Des de lluny i per uns instants

Els presos independentistes surten de la presó per assistir a la Comissió d’investigació del 155.

Junqueras, Forn, Bassa, Romeva, Rull i Turull van tornar aquest dimarts 28 de gener al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada però ho van fer en el marc de la comissió d’investigació de l’article 155 de la carta magna espanyola. A les 8 del matí, ja hi havia una concentració convocada per l’ANC per «rebre amb escalf» els presos i també quan aquests han enfilat l’escala d’honor de la institució catalana, un grup nombrós de funcionaris va sortir a donar-los la benvinguda.

La jornada de dimarts va deixar un nou episodi de política de gestos, quan els diputats de Ciutadans van atacar el líder d’Esquerra i van aixecar-se abans de sentir la seva rèplica. Mentrestant, els líders catalans presos van reiterar, cadascú en el seu torn, la seva voluntat de dialogar, convençuts, però, que l’1-O no va ser cap error.

Per alguns dels presos, la de dimarts no va ser la primera vegada que van poder sortir per motius polític. Junqueras ja va sortir de la presó per acudir a una cambra parlamentària. Va ser el 22 de maig del 2019, quan encara estava en presó provisional a Soto del Real, que va sol·licitar assistir a la jornada de constitució de les Corts espanyoles.

Records de fa 30 anys

Aquests dos episodis en què polítics empresonats surten del centre penitenciari per assistir a jornades polítiques que requereixen la seva presència no són casos aïllats. A Espanya hi ha hagut altres persones que també han pogut sortir de presó per motius com el que ocupa a Catalunya des de 2017.

En aquest cas, els altres casos que s’han donat a Espanya s’han concentrat, majoritàriament, al País Basc:

El febrer de 1987, Juan Carlos Yoldi, un exparlamentari d’Herri Batasuna que va formar part del grup terrorista ETA, va arribar en furgó policial a la sessió d’investidura del País Basc perquè, des de la posició de presó provisional, s’havia presentat a les eleccions.

Dos anys abans, el 1985, Yoldi va ser detingut per presumpte col·laborador en atemptats terroristes contra infraestructures ferroviàries a Goyerri, Guipúscoa.

Estant en presó provisional, va ser inclòs a les llistes electorals d’Herri Batasuna, un partit d’esquerra abertzale (patriota en euskera), objectius del qual eren la independència socialista per a Euskal Herria. I no només va ser inclòs en les llistes, sinó que va ser proposat com a candidat a lehendakari per aquest mateix partit. Yoldi es va convertir, aleshores, en el primer i únic rival de José Antonio Ardanza, del Partit Nacionalita Vasc.

Finalment Ardanza va guanyar les eleccions i Yoldi va haver de tornar a presó, on s’hi va passar els següents 16 anys de la seva vida sota una condemna que, inicialment era de 25 anys. Durant aquest període no va poder tornar a cap sessió del Parlament i va haver de cedir el seu escó a José Luís Elkoro, després que, el 1988, la sentència del Suprem passés a adquirir la condició de sentència ferma.

Yoldi recordava, tot just fa un any, la seva experiència com a candidat a la presidència des de la presó en una entrevista a TV3:

Els casos d’excraceració, però, no acaben amb Yoldi. El 1989, Ángel Alcalde es converteix en diputat mentre estava en presó provisional. En aquest cas, Alcalde va poder sortir de la presó el dia 1 de desembre per poder assistir a la sessió d’investidura que es feia tres dies més tard per fer president a Felipe Gonzalez.

En aquella sessió era necessària la seva presència perquè, tot i fer més d’un any que es trobava en presó preventiva per presumpta col·laboració amb ETA, es va convertir en número 2 a les llistes, també d’Herri Batasuna, per Biscaia. Inicialment, Alcalde es trobava en quarta posició, però la renúncia d’un diputat electe i l’assassinat del seu company de partit Josu Muguruza van fer-lo escalar dos llocs fins a poder ocupar un escó al Congrés i quedar en llibertat.

Tanmateix, després de jurar la constitució, va perdre la immunitat, cosa que el podia fer retornar a la presó. No va ser així perquè es va fugar.

Finalment, un altre cas que també es va donar en territori basc va ser el d’Ángel Figueroa, el 1995. El seu cas va ser similar al de Yoldi, ja que el basc va ser excarcerat temporalment per poder complir les seves tasques com a candidat a la presidència.

Figueroa és el que més anys de condemna acumulava, amb un total de 67. Una condemna que va acabar marcant el final de la seva vida, ja que el març de 2013 va morir per una malaltia. No obstant això, l’exetarra va poder morir a casa seva perquè des de 2008 i a causa de la seva condició de salut, va obtenir el tercer grau que li permetia estar al seu domicili.

Figueroa va ser condemnat per l’Audiència Nacional per la col·locació de tres artefactes explosius, tinença d’armes i falsificació de documentació oficial.

Recuperem la noticia d’Eitb recodant aquests 3 casos del País Basc.

Read more

La huelga general se pospone al 21 de febrero para que pueda ser «masiva»

La huelga prevista para el jueves 7 queda desconvocada. Después de varios cambios, la Intersindical-CSC ha decidido aplazar la huelga general. La nueva fecha elegida es el día 21 de febrero. La decisión ha sido comunicada por la portavoz del sindicato, Roser Palol, en El matí de Barcelona esta mañana, suponiendo un repentino cambio de planes. La decisión ha intensificado la pregunta que se ya manejaba desde hace días: ¿Se trata de una huelga laboral o política?

Desde la Intersindical aseguran que el aplazamiento se hace con el objetivo de ganar más tiempo para organizar una «huelga masiva» y conseguir así que esta tenga más fuerza, tal y como han pedido algunos comités. Sin embargo, no todas las partes dentro del movimiento estaban de acuerdo en cambiar la fecha de la movilización, pues algunos integrantes querían mantenerla el día previsto.

Según ha informado el sindicato, los motivos de la huelga son de carácter laboral. Esta se presenta bajo el lema “sin derechos no hay libertad” y tiene como objetivo exigir la derogación de la reforma laboral de 2012, impulsada por el Partido Popular, en la cual se rebajaba la indemnización por despido improcedente, se ampliaban las causas del despido objetivo y se eliminaba la necesidad de autorización previa de la administración para los ERE, entre otras medidas. Otras demandas que también se incluyen en la protesta son una subida del salario mínimo interprofesional para Catalunya de hasta 1200 euros; la recuperación de las “leyes sociales” que consideran coartadas por el Tribunal Constitucional; y la reivindicación de la igualdad de género en todos los ámbitos laborales.

Esta convocatoria ha sido criticada por una posible falta de transparencia debido a que puede convertirse en una huelga política y no laboral, dadas las circunstancias políticas del momento. Esto se debe a que, inicialmente, la central sindical había anunciado el parón general para los días 5,6 y 7 de febrero, coincidiendo con la fecha prevista para el juicio del 1 de Octubre. Sin embargo, a sabiendas de que el juicio se celebrará finalmente el 12 de febrero, la huelga también ha sido movida de fecha.

La convocatoria ha recibido el apoyo de asociaciones independentistas como ANC, Òmnium Cultural y la CUP. Otros sindicatos, como el de Enseñanza o el Sindicat de Estudiants dels Països Catalans (SEPC), también se han unido a la reivindicación. De modo que el cambio de fecha supone una nueva movilización de recursos. Muchas instituciones del ámbito social y estudiantil ya estaban preparadas para ir a la huelga el jueves, un apoyo que la propia Intersindical agradeció vía Twitter. Ahora, tendrán que esperar dos semanas más para poder salir a la calle y reivindicar los derechos laborales. Entonces se verá hasta qué punto la huelga se convierte en una protesta en contra del juicio del procés, que el 21 de febrero ya se habrá celebrado, si todo sucede según lo previsto.

 

Read more

Les dates que van marcar la tardor més calenta a Catalunya

27 d'octubre, Declaració Unilateral d'Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

27 d’octubre, Declaració Unilateral d’Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

Fa dies que som a la tardor, una tardor que pot portar records amargs i emocionants a tots els catalans. La tardor de l’any passat ha ocupat i ocuparà sempre un espai a la memòria dels ciutadans i és per això que hem fet una recopilació dels dies clau i més importants de la tardor més calenta que Catalunya ha viscut, la tardor del 2017.

Captura   Captura.PNG2

Per accedir al calendari,  feu clic aquí.

Després de tots aquests dies, es va obrir un procés complicat. Els partits sobiranistes van intentar investir a Puigdemont, sense èxit, però també van temptejar amb altres candidatures, com la de Turull o Jordi Sánchez. L’Estat espanyol i el jutge Llarena van fer impossible les investidures i els ciutadans es van mobilitzar per fer-se sentir i reivindicar la República votada el primer d’octubre i el govern que ells havien escollit el 21-D.

Finalment, un candidat sorpresa va sortir a la llum. Quim Torra va ser triat el 131é President de la Generalitat de Catalunya. Quan va ser investit se’l va titllar de xenòfob i racista per part de l’oposició i del govern espanyol per uns articles que havia fet molts anys enrere. També va rebre crítiques per ser el titella de Puigdemont, exiliat a Bèlgica i molt compromès amb donar vida al Procés per tot Europa.

A un any de la tardor del 2017 les coses han canviat molt, tot i estar igual d’enrocats que al principi. Pedro Sánchez és el nou president d’Espanya i això fa que hi hagi un diàleg entre les dues parts. El problema persisteix i encara s’agreuja més pel fet de que encara hi hagi polítics a la presó i a l’exili, que d’aquí pocs dies ja farà any que hi són, esperant un judici que es presenta polèmic.

Aquells quatre mesos van ser, sense dubte, uns mesos moguts. Un any després que comencés tot, la situació continua tensa i passen les estacions, fins que, algun dia, sigui història.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies