Els ocells de la discòrdia

Ja fa anys que les cotorres s’han apoderat dels carrers de Barcelona, però quin perill representen? Què cal fer amb elles?

Miguel Gómez, Albert Berrocal, Marc Segués i Joan Simó

Aquesta és una història d’amor i odi. Tot va començar a finals dels vuitanta, quan, entre els barcelonins, va néixer una nova afició: la de les cotorres. Els exòtics animals ho van tenir fàcil per entrar al cor dels ciutadans i, de la nit al dia, van passar a ser un element més del paisatge urbà.

Però aquest idil·li no duraria per sempre. L’any 2005 la Unió Europea va passar a considerar les cotorres com una espècie invasora i el Govern Espanyol acabaria fent el mateix el 2011. Quedava prohibida la compra d’aquests animals i s’iniciava així una lluita cara o creu contra ells.

Les mesures de control poblacionals no van ser suficients i, tot i que l’Ajuntament no compta amb dades exactes, s’estima que el nombre d’aquestes aus supera els 7.000 exemplars a la Ciutat Comtal.

Mira aquest vídeo per conèixer millor la situació de la plaga a Barcelona:

Quan parlem de cotorres (nom genèric d’aquest tipus d’animals), estem parlant de dos espècies diferents: la Myiopsitta monachus (originària d’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri (provinent de l’Àfrica subsahariana i de la Índia). Ambdues representen un perill per la fauna autòctona i per als barcelonins, els seus gegantescs nius podeu caure al cap dels vianants causant-los severs traumatismes.

Cotorra

Tenint en compte això, quina és la solució? A Madrid ho tenen clar. Davant la «plaga», el consistori de la capital espanyola ha decidit condemnar a mort a 12.000 cotorres (operació que tindrà un cost de 3 milions d’euros). Aquesta proposta ha despertat la fúria entre el col·lectiu animalista, que ha aconseguit reunir 32.000 firmes demanant que s’opti per vies «més ètiques» com és el cas de l’esterilització.

Salvar la natura o els animals?

Polèmiques com la de les cotorres ens son útils per exemplificar un debat que, tot i no estar present en les converses del nostre dia a dia, enfronta a ecologistes i animalistes. Malgrat el tòpic ens porta a creure que aquestes dues ideologies van de la mà, el fet és que no podrien ser més contradictòries.

Mentre els ecologistes parlen de conservar els ecosistemes naturals (eliminat a les espècies invasores si fos necessari), gran part dels animalistes tenen com a objectiu acabar amb el patiment de tots els éssers que senten. S’oposen, per tant, a qualsevol mesura que atempti contra la integritat física o psicològica dels animals no humans, víctimes d’un sistema al qual consideren especista.

Propaganda antiespecista

Més enllà de la simple lluita contra l’explotació animal, l’antiespecisme suposa un plantejament teòric radicalment nou que enten els animals com a «subjectes polítics amb interessos que han de ser tingut en compte en la determinació del bé comú«. No proposen que les vaques puguin votar però sí que ens situen en una visió del món que trenca tots els esquemes coneguts anteriorment. Qui sap si, d’aquí a un segle, matar cotorres serà vist com un genocidi…

Per a més informació podeu llegir «Muerte entre las flores: el conflicto entre el ecologismo y la defensa de los animales no humanos» de la filòsofa i activista Catia Faria.

Read more

Continua l’amenaça de plagues de llagostes a l’Orient d’Àfrica

La major invasió de llagostes de les últimes dècades afecta actualment bona part de l’Àfrica Oriental. Els eixams de llagostes detectats a Etiòpia, Kènia i Somàlia representen “una amenaça de dimensió internacional” que complica la seguretat alimentària de tota la zona. Així ho va definir l’Organització de la ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) aquesta setmana, amb la por que s’estengui a més països si no s’intensifica la lluita contra ella. A més, aquests eixams, que ja sumen cents de milions d’insectes, han arribat fins a Kènia, Etiòpia i Somàlia, i s’han desplaçat a un ritme de fins a 15 km diaris, devorant tot allò que es troben al seu pas. 

El següent mapa mostra quins són els països més afectats actualment i els que es troben en situació de risc.

Relació amb el canvi climàtic

Les fortes precipitacions a Àfrica Oriental que es van registrar l’any passat responen a l’augment de la temperatura de l’Oceà Índic, com apunta el científic Abubakr Salih Babilervan al diari porto-riqueny El nuevo día. Els temporals i les temperatures més càlides són condicions que afavoreixen la cria de llagostes, ja que la verdor que en sorgeix les manté alimentades.

Si no es combaten, el nombre de llagostes podria multiplicar-se per 500 per al proper mes de juny. Aquests eixams poden desplaçar-se 150 km per dia, i amb el seu pas fan malbé els mitjans de vida rurals per tal d’alimentar-se i reproduir-se. La llagosta del desert devora el seu propi pes en aliments cada dia, al voltant de dos grams.

Llagosta del desert
La llagosta del desert és una espècie que ha danyat la producció agrícola d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia durant segles.

Solucions

El brot ha causat pèrdues de 2.500 milions de dòlars en collites. Per ajudar a prevenir i controlar els brots, les autoritats analitzen imatges per satèl·lit, ajunten pesticides i condueixen fumigacions aèries. És el cas d’Etiòpia, on el govern ha desplegat quatre avions per ajudar a combatre la invasió. Dimecres passat, l’ONU va decretar la inversió de 10 milions de dòlars per més fumigacions aèries.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies