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya”. Alhora, el PP aposta per aplica l’article “pel temps que resulti inexcusable i amb totes les mesures necessàries”.
  • Símbols: Pablo Casado inclou al seu programa electoral l’aprovació d’una llei de símbols nacionals que tingui com a objectiu “defensar la convivència i la neutralitat institucional”. També, s’agreujaran les sancions per a les autoritats que incompleixin el deure d’exhibir la bandera nacional.
  • Eutanàsia: En cap moment es fa menció de com el PP tractarà el tema de l’eutanàsia i la mort digne.
  • Memòria històrica: el PP presenta públicament per primera vegada una mesura que promet derogar la Llei de Memòria Històrica a través de l’aprovació d’una «llei que inclogui totes les víctimes i que faci del record dels fets històrics un al·legat a favor de la llibertat i la pau».

Consulta aquí el programa electoral complet (PP)

Ciutadans està convençut que la democràcia espanyola necessita una revisió i proposa en el seu programa electoral una agenda de reformes basada en tres pilars bàsics: regeneració democràtica, la recuperació dels valors civils i un projecte econòmic i social.

Temes clau:

  • Senat i diputacions: Ciutadans proposa en el seu programa electoral suprimir el Senat i crear un Consell de Presidents de les Comunitats Autònomes. També, opta per eliminar les diputacions provincials i fomentar la fusió de municipis perquè puguin prestar serveis de forma sostenible.
  • Catalunya: Albert Rivera opta per intervenir o suspendre l’autonomia catalana en base a l’article 155.
  • IVA: el programa electoral de Ciutadans proposa dos trams d’IVA. Redueix l’actual del 21% al 18% i un altre reduït al 7%. Sanitat, educació i altres exempts ho seguirien estant.
  • Un Silicon Valley a Espanya: Rivera pretén “recuperar” el 2% del producte interior brut (PIB) per invertir-anualment en polítiques d’R + D + I. A més, oferirà dos anys exempts de tributació per a les “startup” de nova creació o amb un llindar d’ingressos determinat.

Consulta aquí el programa electoral complet (Ciudadanos)

UNIDAS PODEMOS continua amb la seva originalitat en el format dels programes electorals. Aquesta vegada abandona el format de catàleg d’Ikea dels comicis del 2016 per adoptar un disseny que recorda la Constitució Espanyola.

iglesias-podemos-programa-655x368

Temes clau:

  • Catalunya: els comuns aposten per «promoure la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d’Espanya».
  • Eutanàsia: el partit de Pablo Iglesias defensa una «mort digne i lliure», així com la implementació «d’un registre per als professionals sobre quines cures rebre en els últims moments de la vida».
  • Impostos: algunes de les reformes sobre els importos que volen aplicar els comuns si governen són: «eliminar l’extenció de l’IVI de l’Església», «un impost de societats més senzill i transparent» i «elevar al 47% l’IRPF a les rendes que superin els 100.000 euros anuals i al 55% les que superin els 300.000 euros».
  • Treball: la formació morada defensa «un salari interprofessional de 1.200€», així com «una renta garantida de 600€ al mes». També asseguren «baixar la jubilació fins als 65 anys» i f0mentar «la igualtat de gèneres en l’àmbit laboral».
  • Feminisme: els comuns segueixen promulgant la lluita feminista contra la desigualtat de gènere i com a novetat proposen crear una «assigantura de feminisme a les escoles».

Consulta aquí el programa electoral complet (UNIDAS PODEMOS)

El partit polític Vox aspira a aconseguir representació parlamentària per primer cop des de la seva creació l’any 2014. La formació concorre amb el seu president Santiago Abascal com a candidat a les eleccions generals de 2019, on defensen un programa obertament de dreta «sense complexos».

 

  • Catalunya: suspensió de l’autonomia de Catalunya fins que es resolgui definitivament el desafiament independentista. Entre altres mesures, Vox proposa la dissolució immediata dels Mossos d’Esquadra i la devolució de competències clau en matèria d’Educació, Justícia o Sanitat, així com el tancament de TV3.
  • L’Espanya de les autonomies: l’objectiu final del programa electoral de Vox no és altre que acabar amb l’actual Estat Autonòmic i transformar-lo en un «Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió«, per a això caldria una massiva reforma constitucional que hauria de ser aprovada en referèndum per la ciutadania.
  • Derogació de la llei de violència de gènere: és una altra de les mesures estrella del partit, encara que ni PP ni Ciutadans la van acceptar a Andalusia. Vox proposa derogar l’actual Llei de Violència de Gènere i substituir-la per una Llei de Violència Intrafamiliar. També deixar sense finançament els «xiringuitos feministes radicals« i opta per entrar a fons en la quantificació i combat de les denúncies falses.
  • Abort i naixements: 100 euros mensuals per fill i avortament de pagament. Vox defensa treure de la sanitat pública operacions com l’avortament, sota el paraigua del foment de la natalitat. Com a complement, proposen una assignació via pressupostos de 100 euros mensuals per cada fill a càrrec, que creixeria a partir del tercer fill i s’actualitzaria anualment.

L’inici de la campanya

El candidat del PSOE i aspirant a revalidar la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha reunit els seus a Dos Hermanas (Sevilla), un dels tradicionals feus socialistes, acompanyat de la líder dels socialistes andalusos, Susana Díaz, i el cap de llista d’aquest partit al Congrés per Sevilla, María Jesús Montero, entre d’altres. Sánchez ha arengat aquesta mitjanit els militants i simpatitzants del seu partit perquè en cap cas es quedin a casa el 28 d’abril perquè cal vèncer «els tres temors» que representen PP, Ciutadans i Vox . «Farem que passi la victòria socialista per primera vegada en 11 anys. A votar i a guanyar», ha dit fent ús del seu eslògan en l’acte amb el qual ha inaugurat oficialment la campanya.

https://twitter.com/sanchezcastejon/status/1116476403619434496

El líder del PP i candidat de la formació conservadora, Pablo Casado, ha promès una campanya «en positiu» en l’arrencada oficial de la campanya electoral i ha demanat el suport al seu partit davant les eleccions generals del 28 d’abril per «posar fre a la possible recessió «i» la deriva secessionista «a la qual s’enfronta Espanya. A més, conscient de la fugida de vots cap Vox, ha apel·lat els votants del partit que dirigeix Santiago Abascal perquè no juguin «a la ruleta russa» ja que «aquí hi ha el PP, el seu partit». «Estem en una cruïlla en què el nostre partit és més necessari que mai», ha dit davant unes 2.500 persones -segons els organitzadors- reunides en el Florida Park, situat al Parc del Retiro de Madrid. En l’acte han intervingut també el president del Senat i del PP de Madrid, Pío García Escudero, i el número dos del partit al Congrés, Adolfo Suárez Illana.

https://twitter.com/pablocasado_/status/1116613923661180929

El candidat d’UNIDAS PODEMOS a la presidència del Govern, Pablo Iglesias, ha demanat aquest dijous a l’arrencada de la campanya electoral omplir les urnes de «veritats» i dir als «poderosos» que no són ells els que han d’escriure la història sinó la gent corrent. Pablo Iglesias ha iniciat el compte enrere per a les eleccions generals del 28 d’abril al parc de les Cruzes de Carabanchel, emblemàtic districte obrer de la capital, al costat del coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, en un acte breu que ha arrencat amb els dos candidats enganxant els cartells electorals de la coalició. «La mentida és una de les grans amenaces de la democràcia espanyola. I el proper dia 28, a les urnes, hi ha d’haver vots que s’omplin de petites veritats, de veritats quotidianes, de les veritats de la gent que té dificultats per arribar a final de mes, dels joves que han hagut d’emigrar «, ha reclamat el candidat.

El líder de Ciutadans i candidat a la presidència d’aquesta formació, Albert Rivera, ha demanat el vot per a les generals des de Pedraza, un petit poble de Segòvia amb menys de 500 habitants, com un gest de complicitat amb l’Espanya rural, i al mateix temps ho ha fet a la seu del partit a Madrid a través de la projecció del seu holograma. Acompanyat pels primers candidats de la llista de Madrid al Congrés –Sara Giménez i Edmundo Bal-, Rivera ha iniciat oficialment la campanya electoral oferint als espanyols un «projecte d’igualtat» per a tothom, independentment d’on visquin, i apostant per «mirar al futur» i «unir els espanyols».

El candidat de Vox a les eleccions generals, Santiago Abascal, ha vaticinat aquesta mitjanit que el dia 28 es produirà un «canvi històric» per a Espanya en uns comicis en què ha defensat que la seva formació és «l’única alternativa» al Govern «il·legítim «del PSOE. En l’arrencada de campanya, els líders de Vox han escollit l’estàtua de Blas de Lezo situada a la plaça de Colón de Madrid per arengar a gairebé miler de seguidors allà congregats. Sense escenari i pujats a la peanya de l’estàtua, Abascal ha compartit protagonisme amb Javier Ortega Smith i Iván Espinosa dels Monteros -números dues i tres del seu llista a La Moncloa- i amb la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio.

https://twitter.com/Santi_ABASCAL/status/1049095152600530945

Junts per Catalunya  ha arrencat la campanya a l’antiga fàbrica Fabra i Coats amb tots els candidats al Congrés i també amb els tres presidents de la Generalitat provinents de l’espai polític postconvergent: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Tots tres han emès missatges molt coincidents, malgrat els matisos i el to, amb un eix conductor: JuntsxCat és el «garant» de la unitat independentista a Madrid i el PSOE no és un «vot útil» perquè va estar al costat de Mariano Rajoy a l’hora d’aplicar el 155.

El número dos d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del 2019, Gabriel Rufián, ha situat la formació com “la pitjor amenaça” contra un “Estat venjatiu que empresona demòcrates i posa la meitat d’un govern en un furgó policial entre burles de la Guàrdia Civil”. Durant l’acte d’inici de campanya del 28-A dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, Rufián ha tingut un record “per als nostres companys segrestats, per als presos polítics i els exiliats” i ha explicat que ha promès a Oriol Junqueras “guanyar aquestes eleccions als seus carcellers”. Es dona el cas que l’inici de la campanya ha coincidit amb el 50è aniversari d’Oriol Junqueras.

https://twitter.com/Esquerra_ERC/status/1116475203071217664

Read more

Els retrets i els ‘zasques’ del primer debat entre els candidats per Barcelona al Congrés

Paula Solé

Una solució per Catalunya. Aquest és un dels punts més importants dels programes electorals dels partits polítics que concorreran a les properes eleccions del 28 d’abril. I també va ser una de les preguntes clau del primer debat entre els candidats de la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats, organitzat per La Vanguardia

Cayetana Álvarez (PP), Inés Arrimadas (Ciutadans), Jaume Assens (Podemos),  Meritxell Batet (PSOE), Laura Borràs (PDeCat) i Gabriel Rufián (ERC) van discutir sobre les seves idees en una xerrada caracteritzada per les acusacions, els retrets i els ‘zasques’. Interactuant amb la següent imatge coneixeràs els candidats i les posicions que defensen. 
Captura de pantalla 2019-04-04 a las 20.38.34

«Álvarez considera que a Catalunya “hi ha xenofòbia” i un “problema de no voler viure amb els altres”. Els llaços grocs a l’espai públic “són símbols que ataquen l’altra meitat de Catalunya” i “Tv3 està al servei d’un projecte identitari que exclou una part dels catalans”. Segons ella, hi ha hagut una “apropiació d’allò públic per un projecte de la xenofòbia, d’arraconar a la resta de catalans i espanyols com si fossin inferiors”. A més, també ha instat als partits sobiranistes a demanar perdó pel referèndum.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”, li ha retret Rufián. La cap de llista del PP li ha assenyalat el llaç groc de la jaqueta “amb el llaç que porta el que està dient és que Espanya és una dictadura”, s’ha defensat Álvarez.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”

També ha volgut replicar-li les seves dues intervencions ha estat Borràs. “Si afirma tant que Espanya és una democràcia és perquè potser hi ha dèficit” i “el govern va ser escollit per democràcia, això és de P3 de democràcia”, li ha retret. A més, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple. No practica gaire el català però el parla molt bé”. Borràs ha acabat la seva intervenció demanant-li “menys paternalisme i més democràcia i respecte a la capacitat dels ciutadans a decidir el seu futur”.

“Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple»

Batet també ha volgut contestar-li. “Hauríem de demanar perdó, però per creure que Espanya era una democràcia”, defensava. “Senyora Álvarez, només demano al PP que sigui la meitat de lleial que és el PSOE quan està a l’oposició”. La cap de llista del PSOE ha intentat reconduir el debat cap a la qüestió central “la pregunta clau del debat és si estem disposats a resoldre el problema. El PSOE sí, mitjançant el diàleg amb la llei, però Ciutadans i PP ens acusen per fer-ho”.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”, responia Rufián davant la mirada incrèdula i el riure de la cap de llista del PP. El dirigent català li ha retret que digui que Catalunya és xenòfoba quan “ha tingut un president cordovès”(fent referència a Montilla). Álvarez assegura que l’expresident de la Generalitat s’ha fet nacionalista per ser acceptat. “Parla d’un país que té una cap de l’oposició nascuda a Jerez”, argumenta Rufián.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”

Qui comparteix una idea similar a la del PP és Arrimadas. “Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista” i acusa Borràs de ser-ho també. “Senyora Arrimadas, ja sap que per més vegades que digui que sóc supremacista, el subjecte, verb i complement de les frases que llegeix és important. Justegen de lectura. Sapiguem llegir i exercim la comprensió lectora”, es defensava Borràs.

La discussió entre ambdues es va anar escalfant progressivament. “Borràs considera que els constitucionalistes som curtets i no sabem llegir”, retreia Arrimades. “La culpa d’això és que hem tingut uns governs d’Espanya que han normalitzat aquests discursos i els han escollit com a socis i això és una anomalia”, ha argumentat sostenint els retrets en tuits de Borràs. El punt més àlgid ha estat quan aquesta ha tret deu llibres de la seva bossa de roba “Arrimadas sempre treu un tuit meu entranyable, del 2008 i tret de context. Avui li porto 10 llibres meus, en castellà”, ha replicat.

«Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista”

La dirigent taronja sosté els seus arguments en un article que va escriure Torra i assegura que “s’ha adoctrinat a les escoles” i “s’han obert ambaixades per tot el món amb l’objectiu de deixar malament Espanya”. Arrimadas assegura que posaran solució a la llei electoral catalana per “tenir un Parlament que es correspongui amb la realitat” ja que si aquesta estigués actualment implantada “no sabriem qui és Puigdemont ni Torra”.

Asens ha assegurat que Álvarez “no coneix què és la pressumpció d’innocència dels polítics acusats de rebel·lió i sedició” i que “el seu partit els tracta com a condemnats i suposo que alguna cosa sabran al respecte”. Explica que si governen escoltaran les víctimes que van ser maltractades l’1-O i creu que “no feia falta tal desplegament policial davant gent que volia votar en una consulta que ja s’havia dit que no tenia efectes legals”:

“Aquí hi ha molt to victimista. Si muntes un operatiu per liquidar la democràcia t’has d’aguantar amb les conseqüències”, ha defensat Álvarez. “Senyora Batet, el PSOE ha buidat la paraula ‘diàleg’ de sentit i ara l’utilitzen per dir ‘menys llibertat’, ‘ruptura de la sobirania comú entre tots els espanyols’ i ‘fi de la fraternitat’. Volen encaixar Catalunya en una categoria diferent a la de la resta dels espanyols”. “Senyora Arrimadas, el PP ha comès errors però ha après i ja s’han acabat. Ara farem les coses bé. La solució és més constitucionalisme, llibertat, igualtat i fraternitat”; ha sentenciat.

Pots veure el debat complet al següent vídeo:

Read more

Paraules preses

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

El passat dimecres 27 de març la Junta Electoral Provincial de Barcelona va decretar que els termes “presos polítics”, “exili” i “judici de la repressió” en referència al procés eren incorrectes, especialment ara amb les eleccions generals del 28 d’abril a l’horitzó. És per això que la Junta Electoral vol mantenir la “neutralitat informativa” en els mitjans de comunicació, i apunta directament a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a les seves reiterades informacions amb aquestes expressions.

Resolució de la Junta Electoral

La polèmica ha sorgit arran del darrer programa de FAQs: Preguntes Freqüents, presentat per Cristina Puig a TV3, en el qual van utilitzar el hashtag ‘#FAQsPrisisPolíticsTV3’ en parlar de la setena setmana del judici del ‘procés’. El Partit Popular a Catalunya ha considerat això com un intent “groller” de burlar-se de la resolució de la Junta Electoral que prohibeix TV3 i Catalunya Ràdio fer ús d’aquestes expressions. Ara els mitjans, els periodistes i els ciutadans es fan la mateixa pregunta: quines expressions es poden utilitzar i quines no?

Glossari pel 'procés'

Glossari interactiu

Queda clar que la Junta Electoral va resoldre que ‘presos polítics’ no és un terme que reprodueixi la realitat, i que la seva forma correcta seria ‘polítics presos’ ja que si s’inverteix l’ordre de les paraules s’interpreta que aquestes persones estan a la presó únicament pels seus ideals polítics. De la mateixa manera, el terme ‘exili’ per fer referència a la situació que viuen persones com Carles Puigdemont o Anna Gabriel, sinó seria més adequat tractar-los de ‘fugats’. La Junta Electoral Provincial de Barcelona també ha prohibit l’expressió ‘judici de la repressió’, i el que més s’adequaria a la neutralitat informativa seria que és un ‘mecanisme legal per defensar l’estat de dret’, tot i que queda una mica extens. Ja només queda per confirmar si la Junta Electoral farà una altra resolució pel terme ‘colpistes’, molt recurrent a televisions com Antena3 o Telecinco.

Read more

La deflació de l’era Sánchez

Roger Argemí (@roger_argemi)

Alguns dirien que el govern de Pedro Sánchez no té preu. La realitat és que els preus han baixat des que el president del Govern va arribar a la Moncloa. Així ho mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de l’indicador Índex de Preus al Consum (IPC). Els diferents béns i serveis s’han abaratit un 1,3% des de juny del 2018. Tot i aquesta disminució, el mes de gener del 2018 va ser un 1% més car que gener del 2019. Alhora, les comunicacions s’han encarit fins a un 2,6% l’últim any, i  l’habitatge ho ha fet en un 2,4%.

gif BUENO

SÁNCHEZ VS RAJOY

Mariano Rajoy va governar entre desembre de 2011 i juny de 2018. Durant aquell període de quasi 7 anys, l’IPC va augmentar un 6%. A curt termini ens beneficia que els preus baixin, ja que podem comprar més amb els mateixos diners. Es tracta d’una manera de guanyar poder adquisitiu i augmentar així l’estalvi. Tot i això, a llarg termini els salaris també s’acaben adaptant a aquests nous preus. De vegades, però, els salaris no s’enfilen de la mateixa manera. D’aquí sorgeixen els problemes amb les pensions i la seva adequació amb la pujada de l’IPC.

Un altre dels efectes que provoca la inflació és l’increment del consum: la gent prefereix comprar en el mateix moment, abans que els preus pugin més. D’aquesta manera, els diners circulen i hi ha una transmissió constant de béns. A més, si l’IPC puja els deutes es poden tornar amb més facilitat, ja que es tenen més diners. La deflació, en canvi, fa que disminueixi el consum i que hi hagi més atur.

Segons la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu és aconseguir l’estabilitat dels preus, amb una taxa d’inflació del 2% anual.

GIF COMPARACIÓN

Read more

Gir històric a Andalusia

El PSOE obté 14 escons menys que l’any 2015 en unes eleccions amb participació escassa

Judit Huguet (@judit_huguet)

Les eleccions d’Andalusia han comptat amb només un 58,65% de participació, la més baixa des de 1990, i deixen uns resultats dubtosos marcats per la pèrdua de vots dels socialistes, que han governat aquesta Comunitat Autònoma durant 36 anys, des de la instauració de l’autonomia. El partit liderat per Susana Díaz, que guanya en el nombre d’escons però no obté la majoria absoluta, està vivint així una victòria amarga.

Text placeholder

Els candidats de les eleccions a Andalusia

Aquests comicis estan marcats per l’entrada al Parlament del partit d’extrema dreta VOX, que ha aconseguit 12 escons. De la mateixa manera, Ciutadans, amb el candidat Juan Marín, ha obtingut 12 escons més que en les eleccions anteriors, fet que mostra l’augment de la dreta en aquesta comunitat. Per la seva banda, el Partit Popular ha perdut suport i passa de 33 escons el 2015 a 26. Teresa Rodríguez, de Adelante Andalucía, la coalició de Podemos i Izquierda Unida, també ha perdut vots i s’ha quedat amb 17 escons.

Així, hi ha la possibilitat que Andalusia passi a ser governada per les dretes si PP, Cs i VOX formen una coalició. Això acabaria amb les quatre dècades de govern ininterromput dels socialistes. El discurs xenòfob, nacionalista i contrari a les autonomies de VOX i del seu candidat Francisco Serrano ha recollit 400.000 vots arreu del territori andalús.

Susana Díaz va avançar les eleccions autonòmiques, que tocava fer-les al març, per garantir l’estabilitat del seu govern confiant amb els resultats d’unes enquestes que li atorgaven la victòria. Després de la jornada d’eleccions, el futur polític d’Andalusia és incert. És la fi de l’hegemonia socialista en aquest territori i la primera vegada que un partit d’extrema dreta irromp a Espanya.

grafic

Read more

Sánchez i Rivera, els carronyaires de la Gürtel

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El PSOE vol aprofitar-se de la sentència de la Gürtel per arribar a La Moncloa, mentre que Ciutadans vol eleccions

Han passat pocs dies fins que les conseqüències inicials de la publicació de la primera part de la sentència del cas Gürtel han començat a caure pel seu propi pes. Després de conèixer-se les 29 condemnes, que sumen 351 anys de presó entre totes, amb Bárcenas com a cara més visible, les fitxes del domino comencen a caure una darrere l’altra. El PSOE, amb un decidit Pedro Sánchez al capdavant, ha posat la directa; han anunciat una moció de censura per fer fora el Partit Popular, enfangat de corrupció, de La Moncloa.

Entre aquest dijous, 31 de maig, i divendres 1 de juny Mariano Rajoy podria veure com ha d’abandonar el govern espanyol. Això passarà si més de la meitat dels 350 diputats del Congrés es posen d’acord per acabar amb el seu mandat. D’aquesta manera, un mínim de 176 escons hauran d’aparèixer amb llum verda a la pantalla de votacions.

Pedro Sánchez, amb el suport unànime dels líders socialistes, ha vist amb la Gürtel l’oportunitat perfecta per saltar a la jugular popular i fer-se amb el poder. El secretari general del PSOE vol ser president del govern, però no ho tindrà fàcil. Només 85 socialistes seuen a la bancada de diputats, pel que necessiten teixir diverses aliances i suports per tirar la moció endavant.

El més que probable recolzament de Podem –malgrat la crisi interna, que no ha mogut Iglesias i Montero del seu capdavant- i les seves confluències, asseguren fins a 71 diputats més disposats a fer fora Mariano Rajoy a canvi de Pedro Sánchez. Però no en són suficients. El PSOE s’encomana a la mínima expressió del “Rajoy, sí o no?” per tal de convèncer més partits a sumar-se al seu carro.

 

Enquesta publicada per El Español

Enquesta publicada per El Español

 

Amb aquesta simple pregunta, el Partit Socialista evita obrir un debat de negociacions amb els partits independentistes catalans. No hi haurà concessions. No hi haurà condicions. Tot i que Esquerra Republicana i el PDeCAT són vitals per tirar endavant la moció de censura, Sánchez no està disposat a donar res a canvi; ha estat un requisit exigit per la cúpula socialista. Mentrestant, el suport del PNB és difícil, ja que tan sols una setmana abans va ajudar a aprovar els pressupostos populars.

Què passa amb Ciutadans?

Els taronges podrien ser els grans beneficiats del moment. Portaven setmanes esperant com aus carronyaires una oportunitat com aquesta: un Partit Popular cada cop posat més en entredit i amb menys evidències per tapar la corrupció. El handicap de la formació d’Albert Rivera, però, es que no té preferència sobre el PSOE per presentar una moció de censura, ja que té només 32 diputats. Volen fer fora Rajoy, però no donaran suport a Pedro Sánchez. La darrera enquesta publicada per El Español els situa com a clars vencedors d’unes eventuals eleccions a curt termini. Ciutadans vol els comicis el més aviat possible. Vol La Moncloa. Vol fer de la Gürtel la seva carta guanyadora.

Read more

Xavier García Albiol afirma que TV3 adoctrina els nens

TINA FOREST (@redroses1123)

Xavier García Albiol ha anunciat a twitter que el PP Catalunya presentarà una denúncia davant la Junta electoral, ja que considera que el canal Super3 ha adoctrinat als nens amb un programa de l’Info K en el qual expliquen la situació política catalana, parlant dels empresonaments i del desplaçament de mig govern a Bèlgica.

 

El tuit ha generat polèmica entre els usuaris d’aquesta xarxa social, ja que molts d’aquests consideren que l’Info K ha fet una bona explicació dels fets de manera neutral, i que en cap moment ha adoctrinat als possibles nens que mirin el programa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies