Desestimació crònica del cinema fet per dones

Orsolya Gazdagi & Sara Gómez Alburquerque

Fa un mes que es va estrenar al cinema «Birds of Prey», l’última adaptació de DC Còmics a la gran pantalla. Presentada com un spin-off de «Suicide Squad» (2016), la pel·lícula narra les peripècies de Harley Quinn després de la seva ruptura amb el Joker, i els seus esforços per demostrar al món (i a ella mateixa) que és molt més que la núvia del Príncep Pallasso del Crim. A més de l’emancipació de Harley d’una relació tòxica, la cinta traspua sororitat, mostrant l’aliança entre cinc dones diametralment oposades que es veuen obligades a unir les seves forces per acabar amb el vilà de torn – es tracta d’una pel·lícula d’acció, al cap i a la fi.

Per important i oportú que sigui el missatge que transmet la història, és encara més important qui la conta. Dirigida per Cathy Yan, escrita per Christina Hodson i protagonitzada per Margot Robbie, Jurnee Smollett-Bell, Mary Elizabeth Winstead, Rosie Perez i Ella Jay Blasco, «Birds of Prey» inclou a les dones en cada graó del procés creatiu i demostra que les pel·lícules de súper-herois no són propietat exclusiva del gènere masculí.

La presentació mundial a Londres de «Birds of Prey» amb la seva directora Harley Quinn els actors (majorment dones). FOTO: David Dettman

Encara que fresca, divertida, amb un missatge empoderant i molta acció, la cinta va comptar amb una resposta més negativa de l’esperada a la seva estrena. Després de la seva primera setmana de projecció es va convertir en la pel·lícula de DC menys taquillera, i mitjans com Variety i Deadline la van titllar de «decebedora» i un «fracàs», malgrat hacer recaptat 81 milions de dòlars a nivell global durant els seus primer dies. D’altra banda, segons Comic Book Resources, el 90% de les crítiques negatives provenien d’homes els quals, per alguna raó, es van obstinar a creure que «Birds of Prey» era una pel·lícula anti-homes, i li van fer boicot negant-se a veure-la als cinemes.

Una cosa semblant va ocórrer el desembre passat quan es va estrenar «Little Women», l’adaptació de la directora Greta Gerwig de la novel·la de Louisa May Alcott. Amb un equip tècnic compost en la seva majoria per dones, el filme no va aconseguir desfer-se dels prejudicis que la qualifiquen de ser una pel·lícula «per noies». Ni en els Golden Globes ni en els Oscar va estar nominada a «Millor Pel·lícula» o «Millor Direcció», quan a Rotten Tomatoes va obtenir una valoració positiva del 97%. Sembla com si les pel·lícules sobre homes, dirigides per homes i protagonitzades per homes siguin considerades com cinema estàndard, mentre que les pel·lícules de dones cauen en una categoria diferent i, pel que sembla, pitjor.

La pel·lícula dirigida per la directora Greta Gerwig «Little Women» guanya l’Oscar a millor vestuari, una de les seves sis nominacions.

El drama «The Farewell» reflecteix amb molta destresa les complicades dinàmiques d’una familia xinesa-estadounidenca, basades en la pròpia experiència de la directora i guionista del film, Lulu Wang. La crítica es va desfer en elogis cap a Wang i va lloar l’actuació de les actrius Awkwafina i Zhao Shuzhen. Però tot això no va impedir als membres de l’Acadèmia passar-la per alt a l’hora de decidir les nominacions. Per què? Una pel·lícula indie i una directora poc coneguda poden ser els motius d’aquesta «negligència». Però «Whiplash» (2014) entra dins d’aquests paràmetres i, tot i així, va aconseguir la cobejada nominació a «Millor Pel·lícula». Però «The Farewell», a part de ser una pel·lícula indie, compta amb una directora poc coneguda a més de racialitzada, i la trama es desenvolupa majorment en mandarí. Obstacles, pel que sembla, insalvables – però només si el títol no és «Parasite».

Lulu Wang posa amb els premis guanyats als 35th Film Independent Spirit Awards a millor pel·lícula per «The Farewell» i a la millor actriu de suport, que va acceptar en nom de Zhao Shuzhen. FOTO: REUTERS/Lucas Jackson

Aquests exemples mostren una conjuntura discriminatòria i escrupulosa plasmada en tots els contextos que inclouen una activitat creativa. És inqüestionable com la presència femenina en l’elit de la producció cinematogràfica és abundant però insignificant a la mateixa vegada. Els grans mites del cinema tenen nom i cognoms masculins. Aquest fet desemmascara la inherent i imposada exclusió de les dones envers les apreciacions i valoracions més significatives. I és que per molt que una dona crea productes audiovisuals de gran impacte i qualitat, sense haver de demostrar que estan per sobre de ningú, sinó seguint els seus propis principis i anhels, no se li contempla o admira de manera igual a un home. 

Fa més de deu anys des de l’única edició dels Oscars on una dona va guanyar el premi a Millor Direcció. L’actriu i cantant Barbra Streisand anunciaria com la directora Kathryn Bigelow obtindria un inesperat i merescut guardó que obriria una nova etapa en l’entramat hollywoodenc i cinematogràfic internacional. La inèdita gesta no s’ha tornat a repetir. Als 92 anys d’història dels Premis de l’Acadèmia, només cinc dones han estat mai nominades a la millor directora.

Aquest any el panorama era especialment polèmic perquè les dones van dominar les llistes del top-10 i les converses al voltant dels premis. Les ja mencionades «Little Women» de Greta Gerwig, «The Farewell» de Lulu Wang i altres com «Hustlers» de Loust Scafari o «Portrait of a Lady on Fire» de Céline Sciamma van classificar-se de manera coherent entre les pel·lícules de més èxit de la crítica de l’any, però no van assolir els llocs privilegiats de reconeixement.

El tarannà que enalteix el talent masculí ho continua eclipsant tot i no deixa espai per tal que la llum femenina brilli amb una intensitat equivalent, idèntica. Però, avui en dia el got es pot veure mig ple o mig buit. Segons un estudi recent de la Universitat de el Sud de Califòrnia, d’entre els 114 directors de les 100 pel·lícules més taquilleres del 2019, només 12 van ser dones (10,6%), enfront de 102 homes (89,4%). No obstant això, aquest 10,6% és més del doble de la xifra registrada al 2018 (4,5%).

A més, les directores femenines reben moltes menys oportunitats de dirigir una segona pel·lícula que els seus homòlegs masculins. Segons l’Institut Annenberg, les dones van dirigir només el 4% de les 1200 millors pel·lícules del 2007 al 2018. D’aquestes directores, només el 17,4% havien arribat a dirigir una altra pel·lícula més enllà del seu llargmetratge (el 13% va dirigir un segon, el 2,2% el tercer). , i el 2,2% el quart). Per contra, el 45,7% dels homes que van fer una pel·lícula superior en l’última dècada havien arribat a dirigir més pel·lícules després del debut en llargmetratge (21% el segon, 13,1% el tercer, 6,2% el quart i 5,5% el cinquè o més).

Annenberg Inclusion Initiative mostra les diferències d’oportunitats de carrera de directores masculines i femenines. FONT: USC Annenberg Inclusion Initiative.

Altres casos que exemplifiquen el potencial i la manca de justícia i atenció que reben les directores & actrius a la indústria del cinema són els de: Sofia Coppola, qui no dirigeix un film des del 2017, però és, sens dubte, una directora amb molt a dir sobre les relacions humanes, tal com va demostrar amb «Lost in Translation», la seva segona cinta -nominada a Millor Pel·lícula i Millor Direcció en els Óscar i premi a Millor Guió, a més de guanyar el de Millor Pel·lícula en els Globus d’Or-; o Lynne Ramsay, qui va rebre un ovació dempeus de set minuts quan la seva pel·lícula «You Were Never Really Here» va ser estrenada al Festival de Cinema de Canes el 27 de maig del 2017.

Hollywood ha contret un deute amb les dones de la indústria equiparable al de la desigualtat salarial contra la qual les actrius porten lluitant anys. Les històries explicades per dones i protagonitzades per elles mateixes continuen sent relats amb missatges i moralitats que poden apel·lar a tothom. Tan sols s’han d’interioritzar sense cap tipus de prejudici. I gaudir-les.

Read more

Cita amb Ç – #28

La Marta Andreu, l’Isaac García i l’Anna San Clemente presenten una nova edició del ‘Cita amb Ç’. En aquest programa, tractaran les actituds a l’hora d’organitzar-se durant les preses de decisions, parlaran amb Ferran Terol, membre de la CUP, i us acostaran a l’opinió dels veïns del barri del Poblenou de Barcelona. Qui més crida és qui més té la raó? O perd credibilitat? Voleu descobrir-ho? Doncs no dubteu en escoltar el programa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies