David Caminada, una gran pèrdua pel periodisme barceloní

CRISTINA BATLLE I ANNA REIG

Resultat d'imatges per a "david caminada""
Font: Arxiu

El periodista David Caminada va morir ahir a l’Hospital Clínic a causa de les ferides causades per l’apunyalament que va rebre el dilluns. Aquest va tenir lloc a tocar de Plaça Sant Jaume a les quatre de la tarda, quan sortia de la feina. Caminada es trobava ingressat a la UCI, on havia estat operat d’una ganivetada al cor. Els Mossos van atribuir a l’autor de l’apunyalament dues morts més que van tenir lloc en poc més d’una hora el mateix dilluns a menys d’un quilòmetre de distància: la mort d’una dona en un pis incendiat i la d’una altra al portal del carrer Arc de Sant Vicenç, a pocs metres d’allà.

Una vida dedicada al Periodisme i la docència

De cinquanta-dos anys d’edat, Caminada treballava com a tècnic en informació digital a l’Ajuntament de Barcelona. Era doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i també llicenciat en Dret i Ciències de la Informació per la UAB. Va néixer a Mataró, i durant 17 anys va estar treballant pel diari Avui, on va desenvolupar gran part de la seva carrera professional. Allà va exercir de subcap de la secció d’internacional entre 1993 i 2010 i també va ser cap d’Opinió. Durant aquests anys, va cobrir els atemptats de l’11-S de Nova York i el procés de pau d’Irlanda del Nord, entre altres notícies, com a enviat especial. A més, va col·laborar amb La Vanguardia, l’agència EFE i el trisetmanari Crònica de Mataró. En l’àmbit de la docència va ser professor a la UPF, la UViC i a l’ECS de Brussel·les.

Segons El País, companys de feina del Departament de continguts digitals el descrivien com un home “discret, era d’aquella gent que passa desapercebuda, que no destaca, però a la que tothom té molt afecte”. Tal com expliquen dues companyes seves, no era el perfil en el que algú pensa quan escolta paraules com mencions, notorietat o impactes: “Venia de la cultura del periodisme de paper i va entrar a la batalla de les xarxes socials. Però va fer un enorme esforç de reciclatge, i mentre la gent més jove de l’equip li va ensenyar aquest món, amb la immediatesa que comporta, ell va aportar experiència i anàlisi”. 

Jordi Panyella, periodista amb qui va compartir una etapa a l’Avui, explica que Caminada era “una persona molt tranquila, molt cuidadosa i molt professional”. A més, afegeix que era “pacífic” i que tenia “molt clares les injustícies”. Panyella també va ser subcap de la secció d’internacional i responsable de opinió. Per altra banda, Sònia Pau, una altra companya de l’Avui, explica que “si hi havia algun problema, era dels que organitzava un berenar per solucionar-lo”. 

Reaccions a les xarxes

La seva mort ha commocionat el món del periodisme barceloní. El decés el va comunicar la seva companya Cristina Palomar via Twitter, i un cop sabuda la notícia, aquest s’ha omplert de reaccions.

Acte d’homenatge al periodista

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encapçalar el dijous un minut de silenci a la Plaça Sant Jaume en homenatge al periodista i treballador de l’ajuntament.

Escoltem la crònica de l’acte d’homenatge.

Read more

El coste de la diáspora

JULIA BORGES (@JuliaBCervera)

HELENA MORERA (@heleni_md)

En 2018, 20.000 venezolanos pidieron asilo en España, convirtiéndose en la tercera nacionalidad con más solicitudes. Miles de venezolanos han abandonado su país en busca de nuevas oportunidades.

Descarrega l’article en PDF

4

Nicole Melchor y Sebastian Caruso abandonaron Venezuela y ahora residen en Barcelona desde hace unos años. Emma Santanach.
Read more

Un recorregut pel catalanisme de Quim Torra

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

El nou President de la Generalitat destaca per la seva trajectòria en l’àmbit cultural català

El patriotisme de Quim Torra segueix en el punt de mira un dia després de ser investit com a 131è President de la Generalitat de Catalunya. La seva candidatura sobtada presentada pocs dies abans de la convocatòria de noves eleccions va posar en marxa a l’oposició, que ràpidament va investigar i treure a la llum els draps bruts del nou president català.

El seu fervent catalanisme, demostrat en alguns articles i publicacions a mitjans com l’Ara.cat, El Món o El Matí Digital, li han valgut l’etiqueta de patriota i, fins i tot, d’antiespanyolista i supremacista, fet agreujat per la publicació d’alguns tuits que destil·len el mateix to que els seus articles. El President de la Generalitat, però, ha demanat disculpes i ha afirmat que es penedeix d’aquestes afirmacions passades.

Trajecte biogràfic

Nascut a Blanes el 1962, Quim Torra gaudeix d’un llarg recorregut pel món cultural i dels negocis. Després de treballar durant 20 anys per l’empresa Winterthur i de viure dos anys a Suïssa, el 2007 va decidir tornar a Catalunya i abandonar la multinacional d’assegurances. Quim Torra deixava enrere les pressions del món dels negocis – explicades al seu llibre Ganivetades suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge – per centrar-se en el que fins avui en dia l’ha ocupat: el patrocini del món cultural català.

Activisme cultural

La seva tornada a terres catalanes va tenir com a punt de partida el naixement de l’editorial Acontravent, que tenia la intenció de convertir-se en un referent del periodisme literari català. D’aquesta manera, Torra recuperava l’esperit dels periodistes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola i esdevenia una figura del panorama cultural català.

Aquesta faceta es va reforçar quan el 2011 va ser designat gerent de Foment de Ciutat Vella i, posteriorment, director del Born Centre de Cultura i Memòria, càrrec que va ocupar fins al 2015. Però la seva defensa de la tradició i llengua catalanes no s’atura aquí. El mateix any esdevenia director de la Revista de Catalunya i president interí d’Òmnium Cultural, posició que cedí a Jordi Cuixart el mateix any.

Política catalana

L’activitat política de Torra es lliga amb el seu activisme cultural i la seva tornada a Catalunya. El 2009 s’adheria a Reagrupament Independentista i el 2011 interposava una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut al Tribunal Europeu de Drets Humans. Finalment, el desembre passat era escollit diputat al Parlament de Catalunya per la llista Junts per Catalunya.

Part de la societat catalana tem que la política emprada per Torra es limiti a fer autonomisme, en comptes de seguir el camí de l’independentisme. D’altra banda, l’oposició sospita que Torra esdevindrà un simple titella de Puigdemont, fet que provoca que la seva figura no acabi d’inspirar la suficient confiança ni als sectors independentistes ni als unionistes.

Read more

Ona Carbonell: «M’agradaria dedicar-me al món del disseny»

Ona Carbonell 1

Ona Carbonell amb els dissenys dels banyadors de la Selecció. DIARIO SPORT

ÀNGELA NICOLOTTI (@angienico94) I ANDREA MASSOT (@andmassot)

Descarrega’t l’article en PDF

Asseguda dins el seu Fiat vermell i amb aires de desconnexió, la doble medallista olímpica Ona Carbonell gaudeix d’una estona de tranquil·litat mentre navega per Instagram. Les més de 8 hores diàries que dedica a la natació sincronitzada no li impedeixen perseguir dues de les seves majors aficions: el disseny i la moda.

L’Ona compagina la seva professió d’esportista d’elit amb el 3r. curs del grau de disseny a l’ESDi*. “He estat dos anys fent la carrera nocturna a Barcelona i ara la faig a Sabadell; hi vaig molt poc perquè entreno moltes hores al dia, però la meva intenció és acabar-la encara que em porti un temps”, assegura.

Des de l’any 2013 participa en el disseny dels banyadors de la Selecció Espanyola, juntament amb un equip d’ESDi. Els seus dissenys s’han pogut observar al Mundial de Barcelona de 2013, al Campionat europeu de 2014 i al Mundial de Kazan d’aquest any.

La nedadora confessa que des de petita li ha agradat l’art en totes les seves facetes, però es decanta per la pintura –concretament per la pintura amb carbonet– i la dansa.

Passió i orgull
En el programa “Economia en colors” de TV3 de l’11 d’octubre, Tian Riba calculava el còmput de temps que l’Ona havia passat dins l’aigua, i el resultat era sorprenent: un total de 4 anys. Ella és conscient que ha tingut una adolescència precoç i molt diferent de la dels seus companys de classe, però té clar que no canviaria la seva vida per res del món.

La vida de l’Ona Carbonell gira sobre un mateix eix: el de les expressions artístiques, protagonistes clau del seu dia a dia. El seu compte d’Instagram, amb 41 mil seguidors, n’és un clar exemple, i el mateix passa amb el Twitter i Facebook, on tot el que penja es caracteritza per ser molt visual i creatiu.

Optimista amb el futur, l’Ona prefereix no donar-hi massa voltes i deixar-se portar pel que hagi de venir: “Tinc clar que vull mantenir un vincle amb l’esport, perquè el considero la meva vida, però també m’agradaria tenir una futura professió relacionada amb el món del disseny”, explica abans de tornar de nou a l’aigua.

Una competició
→Hi va haver dues competicions que van marcar un abans i un després: el Mundial de Barcelona, on va guanyar set medalles; i els Jocs Olímpics de Londres, on en va guanyar dues.

Un dissenyador
→Té predilecció per les dissenyadores femenines: Rosa Esteva, Sita Murt i TCN encapçalen una llarga llista de les firmes de moda que segueix i admira.

Un lloc
→La resposta és immediata: Menorca. Des de petita que passa els estius a l’illa, on se sent completament com a casa.

Read more

Carolina Román: «Les ganes hi són per damunt de tot»

Carolina Román envoltada dels seus productes. A. MASSOT i A. NICOLOTTI

ÀNGELA NICOLOTTI (@angienico94) i ANDREA MASSOT (@andmassot)

Descarrega’t l’article en PDF

La Carolina Román tenia només 15 anys quan va fundar l’empresa Oli&Carol, juntament amb la seva germana. Dos anys després, l’encara estudiant de Batxillerat acaba de rebre un correu electrònic del diari The Times; volen escriure sobre elles. Amazon també l’ha contactada, els proposen obrir un espai comercial a la seva pàgina web. Amb 17 anys, la Carol ha fet créixer Oli&Carol més enllà del que creia possible amb la venda de figures de làtex.
“La idea va sorgir de sobte”, recorda. Des de molt petites, tant ella com la seva germana s’havien involucrat molt en l’empresa materna. “Anàvem a les fires, ajudàvem a l’oficina… però sempre havíem volgut tenir quelcom nostre”, explica.

Un matí, van descobrir una oficina que produïa productes similars i els va atraure la idea. La casualitat va voler que, al mateix temps, coneguessin una distribuïdora que cercava un objecte per comercialitzar. Així, va néixer Oli&Carol.

La gràcia de l’ànec
El producte estrella és l’ànec gran de color rosa, però no és l’únic: vaixells, cotxes, cérvols… El concepte que hi ha al darrere de les moltes figures és esdevenir la joguina perfecta per a un nadó o un objecte de decoració modern.

La clau està en el material: làtex natural d’Indonèsia que permet que un bebè mossegui la joguina sense risc d’infecció. A més, estan tancades i no hi entra aigua ni s’embruten si es mullen. Malgrat tot, “no és tan important el producte, sinó les ganes”, remarca la Carol. Tot plegat, el resultat encaixa amb el client. “Estem venent a una fira, s’apropa una dona i somriu”, comenta.

Per a la més petita de les dues germanes, el millor de tenir una empresa és viatjar. Hi ha destins com l’Índia o Nova York que evoca amb estima. No obstant, també admet la pitjor part de tenir un negoci tan jove: “no poder dedicar-li tot el temps que voldria”.

Aquest any, la Carol estudia 2n. de Batxillerat, un curs que requereix molta dedicació, especialment de cara a la Selectivitat. És el moment d’escollir la carrera universitària, i sembla decidir-se per comunicació i màrqueting. “M’encantaria que Oli&Carol fos el meu futur”, confessa.

@oliandcarol
La Carol ha estat l’encarregada de promocionar la marca a Instagram, on ja acumula gairebé 4000 seguidors. A més, ha aconseguit col·laboracions amb algunes de les bloggers més reconegudes.

Projecte solidari
→Oli&Carol ha impulsat una iniciativa que consisteix a recollir cinc nens de l’Índia cada matí per dur-los a l’escola. A més, els donen roba.

Globalització
→La primera distribuïdora va ser europea, que les ha fet arribar a més de 300 tendes. Actualment, també exporten els seus productes als Estats Units, a Canadà i a Austràlia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies