La parròquia de Santa Anna segueix acollint persones sense llar durant el dia malgrat no poder obrir a les nits

Guillem Fabo (@guillemfabo)

Els sensesostre no poden dormir-hi perquè l’església barcelonina no compleix les condicions higièniques i sanitàries mínimes.

Un hivern més, l’església de Santa Anna del barri gòtic de Barcelona obre les portes a les persones sense llar. Enguany, els responsables de la parròquia han decidit que els sensesostre tampoc podran pernoctar a l’església perquè l’espai no disposa de les condicions higièniques i sanitàries necessàries. Fa un any, els sense llar ja no van poder passar les nits a l’interior del temple, com sí que van fer l’hivern del 2017, quan Peio Sánchez, rector de Santa Anna, i la religiosa teresiana Viqui Molins van decidir obrir l’església les 24 hores sense el permís de l’Ajuntament.

4

Persones sense llar omplen la capella de la Pietat de l’església de Santa Anna. / GF

A la capella de la Pietat de l’església, habilitada ara com una zona d’acollida, se serveixen begudes calentes, fruita i pastes. Mentrestant, la capella del Sant Sepulcre s’improvisa com un espai amb taules on Míriam San José, educadora social, atén les persones que s’adrecen a l’església i desitgen formar part de l’espai d’acollida. San José reconeix la particularitat de treballar en un espai com és l’església de Santa Anna: «Aquí venen persones que dormen al carrer, individus que tenen una llar però tenen dificultats econòmiques, immigrants, gent amb problemes de salut mental o amb drogoaddiccions; és una realitat molt complexa». La seva tasca consisteix a orientar-los i proporcionar-los atenció segons les seves necessitats i circumstàncies.

«És un lloc on es poden aprendre moltes coses: la treballadora social ens diu on hi ha el menjador, l’alberg o l’Ajuntament; també ens donen roba», recalca en Martino, una persona sense llar d’origen italià que acudeix freqüentment a Santa Anna. «Em fa feliç ajudar-nos entre nosaltres, em fa feliç estar a Catalunya», conclou. L’educadora social compta amb l’ajuda del voluntariat, que s’encarrega d’acompanyar els sensesostre durant l’estona que aquests passen a l’església. Els voluntaris també organitzen múltiples activitats, com el taller de castellà i català, que els proporciona el vocabulari bàsic per poder afrontar el seu dia a dia a la ciutat. «Hi havia molta gent que volia aprendre castellà per poder integrar-se i trobar una feina, per aquest motiu vam decidir començar el taller», explica Núria Cots, una de les voluntàries.

La fundació privada Arrels, que atén les persones sense llar més vulnerables que viuen als carrers de la ciutat comtal, dóna suport a la iniciativa de la parròquia. L’últim estudi de la fundació estima que el 18% de les 956 persones que dormen al ras a Barcelona pateixen una situació de vulnerabilitat elevada, és a dir, necessiten una intervenció social prioritària. Aquesta xifra és similar a la dels anys 2016 i 2017.

(clica sobre la imatge per accedir a l’interactiu!)

btdhvtgsdfadxz

Read more

Oxfam Intermón denuncia que la riquesa extrema se sustenta gràcies al treball precari

Les xifres presentades en el darrer informe d’Oxfam Intermón  presentat el passat dilluns 22 de gener evidencien les profundes desigualtats entre rics i pobres que continuen existint a nivell mundial. Unes desigualtats que no només s’han mantingut, sinó que han augmentat en els darrers anys. L’any passat el 82% de la riquesa generada va anar a parar a mans de l’1% de la població mundial, mentre que la riquesa de més del 50% no va augmentar gens.

L’informe, presentat en el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos sota el nom “Premiar el treball, no la riquesa”, destaca les condicions precàries en que ha de treballar una gran part de la població mundial mentre els més poderosos segueixen enriquint-se. Per aturar aquesta situació, Oxfam Intermón  demana construir una economia per als treballadors, i no per als més rics i poderosos, que acabi amb aquestes desigualtats.

Oxfam també destaca que, malauradament, el fet de tenir treball no és sinònim de prosperitat econòmica. L’Organització Mundial del Treball (OIT) estima que una de cada tres persones amb treball en països emergents o en vies de desenvolupament continua vivivint en la pobresa, una situació que continua augmentant en l’actualitat. La OIT calcula que 40 milions de persones continuaven treballant com esclaus l’any 2016. Molts d’aquests treballadors foçats treballen produint els productes, la roba i els aliments que es consumeixen als països del primer món. Els llocs de treball de mà d’obra barata són sovint ocupats per dones que treballen a canvi de sous miserables i sense que es respectin els sus drets fonamentals.

Mentre que les dones ocupen majoritàriament llocs de treball precaris, la majoria de milmillonaris són homes

Per a acabar amb la crisi de desigualtat Oxfam assenyala que és necessari que tots els treballadors i treballadores del món gaudeixin de salaris dignes. Per aquest motiu, els governs han de jugar un paper clau: afavorir la creació d’un sistema que doni lloc a una societat més igualitària on es doni prioritat als treballadors, en lloc de governar per als més rics i poderosos.

 

L’informe d’Oxfam a Espanya: la recuperació econòmica no arriba a tothom

Oxfam Intermón ha presentat també l’informe “Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d’una minoria”, centrat en la situació econòmica i laboral d’Espanya. Oxfam critica que la recuperació econòmica després de la crisi ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres.  Així, el repartiment de la riquesa va seguir la tendència mundial: un 40% de la riquesa creada va anar per al 1% més ric, mentre que el  50% més pobre es va haver de repartir un 7% de la riquesa.

La precarietat laboral a Espanyat afecta especialment a dones i joves. Les dones són les més afectades pels contractes temporals, i cobren de mitjana un 20% menys que es seus companys de feina en el mateix lloc de treball. Pel que fa als joves, el seu futur quan s’incorporen al món laboral és totalment incert. Sovint, han de treballar en ocupacions precàries, parcials i mal pagades, sense perspectives de que la seva situació millori en un futur.

Malgrat la recuperació econòmica, Espanya continua sent una societat més desigual que al començament de la crisi, on la pobresa econòmica està augmentant.

Oxfam exposa que el principal culpable de la desigualtat a Espanya és un sistema fiscal injust. “A Espanya es recapta poc i de manera injusta, ja que els més pobres suporten un pes desproporcionat dels impostos, sobretot indirectes, i perceben moltes menys transferències socials”, es declara a  l’informe. Assenyala també el fet de que les grans fortunes amaguen l’equivalent al 12% del producte interior brut espanyol en paraïsos fiscals.

Davant els resultats de l’informe, Oxfam demana al Govern espanyol l’aplicació d’algunes mesures que contribueixin a reduir les desigualtats i a acabar amb la precarietat laboral. Algunes de les propostes de l’organització són l’augment del salari mínim interprofessional, que hauria de situar-se al voltant dels 1.000€ l’any 2020, establir escales salarials justes per normativa estatal en les que el salari més alt no superi més de vint vegades el salari més baix, o promoure una contractació pública que no incrementi la precarietat i la desigualtat entre salaris, ni entre homes i dones. En el terreny fiscal, demanen augmentar l’efectivitat del sistema fiscal espanyol i fer tributar més als rics que no pas als més pobres.

Read more

El centre d’acollida Assís reflexiona sobre el fenomen de l’aporofòbia; el rebuig a les persones pobres

BLAI BARBER (@blaibarber)

Cada deu d’octubre se celebra el dia internacional de les persones sense llar. Coincidint amb aquest esdeveniment, el centre d’acollida Assís de Barcelona va organitzar unes jornades sobre l’aporofòbia o, el que és el mateix,  el sentiment d’aversió cap a les persones en situació de pobresa. La trobada va aplegar un total de 125 assistents, inscrits prèviament, i es va desenvolupar a la sala La Cuina del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Segons les últimes enquestes realitzades per la fundació Arrels a diversos ciutadans que dormen al ras de la capital catalana, el 31, 6% dels entrevistats afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals o físiques alguna vegada; una xifra preocupant que en el cas de les dones puja fins al 40% i que entre els més vulnerables arriba al 60%. Així mateix, Amalia Bartolini, responsable del Voluntariat del centre Assis, recorda que “el 47% de persones sense llar entrevistades per l’Obeservatori Hatento el 2015 també van dir que havien estat víctimes d’almenys un episodi de violència”.

A l’acte hi va assistir en primer lloc Adela Cortina, filòsofa i catedràtica d’Ètica de la Universitat de València i autora del llibre Aporofobia, el rechazo al pobre. D’aquest darrer treball de l’escriptora valenciana se’n poden extreure diverses afirmacions sorprenents, entre elles que darrere l’ona de xenofòbia que existeix actualment a Europa o als Estats Units, en realitat el que hi ha és l’aporofòbia. Cortina afirma que moltes vegades “no marginem a l’immigrant si és ric, ni al negre que és jugador de basquet, ni al jubilat amb patrimoni. Als que marginem són als pobres”.

Al mateix temps, Amalia Bartolini, del centre Assís, declara que “el mecanisme de rebuig es posa en marxa generalment a partir d’una percepció visual. La persona que estant en un lloc públic provoca objeccions és aquella que té un aspecte que respon a l’estereotip construït socialment com a sospitós”. Per altra banda, recorda que “l’actitud de rebuig s’orienta cap a qualsevol persona més pobra, fins i tot persones de la mateixa família poden ser víctimes d’un tracte despectiu”. No obstant això, afirma que “les que viuen els atacs físics i/o psicològics més cruels són aquells que es troben a l’extrem de l’exclusió social, als quals se’ls visualitza a través d’un estereotip de gran degradació”. Una persona sense llar, que pernocta a la via pública, es troba exposada a qualsevol modalitat de violència.

La xerrada també va comptar amb la participació de Marta Llobet, professora del Dapartament de Treball Social i Serveis de la UB i Maite Mauricio, representant de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar de Barcelona. Elles dues van ser les encarregades d’anar preguntant diverses qüestions a Adela Cortina, creadora del neologisme aporofòbia.

Amalia Bartolini creu que és “fonamental la conscienciació de l’existència d’aquest fenomen, tant en els mitjans  per la seva capacitat d’influència, com en els polítics, perquè la voluntat política juga un paper primordial en la desaparició de la pobresa. Que hi hagi gent dormint al carrer depèn de les accions que la societat emprengui per evitar-ho”. A partir del dimarts 17 d’octubre, que és el dia internacional de l’erradicació de la pobresa, estarà en funcionament la nova pàgina web www.aporofobia.info. Així ho ha afirmat Jesús Ruíz, director del Cente Assís de Barcelona.

Molta gent recordarà encara aquell grup de seguidors del PSV Eindhoven d’Holanda que humiliaven un grup de dones que demanaven almoina enmig de la plaça Major de Madrid. És un exemple gràfic molt clar de l’aporofòbia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies