El Canet Rock torna a suspendre en paritat de gènere

El festival de rock català arribarà al juliol a la sisena edició del segle XXI i ho farà amb una enorme bretxa de gènere. Sobre l’escenari, pujaran quatre vegades més homes que dones.

Martí Odriozola (@martiodriozola)

El Canet Rock és una de les cites més destacades del calendari musical català. I fa uns dies es va presentar el cartell de la pròxima edició, que arribarà el 6 de juliol. Un any més, però, el festival s’oblida d’una mirada de gènere eficaç i real i continua deixant les dones oblidades.

En les cinc últimes edicions, la participació de les dones ha estat irrisòria. En total, de les 359 persones que han pujat a l’escenari tan sols 22 eren dones, un 6% del total. El pitjor registre va ser el 2015, quan tan sols una noia (la Joana Serrat) va tocar al Canet Rock (davant dels 47 homes que hi van participar). A més, la gran majoria dels grups (de mitjana, nou cada any) estaven integrats únicament per homes. En relació als artistes individuals, en les últimes edicions, només hi va aparèixer una dona, la Joana Serrat el 2015, i hi van tocar o punxar vint homes. 1 a 20. Al Canet d’aquest juliol, hi intervindran dues noies (la Suu i la Ju) i dos homes (el tradicional Miquel del Roig i Guille Milkyway, conegut com La Casa Azul).

(clica sobre la imatge per accedir a l’interactiu!)

Captura de pantalla 2019-02-04 a les 14.22.06Fins ara, els grups més paritaris eren Pupil·les, grup integrat per dues dones i un home, el 2018, i Raska, amb set homes i quatre dones, el 2017. Enguany, per primera vegada actuarà un grup format únicament per dones: Roba Estesa. Integrat per vuit artistes, amb sis anys de trajectòria i amb unes lletres d’un alt contingut feminista, debutaran al Canet Rock després de passar per un munt de festes majors d’arreu de Catalunya. De fet, la meitat de les dones que pujaran a l’escenari del Canet Rock al juliol són les de Roba Estesa.

(clica sobre la imatge per accedir a l’interactiu!)

Captura de pantalla 2019-02-04 a les 14.01.03

El problema, però, és que el cas del Canet Rock, malgrat ser dels més preocupants, no és l’únic. Altres festivals de renom del panorama musical català tampoc aproven en paritat de gènere i segueixen infrarepresentant la veu de les dones sobre els escenaris. Grans festivals que s’autoproclamen com a alternatius i que defensen un caràcter reivindicatiu i de transformació social continuen caient en els tòpics i allunyen de l’àmbit públic la veu de les dones.

(clica sobre la imatge per accedir a l’interactiu!)

Captura de pantalla 2019-02-04 a les 14.09.37

Read more

Una resposta a la pregunta: on són les dones?

A la Viquipèdia, com a tants altres escenaris, existeix una gran manca de representació pel que fa al sector femení. Aquesta abscència rau en molts àmbits professionals, de coneixement, i dins l’àmbit artístic. Per tant, lEspai Viquidones de l’ UPF ha impulsat  una activitat per tal de sumar forces per realitzar una acció multiplicadora i reivindicar la presència de les dones professionals de les arts escèniques a una plataforma digital com és la Viquipèdia, la qual no compleix la paritat amb escreix. Un 17% de les biografies són femenines enfront un 83% masculines. Els únics àmbits on la dona supera decisivament a l’home en nombre de biografies són en els relacionats amb el cos: com la moda i el porno. En canvi, professions socialment vistes com a “més dignes” ja sigui relacionades amb el món científic o tecnològic els homes tenen el paper protagonista. Una de les impulsores, Ester Bonet afirma que la plataforma digital només compta amb un 9-10% de dones editores i que això és un factor determinant en la distorsió de com veiem el món.

La Viquimarató organitzada durant el mes d’octubre a la universitat Pompeu Fabra és engendrada per focalitzar en unes jornades i uns períodes de temps concrets els esforços per afavorir la presència de les professionals de l’escena a la plataforma de la Viquipèdia. Consta d’un taller que es realitza en tres sessions i que dura tres hores cadascun: de cinc a vuit de la tarda. Una primera part del taller s’aprèn les regles de l’edició d’articles a la Viquipèdia i una segona on es busca millorar articles ja existents o redactar-ne de nous. També, des del Festival Escena Poblenou es donarà continuïtat als projectes Videogràfics que, a través de petites càpsules de vídeo, donaran veu i imatge a dones professionals de l’escena.

Forma part dins del projecte “Som Aquí. Nosaltres, les dones, som aquí!” i és impulsat pel Festival Escena Poblenou. El projecte Viquidones Catalunya compta amb la col·laboració d’Ester Bonet i de Luïsa Rojas, responsable de la Unitat d’Igualtat de la universitat. L’activitat és coordinada per Margarida Troquet.

Viquidones és un col·lectiu que treballa des del 2016 per a la introducció de la perspectiva de gènere en els articles enciclopèdics. El seu objectiu principal és minimitzar la bretxa de gènere a la Viquipèdia tant pel que fa a l’edició com al contingut dels articles com a la presència de dones editores i, en definitiva, reforçar i multiplicar els continguts relacionats amb les dones, i les seves biografies i obra i altres qüestions vinculades al feminisme o a la igualtat de gènere.

Les sessions que van acollir diversos editors i editores van tenir lloc el passat dimarts 16 i 23 d’octubre i van acollir 10 persones. El proper dia 30 del mateix mes realitzaran l’última sessió dins la universitat a l’aula 54021. Tots els participants han hagut de fer una preinscripció prèvia per tal de poder controlar l’espai i el flux de gent. Des de Festival Escena Poblenou es vol continuar, durant l’any, programant alguna altra sessió per anar tenint veu i presència.

Read more

L’oposició reclama independència i paritat al poder judicial

MARTINA ALCOBENDAS

L’oposició ha estat pràcticament unànime: la manca de paritat a la justícia i la necessitat d’independència del poder judicial han estat les reivindicacions més repetides durant la presentació de les propostes de resolució sobre la memòria sobre l’estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de l’any 2015. Aquesta memòria és un informe que elabora el CGPJ, òrgan de govern del poder judicial a Espanya, per tal de posar en coneixement del Congrés dels Diputats els punts forts i flacs de la justícia.

La diputada de ERC, Ester Capella i Farré, ha denunciat el posicionament ideològic dels membres del CGPJ, que actualment són escollits pel Congrés i pel Senat. A més, Capella ha demanat més esforços per aconseguir un repartiment equivalent de places entre homes i dones en el si del poder judicial.  “Encara que la majoria d’ingressos en la carrera judicial són dones [80%], els alts tribunals estan formats majoritàriament per homes [80%]”, ha assenyalat.

A més, la diputada d’ERC ha instat al Congrés que, en l’exercici de les seves competències, faci valer els principis de «mèrit, capacitat i igualtat» en relació a l’accés a la carrera judicial. Garantir que les peticions del col·lectiu LGTBI siguin correctament ateses per part de la justícia també és, segons la diputada, una de les assignatures pendents del CGPJ. Per aquesta raó, Capella reclama posar en marxa una formació específica per a jutges i magistrats en aquest àmbit. En matèria lingüística, tant ERC com Podemos han insistit en la necessitat que les llegües cooficials siguin vertaderes llengües vehiculars de la justícia. “No és un exclusiu drets dels magistrats expressar-se amb la seva llengua, sinó també dels ciutadans”, ha destacat Capella. En la mateixa línia s’ha pronunciat Jaume Moya Matas, diputat de Podemos.

Moya Matas també ha advocat per un canvi en el sistema de govern del CGPJ per tal que aquest no funcioni “com un règim presidencialista i personalista”. Podemos també s’ha erigit en defensa de la paritat i ha proposat introduir un sistema de quotes a la carrera judicial. Per altra banda, el diputat de Podemos  ha titllat d’ “intolerable” el fet que les seus judicials, degut a la nova organització de la justícia, cada vegada es trobin geogràficament més lluny de les víctimes, especialment en casos de violència de gènere. “EL CGPJ ha de ser un garant dels drets dels ciutadans i un autèntic pilar de l’Estat social i democràtic, no una eina en mans dels polítics”, ha afirmat. Moyas ha acabat el seu discurs denunciant el cas de la diputada Àngels Vives, que va ser vetada, segons el diputat, per tenir opinions favorables a la independència de Catalunya.

El diputat de Ciutadans, Jose Ignacio Prendes Prendes, ha insistit en la necessitat de seguir treballant per la despolitització i la independència de la justícia. En aquest sentit, la dotació de més recursos i el reforç de les places per concurs també són, segons el diputat, algunes de les mesures més necessàries. “El sistema judicial ha d’adaptar-se a la nova demografia del segle XXI, que és totalment diferent a la del segle XIX”, ha assenyalat. Prendes ha demanat una actualització de les normes processals penals espanyoles, que no van ser reformades ni tan sols després de l’aprovació de la Constitució, l’any 1978.

María Soraya Rodríguez Ramos, del PSOE, també ha sol·licitat més recursos per a la justícia, tant materials com personals. El grup socialista ha estat l’únic a parlar de corrupció. Per a Rodríguez Ramos, “la corrupció no es soluciona posant terminis de prescripció més curts, per tal d’accelerar la instrucció, sinó creant òrgans multidisciplinars destinats a combatre-la”. Per altra banda, la diputada ha atribuït la caiguda de la litigiositat a què fa referència l’informe del CGPJ a les darreres reformes del Codi penal. Segons el grup socialista, aquestes reformes han impedit que molts casos puguin arribar a la justícia, sigui per l’elevat cost de les taxes o per la dificultat d’enjudiciar els fets d’atestats on en un primer moment no s’ha pogut assenyalar un autor. Rodríguez Ramos també ha assenyalat els desnonaments i la violència de gènere com a «xacres socials» que han de ser combatudes des de la justícia.

El grup popular s’ha mostrat obert a acceptar algunes de les propostes dels grups parlamentaris, especialment les relatives a la independència judicial. No obstant això, no s’ha pronunciat sobre la qüestió de la paritat. Per altra banda, i en resposta a la diputada del PSOE, ha atribuït el descens de la litigiositat a un descens de la criminalitat, i no a una major dificultat dels ciutadans d’accedir a la justícia. Amb tot, la reforma del Codi penal a la qual els populars atribueixen el descens data de 2016. L’informe sotmès a debat, de 2015.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies