Embarassos polítics

Rut Font i Olma Giró

Ser dona i política no és fàcil.

Ser dona, política i mare encara és més complicat.

Si bé és cert que existeixen diversos decrets de conciliació laboral, l’herència masclista i el background de la societat juguen en contra a l’hora de garantir una equitat efectiva en l’àmbit polític.

És cert, també, que s’han vist grans avenços en els darrers anys. El 2017 la senadora australiana Larissa Waters es convertia en la primera dona que alletava un nadó al Parlament d’Austràlia. En l’àmbit espanyol Irene Montero, portaveu d’Unidas Podemos en el Congrés, sol·licitava el passat juliol el permís de vot telemàtic a la investidura de Pedro Sánchez a causa del seu avançat estat de gestació.

La premsa ha tingut un paper transcendental a l’hora de criminalitzar actituds de les polítiques embarassades. Un judici constant cap a la seva figura de mare o de política. Aquest judici, però, és inexistent en els homes, polítics i pares.

Així doncs, es presenta un anàlisi del tractament mediàtic en l’àmbit nacional dels casos de dones polítiques embarassades des d’inicis del segle XXI fins el dia d’avui. Així com un breu repàs del codi deontològic i drets laborals existents en el marc de la maternitat.

Testimonis

S’ha recollit l’experiència personal de dues dones, mares i polítiques -en el moment de l’embaràs o adopció- per entendre de primera mà quins són els problemes a l’hora de compaginar la vida pública i política amb la privada i, tanmateix, si han estat víctimes de crítiques i pressió mediàtica.

Elles són la Carme Figueras, diputada al parlament de Catalunya en la IX Legislatura i al Congrés dels Diputats en la cinquena legislatura i la Carme Porta, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat l’any 2003 i diputada al Parlament de Catalunya des del 1999 fins al setembre del 2006.

Carme Figueras

Carme Figueras era diputada al Parlament de Catalunya quan va adoptar una nena de 3 anys procedent de Guatemala. Si ja és difícil combinar els horaris de la política amb el procés d’adaptació necessari després d’una adopció, encara és més complicat quan els dos pares són càrrecs públics.

Figueras, actual consellera del CAC, explica com l’organització és clau per poder tenir cura d’una nena petita i alhora mantenir-se al peu del canó amb els temes de debat al Parlament.

Carme Figueras al despatx del Consell Audiovisual de Catalunya.

Carme Porta

Carme Porta va donar a llum a la seva filla el desembre del 2002. En aquell moment van coincidir dues parlamentàries embarassades, ella i la diputada socialista i alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz.

Carme Porta al pati del Museu Marítim de Bacelona.

Van ser les primeres diputades que van poder gaudir d’una sala destinada a l’alletamentt dels nadons. Fins llavors aquesta possibilitat no existia. Aquest procés va ser gràcies a la unió de totes les diputades dels grups parlamentaris -unes 30- per tal de redactar un text adreçat al president de la cambra, Joan Rigol, que contemplava una sèrie de demandes com per exemple la revisió del reglament de la cambra per tal de poder delegar el vot així com la petició d’un espai exclusiu d’alletament, ja que no existia la baixa maternal. 

Aquesta unió de parlamentàries neix arran de la ràbia. L’any 2001 Núria Martínez, diputada de CIU, va donar a llum a una criatura prematura. Aquela legislatura anava d’un sol vot. Normalment quan hi havia una malaltia greu, mort d’un familiar o embaràs es duia a terme el que es coneix com un ‘pacte de cavallers’ que suposava equilibrar les forces. A Martínez ningú li va oferir la possibilitat. Dos dies després de donar a llum, ja estava present al ple. Aquesta situació va escandalitzar a les diputades i a partir de llavors, van decidir unir-se.

Tot i que es va aprovar que hi hagués una sala destinada a l’alletament de nadons, aquesta només garantia allò més bàsic. No hi havia cap persona que se’n fes càrrec, això volia dir que, o bé pagaves perquè algú cuidés el nadó -despeses personals- o les diputades s’havien de passar tot el dia a la sala menys quan era moment de debat o votació.

Carme Porta no va tenir baixa de maternitat, encara no existia. La seva “baixa” van ser quinze dies al desembre contant les festes -perquè els altres se’ls va demanar com a vacances, ja que vivia en un àtic sense escales i el seu avançat estat d’embaràs no li permetia fer molts esforços físics- i tot el mes de gener, que no és lectiu.

Tanmateix, amb la fi d’aquella legislatura l’any 2003, es va plantejar un canvi en el reglament de cara a poder delegar el vot. Ara com ara, aquest és factible.

La teoria: els permisos de matenritat

En els últims anys s’han fet molts avenços pel que fa a la conciliació familiar. Tanmateix, el Congrés de Diputats no compta amb cap normativa que reguli els permisos de paternitat i de maternitat. L’única prerrogativa que preveu és el vot telemàtic, que permet votar una proposta des de fora del Congrés en cas d’embaràs, de paternitat o maternitat o de malaltia greu. Poques persones saben que el diputat de Ciutadans Sergio Campos va demanar el vot telemàtic el 2018 durant el seu permís de paternitat, mentre que tothom coneix el cas d’Irene Montero.

Per altra banda, quan es demanen les baixes per maternitat o paternitat, els membres de la Cambra Baixa segueixen els criteris de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, encara que mantenen una relació de mandat representatiu i no una relació laboral amb la insitutció. Aquesta normativa preveu una baixa maternal de 16 setmanes intercanviable entre els dos progenitors, on les primeres 6 setmanes són obligatòries per la mare en cas de part.

Les lleis canvien en el cas del Parlament de Catalnya, on s’hi ha legislat fins a tres vegades en matèria de conciliació familiar per actualitzar el decret de 1997. La llei actual, aprovada el 2006, manté uns criteris similars als de l’Estatut de l’Empleat Públic, però amb especificitats concretes com són les excedències i les ampliacions dels permisos en cas de tenir un fill amb alguna discapacitat.

Tantmateix, la teoria i la pràctica no solen anar de la mà. Moltes són les polítiques que, tot i voler-ho, no han pogut permetre’s absentar-se 16 setmanes de la feina. Per exemple, Figueras afirma que havia d’anar als debats del Parlament després d’adoptar la seva filla, ja que s’acostaven eleccions.

Codi deontològic Consell de l’Audiovisual de Catalunya

La immediatesa caracteritza el treball dels periodistes. Sovint es produeixen notícies quasi de forma automàtica, qüestionant poques coses. Introduir la perspectiva de gènere no ha de ser un valor afegit de la informació, sinó que aquesta perspectiva s’hauria d’introduir de forma transversal a tot el contingut periodístic. Jutjar a les dones polítiques i mares per la seva actitud envers el nadó o la funció política -i no fer-ho amb els pares polítics- falla en tots els sentits en el codi deontològic basant-se en la perspectiva de gènere. En l’àmbit nacional es troben nombroses recomanacions de perspectiva gènere adreçades a periodistes, el CAC exposa les seves.

Col·locar una dona a la història no la fa, automàticament, millor. Sí que ho fa, en canvi, qüestionar-se qui ha de protagonitzar la història, a qui afecta i, si en algun moment, el punt de vista de les dones pot aportar més profunditat al relat.

Eines per visibilitzar les aportacions de les dones -CAC

Estereotips de gènere als mitjans

Vivim en una societat caracteritzada per un masclisme estructural. Cada dia s’obren nous horitzons i línies de treball per garantir una educació, cultura, política i societat respectuosa en tots els gèneres. Aquesta herència patriarcal és molt present en el dia a dia.

La premsa, i la política no se’n lliuren.

Podem trobar nombrosos casos mediàtics en els quals se sexualitza a una dona, es parla sobre el seu físic per sobre les seves capacitats. Els Jocs Olímpics responen perfectament als rols de gènere: mentre es troben llistes de les ‘esportistes més sexys del 2019’ o ‘la talla de sostenidor de les nedadores’ a l’altra pàgina es troba el recorregut esportiu d’un home atleta.

El que passa en el món esportiu també es trasllada a la política, tot i que normalment de forma més subtil. Les dones polítiques, qüestionades molt més que els homes, es troben en el punt de mira i crítica a l’hora que decideixen ser mares. La cultura masclista impregna la premsa. Són criticades facin el que facin: si decideixen tornar a la vida pública pocs dies després de donar a llum se les acusa de males mares i irresponsables. Ara, si la casuística és el contrari i decideixen agafar-se la baixa maternal fins a l’últim dia es qüestiona la seva funció política i el seu càrrec públic. En resum, criticades decideixin el que decideixin. Aquestes decisions, tanmateix, no es qüestionen en el cas dels homes.

“En haver pres només les sis setmanes obligatòries serà posada a la mateixa llista de ‘males mares’ que Carmen Chacón i Soraya Sáenz de Santamaría. Però si hagués decidit esgotar les 16 setmanes a les quals tenia dret, hauria sigut considerada una irresponsable i acusada d’abandonar el Govern a la seva sort».

María Pazos, presidenta d’una associació per la igualtat de gènere en permisos per naixement d’un fill, a La Vanguardia sobre Susana Díaz

Carme Figueras, consellera del CAC en l’àmbit de gènere i família, explica com aquests estereotips es traslladen a la informació que donen els mitjans de comunicació.

Exemples històrics del tractament mediàtic dels embarassos polítics

Després de veure la teoria que envolta al tractament mediàtic en clau de gènere, s’analitzen els casos més transcendentals de dones polítiques embarassades des de l’any 2000 fins al dia d’avui i quin tractament els hi ha donat la premsa. Aquesta anàlisi servirà -també- per observar si hi ha un avenç en el llenguatge i tractament de gènere a la premsa.

La baixa maternal és un dret -no un deure- que recau en el subjecte adherir-s’hi o no. Tanmateix, les decisions de les dones en política en aquesta matèria sempre es qüestionen als mitjans. A més, si la política es queda embarassada en època d’eleccions, se li retraurà un ús electoral de l’embaràs, sigui quina sigui la seva ideologia.

El cas que va generar més impacte mediàtic va ser el de Carmen Chacón. La seva imatge fent quadrar les tropes de l’exèrcit després de ser nomenada ministra estant embarassada va donar la volta el món. Una imatge híper sexualitzada del seu embaràs. Els detractors van sorgir aviat: es qüestionaven les seves capacitats com a dona, embarassada i catalana al càrrec de les forces armades. No obstant, va ser una de les ministres més ben valorades l’any 2008.

L’altra visió de la premsa la va mostrar Soraya Sáenz de Santamaría, qui va decidir renunciar a la baixa i tornar a treballar 10 dies després del naixement del seu fill. Tot i que va ser capaç d’organitzar-se, l’opinió pública va acusar-la d’abandonar les seves responsabilitats com a mare. Una crítica que també se li va fer a Susana Díaz, qui va adherir-se a les primeres sis setmanes de baixa reprenent la feina en complir-les. Cap de les dues va deixar de banda la cura dels seus fills però a totes dues se les va criminalitzar per fer-ho.

Per últim, els embarassos d’Irene Montero. En aquest cas ella i Iglesias van rebre elogis per repartir-se la baixa per ser «coherents amb les seves idees». Cal destacar que en tractar-se de parts prematurs, la premsa i l’opinió pública van considerar prioritària la salut dels nens i de la mare, per sort.

Nous horitzons

Tot i les recomanacions existents per millorar el tractament mediàtic en clau de gènere i els avenços que s’han fet des dels inicis del segle XXI, encara queda molt recorregut.

S’observa com s’ha deixat de sexualitzar la figura d’una dona política embarassada, com va passar amb la Carme Chacón a la portada del Periódico, però es continuen posant en dubte les aptituds o com a mare o com a política. Una pressió innecessària que en la majoria dels casos recau -només- en la figura de la dona.

Ser dona i política hauria de ser fàcil -tan fàcil com ho tenen els homes-.

Ser dona, política i mare també ho hauria de ser.

Read more

Feminisme després de Franco

Al maig de 1976 es van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona, on es van debatre temes que encara avui afecten les dones

“Potser per primera vegada a Espanya s’ha obert un debat profund sobre temes fonamentals fins ara considerats tabú”. Així tancava Soledad Balaguer el seu article “Una experiència apassionant” a El País, el 6 de juny de 1976, tot just una setmana després que finalitzessin les Jornades Catalanes de la Dona a Barcelona. No feia ni un any de la mort de Franco i, amb això, començava a obrir-se pas la democràcia i l’enterrament de la dictadura franquista a Espanya. En aquest context, van celebrar-se a Barcelona unes jornades per parlar de temes silenciats fins aleshores: temes que afectaven les dones. La sexualitat, l’avortament, la família patriarcal, la dona política, els drets laborals de les treballadores… I se’n va parlar obertament i sense tabús.

Avui en dia, amb el feminisme damunt la taula, ja no sorprèn parlar de totes aquestes qüestions. Tanmateix, si fem un repàs a les reivindicacions d’aquestes jornades, podem veure com moltes de les seves denúncies encara tenen completa vigència en l’actualitat. I si observem com va reaccionar la societat de l’època al debat d’aquests temes, podem trobar similituds amb les reaccions que provoca encara ara el feminisme en certs sectors de la nostra societat.

Des de la política fins a la sexualitat

Més de 4.000 dones van reunir-se al paranimf de la Universitat de Barcelona

Les Jornades Catalanes de la Dona van ser “el primer intent unitari d’organització col·lectiva després de 40 anys de silenci forçat”, segons la definien les seves organitzadores. I van ser possibles “gràcies a la sensibilització i a la mobilització d’importants grups de diverses ideologies, oficis…”. Així, van aconseguir superar totalment les seves previsions, i van arribar a reunir 4.000 dones —quan n’esperaven 300—, de diferent origen, formació i experiència vital. Van trobar-se durant quatre dies, 27,28, 29 i 30 de maig de 1976, a la Universitat de Barcelona, i van debatre intensament sobre el que realment els afectava a elles.

Treballs, dones als barris, la família, l’educació, els mitjans de comunicació, la política, la legislació, la dona rural i la sexualitat. Aquests van ser els tems que es van tractar a les jornades. Però, arran de què van decidir celebrar-se? Segons explica la catedràtica d’Història Contemporània Mary Nash, en un reportatge a Betevé, les jornades van ser la resposta al fet que Franco hagués enviat l’any anterior, Any Internacional de la Dona, a Pilar Primo de Rivera, representant de Sección Femenina —la branca femenina del partit Falange Espanyola—, a una trobada internacional per defensar els drets de les dones: “això va suscitar la necessitat de donar una rèplica, i així es va fer”.

La «Guía de la buena esposa», escrita per Pilar Primo de Rivera el 1953

Cal recordar on ens trobem en aquell moment. Veníem d’una dictadura on la Sección Femenina havia marcat el paper de les dones de l’època i on les mateixes lleis discriminaven a les dones en tots els aspectes. Montserrat Roig, en un article a Triunfo, ho resumia així: “durant quaranta anys, la dona ha estat la gran perdedora. La seva condició, degradada, la seva imatge, manipulada. La Sección Femenina va ser una barreja de prolongació del masclisme imperant i l’acceptació voluntària de la pròpia marginació sexual”. Per això, gran part de les reivindicacions que recullen les conclusions de les jornades anaven enfocades al canvi de les mateixes lleis: revisió de la cèl·lula familiar, llei del divorci, assumir que la pàtria potestat no fos exclusivament de l’home, supressió dels delictes d’adulteri, legalització de l’avortament…

Actualment, podem afirmar que aquestes reivindicacions s’han complert. Però moltes altres podrien haver estat redactades avui mateix: dret a un lloc de treball, sense discriminacions en la remuneració, desaparició dels “rols” tradicionals masculí i femení, supressió de les discriminacions en esports, cultura… I quasi tot el que van denunciar se segueix denunciant gairebé cinquanta anys després: l’establiment d’un cànon per als homes i un altre per les dones, el mite de la maternitat com a essència de la condició femenina, la cosificació de la dona a través dels mitjans de comunicació…, i tants altres aspectes que segueixen afectant les dones pel simple fet de ser-ho.

El llibre «Jornades catalanes de la dona», publicat el 1977, resumia les principals reivindicacions de les trobades

La família, el tema estrella de les crítiques

Per altra banda, què van suposar aquestes jornades per la societat de l’època? La gent —en particular els homes— estava preparada per escoltar aquests discursos de caràcter feminista, just després de la mort del dictador? Trobem de tot. Sobretot el tema de la família va provocar intenses reaccions. “Una cosa és la promoció de la dona i, una altra molt diferent, radicalment oposada, el llibertinatge sexual, l’amoralitat i la ruptura matrimonial i familiar que resulten de les jornades”, escrivia el partit Unió Democràtica al Noticiero Universal. També va haver-hi dones descontentes amb el que es tractava en les jornades:  “si volen representar-nos a les dones de Catalunya, vull fer constar que ho considero una ofensa pública a totes les dones. Propugnar pel dret a disposar del popi cos només buscant la satisfacció sexual té ja un nom, prostitució. I propugnar per l’avortament legalitzat el té també des de sempre, assassinat sense justificació”, escrivia a la secció de Cartes al Director de La Vanguardia Mª Dolores López.

L’Església tampoc va tardar a posicionar-se. La Unió Mundial d’Organitzacions Catòliques Femenines va enviar una nota a La Vanguardia on explicaven per què no s’adherien a les jornades:  “engloben tota una sèrie de reivindicacions que no podem acceptar de cap manera, ja que estan basades solament en la superficialitat, el plaer, l’egoisme i la materialitat dels fets, sense tenir en compte el que és essencial en la persona humana, l’amor, l’entrega a l’altre… I en molts casos, a més, hi ha hagut una tristíssima agressivitat i menyspreu cap al sexe masculí”. I més enllà, segons explicava Soledad Balaguer en el seu article a El País, va haver-hi grups d’extrema dreta que els amenaçaven simplement per informar de les jornades.

Tanmateix, persones com Montserrat Roig van escriure sobre la importància de les jornades: “cal valorar quelcom important de les primeres jornades de la dona catalana, i és el fet que s’hi hagin inscrit més de 3.000 dones, que s’hagin pogut realitzar i que, per sobre de les confrontacions i divergències, hagi sortit amb un clima de vitalitat exemplar”, deia en l’article a Triunfo. Roig també va fer palès la falta tant de dirigents i militants dels partits polítics com de dones del món intel·lectual català, en les jornades. Sobre això últim es preguntava si a elles “els devia fer por que la seva ‘alliberació’ individual es convertís en col·lectiva” per a totes les dones. I també feia una crítica a la premsa dels dies següents, afirmant que, com molts homes, s’havia quedat “perplexa” davant les jornades.

En total van celebrar-se vuit sessions intenses de debat, d’on sorgien les diferents denúncies i reivindicacions

Malgrat tot, nombroses associacions van adherir-se a les reivindicacions que sorgien de cada tema tractat a les jornades. Perquè aquestes van posar de manifest la necessitat de crear un moviment feminista per evitar les discriminacions cap a les dones en qualsevol àmbit. Les assistents de les jornades van ser capaces de discutir i de plantejar una agenda per més endavant. Segons la catedràtica Nash, les conclusions que van treure “van ser la base del moviment feminista de Catalunya dels anys posteriors”. Un moviment que encara avui dura, i que, malgrat les crítiques, el menyspreu i fins i tot les amenaces d’alguns sectors —com si als anys 70 seguíssim—, segueix denunciant les discriminacions que pateixen les dones en la nostra societat.

Read more

La lluita contra la polarització 2.0

Un experiment fet als Estats Units ha explorat una nova tàctica per lluitar contra la polarització en xarxes

Helena Puig és emprenedora social d’Ashoka i cofundadora de Build Up, una organització sense ànim de lucre per fer de mitjancera en conflictes. Aquesta ONG americana es va adonar que a les eleccions presidencials dels Estats Units hi va haver un fenomen de polarització extrema. Les característiques de la polarització es podrien resumir en la desaparició dels actors neutres, un augment en la rigidesa de les posicions i un estancament en el diàleg. És a dir, cada cop hi ha menys canvis i més estereotips.

«La polarització és una advertència», explica Puig, ja que és un dels símptomes que ens indiquen que es podria arribar a la violència física. És per això que s’han de «traslladar les dinàmiques de diàleg que hem utilitzat en altres llocs a les xarxes socials», segons explica l’emprenedora social.

«Intentem transformar els conflictes perquè no siguin violents»

Helena Puig, cofundadora de Build Up

És així com va començar el projecte «The Commons«, una iniciativa de mediació en línia amb l’objectiu d’aconseguir alertar a la gent que forma part d’aquestes dinàmiques de polarització per fer que canviïn la forma amb què interactuen amb el problema –no la seva opinió.

Així funciona «The Commons»

Va ser diferent l’estratègia seguida a Twitter i a Facebook, ja que la forma d’interacció de totes dues xarxes és diferent.

El funcionament va ser complex: un equip de ‘facilitadors’ va començar a interactuar amb persones que –segons el perfil– estaven formant part de la polarització. I per això els hashtags i els actors polítics són importants. Mitjançant una escala d’1 a 5, van assignar una nota a cadascun dels actors polítics o socials que eren importants –com senadors– depenent la seva ideologia i grau de polarització. Després van identificar als usuaris de menys de 5.000 seguidors en funció del hashtag. El facilitador –mitjancer amb experiència en generar diàleg– es posava en contacte amb aquests usuaris: «Envia un missatge a l’usuari i li proposa una reflexió sobre el tema de l’etiqueta sobre el qual l’hem identificat», explica Puig. Aquest és el primer contacte. Si l’usuari accedia a reflexionar, començava una conversa. Quan ja portaven diverses interaccions, el facilitador «convidava a un canvi individual», relata Puig.

És així com van aconseguir incidir en el comportament de més de 1000 usuaris i 700 van accedir a fer un canvi individual.

L’inconvenient és clar: es tracta d’una població molt petita en comparació amb el total d’usuaris americans de Twitter. És per això que cal trobar alguna manera d’escalar els resultats. Això sí, segons Puig «és un senyal que anem cap a la direcció adequada».

Els resultats els van mesurar fent un seguiment dels retweets dels usuaris abans i després de la interacció amb el facilitador. I els resultats van ser bons: «Veiem que per al grup de tractament havien pujat els RT’s amb grups diferents amb opinions diferents»

A Facebook van cercar quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades en funció de les cerques a Google relacionades amb el discurs d’odi

A Facebook, el funcionament va canviar radicalment. En comptes de seguir hashtags, van fer recerca per saber quines àrees geogràfiques estaven més polaritzades. Es basaven en els resultats electorals i les cerques a Google relacionades amb discurs d’odi. I creaven posts dirigits a aquesta població i els hi enviaven mitjançant anuncis estratègics. Als comentaris d’aquestes publicacions creades per l’ONG, els facilitadors responien els missatges dels usuaris.

Build Up és una associació sense ànim de lucre que ha ajudat en la instauració de processos de pau en diferents països, com Somàlia, Colòmbia o Síria. Helena Puig va explicar la seva experiència a «The Commons» en un acte de deba-t.org que va tenir lloc a l’Auditori de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Read more

L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

Les concentracions del judici del procés: viscut des de les xarxes socials

NATALIE BARRESI

Milers de persones van protestar pel judici en els carrers de les ciutats de Catalunya

El final del judici del procés ha finalitzat amb manifestacions per tota Catalunya, la més gran a Barcelona a Plaça Catalunya. La CUP, JxC, ANC, ERC i Òmnium van convocar mobilitzacions per les xarxes socials per defensar que l’autodeterminació és un dret. El dimecres a les 21h es van celebrar aquestes manifestacions també per defensar la llibertat dels líders independentistes que es troben a l’exili.

Els participants de la manifestació van cridar per la unitat, un clam que, per a ells, és l’única via per cridar l’atenció de l’Estat espanyol. Els 15 partits i associacions que han organitzat la protesta han compartit el seu lema de manifestació: «Llibertat: l’autodeterminació és un dret».

Ha estat un esdeveniment únic, on els tres partits independentistes han participat en la manifestació junts.

Segon el diari Nació Digital, la Guàrdia Urbana ha confirmat la participació de 25.000 persones a la manifestació de Plaça Catalunya.

Així és com s’han viscut les mobilitzacions des de les xarxes socials:

Des dels comptes de Twitter dels partits, com Òmnium, s’ha confirmat la seva protesta:

https://twitter.com/omnium/status/1138868386480435201

Les mobilitzacions han deixat alguns amb sentiments d’unitat.

https://twitter.com/XavierMuixench/status/1139050456817242112

View this post on Instagram

#plaçacatalunya #llibertatpresespolítiques #llibertatpresospolitics #estapassant

A post shared by Manel Garcia (@locelldefoc_bomber_d_barcelona) on

Grups independentistes de Sants han compartit imatges del seu bloc:

Associacions com la Joventut Nacionalista de Catalunya del districte de Ciutat Vella van compartir imatges amb el hashtag:#judicifarsa.

https://twitter.com/JNCCiutatVella/status/1138892161590673409

La periodista de Catalunya Ràdio, Núria Oriol, va mostrar l’ambient sobre el final del judici:

https://twitter.com/Nurioriol/status/1138875799296184320

Des de la perspectiva d’altres testimonis, es remarca el gran nombre de persones, especialment independentistes, que van participar a la convocatòria de Plaça Catalunya de Barcelona.

Grups del País Basc com l’associació cultural, Gure Esku, també va formar part de les mobilitzacions de dimecres, on va demanar un «final just» amb «llibertat de totes les persones encausades».

Turistes i estrangers que s’han trobat a Plaça Catalunya a l’hora de les convocatòries han mostrat un punt de vista diferent.

La periodista estrangera, Adriana Jane, ha explicat per Twitter que en els últims mesos, no ha hagut molt soroll a la ciutat fins ahir amb les reaccions dels ciutadans pel judici.

En els pròxims dies amb els resultats del judici, es convocaran més mobilitzacions. La primera per aquest dissabte ha estat confirmat per Junts per Catalunya a Twitter.

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1139157966958092288

 

 

 

 

Read more

Conclou el DocsBarcelona, una cita per reflexionar sobre el món en què vivim

Avui, dissabte 25 de maig, com a cloenda de la 22a edició del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona es projectarà El Pepe, una vida suprema, un documental en el qual el cineasta Emir Kusturica fa un retrat de l’expresident d’Uruguay Pepe Mujica, un personatge amb un passat guerriller i activista, convençut que el món sempre pot ser millor.

Sota el lema “Miradas inquietas” el festival ha presentat en la seva cartellera el millAquarelaor cinema documental premiat internacionalment. El 15 de maig Victor Kossakovsky va inaugurar el festival amb Aquarela un viatge visual sobre la bellesa transformadora i la força omnipotent de l’aigua. Des d’aleshores, i en aquests 11 dies de Festival, s’han projectat a les sales d’Aribau Multicines i al CCCB, 41 documentals produïts a 26 països diferents. A més a més, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, tres de les produccions, CachadaOperació Globus i  Avec un sourire, la révolution també s’han projectat a altres localitats catalanes, en total 12, entre elles Berga, Gavà, Granollers, Mataró, Manresa i Vilanova i la Geltrú. Al festival hi han assistit els directors dels documentals per presentar les seves pel·lícules, juntament amb alguns dels protagonistes de les seves històries.

Els temes que han destacat en aquesta edició han estat la política, la naturalesa i el feminisme. De fet, enguany, ha destacat la presència de directores dones, 20, la xifra més alta en tot l’historial del festival. A més a més, 13 de les produccions presentades compten amb dones protagonistes i amb un fil narratiu que reivindica el poder de les dones lluitadores. Pel que fa a política, destaquen Avec un sourire, la revolution! d’Alexandre Chartland, la primera producció internacional sobre el procés, I Had a Dream, radiografia de la política italiana de la directora Claudia Tossi, i Putin’s Witnesses, una anàlisi de l’ascens de Vladimir Putin al poder, obra del cineasta rus exiliat Vitaly Mansky.

Putin's Witnesses
Els documentals presentats s’articulen en tres seccions oficials competitives: Panorama, Latitud DocsBarcelona i What The Doc!, que competeixen per un palmarès de set premis, entre ells el Premi del Públic, patrocinat per Moritz, que s’anunciarà aquesta tarda a les 19 h en la cerimònia de clausura.  

Vot del Públic 2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A més a més de les projeccions, en el marc del festival s’han organitzat diverses activitats com 7 PLANS 7 on un convidat reflexiona sobre el cinema documental a partir de 7 plans o seqüències de la seva filmografia. Aquest any el protagonista ha estat Audrius Stonys director de Bridges of Time. Així mateix, aquest any el festival ha inaugurat el Campus DocsBarcelona, que acompanyarà la trajectòria de 12 projectes llatinoamericans durant nou mesos.

Read more

Eleccions municipals: el combat sobiranista a tres bandes

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Des de les últimes eleccions municipals l’any 2015, tres partits s’han disputat el vot independentista enmig d’una carrera d’obstacles entre diades, manifestacions, consultes, referèndums, exilis i empresonaments. Ara, quatre anys després, els partits sobiranistes tornen a preparar-se per conquerir alcaldies de cara al pròxim 26 de maig. Però, podran tan sols unes poques setmanes suposar un canvi substancial en la correlació de forces que es va construir en les eleccions espanyoles del 28 d’abril?

La primera de les formacions que busca l’electorat independentista és Junts per Catalunya -que al llarg de la seva trajectòria ha dut també els noms de Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, i Democràcia i Llibertat-; i que des de fa més de tres dècades s’ha posicionat com el gran referent de la dreta catalanista. Actualment, aquesta candidatura presidida per l’expresident de la Generalitat i exiliat Carles Puigdemont busca el seu lloc a les urnes locals després d’un espectacular resultat el 21D de 2017 que no es va repetir, però, el passat 28A.

Aquest declivi de la dreta juga en favor de la segona força independentista que entra en joc en aquests comicis municipals: Esquerra Republicana. Tot i que a les passades generals JxCat va perdre només un escó respecte de les de l’any 2016; ERC en va guanyar sis, fent palès que el partit presidit per Oriol Junqueras ha aconseguit monopolitzar l’auge del vot independentista. Aquest fet -al que se suma l’extensa campanya que està duent a terme la formació en favor dels presos polítics- pot fer perillar la posició dels convergents, que fins ara ha mantingut l’hegemonia municipal amb més de 400 ajuntaments sota el seu govern.

A tot duel de titans, però, manca el contrapès. La CUP, un conglomerat de partits i organitzacions que neix amb l’objectiu de dur els moviments i les lluites socials a les institucions, ha apostat des de la seva primera candidatura l’any 2007 per les eleccions i la política municipal com a eix principal de la seva actuació. Amb uns grans resultats als darreres comicis locals l’any 2015 -on van arribar a governar més de 15 ajuntaments arreu de Catalunya– però amb una crisi interna que sacsejà el partit en unes generals en què una de les formacions que compon la candidatura es presentà per lliure com a Front Republicà -sense arribar, però, a treure cap escó-, les simpaties i desconfiances que la CUP pot despertar en l’electorat en un context com l’actual són imprevisibles.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Dades extretes del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Però què ens augura aquest 26M? Els grans resultats d’ERC el 28 d’abril fan perillar una històrica Convergència molt assentada en els governs municipals; que tot i perdre butaques als ajuntaments catalans en guanyaria a Europa, després de la mediàtica pugna amb PP i C’s per la presentació de la candidatura Lliures per Europa encapçalada pel fugit Carles Puigdemont. I és en aquest limbo que la CUP es juga els seus regidors: si bé els mals resultats en les últimes autonòmiques i les discrepàncies arran del 28A van relegar la formació anticapitalista a un segon pla, aquesta s’erigeix com l’alternativa trencadora als dos partits sobiranistes tradicionals. La pilota, però, queda ara a la teulada dels votants.

Read more

Tret de sortida a unes municipals entre Colau i Maragall

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Després del breu descans postelectoral, aquest divendres a la matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, data coincident amb els comicis europeus. Els candidats a les alcaldies dels diferents municipis catalans tenen, d’ara endavant, dues setmanes per a poder presentar les seves propostes als ciutadans.

Malgrat que els darrers dies s’apuntava a una possible victòria del candidat d’ERC, Ernest Maragall, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava ahir la darrera enquesta abans de l’inici de la campanya, que capgirava els pronòstics. El baròmetre dóna el triomf a Ada Colau (BComú) a Barcelona, amb un 23% dels vots i entre 10 i 11 regidors. A l’actual alcaldessa només la separarien uns quants vots del seu principal partit rival, Esquerra Republicana, que trauria entre 9 i 11 regidors, amb un 22,9% dels vots. Encara que no aconseguissin la victòria, els republicans doblarien la presència actual al consistori. Segons el CIS, el tercer i quart lloc estaria entre el PSC -amb 6 o 7 regidors- i JxCat -de 5 a 7 regidors-. Barcelona pel Canvi-Cs n’obtindria 5 o 6 i la llista es tancaria amb el PP, que pot mantenir els seus tres representants actuals o bé perdre’n un, i la CUP, que seguiria amb dos dels tres regidors que ara té. La candidatura de Jordi Graupera amb Barcelona És Capital no apareix a l’enquesta.

Si les dades estimades pel CIS s’acaben complint, Colau podria repetir una alcaldia amb el mateix nombre de regidors que fins ara, 11 dels 41 totals, i amb les estretors que això comporta amb la resta de partits. Difícilment, però, es podria assolir una majoria alternativa amb els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona?

Un 11,4% de municipis ja sap els resultats

Malgrat que Barcelona sigui el focus d’atenció actual per un duel ajustat de partits, hi ha municipis a la resta de Catalunya on no hi haurà sorpreses el 26 de maig. A 108 municipis -un 11,4% del total- només s’ha presentat una candidatura. De les quatre províncies, Girona és la que té més municipis (37), seguida de Tarragona (30), Barcelona (25) i Lleida (16), tots ells amb un cens de mil persones o inferior.

Després de la tradicional enganxada de cartells d’aquesta matinada, caldrà veure com evoluciona la campanya de cada partit als diferents municipis de Catalunya. La proclamació dels electes es durà a terme el 7 de juny, dotze dies després de la jornada electoral.

Read more

Sánchez inicia les negociacions per ser investit president

ALBERT MONTSERRAT (@Albert_MM98)

Primera ronda de contactes de Pedro Sánchez per ser nomenat el setè president de la història del Govern espanyol. Després de guanyar les eleccions del 28 d’abril encapçalant les llistes del PSOE, el socialista ha rebut a la Moncloa els líders dels partits amb més representació al Congrés. Tot i això, en va quedar fora el cap de llista de VOX, Santiago Abascal, irrompent com a cinquena força a la cambra. Les fonts oficials del palau argumentaven que Sánchez es reuniria amb els interlocutors considerats com a vàlids.

Palacio_de_la_Moncloa_(2)

Casado, Rivera i Iglesias han visitat aquesta setmana el Palau de la Moncloa.

El president en funcions va rebre primer al líder del Partit Popular, Pablo Casado. Va ser una reunió de prop de dues hores. En sortir-ne, el representant dels blaus va deixar clar que no impedirà la investidura mentre aquesta no sigui amb vots independentistes. Alhora, va prometre que liderarà una oposició “forta, ferma però responsable”. Ara bé, va deixar a l’aire un possible pacte del PSOE amb Ciutadans.

 

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en els 176 escons.

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en 176 escons.

Precisament el líder del partit taronja, Albert Rivera, va ser el segon oponent en posar els peus a la Moncloa. L’endemà, Sánchez el va rebre durant gairebé una hora. De la reunió en van sortir discrepàncies econòmiques i territorials; sobretot en termes d’estratègia de diàleg amb Catalunya. Rivera va afirmar en roda de premsa que liderarà una “oposició ferma” perquè dóna per fet que el president en funcions pactarà amb Podem. Ara bé, sí que li donarà suport per aplicar el 155 a Catalunya, deixant clar que li ofereix tots els seus senadors per fer-ho.

Per últim, Sánchez va rebre Pablo Iglesias la mateixa tarda. Una presa de contacte que va denotar entesa entre els dos partits (especialment si ens fixem en la durada de la trobada; dues hores). “La reunió ha anat molt bé, sóc optimista”, va afirmar el líder d’Unides Podem al sortir de la Moncloa.

 

Després de dos dies de presa de contacte, es pot arribar a tres conclusions. En primer lloc, que tot apunta al fet que vermells i liles deixen la feina gairebé tancada per a després dels comicis del dia 26. Per altra banda, que Rivera i Casado es troben immersos en una pugna per liderar l’oposició. I, fora de l’escenari principal, VOX amb un paper concret encara per definir.

 

Read more

Comença la guerra pel teu vot

Tret de sortida de la campanya electoral del 28-A

Cartells i eslògans electorals

“Haz que pase”, Pedro Sánchez es disfressa de Leonardo DiCaprio

58

“Haz que cuente” li deia en Jack a la Rose mentre respiraven l’aire de l’oceà Atlàntic sobre la proa del Titànic. El PSOE de Pedro Sánchez ha apel·lat a una de les escenes més romàntiques de la història del cinema per convèncer els votants de la seva continuïtat com a president. Una font d’inspiració que confirma la ministra portaveu Isabel Celaá, que a la seva arribada a l’acte de presentació de la campanya deia: “És de Titanic, és preciós!”.

El cartell, que ja ha estat penjat a la façana de la seu del Partit Socialista a Madrid, mostra la cara en blanc i negre de Pedro Sánchez, sobre el qual reposa la tipografia en caixa alta i en vermell del lema “Haz que pase”. Tant l’eslògan com el mateix disseny del cartell han estat objecte de mems i rèpliques per part d’altres forces polítiques. Per exemple, el Partit Popular ha aprofitat per donar-li la volta i concloure: “Haz que pase… y no vuelva”.

https://twitter.com/populares/status/1113015760887144448

“Valor seguro”, el PP es reivindica com una assegurança de vida

pp

Pablo Casado es presenta com un “valor segur” i també juga a assegurar amb el format de l’eslògan i el cartell. Fons blanc amb el lema en blau a la part superior i un retrat de Casado que recobreix la resta del cartell. L’eslògan, tal com afirmava el vicesecretari d’organització del Partit Popular i cap de campanya Javier Maroto, ha estat elegit per considerar al partit de Casado com un “valor segur” en contraposició a la “incertesa que representa la política del govern actual».

“¡Vamos! Ciudadanos”, Albert Rivera en busca de l’esperit de Rafa Nadal

ALBERTR

“!Vamos Rafa!” es diu Nadal a ell mateix per no rendir-se, per seguir lluitant, per seguir guanyant. Ciutadans cerca la mística de Nadal per guanyar aquestes eleccions. “¡Vamos! Ciudadanos” recorda al famós crit del tenista espanyol, una figura en la qual el líder Albert Rivera s’ha recolzat en diferents ocasions. Per exemple, quan l’esportista manifestava el seu desig de convocatòria d’eleccions després de la moció de censura del passat juny. Rivera es presenta com el protagonista d’una pel·lícula d’acció, el Jason Bourne ibèric, caminant amb pas ferm entre una multitud desenfocada de persones onejant banderes espanyoles.

UNIDAS PODEMOS passa el protagonisme als votants: “la historia la escribes tú…”

55576551_1190767284413342_5470454825068003328_n

“La historia la escribes tú…” i no els polítics. Aquest és el missatge que vol llançar formació morada remarcant que els grans canvis sempre han sorgit de la societat. Alhora, els comuns opten per no donar el protagonisme als seus dirigents polítics i d’aquesta manera allunyar-se de polèmiques sobre les guerres internes. Pablo Iglesias desapareix del focus per deixar pas a la gent, a la multitud morada.

Abascal es fa pregar i vol governar “por España”

g

Vox ha estat l’últim gran partit al presentar l’eslògan i el cartell electoral. La formació d’extrema dreta ha donat llum el seu “Por España” ahir a les 12 de la nit, quan es marcava l’inici de la campanya. El partit de  Santiago Abascal presenta un eslògan que representa el vessant patriòtic d’aquesta formació política.

Groc, força i llibertat, els eslògans dels partits independentistes

hhh

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es presenten a les eleccions generals sota una consigna de protesta total cap a la situació dels presos que marquen les seves candidatures. El groc domina, el groc dels llaços, deixant enrere els colors corporatius.

ERC opta per l’eslògan “Va de llibertat” i acompanyarà tots els cartells electorals, aparentment estripats per denunciar la repressió. Apareixen les cares dels principals candidats al Congrés i al Senat, entre aquestes les dels respectius números 1, Oriol Junqueras i Raül Romeva. “No són unes eleccions normals, i s’entén com la llibertat del país, la voluntat que surtin els presos polítics i la defensa dels drets conquerits”, destacava el vicesecretari de comunicació d’ERC, Sergi Sabrià.

Junts per Catalunya continua apel·lant al “nosaltres” per cercar un punt de connexió amb els votants. Del “Puigdemont, el nostre president” al “Tu ets la nostra força, tu ets la nostra veu”. Aquest és el lema de JuntsxCat de cara a les eleccions del 28-A i està acompanyat de la imatge de Laura Borràs, la cap de llista de facto, i Jordi Sánchez, cap de llista empresonat. A l’altre cartell que exhibirà JuntsxCat en campanya hi apareix l’emblemàtica abraçada entre Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista per Lleida i Tarragona, instants abans d’entrar al Tribunal Suprem el dia que van tornar a ser empresonats.

Programes electorals i temes clau

“110 compromisos con la España que quieres” és el programa electoral amb el qual concorre el PSOE de Pedro Sánchez a les eleccions generals del 28-A. En aquest programa es recullen aspectes com un Ingrés Mínim Vital, un nou Estatut per als treballadors o una actualització de les pensions d’acord amb l’IPC.

Temes clau:

  • Ingrés Mínim Vital: el programa del PSOE estableix un “Ingrés Mínim Vital per erradicar la pobresa infantil de 730.000 famílies”
  • Eutanàsia: el PSOE inclou l’aprovació i regulació de “l’eutanàsia i la mort digna”. Els socialistes defensen “el dret a triar amb llibertat fins a l’últim minut de la nostra vida, i el dret a rebre la millor atenció mèdica en el seu tram més difícil”.
  • Catalunya: els socialistes es comprometen a “seguir construint l’Espanya de les Autonomies”. En cap moment es recull algun esment a la qüestió catalana. Aquest posicionament es basa en “enfortir el model autonòmic com a instrument fonamental de reconeixement de la singularitat i les opcions polítiques pròpies de cada comunitat autònoma».
  • Treball: el PSOE proposa elaborar un nou Estatut dels treballadors “adaptat al Segle XXI”. Aquest passa per “eliminar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012” aprovada pel Govern de Mariano Rajoy. Els socialistes també advoquen per augmentar “gradualment” el Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Consulta aquí el programa electoral complet (PSOE)

“El nostre contracte amb els espanyols” és el títol escollit pel PP per donar nom al programa electoral de cara al 28-A. Els populars ofereixen entre les seves propostes estrella un article 155 permanent, la derogació de la Llei de Memòria històrica o una llei de símbols nacionals.

Temes clau:

  • 155 permanent: els populars aposten per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya amb l’objectiu de “recuperar la legalitat constitucional i protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya”. Alhora, el PP aposta per aplica l’article “pel temps que resulti inexcusable i amb totes les mesures necessàries”.
  • Símbols: Pablo Casado inclou al seu programa electoral l’aprovació d’una llei de símbols nacionals que tingui com a objectiu “defensar la convivència i la neutralitat institucional”. També, s’agreujaran les sancions per a les autoritats que incompleixin el deure d’exhibir la bandera nacional.
  • Eutanàsia: En cap moment es fa menció de com el PP tractarà el tema de l’eutanàsia i la mort digne.
  • Memòria històrica: el PP presenta públicament per primera vegada una mesura que promet derogar la Llei de Memòria Històrica a través de l’aprovació d’una «llei que inclogui totes les víctimes i que faci del record dels fets històrics un al·legat a favor de la llibertat i la pau».

Consulta aquí el programa electoral complet (PP)

Ciutadans està convençut que la democràcia espanyola necessita una revisió i proposa en el seu programa electoral una agenda de reformes basada en tres pilars bàsics: regeneració democràtica, la recuperació dels valors civils i un projecte econòmic i social.

Temes clau:

  • Senat i diputacions: Ciutadans proposa en el seu programa electoral suprimir el Senat i crear un Consell de Presidents de les Comunitats Autònomes. També, opta per eliminar les diputacions provincials i fomentar la fusió de municipis perquè puguin prestar serveis de forma sostenible.
  • Catalunya: Albert Rivera opta per intervenir o suspendre l’autonomia catalana en base a l’article 155.
  • IVA: el programa electoral de Ciutadans proposa dos trams d’IVA. Redueix l’actual del 21% al 18% i un altre reduït al 7%. Sanitat, educació i altres exempts ho seguirien estant.
  • Un Silicon Valley a Espanya: Rivera pretén “recuperar” el 2% del producte interior brut (PIB) per invertir-anualment en polítiques d’R + D + I. A més, oferirà dos anys exempts de tributació per a les “startup” de nova creació o amb un llindar d’ingressos determinat.

Consulta aquí el programa electoral complet (Ciudadanos)

UNIDAS PODEMOS continua amb la seva originalitat en el format dels programes electorals. Aquesta vegada abandona el format de catàleg d’Ikea dels comicis del 2016 per adoptar un disseny que recorda la Constitució Espanyola.

iglesias-podemos-programa-655x368

Temes clau:

  • Catalunya: els comuns aposten per «promoure la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d’Espanya».
  • Eutanàsia: el partit de Pablo Iglesias defensa una «mort digne i lliure», així com la implementació «d’un registre per als professionals sobre quines cures rebre en els últims moments de la vida».
  • Impostos: algunes de les reformes sobre els importos que volen aplicar els comuns si governen són: «eliminar l’extenció de l’IVI de l’Església», «un impost de societats més senzill i transparent» i «elevar al 47% l’IRPF a les rendes que superin els 100.000 euros anuals i al 55% les que superin els 300.000 euros».
  • Treball: la formació morada defensa «un salari interprofessional de 1.200€», així com «una renta garantida de 600€ al mes». També asseguren «baixar la jubilació fins als 65 anys» i f0mentar «la igualtat de gèneres en l’àmbit laboral».
  • Feminisme: els comuns segueixen promulgant la lluita feminista contra la desigualtat de gènere i com a novetat proposen crear una «assigantura de feminisme a les escoles».

Consulta aquí el programa electoral complet (UNIDAS PODEMOS)

El partit polític Vox aspira a aconseguir representació parlamentària per primer cop des de la seva creació l’any 2014. La formació concorre amb el seu president Santiago Abascal com a candidat a les eleccions generals de 2019, on defensen un programa obertament de dreta «sense complexos».

 

  • Catalunya: suspensió de l’autonomia de Catalunya fins que es resolgui definitivament el desafiament independentista. Entre altres mesures, Vox proposa la dissolució immediata dels Mossos d’Esquadra i la devolució de competències clau en matèria d’Educació, Justícia o Sanitat, així com el tancament de TV3.
  • L’Espanya de les autonomies: l’objectiu final del programa electoral de Vox no és altre que acabar amb l’actual Estat Autonòmic i transformar-lo en un «Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió«, per a això caldria una massiva reforma constitucional que hauria de ser aprovada en referèndum per la ciutadania.
  • Derogació de la llei de violència de gènere: és una altra de les mesures estrella del partit, encara que ni PP ni Ciutadans la van acceptar a Andalusia. Vox proposa derogar l’actual Llei de Violència de Gènere i substituir-la per una Llei de Violència Intrafamiliar. També deixar sense finançament els «xiringuitos feministes radicals« i opta per entrar a fons en la quantificació i combat de les denúncies falses.
  • Abort i naixements: 100 euros mensuals per fill i avortament de pagament. Vox defensa treure de la sanitat pública operacions com l’avortament, sota el paraigua del foment de la natalitat. Com a complement, proposen una assignació via pressupostos de 100 euros mensuals per cada fill a càrrec, que creixeria a partir del tercer fill i s’actualitzaria anualment.

L’inici de la campanya

El candidat del PSOE i aspirant a revalidar la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha reunit els seus a Dos Hermanas (Sevilla), un dels tradicionals feus socialistes, acompanyat de la líder dels socialistes andalusos, Susana Díaz, i el cap de llista d’aquest partit al Congrés per Sevilla, María Jesús Montero, entre d’altres. Sánchez ha arengat aquesta mitjanit els militants i simpatitzants del seu partit perquè en cap cas es quedin a casa el 28 d’abril perquè cal vèncer «els tres temors» que representen PP, Ciutadans i Vox . «Farem que passi la victòria socialista per primera vegada en 11 anys. A votar i a guanyar», ha dit fent ús del seu eslògan en l’acte amb el qual ha inaugurat oficialment la campanya.

https://twitter.com/sanchezcastejon/status/1116476403619434496

El líder del PP i candidat de la formació conservadora, Pablo Casado, ha promès una campanya «en positiu» en l’arrencada oficial de la campanya electoral i ha demanat el suport al seu partit davant les eleccions generals del 28 d’abril per «posar fre a la possible recessió «i» la deriva secessionista «a la qual s’enfronta Espanya. A més, conscient de la fugida de vots cap Vox, ha apel·lat els votants del partit que dirigeix Santiago Abascal perquè no juguin «a la ruleta russa» ja que «aquí hi ha el PP, el seu partit». «Estem en una cruïlla en què el nostre partit és més necessari que mai», ha dit davant unes 2.500 persones -segons els organitzadors- reunides en el Florida Park, situat al Parc del Retiro de Madrid. En l’acte han intervingut també el president del Senat i del PP de Madrid, Pío García Escudero, i el número dos del partit al Congrés, Adolfo Suárez Illana.

El candidat d’UNIDAS PODEMOS a la presidència del Govern, Pablo Iglesias, ha demanat aquest dijous a l’arrencada de la campanya electoral omplir les urnes de «veritats» i dir als «poderosos» que no són ells els que han d’escriure la història sinó la gent corrent. Pablo Iglesias ha iniciat el compte enrere per a les eleccions generals del 28 d’abril al parc de les Cruzes de Carabanchel, emblemàtic districte obrer de la capital, al costat del coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, en un acte breu que ha arrencat amb els dos candidats enganxant els cartells electorals de la coalició. «La mentida és una de les grans amenaces de la democràcia espanyola. I el proper dia 28, a les urnes, hi ha d’haver vots que s’omplin de petites veritats, de veritats quotidianes, de les veritats de la gent que té dificultats per arribar a final de mes, dels joves que han hagut d’emigrar «, ha reclamat el candidat.

El líder de Ciutadans i candidat a la presidència d’aquesta formació, Albert Rivera, ha demanat el vot per a les generals des de Pedraza, un petit poble de Segòvia amb menys de 500 habitants, com un gest de complicitat amb l’Espanya rural, i al mateix temps ho ha fet a la seu del partit a Madrid a través de la projecció del seu holograma. Acompanyat pels primers candidats de la llista de Madrid al Congrés –Sara Giménez i Edmundo Bal-, Rivera ha iniciat oficialment la campanya electoral oferint als espanyols un «projecte d’igualtat» per a tothom, independentment d’on visquin, i apostant per «mirar al futur» i «unir els espanyols».

El candidat de Vox a les eleccions generals, Santiago Abascal, ha vaticinat aquesta mitjanit que el dia 28 es produirà un «canvi històric» per a Espanya en uns comicis en què ha defensat que la seva formació és «l’única alternativa» al Govern «il·legítim «del PSOE. En l’arrencada de campanya, els líders de Vox han escollit l’estàtua de Blas de Lezo situada a la plaça de Colón de Madrid per arengar a gairebé miler de seguidors allà congregats. Sense escenari i pujats a la peanya de l’estàtua, Abascal ha compartit protagonisme amb Javier Ortega Smith i Iván Espinosa dels Monteros -números dues i tres del seu llista a La Moncloa- i amb la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio.

Junts per Catalunya  ha arrencat la campanya a l’antiga fàbrica Fabra i Coats amb tots els candidats al Congrés i també amb els tres presidents de la Generalitat provinents de l’espai polític postconvergent: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Tots tres han emès missatges molt coincidents, malgrat els matisos i el to, amb un eix conductor: JuntsxCat és el «garant» de la unitat independentista a Madrid i el PSOE no és un «vot útil» perquè va estar al costat de Mariano Rajoy a l’hora d’aplicar el 155.

El número dos d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del 2019, Gabriel Rufián, ha situat la formació com “la pitjor amenaça” contra un “Estat venjatiu que empresona demòcrates i posa la meitat d’un govern en un furgó policial entre burles de la Guàrdia Civil”. Durant l’acte d’inici de campanya del 28-A dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, Rufián ha tingut un record “per als nostres companys segrestats, per als presos polítics i els exiliats” i ha explicat que ha promès a Oriol Junqueras “guanyar aquestes eleccions als seus carcellers”. Es dona el cas que l’inici de la campanya ha coincidit amb el 50è aniversari d’Oriol Junqueras.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies