La lluita contra la polarització 2.0

Un experiment fet als Estats Units ha explorat una nova tàctica per lluitar contra la polarització en xarxes

Helena Puig és emprenedora social d’Ashoka i cofundadora de Build Up, una organització sense ànim de lucre per fer de mitjancera en conflictes. Aquesta ONG americana es va adonar que a les eleccions presidencials dels Estats Units hi va haver un fenomen de polarització extrema. Les característiques de la polarització es podrien resumir en la desaparició dels actors neutres, un augment en la rigidesa de les posicions i un estancament en el diàleg. És a dir, cada cop hi ha menys canvis i més estereotips.

«La polarització és una advertència», explica Puig, ja que és un dels símptomes que ens indiquen que es podria arribar a la violència física. És per això que s’han de «traslladar les dinàmiques de diàleg que hem utilitzat en altres llocs a les xarxes socials», segons explica l’emprenedora social.

«Intentem transformar els conflictes perquè no siguin violents»

Helena Puig, cofundadora de Build Up

És així com va començar el projecte «The Commons«, una iniciativa de mediació en línia amb l’objectiu d’aconseguir alertar a la gent que forma part d’aquestes dinàmiques de polarització per fer que canviïn la forma amb què interactuen amb el problema –no la seva opinió.

Així funciona «The Commons»

Va ser diferent l’estratègia seguida a Twitter i a Facebook, ja que la forma d’interacció de totes dues xarxes és diferent.

El funcionament va ser complex: un equip de ‘facilitadors’ va començar a interactuar amb persones que –segons el perfil– estaven formant part de la polarització. I per això els hashtags i els actors polítics són importants. Mitjançant una escala d’1 a 5, van assignar una nota a cadascun dels actors polítics o socials que eren importants –com senadors– depenent la seva ideologia i grau de polarització. Després van identificar als usuaris de menys de 5.000 seguidors en funció del hashtag. El facilitador –mitjancer amb experiència en generar diàleg– es posava en contacte amb aquests usuaris: «Envia un missatge a l’usuari i li proposa una reflexió sobre el tema de l’etiqueta sobre el qual l’hem identificat», explica Puig. Aquest és el primer contacte. Si l’usuari accedia a reflexionar, començava una conversa. Quan ja portaven diverses interaccions, el facilitador «convidava a un canvi individual», relata Puig.

És així com van aconseguir incidir en el comportament de més de 1000 usuaris i 700 van accedir a fer un canvi individual.

L’inconvenient és clar: es tracta d’una població molt petita en comparació amb el total d’usuaris americans de Twitter. És per això que cal trobar alguna manera d’escalar els resultats. Això sí, segons Puig «és un senyal que anem cap a la direcció adequada».

Els resultats els van mesurar fent un seguiment dels retweets dels usuaris abans i després de la interacció amb el facilitador. I els resultats van ser bons: «Veiem que per al grup de tractament havien pujat els RT’s amb grups diferents amb opinions diferents»

A Facebook van cercar quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades en funció de les cerques a Google relacionades amb el discurs d’odi

A Facebook, el funcionament va canviar radicalment. En comptes de seguir hashtags, van fer recerca per saber quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades. Es basaven en els resultats electorals i les cerques a Google relacionades amb discurs d’odi. I creaven posts dirigits a aquesta població i els hi enviaven mitjançant anuncis estratègics. Als comentaris d’aquestes publicacions creades per l’ONG, els facilitadors responien els missatges dels usuaris.

Build Up és una associació sense ànim de lucre que ha ajudat en la instauració de processos de pau en diferents països, com Somàlia, Colòmbia o Síria. Helena Puig va explicar la seva experiència a «The Commons» en un acte de deba-t.org que va tenir lloc a l’Auditori de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Read more

L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

Les concentracions del judici del procés: viscut des de les xarxes socials

NATALIE BARRESI

Milers de persones van protestar pel judici en els carrers de les ciutats de Catalunya

El final del judici del procés ha finalitzat amb manifestacions per tota Catalunya, la més gran a Barcelona a Plaça Catalunya. La CUP, JxC, ANC, ERC i Òmnium van convocar mobilitzacions per les xarxes socials per defensar que l’autodeterminació és un dret. El dimecres a les 21h es van celebrar aquestes manifestacions també per defensar la llibertat dels líders independentistes que es troben a l’exili.

Els participants de la manifestació van cridar per la unitat, un clam que, per a ells, és l’única via per cridar l’atenció de l’Estat espanyol. Els 15 partits i associacions que han organitzat la protesta han compartit el seu lema de manifestació: «Llibertat: l’autodeterminació és un dret».

Ha estat un esdeveniment únic, on els tres partits independentistes han participat en la manifestació junts.

Segon el diari Nació Digital, la Guàrdia Urbana ha confirmat la participació de 25.000 persones a la manifestació de Plaça Catalunya.

Així és com s’han viscut les mobilitzacions des de les xarxes socials:

Des dels comptes de Twitter dels partits, com Òmnium, s’ha confirmat la seva protesta:

https://twitter.com/omnium/status/1138868386480435201

Les mobilitzacions han deixat alguns amb sentiments d’unitat.

https://twitter.com/XavierMuixench/status/1139050456817242112

Grups independentistes de Sants han compartit imatges del seu bloc:

Associacions com la Joventut Nacionalista de Catalunya del districte de Ciutat Vella van compartir imatges amb el hashtag:#judicifarsa.

https://twitter.com/JNCCiutatVella/status/1138892161590673409

La periodista de Catalunya Ràdio, Núria Oriol, va mostrar l’ambient sobre el final del judici:

https://twitter.com/Nurioriol/status/1138875799296184320

Des de la perspectiva d’altres testimonis, es remarca el gran nombre de persones, especialment independentistes, que van participar a la convocatòria de Plaça Catalunya de Barcelona.

Grups del País Basc com l’associació cultural, Gure Esku, també va formar part de les mobilitzacions de dimecres, on va demanar un «final just» amb «llibertat de totes les persones encausades».

Turistes i estrangers que s’han trobat a Plaça Catalunya a l’hora de les convocatòries han mostrat un punt de vista diferent.

La periodista estrangera, Adriana Jane, ha explicat per Twitter que en els últims mesos, no ha hagut molt soroll a la ciutat fins ahir amb les reaccions dels ciutadans pel judici.

En els pròxims dies amb els resultats del judici, es convocaran més mobilitzacions. La primera per aquest dissabte ha estat confirmat per Junts per Catalunya a Twitter.

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1139157966958092288

 

 

 

 

Read more

Conclou el DocsBarcelona, una cita per reflexionar sobre el món en què vivim

Avui, dissabte 25 de maig, com a cloenda de la 22a edició del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona es projectarà El Pepe, una vida suprema, un documental en el qual el cineasta Emir Kusturica fa un retrat de l’expresident d’Uruguay Pepe Mujica, un personatge amb un passat guerriller i activista, convençut que el món sempre pot ser millor.

Sota el lema “Miradas inquietas” el festival ha presentat en la seva cartellera el millAquarelaor cinema documental premiat internacionalment. El 15 de maig Victor Kossakovsky va inaugurar el festival amb Aquarela un viatge visual sobre la bellesa transformadora i la força omnipotent de l’aigua. Des d’aleshores, i en aquests 11 dies de Festival, s’han projectat a les sales d’Aribau Multicines i al CCCB, 41 documentals produïts a 26 països diferents. A més a més, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, tres de les produccions, CachadaOperació Globus i  Avec un sourire, la révolution també s’han projectat a altres localitats catalanes, en total 12, entre elles Berga, Gavà, Granollers, Mataró, Manresa i Vilanova i la Geltrú. Al festival hi han assistit els directors dels documentals per presentar les seves pel·lícules, juntament amb alguns dels protagonistes de les seves històries.

Els temes que han destacat en aquesta edició han estat la política, la naturalesa i el feminisme. De fet, enguany, ha destacat la presència de directores dones, 20, la xifra més alta en tot l’historial del festival. A més a més, 13 de les produccions presentades compten amb dones protagonistes i amb un fil narratiu que reivindica el poder de les dones lluitadores. Pel que fa a política, destaquen Avec un sourire, la revolution! d’Alexandre Chartland, la primera producció internacional sobre el procés, I Had a Dream, radiografia de la política italiana de la directora Claudia Tossi, i Putin’s Witnesses, una anàlisi de l’ascens de Vladimir Putin al poder, obra del cineasta rus exiliat Vitaly Mansky.

Putin's Witnesses
Els documentals presentats s’articulen en tres seccions oficials competitives: Panorama, Latitud DocsBarcelona i What The Doc!, que competeixen per un palmarès de set premis, entre ells el Premi del Públic, patrocinat per Moritz, que s’anunciarà aquesta tarda a les 19 h en la cerimònia de clausura.  

Vot del Públic 2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A més a més de les projeccions, en el marc del festival s’han organitzat diverses activitats com 7 PLANS 7 on un convidat reflexiona sobre el cinema documental a partir de 7 plans o seqüències de la seva filmografia. Aquest any el protagonista ha estat Audrius Stonys director de Bridges of Time. Així mateix, aquest any el festival ha inaugurat el Campus DocsBarcelona, que acompanyarà la trajectòria de 12 projectes llatinoamericans durant nou mesos.

Read more

Eleccions municipals: el combat sobiranista a tres bandes

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Des de les últimes eleccions municipals l’any 2015, tres partits s’han disputat el vot independentista enmig d’una carrera d’obstacles entre diades, manifestacions, consultes, referèndums, exilis i empresonaments. Ara, quatre anys després, els partits sobiranistes tornen a preparar-se per conquerir alcaldies de cara al pròxim 26 de maig. Però, podran tan sols unes poques setmanes suposar un canvi substancial en la correlació de forces que es va construir en les eleccions espanyoles del 28 d’abril?

La primera de les formacions que busca l’electorat independentista és Junts per Catalunya -que al llarg de la seva trajectòria ha dut també els noms de Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, i Democràcia i Llibertat-; i que des de fa més de tres dècades s’ha posicionat com el gran referent de la dreta catalanista. Actualment, aquesta candidatura presidida per l’expresident de la Generalitat i exiliat Carles Puigdemont busca el seu lloc a les urnes locals després d’un espectacular resultat el 21D de 2017 que no es va repetir, però, el passat 28A.

Aquest declivi de la dreta juga en favor de la segona força independentista que entra en joc en aquests comicis municipals: Esquerra Republicana. Tot i que a les passades generals JxCat va perdre només un escó respecte de les de l’any 2016; ERC en va guanyar sis, fent palès que el partit presidit per Oriol Junqueras ha aconseguit monopolitzar l’auge del vot independentista. Aquest fet -al que se suma l’extensa campanya que està duent a terme la formació en favor dels presos polítics- pot fer perillar la posició dels convergents, que fins ara ha mantingut l’hegemonia municipal amb més de 400 ajuntaments sota el seu govern.

A tot duel de titans, però, manca el contrapès. La CUP, un conglomerat de partits i organitzacions que neix amb l’objectiu de dur els moviments i les lluites socials a les institucions, ha apostat des de la seva primera candidatura l’any 2007 per les eleccions i la política municipal com a eix principal de la seva actuació. Amb uns grans resultats als darreres comicis locals l’any 2015 -on van arribar a governar més de 15 ajuntaments arreu de Catalunya– però amb una crisi interna que sacsejà el partit en unes generals en què una de les formacions que compon la candidatura es presentà per lliure com a Front Republicà -sense arribar, però, a treure cap escó-, les simpaties i desconfiances que la CUP pot despertar en l’electorat en un context com l’actual són imprevisibles.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Però què ens augura aquest 26M? Els grans resultats d’ERC el 28 d’abril fan perillar una històrica Convergència molt assentada en els governs municipals; que tot i perdre butaques als ajuntaments catalans en guanyaria a Europa, després de la mediàtica pugna amb PP i C’s per la presentació de la candidatura Lliures per Europa encapçalada pel fugit Carles Puigdemont. I és en aquest limbo que la CUP es juga els seus regidors: si bé els mals resultats en les últimes autonòmiques i les discrepàncies arran del 28A van relegar la formació anticapitalista a un segon pla, aquesta s’erigeix com l’alternativa trencadora als dos partits sobiranistes tradicionals. La pilota, però, queda ara a la teulada dels votants.

Read more

Tret de sortida a unes municipals entre Colau i Maragall

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Després del breu descans postelectoral, aquest divendres a la matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, data coincident amb els comicis europeus. Els candidats a les alcaldies dels diferents municipis catalans tenen, d’ara endavant, dues setmanes per a poder presentar les seves propostes als ciutadans.

Malgrat que els darrers dies s’apuntava a una possible victòria del candidat d’ERC, Ernest Maragall, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava ahir la darrera enquesta abans de l’inici de la campanya, que capgirava els pronòstics. El baròmetre dóna el triomf a Ada Colau (BComú) a Barcelona, amb un 23% dels vots i entre 10 i 11 regidors. A l’actual alcaldessa només la separarien uns quants vots del seu principal partit rival, Esquerra Republicana, que trauria entre 9 i 11 regidors, amb un 22,9% dels vots. Encara que no aconseguissin la victòria, els republicans doblarien la presència actual al consistori. Segons el CIS, el tercer i quart lloc estaria entre el PSC -amb 6 o 7 regidors- i JxCat -de 5 a 7 regidors-. Barcelona pel Canvi-Cs n’obtindria 5 o 6 i la llista es tancaria amb el PP, que pot mantenir els seus tres representants actuals o bé perdre’n un, i la CUP, que seguiria amb dos dels tres regidors que ara té. La candidatura de Jordi Graupera amb Barcelona És Capital no apareix a l’enquesta.

Si les dades estimades pel CIS s’acaben complint, Colau podria repetir una alcaldia amb el mateix nombre de regidors que fins ara, 11 dels 41 totals, i amb les estretors que això comporta amb la resta de partits. Difícilment, però, es podria assolir una majoria alternativa amb els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona?

Un 11,4% de municipis ja sap els resultats

Malgrat que Barcelona sigui el focus d’atenció actual per un duel ajustat de partits, hi ha municipis a la resta de Catalunya on no hi haurà sorpreses el 26 de maig. A 108 municipis -un 11,4% del total- només s’ha presentat una candidatura. De les quatre províncies, Girona és la que té més municipis (37), seguida de Tarragona (30), Barcelona (25) i Lleida (16), tots ells amb un cens de mil persones o inferior.

Després de la tradicional enganxada de cartells d’aquesta matinada, caldrà veure com evoluciona la campanya de cada partit als diferents municipis de Catalunya. La proclamació dels electes es durà a terme el 7 de juny, dotze dies després de la jornada electoral.

Read more

Sánchez inicia les negociacions per ser investit president

ALBERT MONTSERRAT (@Albert_MM98)

Primera ronda de contactes de Pedro Sánchez per ser nomenat el setè president de la història del Govern espanyol. Després de guanyar les eleccions del 28 d’abril encapçalant les llistes del PSOE, el socialista ha rebut a la Moncloa els líders dels partits amb més representació al Congrés. Tot i això, en va quedar fora el cap de llista de VOX, Santiago Abascal, irrompent com a cinquena força a la cambra. Les fonts oficials del palau argumentaven que Sánchez es reuniria amb els interlocutors considerats com a vàlids.

Palacio_de_la_Moncloa_(2)

Casado, Rivera i Iglesias han visitat aquesta setmana el Palau de la Moncloa.

El president en funcions va rebre primer al líder del Partit Popular, Pablo Casado. Va ser una reunió de prop de dues hores. En sortir-ne, el representant dels blaus va deixar clar que no impedirà la investidura mentre aquesta no sigui amb vots independentistes. Alhora, va prometre que liderarà una oposició “forta, ferma però responsable”. Ara bé, va deixar a l’aire un possible pacte del PSOE amb Ciutadans.

 

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en els 176 escons.

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en 176 escons.

Precisament el líder del partit taronja, Albert Rivera, va ser el segon oponent en posar els peus a la Moncloa. L’endemà, Sánchez el va rebre durant gairebé una hora. De la reunió en van sortir discrepàncies econòmiques i territorials; sobretot en termes d’estratègia de diàleg amb Catalunya. Rivera va afirmar en roda de premsa que liderarà una “oposició ferma” perquè dóna per fet que el president en funcions pactarà amb Podem. Ara bé, sí que li donarà suport per aplicar el 155 a Catalunya, deixant clar que li ofereix tots els seus senadors per fer-ho.

Per últim, Sánchez va rebre Pablo Iglesias la mateixa tarda. Una presa de contacte que va denotar entesa entre els dos partits (especialment si ens fixem en la durada de la trobada; dues hores). “La reunió ha anat molt bé, sóc optimista”, va afirmar el líder d’Unides Podem al sortir de la Moncloa.

 

Després de dos dies de presa de contacte, es pot arribar a tres conclusions. En primer lloc, que tot apunta al fet que vermells i liles deixen la feina gairebé tancada per a després dels comicis del dia 26. Per altra banda, que Rivera i Casado es troben immersos en una pugna per liderar l’oposició. I, fora de l’escenari principal, VOX amb un paper concret encara per definir.

 

Read more

Comença la guerra pel teu vot

Tret de sortida de la campanya electoral del 28-A

Cartells i eslògans electorals

“Haz que pase”, Pedro Sánchez es disfressa de Leonardo DiCaprio

58

“Haz que cuente” li deia en Jack a la Rose mentre respiraven l’aire de l’oceà Atlàntic sobre la proa del Titànic. El PSOE de Pedro Sánchez ha apel·lat a una de les escenes més romàntiques de la història del cinema per convèncer els votants de la seva continuïtat com a president. Una font d’inspiració que confirma la ministra portaveu Isabel Celaá, que a la seva arribada a l’acte de presentació de la campanya deia: “És de Titanic, és preciós!”.

El cartell, que ja ha estat penjat a la façana de la seu del Partit Socialista a Madrid, mostra la cara en blanc i negre de Pedro Sánchez, sobre el qual reposa la tipografia en caixa alta i en vermell del lema “Haz que pase”. Tant l’eslògan com el mateix disseny del cartell han estat objecte de mems i rèpliques per part d’altres forces polítiques. Per exemple, el Partit Popular ha aprofitat per donar-li la volta i concloure: “Haz que pase… y no vuelva”.

https://twitter.com/populares/status/1113015760887144448

“Valor seguro”, el PP es reivindica com una assegurança de vida

pp

Pablo Casado es presenta com un “valor segur” i també juga a assegurar amb el format de l’eslògan i el cartell. Fons blanc amb el lema en blau a la part superior i un retrat de Casado que recobreix la resta del cartell. L’eslògan, tal com afirmava el vicesecretari d’organització del Partit Popular i cap de campanya Javier Maroto, ha estat elegit per considerar al partit de Casado com un “valor segur” en contraposició a la “incertesa que representa la política del govern actual».

“¡Vamos! Ciudadanos”, Albert Rivera en busca de l’esperit de Rafa Nadal

ALBERTR

“!Vamos Rafa!” es diu Nadal a ell mateix per no rendir-se, per seguir lluitant, per seguir guanyant. Ciutadans cerca la mística de Nadal per guanyar aquestes eleccions. “¡Vamos! Ciudadanos” recorda al famós crit del tenista espanyol, una figura en la qual el líder Albert Rivera s’ha recolzat en diferents ocasions. Per exemple, quan l’esportista manifestava el seu desig de convocatòria d’eleccions després de la moció de censura del passat juny. Rivera es presenta com el protagonista d’una pel·lícula d’acció, el Jason Bourne ibèric, caminant amb pas ferm entre una multitud desenfocada de persones onejant banderes espanyoles.

UNIDAS PODEMOS passa el protagonisme als votants: “la historia la escribes tú…”

55576551_1190767284413342_5470454825068003328_n

“La historia la escribes tú…” i no els polítics. Aquest és el missatge que vol llançar formació morada remarcant que els grans canvis sempre han sorgit de la societat. Alhora, els comuns opten per no donar el protagonisme als seus dirigents polítics i d’aquesta manera allunyar-se de polèmiques sobre les guerres internes. Pablo Iglesias desapareix del focus per deixar pas a la gent, a la multitud morada.

Abascal es fa pregar i vol governar “por España”

g

Vox ha estat l’últim gran partit al presentar l’eslògan i el cartell electoral. La formació d’extrema dreta ha donat llum el seu “Por España” ahir a les 12 de la nit, quan es marcava l’inici de la campanya. El partit de  Santiago Abascal presenta un eslògan que representa el vessant patriòtic d’aquesta formació política.

Groc, força i llibertat, els eslògans dels partits independentistes

hhh

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es presenten a les eleccions generals sota una consigna de protesta total cap a la situació dels presos que marquen les seves candidatures. El groc domina, el groc dels llaços, deixant enrere els colors corporatius.

ERC opta per l’eslògan “Va de llibertat” i acompanyarà tots els cartells electorals, aparentment estripats per denunciar la repressió. Apareixen les cares dels principals candidats al Congrés i al Senat, entre aquestes les dels respectius números 1, Oriol Junqueras i Raül Romeva. “No són unes eleccions normals, i s’entén com la llibertat del país, la voluntat que surtin els presos polítics i la defensa dels drets conquerits”, destacava el vicesecretari de comunicació d’ERC, Sergi Sabrià.

Junts per Catalunya continua apel·lant al “nosaltres” per cercar un punt de connexió amb els votants. Del “Puigdemont, el nostre president” al “Tu ets la nostra força, tu ets la nostra veu”. Aquest és el lema de JuntsxCat de cara a les eleccions del 28-A i està acompanyat de la imatge de Laura Borràs, la cap de llista de facto, i Jordi Sánchez, cap de llista empresonat. A l’altre cartell que exhibirà JuntsxCat en campanya hi apareix l’emblemàtica abraçada entre Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista per Lleida i Tarragona, instants abans d’entrar al Tribunal Suprem el dia que van tornar a ser empresonats.

Programes electorals i temes clau

“110 compromisos con la España que quieres” és el programa electoral amb el qual concorre el PSOE de Pedro Sánchez a les eleccions generals del 28-A. En aquest programa es recullen aspectes com un Ingrés Mínim Vital, un nou Estatut per als treballadors o una actualització de les pensions d’acord amb l’IPC.

Temes clau:

  • Ingrés Mínim Vital: el programa del PSOE estableix un “Ingrés Mínim Vital per erradicar la pobresa infantil de 730.000 famílies”
  • Eutanàsia: el PSOE inclou l’aprovació i regulació de “l’eutanàsia i la mort digna”. Els socialistes defensen “el dret a triar amb llibertat fins a l’últim minut de la nostra vida, i el dret a rebre la millor atenció mèdica en el seu tram més difícil”.
  • Catalunya: els socialistes es comprometen a “seguir construint l’Espanya de les Autonomies”. En cap moment es recull algun esment a la qüestió catalana. Aquest posicionament es basa en “enfortir el model autonòmic com a instrument fonamental de reconeixement de la singularitat i les opcions polítiques pròpies de cada comunitat autònoma».
  • Treball: el PSOE proposa elaborar un nou Estatut dels treballadors “adaptat al Segle XXI”. Aquest passa per “eliminar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012” aprovada pel Govern de Mariano Rajoy. Els socialistes també advoquen per augmentar “gradualment” el Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Consulta aquí el programa electoral complet (PSOE)

“El nostre contracte amb els espanyols” és el títol escollit pel PP per donar nom al programa electoral de cara al 28-A. Els populars ofereixen entre les seves propostes estrella un article 155 permanent, la derogació de la Llei de Memòria històrica o una llei de símbols nacionals.

Temes clau:

  • 155 permanent: els populars aposten per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya amb l’objectiu de “recuperar la legalitat constitucional i protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya”. Alhora, el PP aposta per aplica l’article “pel temps que resulti inexcusable i amb totes les mesures necessàries”.
  • Símbols: Pablo Casado inclou al seu programa electoral l’aprovació d’una llei de símbols nacionals que tingui com a objectiu “defensar la convivència i la neutralitat institucional”. També, s’agreujaran les sancions per a les autoritats que incompleixin el deure d’exhibir la bandera nacional.
  • Eutanàsia: En cap moment es fa menció de com el PP tractarà el tema de l’eutanàsia i la mort digne.
  • Memòria històrica: el PP presenta públicament per primera vegada una mesura que promet derogar la Llei de Memòria Històrica a través de l’aprovació d’una «llei que inclogui totes les víctimes i que faci del record dels fets històrics un al·legat a favor de la llibertat i la pau».

Consulta aquí el programa electoral complet (PP)

Ciutadans està convençut que la democràcia espanyola necessita una revisió i proposa en el seu programa electoral una agenda de reformes basada en tres pilars bàsics: regeneració democràtica, la recuperació dels valors civils i un projecte econòmic i social.

Temes clau:

  • Senat i diputacions: Ciutadans proposa en el seu programa electoral suprimir el Senat i crear un Consell de Presidents de les Comunitats Autònomes. També, opta per eliminar les diputacions provincials i fomentar la fusió de municipis perquè puguin prestar serveis de forma sostenible.
  • Catalunya: Albert Rivera opta per intervenir o suspendre l’autonomia catalana en base a l’article 155.
  • IVA: el programa electoral de Ciutadans proposa dos trams d’IVA. Redueix l’actual del 21% al 18% i un altre reduït al 7%. Sanitat, educació i altres exempts ho seguirien estant.
  • Un Silicon Valley a Espanya: Rivera pretén “recuperar” el 2% del producte interior brut (PIB) per invertir-anualment en polítiques d’R + D + I. A més, oferirà dos anys exempts de tributació per a les “startup” de nova creació o amb un llindar d’ingressos determinat.

Consulta aquí el programa electoral complet (Ciudadanos)

UNIDAS PODEMOS continua amb la seva originalitat en el format dels programes electorals. Aquesta vegada abandona el format de catàleg d’Ikea dels comicis del 2016 per adoptar un disseny que recorda la Constitució Espanyola.

iglesias-podemos-programa-655x368

Temes clau:

  • Catalunya: els comuns aposten per «promoure la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d’Espanya».
  • Eutanàsia: el partit de Pablo Iglesias defensa una «mort digne i lliure», així com la implementació «d’un registre per als professionals sobre quines cures rebre en els últims moments de la vida».
  • Impostos: algunes de les reformes sobre els importos que volen aplicar els comuns si governen són: «eliminar l’extenció de l’IVI de l’Església», «un impost de societats més senzill i transparent» i «elevar al 47% l’IRPF a les rendes que superin els 100.000 euros anuals i al 55% les que superin els 300.000 euros».
  • Treball: la formació morada defensa «un salari interprofessional de 1.200€», així com «una renta garantida de 600€ al mes». També asseguren «baixar la jubilació fins als 65 anys» i f0mentar «la igualtat de gèneres en l’àmbit laboral».
  • Feminisme: els comuns segueixen promulgant la lluita feminista contra la desigualtat de gènere i com a novetat proposen crear una «assigantura de feminisme a les escoles».

Consulta aquí el programa electoral complet (UNIDAS PODEMOS)

El partit polític Vox aspira a aconseguir representació parlamentària per primer cop des de la seva creació l’any 2014. La formació concorre amb el seu president Santiago Abascal com a candidat a les eleccions generals de 2019, on defensen un programa obertament de dreta «sense complexos».

 

  • Catalunya: suspensió de l’autonomia de Catalunya fins que es resolgui definitivament el desafiament independentista. Entre altres mesures, Vox proposa la dissolució immediata dels Mossos d’Esquadra i la devolució de competències clau en matèria d’Educació, Justícia o Sanitat, així com el tancament de TV3.
  • L’Espanya de les autonomies: l’objectiu final del programa electoral de Vox no és altre que acabar amb l’actual Estat Autonòmic i transformar-lo en un «Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió«, per a això caldria una massiva reforma constitucional que hauria de ser aprovada en referèndum per la ciutadania.
  • Derogació de la llei de violència de gènere: és una altra de les mesures estrella del partit, encara que ni PP ni Ciutadans la van acceptar a Andalusia. Vox proposa derogar l’actual Llei de Violència de Gènere i substituir-la per una Llei de Violència Intrafamiliar. També deixar sense finançament els «xiringuitos feministes radicals« i opta per entrar a fons en la quantificació i combat de les denúncies falses.
  • Abort i naixements: 100 euros mensuals per fill i avortament de pagament. Vox defensa treure de la sanitat pública operacions com l’avortament, sota el paraigua del foment de la natalitat. Com a complement, proposen una assignació via pressupostos de 100 euros mensuals per cada fill a càrrec, que creixeria a partir del tercer fill i s’actualitzaria anualment.

L’inici de la campanya

El candidat del PSOE i aspirant a revalidar la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha reunit els seus a Dos Hermanas (Sevilla), un dels tradicionals feus socialistes, acompanyat de la líder dels socialistes andalusos, Susana Díaz, i el cap de llista d’aquest partit al Congrés per Sevilla, María Jesús Montero, entre d’altres. Sánchez ha arengat aquesta mitjanit els militants i simpatitzants del seu partit perquè en cap cas es quedin a casa el 28 d’abril perquè cal vèncer «els tres temors» que representen PP, Ciutadans i Vox . «Farem que passi la victòria socialista per primera vegada en 11 anys. A votar i a guanyar», ha dit fent ús del seu eslògan en l’acte amb el qual ha inaugurat oficialment la campanya.

https://twitter.com/sanchezcastejon/status/1116476403619434496

El líder del PP i candidat de la formació conservadora, Pablo Casado, ha promès una campanya «en positiu» en l’arrencada oficial de la campanya electoral i ha demanat el suport al seu partit davant les eleccions generals del 28 d’abril per «posar fre a la possible recessió «i» la deriva secessionista «a la qual s’enfronta Espanya. A més, conscient de la fugida de vots cap Vox, ha apel·lat els votants del partit que dirigeix Santiago Abascal perquè no juguin «a la ruleta russa» ja que «aquí hi ha el PP, el seu partit». «Estem en una cruïlla en què el nostre partit és més necessari que mai», ha dit davant unes 2.500 persones -segons els organitzadors- reunides en el Florida Park, situat al Parc del Retiro de Madrid. En l’acte han intervingut també el president del Senat i del PP de Madrid, Pío García Escudero, i el número dos del partit al Congrés, Adolfo Suárez Illana.

El candidat d’UNIDAS PODEMOS a la presidència del Govern, Pablo Iglesias, ha demanat aquest dijous a l’arrencada de la campanya electoral omplir les urnes de «veritats» i dir als «poderosos» que no són ells els que han d’escriure la història sinó la gent corrent. Pablo Iglesias ha iniciat el compte enrere per a les eleccions generals del 28 d’abril al parc de les Cruzes de Carabanchel, emblemàtic districte obrer de la capital, al costat del coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, en un acte breu que ha arrencat amb els dos candidats enganxant els cartells electorals de la coalició. «La mentida és una de les grans amenaces de la democràcia espanyola. I el proper dia 28, a les urnes, hi ha d’haver vots que s’omplin de petites veritats, de veritats quotidianes, de les veritats de la gent que té dificultats per arribar a final de mes, dels joves que han hagut d’emigrar «, ha reclamat el candidat.

El líder de Ciutadans i candidat a la presidència d’aquesta formació, Albert Rivera, ha demanat el vot per a les generals des de Pedraza, un petit poble de Segòvia amb menys de 500 habitants, com un gest de complicitat amb l’Espanya rural, i al mateix temps ho ha fet a la seu del partit a Madrid a través de la projecció del seu holograma. Acompanyat pels primers candidats de la llista de Madrid al Congrés –Sara Giménez i Edmundo Bal-, Rivera ha iniciat oficialment la campanya electoral oferint als espanyols un «projecte d’igualtat» per a tothom, independentment d’on visquin, i apostant per «mirar al futur» i «unir els espanyols».

El candidat de Vox a les eleccions generals, Santiago Abascal, ha vaticinat aquesta mitjanit que el dia 28 es produirà un «canvi històric» per a Espanya en uns comicis en què ha defensat que la seva formació és «l’única alternativa» al Govern «il·legítim «del PSOE. En l’arrencada de campanya, els líders de Vox han escollit l’estàtua de Blas de Lezo situada a la plaça de Colón de Madrid per arengar a gairebé miler de seguidors allà congregats. Sense escenari i pujats a la peanya de l’estàtua, Abascal ha compartit protagonisme amb Javier Ortega Smith i Iván Espinosa dels Monteros -números dues i tres del seu llista a La Moncloa- i amb la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio.

Junts per Catalunya  ha arrencat la campanya a l’antiga fàbrica Fabra i Coats amb tots els candidats al Congrés i també amb els tres presidents de la Generalitat provinents de l’espai polític postconvergent: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Tots tres han emès missatges molt coincidents, malgrat els matisos i el to, amb un eix conductor: JuntsxCat és el «garant» de la unitat independentista a Madrid i el PSOE no és un «vot útil» perquè va estar al costat de Mariano Rajoy a l’hora d’aplicar el 155.

El número dos d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del 2019, Gabriel Rufián, ha situat la formació com “la pitjor amenaça” contra un “Estat venjatiu que empresona demòcrates i posa la meitat d’un govern en un furgó policial entre burles de la Guàrdia Civil”. Durant l’acte d’inici de campanya del 28-A dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, Rufián ha tingut un record “per als nostres companys segrestats, per als presos polítics i els exiliats” i ha explicat que ha promès a Oriol Junqueras “guanyar aquestes eleccions als seus carcellers”. Es dona el cas que l’inici de la campanya ha coincidit amb el 50è aniversari d’Oriol Junqueras.

Read more

Torra critica Pascal i li demana “generositat i coherència”

El president creu que la líder demòcrata no ha sigut conseqüent amb les idees que defensa

Quim Torra, president de la Generalitat, s’ha mostrat molt crític amb la líder del Partit Demòcrata, Marta Pascal. El president ha retret a Pascal que “no és moment d’allunyar-se de la centralitat política del país” i que cal ser “conseqüent” amb el que cadascú representa i defensa.

Ha sigut aquest dilluns, a l’entrevista del programa Ràdio 4 de RTVE, quan Torra ha pogut respondre a les declaracions de la líder demòcrata, que l’acusen de dirigir Catalunya sota el vistiplau de Waterloo.  “És evident que jo parlo amb Puigdemont”, assegurava el president, “però Catalunya es governa des del Palau de la Generalitat”.

Però Pascal no ha sigut l’única protagonista de les declaracions del president. Torra també s’ha mostrat decebut amb els seus aliats independentistes. I és que per tots és sabut que últimament hi ha certa manca de fluïdesa per establir relacions entre els partits del bàndol independentista. Torra, no només ha reconegut aquestes dificultats sinó que a més, s’ha mostrat dolgut amb la decisió de Roger Torrent, president del Parlament, de posposar el ple d’investidura de Puigdemont.

 

Pel que fa a la CUP, el president creu que el partit hauria de donar-los més “suport” perquè el seu projecte polític està pensat per als 70 diputats independentistes. A més, assegura que s’està complint tot el que es va dir al programa d’investidura i que actualment, el govern “pivota” al voltant de les polítiques socials. “Que no es cometin els mateixos errors que amb la investidura de Turull”, declara.

Tot i això, el president manté l’esperança i està convençut que amb el seu govern podrà obtenir el suport necessari per aprovar els pressupostos electorals. A més, es reafirma en la seva decisió de no convocar eleccions i repta a la resta de candidats a presentar una moció de censura si no hi estan d’acord.

A continuació, trobaràs un recull de les declaracions més destacades del president de la Generalitat:

Read more

Lobbies: els «influencers» de la política

La influència de la cultura popular i cinematogràfica ha creat una imatge col·lectiva que s’equipara als grups de pressió amb la figura del «villano» que mou fils a l’ombra

Els grups de pressió demanen una regularització que afavoreixi la transparència

 

RUBÉN PÉREZ

YUNSARA BARCIAL

LOURDES BARRAGÁN

Descarrega’t l’article en PDF

Durant els anys trenta, una vintena de corporacions americanes van beneficiar-se del mercat alemany. Per a una economia malmesa per la Gran Depressió que vivia els Estats Units, la incipient Alemanya nazi era una gran oportunitat. Amb la prohibició de l’activitat sindical i les reivindicacions obreres, Alemanya s’havia convertit en una zona en la qual es podia operar sense enfrontar-se a les traves habitualment vinculades als drets laborals.

Així ho explicava l’historiador belga Jacques R. Pauwels, que va realitzar un estudi en el qual assenyalava algunes d’aquestes grans corporacions com a elements clau a l’hora d’entendre per què els Estats Units van trigar tant a intervenir en la Segona Guerra Mundial.

Entre els noms més sonats, hi ha Coca-Cola (segons les dades de Pauwels, la seva subsidiària alemanya a Essen va incrementar l’any 1934 les vendes de 243.000 caixes a quatre milions i mig el 1939); la Factoria Opel de General Motors a Russelheim (la seva presència al mercat alemany va passar en dos anys d’un 35% a un 50%) o la Fàbrica de Ford a Colònia, que va incrementar gairebé quatre vegades els seus beneficis entre el 1935 i el 1939. En poques paraules, fa temps que les decisions polítiques no les regeixen només els polítics.

Exemples més propers els trobem també aquí i ara. La licitació entre el lobby del taxi i el del VTC a Barcelona ha fet més que visible la influència dels grups de pressió, en aquest cas, en les decisions del Ministeri de Foment. Similar és el cas recentment publicat per eldiario.es, que va revelar les trobades entre la patronal del sector del joc Cejuego amb 96 representants polítics per pressionar a favor del sector. Tot això, no oblidem, en un context d’especial preocupació pública per la publicitat dels salons d’apostes. El director de Cejuego, Alejandro Landaluce, apunta que els lobbies estan ara “dins de l’agenda política”, un fet que, assegura, “abans no passava”.

En plena globalització, és innegable el poder que tenen aquests agents en les decisions polítiques. Però, què és exactament un lobby, i com influencia la vida pública?

La paraula lobby té dos possibles significats: “vestíbul” o “grup de pressió”. Aquest últim, el que realment ens interessa, va néixer al segle XVIII, quan els membres del Parlament britànic van batejar la seva forma de fer política. En aparèixer, els diputats eren assaltats a l’entrada de l’hemicicle (en el ‘lobby’), just abans que comencessin els debats, per grups interessats que buscaven influir en les seves decisions a l’interior. Per això, avui fer “lobbing” o “política de vestíbul” significa fer pressió política per aconseguir interessos particulars. Juan Ignacio Navas (Navas & Cursí) precisa que és un grup “destinat a donar suport a iniciatives que venen de la comunitat” i que volen representar i defensar “interessos de col·lectius concrets”. És a dir, un lobby no és una persona concreta, sinó una activitat que influeix en l’elaboració de les lleis i regulacions i en la presa de decisions.

Qui pot ser lobby?

En un sentit ampli, són lobbies des de les grans empreses fins a una associació cívica. Però en un sentit més estricte, es refereix a aquelles persones que la seva professió és fer pressió, per això sempre s’associa un lobby a les grans empreses. Encara que, segons la presidenta de l’Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI), María Rosa Rotond, qualsevol persona que pugui tenir influència pot exercir el lobbing.

Així actua un lobby, buscant que els seus interessos se superposin amb l’interès general i potenciïn aquest missatge. Un missatge transmès principalment pels mitjans de comunicació i pels discursos dels polítics.

És cert que la paraula lobby té connotacions negatives al nostre país, però en realitat la tasca d’influir en la política des de fora d’ella no és negativa ni il·legal. El problema és que si no es regula aquesta activitat, és fàcil que les conductes d’aquestes organitzacions es tornin fosques i sospitoses.

La problemàtica actual del lobby a Espanya la trobem en els seus mètodes, ja que l’opinió pública té una visió negativa de la finalitat dels grups de pressió. Per aquest motiu, associacions com APRI demanen, entre altres coses, una major transparència per a normalitzar aquesta activitat. Una tasca que pot ajudar a “millorar els mecanismes de la democràcia representativa”, segons APRI, i alhora definir els interessos de les empreses representades per aquests lobbies.

Buit legal

No hi ha un consens clar entre les associacions de lobbistes sobre la llei ideal per a la seva activitat. La majoria defensa que qualsevol norma ha de tenir com a eix central fomentar la transparència de les seves relacions institucionals i corregir així la visió negativa que la societat té del seu treball. Per al director associat de Cariotipo MH5, Jorge Fernández Rúa, la llei de lobbies espanyola hauria de seguir el camí de l’europea, on existeix “un registre que no és obligatori, però que funciona d’aquesta manera de facto”. Fernández afegeix que “molts dels eurodiputats no reben els lobbistes si no estan inscrits al seu registre”.

A més, considera que una possible llei hauria d’abastar tant el poder legislatiu al Congrés, com l’executiu al govern, perquè creu que “l’activitat als ministeris és frenètica, i una llei que inclogui només el Congrés, deixa que una part important vagi a la legislació”. El director associat de Cariotipo MH5 també pensa que és important que existeixi un únic registre en l’àmbit estatal, on els grups de pressió puguin inscriure’s amb total transparència, explicant a qui representen i amb quins interessos. Aquest registre, en la seva opinió, hauria d’estar controlat per un subjecte independent.

Diferències entre Espanya i Europa

Encara que Espanya estigui dintre de la Unió Europea, la regularització de cadascun dels països membre és diferent. Des de les institucions europees, es va fer un registre per avaluar l’efectivitat de la regularització de cadascun dels països. Es va fer d’acord a tres criteris principals: nivell de transparència, la integritat dels grups d’interès i la igualtat d’accés a l’hora de participar en la pressa de decisions. De tots els països de la Unió Europea, només Eslovènia va rebre una qualificació “satisfactòria“ (51 de 100). Lituània i Regne Unit va obtenir una puntuació “insuficient“, i la resta de països, entre els quals es troba Espanya, tenen una regularització considerada “molt insuficient“. Aquestes puntuacions venen motivades especialment per la falta de transparència.

En el cas d’Espanya, només es va assolir una puntuació de 10 sobre 100. Les característiques de la regularització espanyola s’allunyen de les establertes a la Unió Europea. Per una banda, el registre lobbista a Espanya és d’inscripció voluntària, a diferència d’Europa, on és obligatòria. A més, Espanya no compta amb codis ètics establerts, igual que tampoc no disposa dels mateixos recursos per facilitar l’actuació als grups de pressió amb poca influència.

El bloqueig

La creació d’una regulació del lobby a Espanya porta diversos anys bloquejada al Congrés dels Diputats perquè els diferents grups polítics no aconsegueixen posar-se d’acord en quin tipus de normativa seria l’adequada. Catalunya va ser pionera a l’hora de crear un registre de lobbies l’any 2015, però aquest només inclou aquells grups de pressió que es relacionen amb l’administració catalana; per tant, el Parlament queda al marge d’aquesta llei. Actualment, existeixen 3.107 grups inscrits en aquest registre.

Per part seva, la plataforma ciutadana per la transparència política, Civio, demana que el registre sigui “obert i accessible a tota la ciutadania” i que la supervisió d’aquest no depengui de la Presidència del Congrés. A més, exigeix obligacions per als diputats, no només per als grups d’interès.

No obstant això, amb l’anunci d’eleccions aquest any, qualsevol projecte sobre aquest tema ha quedat novament ajornat. El passat 28 de febrer, i en els últims dies de la legislatura, el Congrés va aprovar un codi ètic per als diputats que, entre altres coses, obligaria a fer pública l’agenda d’aquests en el portal de transparència del Congrés, a més d’haver de fer constar les reunions amb els lobbies.

En qualsevol cas, la necessitat d’una regulació és indispensable per totes parts. Si hi hagués una llei, la societat seria conscient de fins a quin punt es veu afectada per les pressions de aquests grups en les esferes de poder. Recentment, es va veure la decisió sense precedents del Suprem en canviar una sentència desfavorables per als bancs. Un altre exemple va ser l’exclusió per part del govern la possibilitat de limitar els preus del lloguer després d’una suposada reunió entre la ministra d’economia, Nadia Calviño i representants dels fons voltors, segons va informar El Mundo. Crear una regulació, no només fomenta la transparència, sinó que a més ajudarà a que política i lobbies comencin a veure’s com una relació natural abandonant l’esfera mafiosa.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies