Un(a) nou líder laborista per nous reptes britànics

Quatre dones aspiren a liderar el Partit Laborista, encara que l’únic home candidat encapçala les enquestes

El Partit Laborista del Regne Unit encara l’inici d’un nou horitzó en què ha d’abandonar les frustracions del passat per estabilitzar una oposició eficaç un cop realitzat el ‘Brexit’. La transició és inevitable i els canvis interns poden ser el punt d’inflexió que determinaran si el futur del conjunt polític estarà més a prop de presidir la Cambra dels Comuns.

Una renovació amb el propòsit d’adaptar els laboristes a les noves exigències i els creixents reptes ha de ser representada per un perfil distant al de Jeremy Corbyn, un líder lluitador i compromès que no va poder desbloquejar l’estancament en les negociacions del procés de sortida de la Unió Europea ni acontentar els votants d’esquerres.

Més enllà d’encarar un nou RU després de l’emancipació de la UE, algunes de les qüestions que es desitgen re-interpretar amb la renovació del partit són: el contacte amb l’experiència quotidiana de moltes de les persones que es representen, la connexió amb els ciutadans a través d’un diàleg més horitzontal i l’arrelament a les diverses comunitats. Només així es podria assolir la filosofia laborista de permetre als treballadors comprendre les necessitats pràctiques dels mateixos i respondre-hi.

El nou líder serà elegit al març després que Corbyn anunciés que abandonaria degut a la derrota de les eleccions generals del partit, la pitjor des del 1935. La presentació de candidatures ha sentenciat la presència de quatre dones i un sol home al capdamunt de les enquestes. Per primera vegada, els laboristes podrien estar liderats per una dona. L’altre grup polític predominant, el Conservador, ja n’ha incorporat nombroses vegades.

Keir Starmer ha aparegut des d’un inici com a líder més probable de la carrera de lideratge laboral per succeir Jeremy Corbyn després que un sondeig de membres suggerís que era la primera opció a totes les regions del Regne Unit, grups d’edat i classes socials. El secretari del ‘Govern en l’ombra’ en quant el Brexit, equivalent a un gabinet d’oposició que planteja estratègies d’actuació al parlament. La confiança de l’opinió pública en ell és, doncs, considerable degut a la seva activa participació els darrers mesos. A més, la seva inclinació política s’allunya de l’esquerra característica de Corbyn per integrar certes mesures liberals més properes a un centre democràtic. Aquest fet atreu els sectors més crítics del partit.

El partit no ha tingut mai cap líder del partit femení, a diferència dels tories, que en tenen dos. Així, la presència de quatre candidates en la fase final de les votacions és un fet històric i significatiu: Rebecca Long-Bailey -amb un suport popular substancialment major a la resta, principal rival de Starmer-, Jess Phillips, Lisa Nandy i Emily Thornberry. Totes elles posseeixen el suport dels diputats laboristes necessari per mantenir-se en les eleccions cap al lideratge, podent defensar polítiques alternatives.

Enquesta publicada a la pàgina britànica d’anàlisi polític YouGov que mostra les probabilitats de victòria per cada candidat en la carrera pel lideratge del Partit Laborista.
Enquesta que plasma la evolució de suport a cada candidat potencial per la presidència laborista. FONT: The Guardian

El conjunt d’estudis i d’enquestes realitzades ratifiquen la previsió que Keir Starmer serà el successor de Corbyn amb un 64% del recolzament tant ciutadà com intern en el partit. El procediment de selecció de les formacions britàniques consisteix en diverses rondes, a cadascuna de les quals s’elimina el candidat menys votat. Quan un dels aspirants obté més del 50% dels vots, el nomenament s’efectua de forma definitiva.

La votació a la butlleta de membres s’obre el 21 de febrer i es tanca al migdia del 2 d’abril. El resultat de les eleccions al lideratge es donarà a conèixer el 4 d’abril. Independentment quin sigui el resultat, el procediment electoral està sent un gran avenç per la política britànica i europea, equiparant possibilitats en el camp polític.

L’ALÇAMENT DE LA VEU FEMENINA AL GOVERN BRITÀNIC

La llei de Qualificació de la Dona del Parlament (1918) concedia a les dones majors de 21 anys el dret de presentar-se a l’elecció com a diputada al Parlament. Des de llavors, el Regne Unit ha tingut dues primeres ministres femenines: Margaret Thatcher (1979-1990) i Theresa May (2016-2019).

Els recents anys han determinat un equilibri de la presència femenina a les esferes polítiques britàniques. Entre el 1918 i el 2019, un total de 552 dones han estat elegides diputades a la Cambra dels Comuns, on actualment hi ha 220 dones. Es tracta d’un nou màxim històric al 34% i és la primera vegada que la representació femenina a la Cambra dels Comuns és situada a més d’un terç. El número anterior era de 208, fixat el 2017, que representava el 32% dels membres elegits aquell any. El Regne Unit pujarà de la 39a posició en el rànquing mundial per la proporció de dones a parlaments.

Proporció d’homes i dones integrants a les principals formacions polítiques del Regne Unit.
Font: The Guardian
Número creixent de diputades al House of Common (Parlament Britànic) a través dels anys. FONT: The Guardian

Portal dedicat a la dona en la pàgina web del Partit Laborista: https://labour.org.uk/category/latest/press-release/women-and-equalities/

Read more

Catalunya, més a prop dels esperats pressupostos?

L’expulsió de Carlos Carrizosa del debat de política general o l’al·lusió al terrorisme que va fer la dirigent del partit taronja, Lorena Roldán, van omplir titulars i hores de tertúlia. Però en aquell ple del Parlament també hi va haver espai per abordar necessitats socials, infraestructures, finançament. Tot i no tenir tant de ressò, Junts per Catalunya, Esquerra i els socialistes van aprovar una resolució dels comuns sobre les seves prioritats. «L’atenció primària sanitària, l’escola inclusiva, garantir el dret a la vivenda», «impulsar una reforma fiscal progressiva en l’impost de la renda i el de successions» o una «renda garantida per la ciutadania» semblen punts de consens, almenys sobre la taula.

Després de tres anys de pressupostos prorrogats, aquesta entesa pot ser el punt de partida d’una carrera de fons que culmini amb els esperats comptes, que el país necessita cada dia amb més urgència. Segons publica El Periódico de Catalunya, la setmana passada les formacions polítiques van celebrar una reunió a la Conselleria d’Economia per arribar a un acord de cara als pressupostos del 2020 «en la qual es va percebre cert progrés».

Des de la societat civil, fonts de la Taula del Tercer Sector reclamen que «els pressupostos s’aprovin d’una vegada» i és que els números que marquen les polítiques públiques actuals de la Generalitat responen a la situació, els reptes i les necessitats del 2017 i estan avui entre els pitjors de tot l’Estat. Hi ha estipulats 1.180,9 euros per càpita en despesa sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. La inversió respecte al PIB català és només del 7,4%, en comparació al 10,4% estatal o el 12,8% de Castella-la Manxa o el 12,4% d’Andalusia (12,4%).

Els partits polítics amb representació parlamentària no es posen d’acord sobre com estructurar els fons de la Generalitat. Entre totes les formacions, però, hi ha un consens clar: el full de ruta ha de ser actualitzat. Tal com indiquen des del paraigua d’entitats, «les prioritats canvien i la nostra realitat és ben diferent que la de fa uns anys«. En aquest temps, s’han accentuat qüestions que ara necessiten una resposta adequada. «El fenomen migratori ha aparegut amb molta força i aquesta és una nova realitat a la qual ens haurem d’adaptar», exemplifica la font.

Els pressupostos són segurament la llei més important de l’any perquè materialitzen les polítiques del govern i l’aplicació de la normativa aprovada pel legislatiu. Sense anar més lluny, el president del govern en funcions Pedro Sánchez va decidir dissoldre les Corts i convocar eleccions davant la impossibilitat d’aprovar uns números pel 2019 que fessin possible la governabilitat de l’Estat.

Read more

Ciudadanos da un “puñetazo” en la mesa

El punto culminante que supone la moción de censura propuesta por Ciudadanos al Govern de la Generalitat responde a una “llamada de atención al electorado no independentista de Cataluña”. Esto es lo que nos empieza remarcado el profesor de política internacional Miguel Medina. Medina alerta que las quejas frente a una moción que ha costado dinero a los contribuyentes y que ya se sabía que no iba a dar ningún resultado no tardarán en aflorar. Pero ciudadanos espera sacar rédito de ella, ya que “una gran parte de la población catalana necesita tener claro quién la va a defender y este puñetazo en la mesa que supone la moción ayuda a poner a cada uno en su sitio”.

Otro de los golpes de timón que Ciudadanos acaba de dar le ha llevado a anunciar la posibilidad de no oponerse a un gobierno de Pedro Sánchez. “Ciudadanos sabe que deben tener como aspiración convertirse en un partido bisagra, mucha gente les vota esperando que apoyen a unos o a otros”. Medina deja claro que Ciudadanos se equivocó y que el rechazo, en un principio, a pactar con Sánchez podría costarle votos. “El PSOE es el partido político más importante de España, para Ciudadanos ser su compañero de viaje puede traerle beneficios”

Pero volviendo a la situación en Cataluña Lorena Roldán tiene un papel difícil. Su antecesora, Inés Arrimadas cogió al partido con 9 escaños y lo dejó con 36. Pero medina lo ve de otro modo “Lorena Roldán se encuentra con mucho trabajo hecho. El papel desempeñado por Arrimadas ha dejado a un electorado contento y atento ante las nuevas propuestas de la formación”. Los motivos del salto a la política española por parte de Arrimadas son claros para Medina “la política nacional desgasta mucho. Rivera necesitaba un apoyo y Arrimadas supone un contrapunto ideal. Además, su perfil más técnico refuerza uno de los puntos débiles de Rivera” otro de los motivos evidentes y que Medina nos recuerda es la “paridad”, ya que, afirma, en estos tiempos si se tienen serias aspiraciones de alcanzar el poder es indispensable que hombres y mujeres estén representados por igual.

Read more

Roldán denuncia el tracte que rep Ciutadans al Parlament i alerta de la situació a Catalunya

Lorena Roldán valora els incidents del debat de política general – Laura Casserres

La dirigent de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha reivindicat avui el comportament del seu partit i especialment del diputat Carlos Carrizosa durant la picabaralla d’ahir al Parlament. Després de declarar-se “orgullosos” de l’expulsió que segons ella respon a la seva defensa de “la llibertat i la democràcia contra el separatisme”, ha alertat del greuge que pateixen dins l’hemicicle. “No deixarem de denunciar els abusos que tenen lloc al Parlament”, ha avisat després de comentar els talls de micròfon durant les dues sessions del debat de política general. “Ens van expulsar del Parlament però no ens podran fer fora de Catalunya”, afirma.

L’enfrontament entre grups va tenir lloc després que el decret de presó provisional per als set independentistes detinguts dilluns caigués com una bomba dins la cambra. Els diputats independentistes van sol·licitar suspendre el ple i convocar la junta de portaveus i molts d’ells, inclosos els membres del govern i Quim Torra, van esclatar en crits de “llibertat”. El diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa va ser expulsat després de ser cridat tres vegades a l’ordre pel President del Parlament, Roger Torrent, davant la seva reacció. El grup parlamentari en ple va abandonar l’hemicicle.

En roda de premsa a la seu del partit taronja, Roldán ha descrit l’escena com “una de les majors infàmies i vergonyes des del 2017”. El blanc de les crítiques han estat els dirigents independentistes i el govern de Pedro Sánchez, a qui ha acusat de “continuar sense fer res”. Segons Roldán “hi ha molta gent que té por i se sent amenaçada”. “Què més ha de passar a Catalunya? Quin missatge s’està enviant a aquelles persones separatistes radicalitzades?” 

La cap de l’oposició al Parlament també també ha carregat contra les resolucions aprovades ahir. Una d’elles demana la retirada de la Guàrdia Civil del territori, i l’altra reclama que la resposta a la sentència passi per la impugnació dels presos. El govern espanyol està estudiant recórrer-les al Tribunal Constitucional.

L’enviament a presó dels set joves independentistes i la picabaralla que va originar ahir al Parlament són el tema del dia. Després del ple i durant tot aquest matí, els partits polítics han valorat el que va passar a l’hemicicle criticant el to de l’enfrontament i el comportament de la resta de forces. De les intervencions d’avui destaca també l’entrevista a Roger Torrent a RAC 1 a primera hora del matí. Davant les crítiques a la seva actuació, Torrent ha afirmat que no va reprovar als parlamentaris independentistes perquè una cosa “és l’expressió i l’altra increpar-se mútuament entre grups parlamentaris” i ha qualificat l’actitud de Carrizosa d’“irresponsable”.

Read more

La rebaixa del 30% de les taxes universitàries segueix en el punt de mira

La vaga d’estudiants de les universitats catalanes del 28 i 29 de novembre exigia el compromís del Govern de la Generalitat d’incloure la rebaixa de taxes del 30% en els pressupostos, tal com ha demanat el Parlament en més d’una ocasió.

Els estudiants universitaris catalans, en peu de guerra una vegada més. I, novament, per reclamar un millor accés públic (o un accés més públic, sigui com sigui) a l’educació universitària. Això és el que reclamava la vaga del passat dimecres 28 i dijous 29 de novembre a les universitats catalanes, amb un alt seguiment de l’alumnat, que va tornar a sortir al carrer. En aquesta ocasió, el lema de la manifestació era “Seguim pagant! Seguim lluitant!”, en referència a l’elevat preu que té una carrera universitària i a la negativa del Govern d’aplicar la rebaixa aprovada pel Parlament de Catalunya ara fa dos anys.

El precedent immediat es remunta al 2016. El Parlament va aprovar dues mocions en cinc mesos encaminades a la reivindicació que han abanderat els sindicats d’estudiants des de fa temps.

«Revertir en el curs 2016-2017 la pujada de preus universitaris que ha aplicat la Generalitat des del 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries per al curs 2016-2017, reducció que la Generalitat haurà de compensar a les universitats mitjançant l’augment de la transferència pública que els destini en els pressupostos de l’exercici següent.» (Moció 15/XI del Parlament de Catalunya, del 7 d’abril del 2016.)

Aquesta moció va ser presentada per Catalunya Sí Que Es Pot i va rebre el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció de Junts Pel Sí.

Captura de pantalla 2018-12-03 a les 13.30.25

Al cap de cinc mesos, a inicis del nou curs polític, una moció presentada pel PSC anava en la mateixa línia i insistia en la necessitat de reduir les taxes universitàries. De nou, Junts Pel Sí es va quedar sol rebutjant la proposta.

«Reduir, per al curs 2017-2018, un 30% les taxes i preus universitaris aplicats per la Generalitat des de l’any 2011, i compensar a les universitats públiques aquesta reducció amb un augment de la transferència pública, que s’haurà d’establir i concretar en els pressupostos corresponents.» (Moció 65/XI del Parlament de Catalunya, del 20 d’octubre del 2016. Tots els grups parlamentaris menys Junts pel Sí hi van votar a favor.)

Llegeix íntegrament les mocions aprovades pel Parlament de Catalunya!

Moció 15:XI

Moció 65:XI

En relació a la vaga de la setmana passada, el sindicat convocant, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), exigia en un comunicat que s’escolti «la demanda del moviment estudiantil que, fart de pròrrogues i excuses, ha decidit tornar a buidar les aules i portar la reivindicació als carrers».

«Tornem als carrers per cridar que no acceptem més excuses.»

De fet, segons dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a Catalunya és on cursar una carrera surt més car. La mitjana de preu d’un crèdit ECTS a Catalunya és la més alta de l’estat i el preu mínim d’un crèdit és superior a la mitjana estatal del preu màxim.

Captura de pantalla 2018-12-03 a les 13.44.59

Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Elaboració pròpia.

En qualsevol cas, queda clar que el Govern de la Generalitat continua fent cas omís a les mocions aprovades al Parlament en la línia de la defensa dels drets de tota la comunitat universitària, mentre que els estudiants continuen mobilitzats. Els Pressupostos per al 2019, que ha de presentar el Conseller Pere Aragonès en les properes setmanes, seran una nova oportunitat de l’executiu català per satisfer les demandes d’alumnat i rectorats.

Read more

Els Mossos defensen que van actuar al Parlament contra una acció «violenta»

Cordó d'agents dels Mossos d'Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

Cordó d’agents dels Mossos d’Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

«Nosaltres només actuarem en aquells casos que hi hagi aquesta actuació violenta, que és quan la policia actua. I quan es va produir es va actuar immediatament«. Així ha justificat el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, la intervenció del cos per desallotjar la concentració davant el Parlament de centenars de manifestants el passat dilluns 1 d’octubre al vespre, al final dels actes i la marxa commemorativa del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Així ha descrit Martínez els concentrats davant el Parlament:

Martínez, en una roda de premsa convocada aquest dimarts al migdia per explicar la versió dels Mossos respecte als incidents, ha insistit en què els manifestants que van intentar accedir al Parlament van ser «una minoria amb una clara voluntat de confrontació«, a la vegada que va recordar que el dispositiu estava planificat amb «molta previsió» i que no hi va haver improvisació per part dels agents.

La manifestació va arribar cap a dos quarts de vuit del vespre al Parc de la Ciutadella, on es va dur a terme l’acte oficial de commemoració, amb les urnes del referèndum que s’havien conduït des de Plaça Catalunya, on s’havia iniciat la marxa a les 18.30, com a símbol de la voluntat de fer efectiva la República. Durant la marxa, que va aplegar 180.000 persones segons la Guàrdia Urbana, part dels manifestants es van separar del recorregut previst i van acabar davant la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, on també hi haurien aldarulls i càrregues de manera simultània.

«Ocupem el Parlament!»

L’acte davant el Parlament va finalitzar pocs minuts abans de les nou del vespre. Els presidents de la Generalitat i el del Parlament, Torra i Torrent, van abandonar l’espai entre xiulets, després d’haver escoltat retrets al llarg de la marxa. Mitja hora després, els Comitès de Defensa de la República desconvocaven totes les concentracions.

No obstant això, molts manifestants es van quedar i, al crit d’«ocupem el Parlament!«, van anar traient les tanques que els separaven del cordó policial dels Mossos d’Esquadra que envoltava l’edifici. Al cap d’uns minuts, el cordó es va retirar i els policies i les furgonetes van marxar, amb la qual cosa els manifestants van avançar fins les portes de l’edifici, on van estar prop de 15 minuts, col·locant enganxines amb el lema “República en construcció” en una de les portes.

La Júlia, que ho va presenciar, assegura que aquesta maniobra policial va causar desconcert entre els manifestants, que considera que van actuar pacíficament:

Els Mossos disgreguen els manifestants amb bales de foam

De sobte, els Mossos, que havien traslladat el cordó a l’interior del Parlament, blindant-ne l’accés, van sortir equipats amb cascs i escuts cap a l’exterior, disparant amb projectils de foam contra els manifestants, per tal de disgregar-los, al mateix temps, que les furgonetes policials intentaven alliberar l’espai. Després de persecucions per l’interior del Parc de la Ciutadella, els Mossos van completar el desallotjament cap a les onze de la nit. La Maria, que estava el dilluns davant el Parlament, explica com ho va viure i com van haver de córrer en sentir els trets:

El Martí, que estava concentrat davant el Parlament, explica que els Mossos «van dissoldre amb violència una concentració que no va ser violenta», i valora que l’actuació del cos va ser «un parany» i es va produir amb «brutalitat«:

Aquest concentrat també explica l’estat d’ànim dels manifestants que es van dirigir al President de la Generalitat, en el mateix sentit que s’ha expressat, aquest dimarts al matí, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a les portes del Parlament. Per altra banda, també ha valorat els fets el president de Societat Civil Catalana José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana.

*So ambient de la manifestació de @xabelloribo

Read more

El Parlament es querellarà contra el jutge Pablo Llarena

ALEX BENÍTEZ I ORIOL GORDILLO

El ple d’investidura que s’havia de celebrar avui per a nomenar Jordi Sànchez president de la Generalitat haurà d’ajornar-se novament. El jutge del Tribunal Suprem encarregat d’instruir la majoria de causes del procés sobiranista, Pablo Llarena, va vetar ahir per tercera vegada la darrera proposta del nou candidat per a liderar el bloc sobiranista.

A diferència d’altres ocasions, ara s’afegeix l’agreujant d’haver obviat les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, per les quals s’instava l’Estat espanyol a prendre les decisions “necessàries” i respectar els drets polítics de Sánchez. Així, les forces independentistes han optat per materialitzar una decisió que portaven meditant des del passat mes de març, al·legant que la justícia espanyola ha comès una “vulneració de drets”.

Els partits sobiranistes resolen que l’actuació del jutge del Suprem es correspon amb un possible delicte de prevaricació. La proposta avalada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tirarà endavant, ja que gaudeix de majoria a la Mesa de la Cambra Alta del legislatiu, amb quatre dels set representants possibles.

Per la seva banda, Ciutadans va oposar-se a la iniciativa a través del seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que va condemnar la mesura titllant de delicte de malversació de fons el fet “d’invertir diners de tots els catalans” per atendre “l’interès d’una persona”. La formació taronja estudia, al seu torn, recórrer als tribunals la querella impulsada pel bloc independentista. “Són coaccions i amenaces contra el poder judicial que, al final, només està fent la seva feina”, va sentenciar Carrizosa.

Els 25 processats per la causa independentista han estat citats a declarar davant el Tribunal Suprem entre el 16 i el 18 d’abril, sent el candidat Sànchez un d’ells. A tot això, Llarena ha deixat clar que les pressions europees no canviaran la seva instrucció i que no acceptarà cap extradició si no és per delicte de rebel·lió, centre neuràlgic de la causa legal.

Read more

Roger Torrent (ERC), escollit president del Parlament de Catalunya amb els vots dels partits independentistes

El candidat republicà es converteix així en el president de la Mesa més jove de la història des de la transició

@danidorado7 | @mireiaBMA

Enmig de la ressaca de tensions polítiques i socials que han fet sacsejar l’actualitat catalana en els últims mesos, aquest matí s’ha inaugurat la XII legislatura del Parlament de Catalunya. Avui tots els ulls anaven dirigits a la cambra legislativa, on els diputats electes a les darreres eleccions havien de procedir a constituir la Mesa del Parlament.

Després d’una primera votació on cap dels candidats a president ha aconseguit fer-se amb la majoria absoluta, el candidat d’ERC Roger Torrent ha obtingut 65 vots davant els 56 que ha assolit José Maria Espejo-Saavedra, el candidat de Ciutadans. Els membres d’En Comú Catalunya han complert amb el seu compromís i han votat en blanc per desmarcar-se d’ambdues coalicions. Un fet al qual també s’ha sumat un membre misteriós del triplet PP-PSC-C’s que ha dipositat una papereta blanca i que hagués truncat l’elecció de Saavedra en cas d’haver comptat amb el suport dels comuns.

Treballaré incansablement perquè aquesta legislatura la política es torni a situar en el centre de tot. Conjurem-nos per recuperar les institucions i posar-les en mans de la ciutadania. Aquest ha estat el missatge que ha volgut transmetre el candidat electe, Roger Torrent, en el seu primer discurs com a president del Parlament. En el seu testimoni ha volgut recordar també “els escons buits” dels tres diputats que encara avui es troben en presó preventiva, i ha fet referència a la necessitat de “cosir la societat catalana”.

Després de les votacions, la Mesa del Parlament ha quedat constituïda de la següent manera: Roger Torrent (ERC) com a president, Josep Costa (JxCat) com a vicepresident primer i José María Espejo-Saavedra (C’s) com a vicepresident segon; Eusebi Campdepadrós (JxCat) com a secretari primer, David Pérez (PSC) com a secretari segon, Joan García (C’s) com a secretari tercer i la única dona de la Mesa, l’Alba Vergés (ERC) com a secretaria quarta. Aquest ha estat motiu de crítica d’alguns sectors per la falta de paritat de sexe a la Mesa del Parlament, no només en nombre (1 dona davant 6 homes), sinó també en la distribució dels càrrecs.

En comparació amb l’anterior legislatura, els partits independentistes no han perdut força, ja que mantenen els 4 membres que van aconseguir amb Junts Pel Sí el 2015 però aquesta vegada en formacions separades. El canvi més significatiu ha estat l’incorporació d’un membre de Ciutadans, que ha obtingut uns resultats de rècord a les eleccions del 21-D, en detriment de Catalunya Sí que es Pot, que ha perdut el seu únic membre de la Mesa.

2015Captura de pantalla 2018-01-17 a las 23.13.55 Captura de pantalla 2018-01-17 a las 23.14.312018

El joc de colors de la nova constitució de la Mesa no és més que un reflex de l’actual mosaic de partits que formen el Parlament: una majoria independentista dèbil enfront del bloc constitucionalista encapçalat per Ciutadans que ha deixat clar, des del minut 1, que no posarà les coses fàcils a l’hemisferi sobiranista de la cambra.

Inés Arrimadas, líder de la coalició taronja s’ha mostrat completament en contra de la possibilitat que els diputats Junqueras, Forn i Cuixart poguessin delegar el seu vot al.legant que contradiu l’article 93 del reglament de la cambra, tot i que finalment han pogut exercir el seu dret a votar. La primera sessió celebrada al Parlament després d’haver estat més de dos mesos desert ha evidenciat que el camí de Puigdemont cap a la presidència de la Generalitat serà complicat i que la XII legislatura que avui ha començat estarà marcada per la incertesa.

Read more

Rajoy suspèn l’autonomia de Catalunya

EDGAR SAPIÑA MACHADO (@edgarsapinya)

Rajoy aplica l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE). I l’ha aplicat amb el suport del PSOE i C’s, el bloc que s’autodenomina «constitucionalista». El cessament del 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb la suspensió de totes i cada una de les conselleries, és el resultat d’aquesta interpretació del 155. Una interpretació que des de Catalunya s’han percebut de la següent manera:

 

 

I ara què?

El Parlament té aproximadament 6 dies per actuar. Aquest és el temps aproximat que tant el legislatiu com l’executiu català tenen per dur a terme la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) abans que el Senat aprovi l’aplicació de l’article 155 de la CE. I això és un pur tràmit. El PP té majoria absoluta per tal de tirar cap endavant aquest tipus de mesura.

Una alternativa a la DUI, atès que la mediació amb l’executiu espanyol ha resultat impossible i la Unió Europea (UE) no ha mogut un dit, és la creació d’un Govern de concentració. Aquesta proposta sorgeix de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), on es demana que s’ampliïn les conselleries per tal d’incorporar a la CUP, ICV-EUiA i a Podem Catalunya dins de l’executiu, així com sumar a diversos agents socials a la direcció de la Generalitat. Aquesta proposta compta amb el suport del vicepresident Oriol Junqueras, tal com indica el diari ARA i el diputat al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. 

Cada setmana l’escenari polític català canvia, ja sigui per l’acció de l’executiu de Rajoy o per les accions adoptades per Puigdemont. D’aquesta manera, l’escenari és completament incert i intentar extreure conclusions fermes sobre la situació actual resulta pràcticament impossible.

Be

Foto: Edgar Sapiña

Read more

Entre pressions i declaracions

El dia a dia del periodisme polític.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies