La jubilació no és (ni serà) igual per tothom

Cada cop som més grans quan deixem de treballar. Les pensions són cada cop més baixes. Cada cop hi ha més jubilats i menys treballadors en edat de cotitzar. Són afirmacions comuns en l’imaginari de la societat espanyola. El cert és que, aquest any, l’edat real de jubilació ha assolit el seu màxim registrat.

64 anys i cinc mesos

És l’edat mitjana a la qual es jubilen els treballadors espanyols del 2019. Són xifres del Ministerio de Trabajo, que indica que és la més avançada des que es van començar a registrar aquests indicadors socials (2005). Cal distingir, però, entre edat real i edat legal de jubilació. El 2011, es va establir que, a partir de 2013, l’edat legal de jubilació augmentarà progressivament fins arribar als 67 anys (2029). D’aquesta manera, es pretén igualar l’edat legal a l’edat real; cada cop treballem més anys, ja que cada cop vivim més anys. A partir de 2017, el marge entre edat legal i real de jubilació s’escurça més i més ràpid -també, perquè cau el nombre de jubilacions anticipades.

Així mateix, Serveis Socials ha publicat un informe en què es fa visible la diferència de pensionistes i pensions entre sectors demogràfics (homes i dones) i econòmics (general, autònoms, mineria, mar; pensió per accident de treball, per malaltia professional).

«La bústia de les pensions» ha estat un punt de debat recurrent en els discursos polítics de les darreres campanyes electorals, així com una reclamació social candent. En l’àmbit legal, les reformes apunten a contenir la despesa en pensions i augmentar el temps que el treballador cotitza. De nou, aconseguir que l’edat real de jubilació es retardi per apropar-la a aquesta edat legal, cada cop més propera a la setantena. Així mateix, i en previsió de futur, es busca que l’evolució s’ajusti a l’envelliment de la població espanyola -quan la genració del baby boom arribi a l’edat de jubilació.

Perquè la piràmide poblacional s’inverteix. En les properes generacions, els majors de 65 anys superaran el marge de població activa. És per això que, darrerament, el debat de les pensions es reobre amb urgència. El 2013, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa mesures per reformar el futur del sistema de pensions: l’Índex de Revalorització de Pensions (IRP) i el Factor de Sostenibilitat.

Però aquestes mesures es van suspendre durant el mandat del mateix Rajoy. Aquesta setmana, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) ha reivindicat la importància de plantejar-se a llarg termini la viabilitat de les pensions espanyoles.

El missatge de l’OCDE s’ha centrat en la relació de l’edat de jubilació amb l’esperança de vida. Per tant, en la defensa d’augmentar l’edat final de productivitat.
Europa Press

Els autònoms haurien de pagar més, segons l’OCDE

El 70% dels espanyols trien cotitzar el mínim possible, prioritzant els seus ingressos inmediats, i no la seva pensió futura. Per això, han de retirar-se més tard. En concret, els autònoms es jubilen més tard, perquè tarden més anys en cotitzar el mínim per l’accès a la pensió, o perquè volen tenir una millor pensió (si cotitzes menys, en els mateixos anys, cobraràs menys quan arribi la teva jubilació).

«Els goberns necessiten establir ràpidament pensions més inclusives i harmonitzades per tothom».

Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE.

En refèrencia a aquesta situació, l’OCDE mira cap a una reforma del sistema de pensions orientada a reduir les diferències entre treballadors «estàndar» (sou a temps complet, contracte indefinit) i la resta de treballadors (amb un ampli espectre de diversitat laboral). Tots ells, en paraules d’aquesta organització internacional, han de tenir la mateixa cobertura i drets, però també la mateixa contribució, «segons ingressos».

Read more

La preocupació per les pensions augmenta

MARIA FERNÁNDEZ (m_fdezz)

Segons el baròmetre del CIS, els espanyols veuen les pensions com un dels principals problemes

El 48,8% dels espanyols qualifiquen la seva situació econòmica com a regular, segons les dades que ha presentat aquesta setmana el CIS en el baròmetre del mes d’abril de 2018. Aquesta dada ha disminuït en relació al baròmetre publicat fa un any, en què un 51% de la població deia trobar-se en una situació econòmica regular.

En aquest sentit, ha augmentat la quantitat de gent satisfeta en l’àmbit econòmic. Mentre que fa un any un 30,9% dels enquestats deia que la seva situació era bona, en l’actualitat la xifra és d’un 33,4%. Ara bé, el percentatge d’enquestats que diu trobar-se en una situació dolenta augmenta en una dècima. Tot i això, sí que és cert que l’opció de situació “molt dolenta” baixa d’un 4% a un 3,3% i l’opció de “bona” puja d’un 30,9% a un 33,4%.

comparison-white-2

 

Pel que fa als problemes que els ciutadans pensen que hi ha a Espanya, l’atur se situa en primera posició, ja que és considerat com a problema en un 62,3%. A continuació hi trobem la corrupció i el frau fiscal (38,3%) i, finalment, els polítics, els partits i la política en general (27,4%).

A escala individual, però, els resultats varien. Si bé l’atur es manté en primera posició amb un 32,7%, el segon problema que pensen els ciutadans que els afecta a ells mateixos són els problemes d’índole econòmica (19,8%). A aquests, els segueixen les pensions amb un 16,3%. L’any passat, en canvi, aquest afer preocupava a un 9,7% de la població, un 6,6% menys que en l’actualitat.

Les darreres manifestacions ciutadanes han fet que la problemàtica de les pensions augmenti quantitativament. Les mobilitzacions, que reivindiquen un augment del valor de les pensions amb un mínim equivalent al de l’IPC (Índex de Preus al Consum), han comptat amb el suport dels sindicats i de formacions polítiques com Unidos Podemos i PSOE.

Cal destacar, però, que la de les pensions és una preocupació auto interessada. És a dir, es tracta d’un tema recurrent sobretot entre els majors de 65 anys (28%), mentre que entre els joves menors de 35 anys la preocupació descendeix entre el 5 i el 8%.

Read more

Les dues grans reivindicacions dels sindicats l’1-M: Igualtat i millores en les pensions

SANDRA GÓMEZ (@sandraaag97)

La situació econòmica a Espanya treu milers de persones als carrers a la cerca de millores salarials

Els principals sindicats han tornat a sortir al carrer aquest 1 de maig per reivindicar millores laborals i salarials. S’han produït multitudinàries manifestacions arreu del territori català tot i la intensa pluja, totes elles sota el lema “Igualtat + ocupació + salaris + pensions” .  Sindicats com la UGT i CCOO ja havien anunciat en dies previs a la vaga que una de les principals demandes aquest any seria la de recuperar els drets socials dels treballadors.

Ha estat una jornada també de reivindicació feminista, ja que una de les consignes que més s’ha escoltat han estat les relacionades amb la igualtat de sous entre homes i dones. A Catalunya, segons informa la Generalitat,  la bretxa salarial entre sexes ascendeix al 23,9%, és a dir, els homes cobren uns 6500 euros anuals més de mitjana que les dones. Tot i que en els darrers anys, aquesta ha baixat en un 2,1%, la diferència continua sent àmplia. Amb el següent tweet el sindicat CCOO ha volgut posar el focus d’atenció en la lluita feminista.

 

La Secretaria de la Organització de UGT Euskadi ha animat a piolar amb el hashtag #tiempodeganar en la mateixa línia que CCOO

Un dels altres temes que estan a l’ordre del dia i que també han tingut un paper destacar en les manifestacions ha estat el de les pensions. Les retallades que el govern espanyol ha instaurat en els darrers anys en aquesta matèria han rebut fortes crítiques i ja s’han celebrat arreu del territori espanyol nombroses manifestacions en contra d’aquestes mesures. Des dels sindicats s’exigeix la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC, ja que el govern porta incrementant-les des del 2014 en un 0’25%, percentatge que els pensionistes troben insuficient per poder mantenir el poder adquisitiu.  Tot i que fa uns dies PP i PNB van arribar a un acord per tal que les pensions pugessin a l’1,6% el 2018, des dels sindicats adverteixen que pot tractar-se d’una estratègia per desmobilitzar a la ciutadania.

El conflicte va iniciar-se l’any 2013 quan el govern va introduir aquesta reforma limitant l’augment de pensions en un 0,25%. Anterior a l’any 2013 les pensions pujaven en línia amb la inflació que hi havia hagut aquell any, és a dir si els preus de mitjana havien crescut un 1%, les pensions pujaven en el mateix percentatge. A més, en l’actualitat ha entrat en joc el factor anomenat “sostenibilitat”: en funció de la capacitat que tingui el país de pagar les pensions, es podria arribar a limitar aquest increment del 0,25%.

També s’ha demanat al carrer l’augment de salaris dels treballadors ja que actualment a Espanya el salari anual mitjà és de 26.535 euros,  que equival a un total de 2.211 euros mensuals.

 

 

Read more

Rajoy avança que pujarà les pensions mínimes i de viudetat al 2018

MARC FERRER I JAN ROMANÍ

Rajoy al Ple monogràfic del Congrés dels Diputat

Rajoy parlant el ple monogràfic sobre les pensions al Congrés dels Diputats. Font: ACN

Mariano Rajoy, actual president del Govern espanyol, ha anunciat que plantejarà “una millora de les pensions mínimes i de les de viudetat” per aquest mateix any. Aquestes millores seran incloses en el Projecte de Pressupost de l’Estat que s’intentarà aprovar el pròxim 23 de març. Rajoy ha anunciat aquestes mesures en el ple monogràfic sobre les pensions realitzat aquest dimecres al Congrés dels Diputats.

Durant la seva intervenció, el President espanyol ha assegurat que vol “concentrar les ajudes fiscals en l’IRPF pels pensionistes i les famílies”. Rajoy ha avançat que proposarà la creació de noves ajudes fiscals. Hisenda fa temps que treballa en un “impost negatiu” en l’IRPF pels pensionistes, que serviria com a retribució extra de caràcter mensual. Totes aquestes novetats estaran incloses en els propers pressupostos de l’Estat que encara no compten amb els suficients vots a favor per confirmar la seva propera aprovació el dia 23 de març.

Cal recordar que aquests dos anuncis, que beneficien majoritàriament als jubilats, vénen precedits per les últimes grans manifestacions a diferents indrets de l’estat espanyol realitzades pels pensionistes durant les últimes setmanes. Aquestes concentracions protestaven per l’insuficient augment de les jubilacions, ja que, en els últims 5 anys només s’ha millorat 0,25% anualment les pensions. Les protestes exigien que les prestacions pugessin de forma gradual a l’augment de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Rajoy ha desestimat aquesta última petició. El Cap de l’Executiu ha declarat que aquest augment del 0,25% “està sent un element determinant per garantir la viabilitat del sistema als pensionistes d’avui i de les noves generacions”. Només ha acceptat la possibilitat d’aplicar aquesta pujada equivalent a l’IPC en el cas de les pensions mínimes, que només afecta 400.000 pensionistes que realment tenen una retribució molt baixa.

Aquesta última millora l’ha realitzat després que Ana Oramas, diputada de Coalició Canària, afirmés respecte a l’augment revalorat sobre l’IPC de les pensions mínimes que “pels que cobren dos mil euros, 30 euros de pujada no signifiquen molt, però és important pels que cobren menys”. Per la seva part, Margarita Robles, portaveu del PSOE al Congrés, ha exigit a Rajoy que canviés la política econòmica i que adoptés mesures per aconseguir que la Seguretat Social tingués més ingressos provocant així un augment més important que l’actual. Per altra banda, Albert Rivera, President de Ciudadanos, s’ha mostrat dialogant i ha assegurat que donarà suport als Pressupostos Generals de l’Estat si aquests inclouen una rebaixa de l’IRPF dels pensionistes que cobren menys, exigència que es podria veure saciada en el Projecte realitzat per l’actual Govern.

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies