Escape Rooms, més que una moda passatgera

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

La moda dels escape rooms ha florit a tot al món, però sobretot a Europa i més en concret a Barcelona. Des de fa ja uns anys que aquest món s’ha arrelat a la societat catalana, i ha proliferat com a negoci a la Ciutat Comtal. Els escape rooms són una mena de puzle, on has de trobar totes les peces per sortir d’una habitació tancada en el menor temps possible, amb un màxim (normalment) d’una hora. Els participants, guiats per un game master que els contextualitza i els formula l’enigma que cal resoldre, van rebent indicacions i pistes per poder desxifrar la incògnita i sortir de l’habitació.

El negoci sembla funcionar molt bé, ja que atrau molt de públic de totes les edats. Malgrat que és un joc que només es pot realitzar un cop, ja que si no perdria la gràcia, hi ha moltíssimes variants i reptes diferents per poder gaudir-ne l’experiència. De fet, només a Barcelona hi ha gairebé un centenar d’aquest tipus de sales. El preu mitjà del joc sol oscil·lar entre 15 i 20€, per tant és una experiència bastant econòmica i assumible per tota mena de públics.

Escape Rooms a BarcelonaAlguns dels escape rooms més coneguts de Barcelona

Tanta és la moda, que fins i tot ha arribat a Hollywood. L’estrena de la pel·lícula ‘Escape Room’ de la mà del director Adam Robitel que ja va dirigir la darrera entrega de Insidious, pretén transportar a la gran pantalla la sensació d’ansietat que es pot arribar a viure en aquest tipus d’activitats. Amb un toc de terror, el públic que pretén atreure aquest film encaixa en el perfil d’aficionat als escape rooms, i s’espera que moltes persones que encara no ho han provat, s’animin a fer-ho. El divendres 15 de març s’estrena als cinemes espanyols, mentre que als Estats Units ja va sortir a principis d’any.

 

 

Una altra vessant d’aquests jocs d’enginy és la humorística. El Teatre Goya de Barcelona acollirà a partir del proper desembre una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt, amb el nom dels ja populars jocs d’escapament. La temporada passada va ser un èxit rotund, des de la seva estrena pels voltants de novembre de 2018 fins al març d’aquest any, les entrades es van esgotar amb molta celeritat.

 

 

 

 

Read more

Entre dos aguas, la pel·lícula més guardonada dels Premis Gaudí

L’onzena edició dels premis Gaudí va celebrar-se ahir en una nit sense grans sorpreses. Entre dos aguas, d’Isaki Lacuesta, Viaje al cuarto de una madre, de Cecilia Rico, i El fotógrafo de Mauthausen, de Mar Targarona, es presentaven com les principals candidates, totes tres optant a nou guardons. De ben a prop les seguia Petra, de Jaime Rosales, pel·lícula aspirant a vuit estatuetes.

Finalment, va ser el film del director gironí Isaki Lacuesta el més premiat. Entre dos aguas va guanyar set guardons, d’entre ells el premi Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana. En aquesta seqüela de La leyenda del tiempo, Lacuesta explica la història dels germans Isra i Cheito, un empresonat per narcotràfic i l’altre allistat a la Marina. El director va donar les gràcies al seu equip per haver guanyat el premi, i va descriure l’obra realitzada com a “molt especial”.

Pel que fa al món cinemàtic català, va ser Les distàncies, de la barcelonina Elena Trapé, la premiada com a millor pel·lícula. El film narra el viatge de quatre amics a Berlín per a visitar-ne un altre, i com conviuen quan arriben a la ciutat i es troben sols. Trapé va fer pujar a l’escenari tot el seu equip a rebre el premi per agrair-los la seva feina.

Entre dos aguas també va endur-se els guardons per millor direcció i millor actor per a Israel Gómez Romero, entre d’altres. Per altra banda, Viaje al cuarto de una madre va emportar-se els premis de millor guió i millor actriu per a Lola Dueñas, mentre que Oriol Pla de Petra va ser anomenat millor actor secundari.

La cerimònia va celebrar-se al Palau dels Congressos de Catalunya amb la presència d’uns 1600 convidats. L’il·lusionista Mag Lari va ser l’encarregat de presentar els Premis Gaudí, i ho va fer amb els trucs de màgia com a principal fil conductor, com era d’esperar després de més de vint-i-cinc anys d’experiència en aquest ofici. Durant la nit també es va reivindicar la delicada situació que viu actualment el sector audiovisual català.

Read more

Loving Vincent, l’enigmàtica vida de Van Gogh

Més de 125 artistes d’arreu del món han creat la primera pel·lícula pintada a l’oli 

Dorota Kobiela i Hugh Welchman són els directors de Loving Vincent, un  film que narra la tortuosa vida de Vincent Van Gogh i les misterioses circumstàncies de la seva mort. Podria ser aquesta una pel·lícula més sobre el llegat d’un gran pintor, com la recent titulada Cézzane i jo. Tanmateix, aquest llargmetratge és absolutament únic i, de fet, és la primera pel·lícula creada a partir de fotogrames de pintures.

La història parteix d’una carta que va enviar Van Gogh al seu germà Theo, una figura clau en la curta vida l’artista holandès. Theo li va donar al pintor suport financer i moral en els moments més foscos i va ser testimoni tan del seu gran talent com de la seva personalitat malaltissa que, com és conegut, acabaria amb el seu suïcidi.

Loving Vincent constitueix una peça màgica que provoca un impacte visual directe en l’espectador. El llargmetratge va partir, inicialment, de filmacions a actors reals i, posteriorment, més de 125 artistes van pintar a l’oli cada un dels fotogrames. En total, el film inclou 94 reproduccions d’obres del pintor postimpressionista, així com algunes representacions parcials. Així doncs, en aquest autèntic postimpressionisme animat, cobren vida quadres cèlebres com la Nit estelada, la Terrassa de cafè o El dormitori a Arle. Per a cada segon de pel·lícula es van necessitar dotze quadres pintats a mà. Això finalment s’ha traduït en 65.000 quadres, que ara també es posaran a la venda.

D’aquesta manera, es conforma una pel·lícula de factura absolutament original. Plena de magnetisme,  la pel·lícula aconsegueix submergir l’espectador en el món artístic de Van Gogh. La producció, que ha sigut fruit de sis anys de treball intens, ha tingut una rebuda força positiva des de la seva estrena el passat 12 de gener. En el lloc web de crítica Rotten Tomatoes compta amb una aprobació del 82%, basat en 115 ressenyes, mentre que en la pàgina Metacritic té una puntuació de 62 sobre 100.

Read more

«A Cannes es respira cinema a cada racó»

Andrea Llovera, Júlia Sánchez

Descarrega’t l’article en pdf

Llums, càmera, acció? No tota la pel·lícula està davant les càmeres. Hi ha molts factors, com la meteorologia o el pressupost, que condicionen el resultat.
Això ho sap molt bé en Carlos Muñoz, director de cine de 23 anys de Barcelona.
Durant el rodatge del seu últim curt, ‘Elígeme’, seleccionat en el Short Film Corner del Festival de Cannes, va experimentar els imprevistos del món del cinema. Tot l’equip es va desplaçar fins La Pobla de Lillet. “La filmació estava plantejada en tres dies a l’exterior i necessitàvem que fossin assolellats, però no va ser així”. Si fos Hollywood, el rodatge s’hagués ajornat, però els inicis d’un director de cinema estan marcats per la precarietat. “El pressupost era mínim, així que no podíem deixar de rodar i tornar un altre dia”. En aquests casos es recorre a la postproducció per ajudar a solucionar els problemes que puguin sorgir.
L’oportunitat de Cannes
Però tot aquest esforç ha tingut la seva recompensa al Festival de Cannes. “En aquella setmana es respira cinema a cada racó de la ciutat, és increïble”. L’experiència li ha permès conèixer cineastes d’arreu del món i impregnar-se de noves idees. “Sens dubte, el festival t’obre portes”.
Ser director de cinema ha estat el somni d’en Carlos des que era petit. Tots els seus esforços han anat en aquesta direcció.
Primer estudiant fotografia, després realització audiovisual i per últim guió i direcció cinematogràfica.
“Que hagi estudiat tant no significa que no ho tingués clar, sinó que sabia que tots m’aportarien una gran base”. De fet, no parar de moure’s és molt important en aquest sector. És un món molt imprevisible que fa que sempre hagis d’estar preparat i atent a oportunitats. “Mai saps quin dels teus projectes arrancarà primer, per això és important tenir diversos camins traçats”. També ha presentat ‘Elígeme’ al Festival de Cine y Televisión del Reino de León. “Qualsevol festival, per petit que sigui, és una pantalla i uns espectadors gaudint de la teva feina, no es pot demanar res més”.
En Carlos ho té clar. Assegura estar convençut que “Sense actitud i esforç no hi ha recompensa”. Per això escriu frenèticament nous projectes. Vol continuar treballant dur fent el que l’apassiona. D’aquí poc s’introduirà en el món dels videoclips. A més, està preparant el seu primer llargmetratge.
“És una carrera de fons, de fallar i millorar dia a dia, o almenys, és així com jo m’ho prenc”.

Les recomanacions d’un director novell
El Orfanato
Director: J.Antonio Bayona
Any: 2007
Actors: Belén Rueda i Fernando Cayo
Gènere: Terror
10.000 KM
Director: Carlos Marquès-Marcet
Any: 2014
Actors: Natàlia Tena i David Verdaguer
Gènere: Romàntic-drama
La Novia
Director: Paula Ortiz
Any: 2015
Actors: Inma Cuesta, Alex García i Asier Etxeandía
Gènere: Romàntic-drama

Read more

Que la força t’acompanyi – #20

En aquest programa de Que la força t’acompanyi fem una comparació entre Grease i High School Musical, dos fenòmens musicals que han marcat diverses generacions. Fem una anàlisi de les dues històries i els seus personatges, en el fons molt similars. Si voleu reviure i ballar amb les seves cançons més famoses no podeu deixar d’escoltar-lo. La Marta Moya, la Ivet Puig i l’Andrea López condueixen el programa.

Read more

Que la força t’acompanyi – #19

En aquest programa, parlem de com reflecteix el cinema la professió del periodista. Fem un repàs històric de les pel·lícules més destacades de les diferents vessants de l’ofici. També analitzem quina és la imatge de la dona periodista en aquests films amb l’ajuda de Lucía Tello, doctora en Ciències de la Informació. La Marta Moya, la Ivet Puig i l’Andrea López condueixen el programa.

Read more

Que la força t’acompanyi – #13

En el primer programa del nou equip de «Que la força t’acompanyi» us portem la crítica de l’última proposta de Guy Ritchie, «Operación UNCLE», us repassem les anècdotes de Terry Gilliam – conegut per la seva etapa com a Monty Python -, les millors estrenes, les notícies més rosades del món de Hollywood i molt més. Si ets tan cinèfil com nosaltres, no et perdis «Que la força t’acompanyi»! Un programa de Guillem Gras, Gemma Canalda i Elsa Cano.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies