L’odissea de la petita empresa

POL AGUILAR, JULEN CHAVARRÍAS I IMANOL OLITE

La mascareta és ara una eina de treball indispensable. IMANOL OLITE

Des de fa quasi 100 anys, la família Bertran regenta un dels forns més coneguts de Badalona: Can Bertran. Des dels seus obradors en surten cada dia més de 500 barres de pa, 180 croissants i 190 ensaïmades. També ofereixen càterings i proveïment de restaurants, i el 2014 van obrir una cafeteria.

Per al Carles, al capdavant del negoci, Can Bertran funciona com un engranatge d’extrema precisió; però l’arribada del virus l’ha obligat a reajustar in extremis totes les peces que el conformen. Com a servei de primera necessitat, el forn ha seguit obrint, però la dràstica reducció dels ingressos ha obligat a ajustar els comptes.

“De seguida vaig entendre molt bé la situació; jo coneixia l’experiència
de gent del meu sector que treballa a Itàlia i ja em deien que em preparés per al que vindria”, explica. Per això, el 10 de març va haver de convocar un ERTE per a 25 dels seus 32 treballadors. La situació ara és extrema: amb el tancament del bar i la pèrdua de càterings i proveïments, la facturació
ha caigut en un 75%.Des dels obradors fins a la botiga, a Can Bertran tot ha canviat.

L’ús de mascareta n’és el més visible, i és que s’han extremat les mesures d’higiene. “El client vol tot això; ens ho demana perquè li genera un cert neguit”, explica en Carles. Per contrarestar la caiguda de clientela ara només obren els matins i han reduït substancialment l’oferta de productes.

En Carles, però, no s’ha limitat només a retallar i de la necessitat n’ha fet virtut. Des que va començar el confinament ha començat a oferir entregues a domicili per als clients que ho sol·licitin amb mètodes de pagament a través d’apps mòbil, transferències bancàries i pagament amb targeta des de la furgoneta. “D’allò dolent sempre surten oportunitats. I compte que no
haguem trobat un canal de futur”, expressa amb optimisme. I l’esforç
ja dona els primers fruits. “La reacció de la gent ha sigut molt positiva
i això m’ha donat molta energia.Al final, el reconeixement dels clients és la base de tot”, expressa.

Autònoms i PIME són els principals damnificats d’aquesta crisi, i empresaris com en Carles se senten abandonats. “L’Estat s’ha gronxat una mica i ha fet veure que nosaltres hem anat tard, cosa que és mentida”, argumenta. Per això, igual que tot el col·lectiu, exigeix solucions efectives.
“El present el salvarem com podrem; però a costa del futur. He percebut una notable torpesa per part de les institucions”, afegeix.

Des de Can Bertran, igual que la resta del sector, miren el futur amb incertesa. “Ara actuem sobre la marxa, fent una interpretació tant del que ens diuen com del que no”, explica en Carles. El que sí que té clar, però, és que la pandèmia s’ha d’aprofitar. “El temps mort que ens ha caigut a sobre
ha de servir per repensar, rumiar i crear eines de futur. Hem de ser positius”. Potser és per això que per Sant Joan ja ha encarregat més caixes de coca que l’any passat.

Una usuària segueix un entrenament d’Instagram des de casa. POL AGUILAR

Més de 600.000 treballadors estan pendents de recuperar els seus llocs de treballs quan finalitzi el període d’ERTO aplicats. Una d’elles és Vanessa Navas, monitora de classes dirigides d’activitat física al Club Bonasport.

Milers de gimnasos i centres esportius van haver de tancar les portes el 13 de març. Les classes dirigides han seguit, però, de forma virtual. El Club Bonasport ofereix connexions en directe a través d’Instagram per continuar
prestant servei als abonats. Aquestes hores de feina es pagaran quan els treballadors recuperin els seus llocs de treball.

Però des del primer moment, Vanessa Navas va decidir oferir classes pel seu compte. “Abans que el Bonasport ens digués de fer les dirigides per internet, vaig començar a fer-ho des del meu compte personal d’Instagram, i des d’ales-hores ha estat un boom”. Navas ha sumat milers de seguidors a la xarxa des que va començar el confinament, fins a arribar a més de
8.000. En les activitats dirigides que fa en directe, hi arriba a tenir connectades fins a 400 persones alhora. “A mi sempre m’ha agradat
fer classes, i per això ho segueixo fent ara, però no m’esperava arribar
a tanta gent”.

Cada dia, Vanessa Navas fa dues o tres activitats dirigides al seu compte personal i una altra al compte del Club Bonasport. “Són moltes hores cada
dia, però no ho faria si no fos la meva passió. A més, és una forma de sentir-me a prop de la gent”. Malgrat l’ERTO, per a Navas aquesta crisi ha suposat una oportunitat.

Un cop a la setmana imparteix una classe a través de l’Instagram del programa Tot Gira, de Catalunya Ràdio. TV3 l’ha contactat per fer una prova per a un programa. Algunes marques de roba esportiva i de menjar saludable li han demanat de promocionar els seus productes. “Estic segura que quan sortim de casa tindré ofertes laborals que em faran créixer professionalment”.

Internet s’ha convertit en imprescindible durant l’Estat d’Alarma. Els treballadors s’han reinventat i molts dels canvis seran utilitzats en el futur. “No crec que deixi de fer servir l’Instagram; és una cosa amb la qual puc arribar a molta gent i tindré disponible quan ho necessiti”.

Els fisioterapeutes han extremat les mesures de protecció. JULEN CHAVARRÍAS

L’Eric Rusca és fisioterapeuta a la clínica Rusca-Sagués, negoci que va constituir juntament amb la seva companya Carla. La seva vida ha viscut un
gir de 180º des del moment que va ser conscient que havia de reformular el seu dia a dia un cop es va aprovar el Decret d’Estat d’Alarma.

Els primers dies va regnar la incertesa. “Estàvem pendents de si l’Estat i el Col·legi de Fisioterapeutes arribaven a un acord i havíem d’obrir o tancar el negoci.”, comenta l’Eric. Finalment, es va acordar que les clíniques de fisioteràpia obririen, però només per atendre urgències, fet que ha generat cert enrenou en el gremi. “És un tema molt subjectiu. Qui marca la urgència? El pacient que la pateix o el professional que sap valorar la gravetat de la consulta?”, explica l’Eric.

Des del Col·legi de Fiosioterapeutes es va obrir una pàgina de voluntaris per ajudar, en la mesura del possible, els col·lapsats serveis sanitaris. L’Eric, tot i que va veure atractiva la idea de donar suport, va descartar la possibilitat perquè havia de mantenir oberta la clínica per al servei d’urgència.

Actualment, la clínica presenta un aspecte inhabitual i pràcticament desèrtic. La sala d’espera ha estat eliminada i l’Eric i la seva companya només atenen clients cada dues hores i les mesures higièniques són extremes Abans de rebre un pacient, l’Eric li formula quatre preguntes: primer de tot, si ha tingut contacte amb algun contagiat o ha presentat algun tipus de simptomatologia i, en el cas que les tingui o les hagi patit, quant temps fa dels fets. A continuació, demana als seus pacients que es prenguin la temperatura abans d’assistir a la consulta i els demana que vinguin amb mascareta si és que en tenen.

“Fem el tractament protegits de la manera més adequada. Ens posem samarretes que rentarem immediatament després de la sessió, guants, ulleres, mascareta i una tela que ens cobreix i dona més protecció.” relata. D’altra banda, els serveis de psicologia i nutrició que també ofereixen a la clínica es van adaptar a aquesta nova realitat atípica mitjançant connexions
a Skype o proposant reptes a través d’Instagram.

Les agències de viatges estan cancel·lant totes les reserves. IMANOL OLITE

El 16 de febrer, en Franc Famadas i la resta de companys celebraven el segon aniversari de Roda el Món, una petita agència de viatges de Badalona d’on ell n’és administrador i director. Des que van obrir, el negoci ha sigut tot un èxit. El que no s’esperaven, però, és el que es trobarien tres mesos després de bufar les espelmes.

La COVID-19 els va enganxar, com a molts, desprevinguts. “Com tots, el vam menystenir, i qui et digui que no, menteix rotundament”. Ara, les males notícies no donen treva. “Des de febrer hem venut zero. Tot ha sigut cancel·lar i posposar viatges”, comenta en Franc. “Si res canvia, perdrem entre entre el 80 i el 90% dels ingressos”, sentencia.

El més difícil, però, és pensar en el futur. A Espanya, les pèrdues al sector turístic, que aporta més del 12% del PIB, podrien arribar als 92.000 milions d’euros; una caiguda del 61% respecte el 2019. Per això, en Franc en particular i el sector turístic en general van amb peus de plom. La feina, però, no és gens fàcil, ja que les restriccions indefinides de mobilitat i el tancament de fronteres fan impossible establir estratègies d’actuació.

L’únic que tenen clar és que caldrà redissenyar el catàleg. “Estem treballant en propostes de turisme nacional, perquè està clar que la cosa anirà per aquí”. La viabilitat d’aquestes idees, però, no és segura. “La gent ha de tornar a recuperar la confiança per viatjar. També cal tenir en compte els plans dels altres països”, afegeix.

Malgrat haver hagut de desfer les maletes, l’equip de Roda el Món insisteix que aquesta pausa en la seva aventura és només un punt i a part. “Volem transmetre que estem molt vius i mantenir la confiança dels clients”. Prova d’aquesta voluntat de vida és el #TornaremAFerLesMaletes, una campanya
d’Instagram que han creat per mantenir viva en els seus clients la inquietud per descobrir el món.

Read more

Amazon: el monstre buida Barcelona

El petit comerç barceloní es veu amenaçat davant el creixement de la venda online i demana l’actuació immediata per part de la ciudadania

@miquel-pascual

Un jove nord-americà de 30 anys va deixar la seva feina a Wall Street i va començar, des del seu garatge (no és d’estranyar), a vendre llibres per Internet. Era l’any 94 i el jove té el nom de Jeff Bezos. En aquell moment, ningú no hauria dit que aquesta aposta arriscada donaria a llum a la companyia online més gran del món. Des de la seva creació, Amazon s’ha anat expandint a un ritme accelerat i, avui dia, representa una amenaça important pel petit comerç europeu. I no es tracta només d’Amazon: el segle XXI ha viscut l‘aparició d’un ventall molt ampli de portals de venda online com ara Alibaba i eBay, d’entre altres. Aquest extensa xarxa d’empreses online està agilitzant actualment el tancament de vint-i-tres comerços per dia a Espanya, i com a Espanya, a escala mundial.

El model d’oci que fomenten aquestes grans plataformes és totalment compatible amb les preferències de les noves generacions. Per sobre del factor humà i la proximitat, els joves es decanten per la comoditat i la rapidesa del servei.

Després de la crisi de 2008 i l’aparició del comerç electrònic, la xifra de locals que han tancat ha augmentat preocupantment. Segons un estudi de la patronal PIMEC a Catalunya, el 69% dels comerciants consideren que el comerç electrònic és la principal preocupació del sector, i el 53,22% van reconèixer que les plataformes online afecten negativament el seu negoci.

Les llibreries han estat, des de l’obertura d’Amazon, un dels sectors més afectats. Jorge Carrión, en el seu llibre Librerías, presenta un manifest on critica l’impacte d’aquesta companyia. Segons l’autor, Amazon és un hipermercat que no diferencia entre la institució cultural i l’establiment alimentari i comercial, i està impulsant la robotització de la cadena de distribució i dels consumidors. “El nombre de llibres que es venen és el mateix”, explica Carrión, “el que s’ha alterat són els canals, fet que ha perjudicat les llibreries”. Per combatre aquesta dinàmica, l’autor aposta per apropar la literatura a la població jove i fer-los entendre que és un objecte de consum cultural tan interessant com les xarxes socials. No obstant això, Amazon presenta un avantatge: l’accessibilitat a la cultura que ofereix als individus que viuen allunyats dels nuclis urbans.

Així ho expliquen l’Eloi de Miquel i el Miquel Pascual, dos estudiants que es veuen obligats a dquirir llibres a través de l’eCommerce, tot i que reconeixen la seva preferència d’anar a l’establiment físic. En relació a aquesta lluita entre les llibreries físiques i les online, Eric del Arco, responsable de la Llibreria Documenta de Barcelona, remarca que Amazon no és l’enemic, pel simple fet que no es pot competir amb ell. “Amazon i la Casa del Libro”, diu, “es gasten milions de diners en les seves pàgines web”. Per tant, Amazon i el petit comerç s’han d’entendre com dos negocis diferents.


En general, els sectors comercials que es veuen més perjudicats per les grans plataformes són aquells que poden ser fàcilment substituïts online, com ara les jogueteries o les botigues de roba. De fet, la roba és la segona categoria de productes més venuda online a Barcelona, segons l’Enquesta Òmnibus Municipal del 2018. Altres tipus de comerços, com ara les ferreteries, estan patint menys, com explica l’encarregat de la Ferreteria Camps, que apunta que l’establiment físic en aquest tipus de producte és necessari per l’assessorament dels clients. Tot i això, critica que molta gent visita la botiga per informar-se i després realitza la compra a Amazon, perquè els productes estan a meitat de preu. Amb tot, el ferreter reconeix que, de vegades, ells mateixos compren material a Amazon per després vendre’l a la botiga.


En aquest sentit, l’amo de la botiga El Món de la Joguina explica la principal diferència entre Amazon i els comerços locals: “Amazon paga els seus impostos a Luxemburg, nosaltres els paguem a Espanya”. Aquesta dada implica que Amazon a Espanya, com a tots els altres països, no paga impostos, només cobra. El jogueter també explica l’obligació amb que es veu el petit comerç d’introduir-se a la venda a Amazon per sobreviure, però, alhora, fent això, “estem augmentant el dimoni que ens acabarà matant”. Amazon extreu un tant per cent de totes les vendes que es produeixen al seu portal, així com la informació sobre allò que es ven i que no es ven, fet que li permet conéixer les vendes de milions de comerços d’arreu del món.


Per evitar que les grans empreses online liquidin el petit comerç, l’Ester Costa, representant de l’Associació de Comerciants de Vil·la de Gràcia, proposa aplicar urgentment mesures que puguin solucionar la situació: “cal acabar amb els fenòmens que estan contribuint a la pèrdua de venda física, com ara les rebaixes dels comerços, l’individualisme i l’intrusisme en el sector”. Per combatre aquestes problemàtiques aposta per la formació de sinergies, el treball proper entre els productors i els botiguers i la rebuda d’ajuda externa. Actualment, explica la botiguera, el petit comerç es troba en una situació d’emergència on hi manquen l’empatia i la consciència de consum. Els consumidors haurien de tenir present què compren, a qui beneficia i com afecta el medi ambient.

L’altra cara de la moneda
Però no tot sempre és blanc o negre. Aquest tipus de plataformes es converteixen en un recurs més per augmentar les vendes, sobretot per part dels restaurants. El servei que ofereixen companyies com Glovo, Uber Eats, Just Eat o Deliveroo, entre d’altres, no deixa de resultar un avantatge també per establiments més petits, que gràcies a l’entrega a domicili i els seus propis repartidors, coneguts com a riders, tenen l’oportunitat d’arribar a un públic més ampli. Alhora, aquestes empreses disposen d’una oferta més completa i els permet incloure perfils de consumidors més variats.

Les grans cadenes de restauració també s’han vist obligades a recórrer a aquest tipus de serveis per poder arribar als seus clients i, a més, són un gran recurs per patrocinar el seu negoci i donar-lo a conèixer. D’altra banda, estalvia a aquells que s’hi sumen haver d’organitzar i mantenir de manera independent tota una estructura que els permeti repartir menjar a domicili. Així, es converteix en una oportunitat més per posar-se al dia tant de les noves costums dels usuaris com dels canvis que es van produint en les seves necessitats i preferències.

Aquesta situació davant el comerç online està provocant un canvi en el model de la ciutat, on cada cop menys comerços sobreviuen i resisteixen la competència d’Amazon i, en canvi, el nombre de restaurants augmenta. Això està resultant en una ciutat en què, quan sortim a passejar, trobem una massificació dels establiments gastronòmics, però pocs comerços on comprar sigui roba, llibres o joguines.

Els comerciants diuen…

La problemàtica en relació a la pèrdua de mercat del petit comerç deriva de l’emergència de les grans empreses de l’eCommerce i l’evolució que aquestes han tingut en els hàbits de consum. Són diverses les opinions que es poden obtenir sobre aquesta situació, però la majoria de declaracions tenen factors en comú.

Carles Camps (Ferreteria Camps)

“Hem patit una pèrdua de clientela important, tot i així, la Ferreteria Camps, dins dels tipus de comerços, no pateix tant, és important que t’assessorin”.
“Es podrien agravar amb imports els productes online, ja que nosaltres paguem llum, lloguer, seguretat social…”.

Eric del Arco (Llibreria Documenta)

“Abans desapareixerà el llibre electrònic (substituït per un altre nou format tecnològic) que el de paper”.
“Anant a comprar físicament a una llibreria hi ha el factor humà i veus més llibres, en trobes uns que no hauries vist online”.
“Hem de tenir clar que les llibreries dels 80 i 90 s’han acabat”.

Ester Costa (Botiga Xalma)

“El consum s’ha de modificar, principalment, per 2 raons: pel medi ambient i per tenir consciència”.
“Hem d’apostar per salvar les botigues i els llocs de treball”.
“La solució és ajuntar-se i tenir serveis, donar ajuda als que no arriben. L’Ajuntament intenta ajudar però de manera errònia.»

Jordi Aribau (El Món de la Botiga)

“Nosaltres venem a Amazon i aquest s’emporta la informació del que es ven i no es ven de cada botiga de cada lloc, però nosaltres no podem saber el stock d’Amazon”.
“Estem augmentant el dimoni que ens acabarà matant”.
“Estem a Amazon com a makeplacer”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies