Quim Torra: «El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, plegaré»

El president de la Generalitat ha demanat unitat a les forces independentistes per assolir la llibertat, la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació

Aquest matí, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio. Torra ha manifestat que, tot i la manca d’unitat política, no és moment de repetir eleccions, ja que té un compromís amb la societat. Tot i això, no ha dubtat a declarar que, si veu que no pot assolir el seu objectiu principal, la independència, farà un pas al costat.

«Jo sóc aquí amb un mandat com a successor del govern legítim de Catalunya que va ser empresonat, revalidat a les urnes i amb l’ambició d’assolir la independència. El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, aquell dia plegaré», ha sentenciat.

Tot i això, no ha volgut fixar una data per a una possible dimissió en cas de no consecució de la independència. S’ha limitat a dir que ha de ser un «termini raonable» i ha remarcat que, en lloc de posar-se a parlar sobre divisions internes, és hora de posar-se a treballar i «reforçar les institucions, que necessiten estabilitat».

Aquesta, però, no és una tasca exclusiva de les forces polítiques, sinó que implica la col·laboració de tots els estaments de la societat. «Aquest país ha tirat endavant quan les institucions, les entitats i la ciutadania han anat a una, perquè tenien un objectiu claríssim. […] Si volem arribar a culminar la independència, hem d’aconseguir-ho».

Un cop acabada la campanya electoral, moment en què totes les negociacions van quedar de banda, el president de la Generalitat demana «actuar i treballar al 100% per aquest acord nacional». Acaba reiterant que és «l’única manera amb què ens podem sortir i donar la resposta que la gent ens està requerint».

Un cop més, Torra ha demanat unitat entre les forces independentistes per defensar tres pilars fonamentals, portar-los fins a les Corts espanyoles i arribar al final de l’assumpte en el temps més breu possible: la llibertat, la fi de la repressió —i l’amnistia dels polítics catalans empresonats— i l’exercici al dret a l’autodeterminació.

En ser qüestionat sobre com intentarà complir les seves propostes, ha tret ferro a l’assumpte, evitant parlar de la possible aplicació de la via unilateral —tampoc ha volgut declarar si la descarta— i fent una crida a la prudència per evitar caure «en errors passats».

Súplica de diàleg

En parlar de les eleccions espanyoles celebrades el 10-N i la revalidació del PSOE com a partit més votat, Torra s’ha mostrat decebut per la situació dels últims mesos, en què Pedro Sánchez no s’ha posat en contacte amb ell, acció que considera un «menyspreu» i «impròpia d’un governant europeu». Ha aprofitat l’ocasió per recordar que la moció de censura contra Mariano Rajoy es va fer gràcies als vots a favor de Junts per Catalunya.

Tot i això, ha insistit que el líder socialista l’hauria de trucar, seure i negociar per fer front a tots els problemes, després de dues infructuoses reunions, a la Moncloa i al palau de Pedralbes, respectivament. L’escenari ideal per Torra hauria de passar perquè Sánchez asseguri que «s’asseu, que parla amb nosaltres, que respectarà la voluntat popular, que podrem parlar de tot… El govern de Catalunya plantejarà la seva proposta de solució, un referèndum acordat, i iniciarem un diàleg sense condicions». Finalment, ha apel·lat a la ciutadania, que «ja no vol que ens fem més fotos».

Addicionalment, ha advertit que, a banda del suport d’Unides Podem, el partit socialista depèn dels vots del bloc independentista per establir un govern efectiu. Els seus vots, però, requeriran una compensació. «Els nostres vots no seran a canvi de res». Si el PSOE no fes arribar cap proposta d’acord al govern de la Generalitat, Torra no dubta del resultat de la votació d’investidura: «per descomptat que votarem que no».

El president ha criticat la manca de propostes que els socialistes han fet arribar fins ara, declarant que es tracta d’una «deixadesa de funcions» i «abdicació de les responsabilitats». «Ell hauria de ser qui ens expliqués com aquell bri d’esperança que van ser el Partit Socialista i ell mateix s’ha evaporat», ha sentenciat decebut.

Finalment, ha culpat Pedro Sánchez de l’auge de l’extrema dreta a Espanya i del tercer lloc que VOX ha aconseguit en les darreres eleccions. «Quan estàs legitimant l’autoritarisme, fas que aquest creixi».

De judicis i respostes

Un mes més tard de la publicació que va condemnar els polítics independentistes a penes de presó, els partits encara no han estat capaços d’arribar a una resolució conjunta que marqui una línia d’actuació. Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat ha volgut demanar «disculpes al poble de Catalunya», perquè considera que no han estat capaços de «donar una resposta política a l’alçada del que la ciutadania ens està demanant i exigint».

El mateix Torra està a l’avantsala d’un judici particular per desobediència, per no haver complert les ordres de la Junta Electoral Central de despenjar els llaços grocs durant la campanya electoral per a les municipals catalanes. Un dels possibles escenaris seria que el Tribunal inhabilités el president i que el càrrec quedés vacant. Davant d’això, Torra ha recordat com ell va arribar a ocupar aquesta posició, però no ha volgut donar-hi gaires voltes. «No podem estar pensant que un determinat marc de repressió ens pugui condicionar la nostra actuació política. Ens paralitzaria».

No sabia res de l’actuació dels CDR

La setmana passada, Ferran Jolis, membre dels CDR detinguts el passat mes de setembre acusats de terrorisme, va declarar davant del jutge que Quim Torra estava al corrent de la situació i que havia mostrat la seva conformitat amb l’ocupació del Parlament de Catalunya.

Davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha volgut desmentir les informacions i afirma que no els dóna «cap credibilitat». D’altra banda, exigeix saber en quines condicions es van realitzar aquestes declaracions per saber «si s’han vulnerat els drets de defensa dels presos».

Tampoc ha volgut desaprofitar l’ocasió per criticar les accions del govern espanyol i la repressió dels manifestants, declarant que «les protestes no són un exercici que en un país democràtic es puguin prohibir».

Recuperació de la confiança

Torra també ha comentat la situació que s’està vivint durant les últimes hores a El Partús. Tsunami Democràtic va iniciar accions per tallar l’autopista AP-7 i bloquejar la frontera entre Catalunya i Espanya, evitant que centenars de camioners puguin seguir la seva ruta comercial.

En primer lloc, ha lamentat «les pèrdues econòmiques» que puguin provocar aquestes mobilitzacions, però no ha condemnat els fets com li va demanar Foment del Treball. «Aquest és un país que respecta el dret a la protesta, on es respecten els drets polítics i socials de la ciutadania». Ha aprofitat l’ocasió per enviar-li un missatge al president en funcions Pedro Sánchez, que és qui «ha de demanar que aquest conflicte s’acabi».

El president s’ha atrevit a afirmar que no hi haurà càrregues policials. «El que més ens preocupa en aquest punt […] és la seguretat personal de tots plegats. El que estem demanant és que aquesta operació es faci amb una cura exquisida per les persones, que ningú prengui mal».

Des de les actuacions policials durant les protestes per la sentència dels polítics empresonats, els Mossos d’Esquadra estan en el punt de mira de la població. Torra ha mostrat la seva disconformitat amb els fets, que «segur que estan fora del protocol i de les praxis», per la qual cosa s’haurien de «depurar» els responsables. Espera, però, que la ciutadania recuperi la seva confiança amb els cossos de seguretat, reivindicant la «seguretat» que proporcionen en el «dia a dia». Per acabar, ha ratificat la seva confiança en el conseller d’Interior Miquel Buch.

La classe política ha d’estar a l’altura de la població

Per acabar l’entrevista, Terribas ha preguntat al president si, en aquests moments, se sent fort. Torra havia manifestat al llarg de l’entrevista que compta amb el suport de la majoria de parlamentaris i de la població. En respondre, aquesta qüestió, però, s’ha mostrat més dubitatiu.

«Amb aquesta ciutadania? I tant. Amb l’estructura política, espero que també. […] Veig un poble decidit i determinat. El que necessitem és una classe política que estigui a la seva alçada» .

Read more

L’independentisme recorda l’1-O amb la vista posada a la sentència

Els membres del govern català durant l’acte «Compromís Primer d’Octubre». Irene López

En un aniversari més institucional que popular, l’independentisme busca la unitat. Les sentències esperades pel judici del procés i la voluntat «d’encarar el camí cap a la República Catalana” han marcat els actes de l’aniversari del referèndum.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, commemoren l’1 d’Octubre en un acte institucional celebrat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyats per altres membres del Govern i altres personalitats. Mentre el president en funcions de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, alerta de “no jugar amb foc”, Torra assegura que el “camí cap a la República catalana serà inevitable”.

Torra afirma que el Govern es compromet a lluitar per la llibertat “dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades” i “avançar sense excuses cap a la República Catalana”. El president es compromet a fer-ho “democràticament i pacíficament”. Per la seva banda, Aragonès recorda que a l’1 d’Octubre de 2017, la ciutadania va expressar-se a través del vot i ho va fer “malgrat un estat d’amenaça, por i violència per part d’aquells que volien el silenci i la imposició”. 

Paral·lelament, els partits i entitats de la societat civil presenten com encaren les sentències imminents. El periodista Martí Anglada, la historiadora Anna Sallés i l’ex-diputat de la CUP David Fernández han llegit un manifest que apel·la a la ciutadania a mobilitzar-se davant d’una resolució judicial que “ens condemnarà a tots”. La voluntat és que es reuneixin “moltes sensibilitats plurals i transversals”.

Tot i recalcar la importància d’articular una resposta “des de la lluita no violenta i la desobediència civil pacífica”, no s’han avançat detalls de com es pot dur a terme. Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium Cultural, alerta que les entitats no poden garantir que “les mobilitzacions no siguin instrumentalitzades o no pateixin la repressió de l’Estat”.

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Les veus de l’1 d’Octubre

El segon aniversari de l’1 d’Octubre ha començat amb una reiteració de discursos, tant des del terreny independentista com des del constitucionalista. Puigdemont ha trencat amb el silenci mediàtic dels últims mesos amb una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. L’expresident creu que no es pot aplicar el 155.

Però no opinen el mateix a Madrid, on Pedro Sánchez s’ha mostrat convençut –a CADENA SER– que la resposta serà l’aplicació del 155, encara que la fórmula és la «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica«.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que s’ha d’avançar «sense excuses» cap a la independència. Ho ha fet en una roda de premsa en què s’han reafirmat en la idea que el moviment independentista és pacífic. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet èmfasi en el fet que «les societats madures, responsables i compromeses, s’expressen de manera democràtica i pacífica i ho fan a través del vot».

Read more

Sánchez inicia les negociacions per ser investit president

ALBERT MONTSERRAT (@Albert_MM98)

Primera ronda de contactes de Pedro Sánchez per ser nomenat el setè president de la història del Govern espanyol. Després de guanyar les eleccions del 28 d’abril encapçalant les llistes del PSOE, el socialista ha rebut a la Moncloa els líders dels partits amb més representació al Congrés. Tot i això, en va quedar fora el cap de llista de VOX, Santiago Abascal, irrompent com a cinquena força a la cambra. Les fonts oficials del palau argumentaven que Sánchez es reuniria amb els interlocutors considerats com a vàlids.

Palacio_de_la_Moncloa_(2)

Casado, Rivera i Iglesias han visitat aquesta setmana el Palau de la Moncloa.

El president en funcions va rebre primer al líder del Partit Popular, Pablo Casado. Va ser una reunió de prop de dues hores. En sortir-ne, el representant dels blaus va deixar clar que no impedirà la investidura mentre aquesta no sigui amb vots independentistes. Alhora, va prometre que liderarà una oposició “forta, ferma però responsable”. Ara bé, va deixar a l’aire un possible pacte del PSOE amb Ciutadans.

 

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en els 176 escons.

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en 176 escons.

Precisament el líder del partit taronja, Albert Rivera, va ser el segon oponent en posar els peus a la Moncloa. L’endemà, Sánchez el va rebre durant gairebé una hora. De la reunió en van sortir discrepàncies econòmiques i territorials; sobretot en termes d’estratègia de diàleg amb Catalunya. Rivera va afirmar en roda de premsa que liderarà una “oposició ferma” perquè dóna per fet que el president en funcions pactarà amb Podem. Ara bé, sí que li donarà suport per aplicar el 155 a Catalunya, deixant clar que li ofereix tots els seus senadors per fer-ho.

Per últim, Sánchez va rebre Pablo Iglesias la mateixa tarda. Una presa de contacte que va denotar entesa entre els dos partits (especialment si ens fixem en la durada de la trobada; dues hores). “La reunió ha anat molt bé, sóc optimista”, va afirmar el líder d’Unides Podem al sortir de la Moncloa.

 

Després de dos dies de presa de contacte, es pot arribar a tres conclusions. En primer lloc, que tot apunta al fet que vermells i liles deixen la feina gairebé tancada per a després dels comicis del dia 26. Per altra banda, que Rivera i Casado es troben immersos en una pugna per liderar l’oposició. I, fora de l’escenari principal, VOX amb un paper concret encara per definir.

 

Read more

Les mesures exprés de Pedro Sánchez abans de la campanya electoral

Clàudia Pérez (@PG_Claudia)

Pedro Sánchez va convocar eleccions generals pel 28 d’abril després de no haver pogut aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat en diverses ocasions al Congrés dels Diputats. Des d’aquell 15 de febrer, el president espanyol ha aprovat diverses mesures exprés en forma de decrets lleis per tal de poder governar fins al final de la seva legislatura. Alguns ho consideren precampanya i altres un rentat de cara, però sigui com sigui aquest sistema és l’únic que permetrà l’actual Govern espanyol fer política fins la jornada electoral.

  1. Real decret-llei per la creació de l’Acadèmia Jove d’Esciencespanya: corporació científica de dret públic que té l’objectiu de representar i donar visibilitat als científics joves. És una proposta del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Es centrarà sobretot en l’àmbit de les ciències experimentals i estarà dotada de personalitat jurídica pròpia. Promourà la ciència com una opció professional real entre el jovent i fomentarà el desenvolupament de nous enfocaments i del saber en general.social
  2. Real decret-llei de mesures urgents en matèria de protecció social: el Ministeri de Treball pretén pujar les pensions d’invalidesa i les prestacions a famílies nombroses, així com pagar les cotitzacions a cuidadors no professionals de dependents, modificar el règim de protecció dels artistes en espectacles públics o millorar la cotització al Sistema Especial per Treballadors per Compte Aliè Agraris.
  3. houseReal decret-llei de mesures urgents en matèria de vivenda i lloguer: en aquest cas el Ministeri de Foment ha impulsat diverses mesures com ara limitar les pujades de preus de lloguer dins d’un mateix contracte, crear índexs de preus dels lloguers, limitar la vivenda turística, aplicar més protecció pels denonats i es mobilitzaran terrenys públics per recolzar les vivendes socials.
  4. equalityReal decret-llei de mesures urgents per garantir la igualtat laboral entre homes i dones: aquesta llei, que començarà a aplicar-se a partir de l’1 d’abril, era esperada per l’equiparació de permisos paternals i maternals. La nova llei dictarà que els permisos de paternitat i maternitat hauran de ser de 16 setmanes intransferibles, és a dir, que no podran cedir-se. Les sis primeres setmanes hauran de gaudir-se immediatament després del part però les altres 10 es podran agafar durant el primer any del nadó.uk
  5. Real decret-llei de mesures de contingència en el cas Brexit: si la sortida del Regne Unit de la Unió Europea és sense acord, s’aplicaran unes mesures temporals amb l’objectiu de preservar els interessos dels ciutadans espanyols i britànics que hagin exercit la lliure circulació abans de la data de sortida i de defensar el desenvolupament normal de fluxos comercials i interessos econòmics d’Espanya.

A part d’aquests i altres decrets-llei, el Govern de Pedro Sánchez ha dut a terme altres mesures com el canvi de nom del principal aeroport de Catalunya, que ara s’anomenarà Aeroport del Prat – Josep Tarradellas, i també ha estat el primer president espanyol en visitar les tombes de Manuel Azaña i Antonio Machado en la celebració dels 80 anys de l’exili republicà. Caldrà veure si tots aquests gestos del Govern espanyol, autoproclamat social i feminista, tindran una repercussió real en l’èxit de la seva campanya i, sobretot, en tota la classe treballadora espanyola.

Fes clic als símbols per saber més sobre els nous decrets-llei del Govern espanyol.

 

Read more

La deflació de l’era Sánchez

Roger Argemí (@roger_argemi)

Alguns dirien que el govern de Pedro Sánchez no té preu. La realitat és que els preus han baixat des que el president del Govern va arribar a la Moncloa. Així ho mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de l’indicador Índex de Preus al Consum (IPC). Els diferents béns i serveis s’han abaratit un 1,3% des de juny del 2018. Tot i aquesta disminució, el mes de gener del 2018 va ser un 1% més car que gener del 2019. Alhora, les comunicacions s’han encarit fins a un 2,6% l’últim any, i  l’habitatge ho ha fet en un 2,4%.

gif BUENO

SÁNCHEZ VS RAJOY

Mariano Rajoy va governar entre desembre de 2011 i juny de 2018. Durant aquell període de quasi 7 anys, l’IPC va augmentar un 6%. A curt termini ens beneficia que els preus baixin, ja que podem comprar més amb els mateixos diners. Es tracta d’una manera de guanyar poder adquisitiu i augmentar així l’estalvi. Tot i això, a llarg termini els salaris també s’acaben adaptant a aquests nous preus. De vegades, però, els salaris no s’enfilen de la mateixa manera. D’aquí sorgeixen els problemes amb les pensions i la seva adequació amb la pujada de l’IPC.

Un altre dels efectes que provoca la inflació és l’increment del consum: la gent prefereix comprar en el mateix moment, abans que els preus pugin més. D’aquesta manera, els diners circulen i hi ha una transmissió constant de béns. A més, si l’IPC puja els deutes es poden tornar amb més facilitat, ja que es tenen més diners. La deflació, en canvi, fa que disminueixi el consum i que hi hagi més atur.

Segons la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu és aconseguir l’estabilitat dels preus, amb una taxa d’inflació del 2% anual.

GIF COMPARACIÓN

Read more

El camí cap a les eleccions generals

Laura Martín Encinas (@lauram1364)

Després de moltes especulacions, els espanyols hauran d’acudir a les urnes el pròxim 28 d’abril. Així ho va manifestar el president del Govern, Pedro Sánchez, el passat 14 de febrer a La Moncloa (vídeo). D’aquesta manera, els partits ja tenen clares les seves posicions i quines són les seves pròximes passes. Però, saben els espanyols quin serà el recorregut fins arribar finalment al dia de les eleccions generals? Vegeu en aquest gràfic:

Captura

Per què ha calgut convocar eleccions?

El rebuig per part del PP, Ciutadans i els partits independentistes sobre els Pressupostos Generals de l’Estat 2019 que el cap de l’executiu va proposar el 13 de febrer va ser el detonant decisiu perquè ell mateix decidís donar la paraula als espanyols. “Digueu-me clàssic però sense Pressupostos un no pot governar”, va dir Sánchez.

Els partits es preparen contrarellotge per la cita electoral

Durant els dies presents, son els partits els que s’han de preocupar per organitzar-se i preparar unes candidatures vàlides que presentaran a finals de març. Però serà el dia 5 de març quan els espanyols es quedaran sense Corts, dissoltes per Sánchez el dia anterior. A banda, amb la data proposada pel president, sembla ser que ni els candidats dels partits ni els ciutadans gaudiran d’unes vacances de Setmana Santa tranquil·les. Coincidint amb la festivitat, la campanya electoral s’iniciarà el divendres 12 d’abril amb els seus usuals 15 dies de duració. D’aquesta manera, ni tan sols el cap de setmana següent a aquestes “petites” vacances els espanyols podran descansar de la política, ja que el dissabte 27 d’abril el dedicaran a reflexionar pel gran dia que s’esdevindrà.

I al maig, més eleccions

Per si semblava poc, als ciutadans se’ls acumularà feina pel maig. Tornaran a sortir a les urnes el 26 d’aquell mes per escollir les seves preferències autonòmiques, municipals i europees. Per aquesta data, s’espera que el futur d’Espanya ja hagi estat escollit, ja que el 23 de maig és l’últim dia per determinar el president espanyol i la Mesa del Congrés dels Diputats. En definitiva, tindrem uns mesos agitadors i decisius per la política espanyola.

Read more

La exhumación de Franco, el cuento de nunca acabar

Mary Milena Villena (@marymvillena)

El pasado 15 de febrero de 2019 el Gobierno socialista de Pedro Sánchez convocaba nuevas elecciones generales para el próximo 28 de abril de 2019. Lo hacía poco antes de que el Consejo de Ministros pasase a aprobar la exhumación de Franco del Valle de Los Caídos, un compromiso que, según lo prometido en su día, tendría que haber llegado mucho antes. Siguiendo una línea temporal, la intención de retirar a Franco del Valle de Los Caídos debería haberse iniciado en mayo de 2011.

La ministra de Justicia, Dolores Delgado, ha recordado en varias ocasiones las dificultades con las que el Gobierno se ha ido encontrando desde que el pasado 17 de junio de 2018 el Gobierno de Sánchez prometiese el cumplimiento de la proposición no de ley con la que retirar a Franco del Valle de Los Caídos, proposición aprobada en mayo de 2017. La familia de Franco, junto con el apoyo de la Fundación Nacional Francisco Franco, ha interpuesto hasta 14 recursos para paralizar el proceso y ha llegado a solicitar el traslado de los restos del dictador a la catedral de La Almudena.

Imagen1

Haz clic sobre la imagen y descubre la cronología de la exhumación de Franco.

 

La Almudena no es una opción

El Ejecutivo no ha tardado en mostrarse contrario a esta posibilidad. Manteniendo los principios establecidos en la Ley de Memoria Histórica, aprobada en diciembre de 2007 por el Gobierno socialista de Zapatero, Pedro Sánchez ha alegado que enterrar a Franco en La Almudena supondría “un desmerecido reconocimiento en tanto que lugar de exaltación”. En consecuencia, el Gobierno ha dado a la familia un plazo de 15 días para decidir un nuevo lugar en el que enterrar al dictador franquista. Asimismo, en caso de que los familiares de Franco no se pronuncien sobre el tema, un nuevo Consejo de Ministros será el responsable de elegir el lugar de traslado de los restos de Francisco Franco.

Promesas en el tintero

A pocos meses de agotar su legislatura, el Gobierno de Sánchez no ha dado a la materia de Memoria Histórica la relevancia que prometió a inicios de su mandato. PP, Ciudadanos y partidos independentistas han votado ‘no’ al plan de Presupuestos socialista y, con ello, han votado en negativo a una partida de 15 millones de euros para asuntos relacionados con la Memoria Histórica. Entre ellos, un plan nacional de búsqueda, exhumación e identificación de quienes fueron fusilados durante el franquismo.

Ante esta panorámica, al Gobierno de Pedro Sánchez se le presentan posibles vías, todo en función de cómo decidan actuar los nietos del dictador.

DAFOPSOE

Haz clic sobre la imagen para ver el análisis sobre la problemática del PSOE.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies