Un refugi anomenat futbol

La Unió Esportiva Sant Andreu acull cada dimecres els entrenaments d’un equip de futbol per a persones refugiades des de fa un any

POL AGUILAR DÍAZ I MARC SEGUÉS CODINA

La mercantilització del món del futbol en els últims anys ha suposat un detriment del valors del companyerisme, respecte i igualtat. Fitxatges milionàris i contractes estratosfèrics marquen l’actualitat esportiva. No obstant això, si ens allunyem del futbol d’elit, trobem històries que ens recorden que més enllà dels diners, els valors del futbol sobreviuen.

És el cas de la Unió Esportiva Sant Andreu, l’històric club de la capital catalana. Un equip de tercera divisió que amb petites accions intenta demostrar que l’esport pot ser una eina de canvi social. Un club de barri que a més de col·laborar amb Open Arms portant el seu logo a la samarreta, cada setmana dóna l’oportunitat a persones refugiades de jugar a futbol al seu estadi.

El jugador del primer equip del Sant Andreu, Joan Noguera durant un partit contra l'Hospitalet la temporada passada.
El Sant Andreu llueix el logo d’Open Arms a la samarreta / Marc Santaeugenia

Els inicis del projecte

Des de fa gairebé un any, l’equip andreuenc obre les portes del Narcís Sala, el seu camp, cada dimecres a persones refugiades que es troben a Barcelona. Tot va començar a través de l’associació Barcelona Actua. Hug Solà, voluntari de Barcelona Actua i soci del Sant Andreu, impartia classes de castellà a refugiats, i un dia va pensar que seria molt positiu que tinguessin l’oportunitat de realitzar una activitat esportiva. D’aquesta manera, Barcelona Actua va contactar amb el club barceloní per proposar aquesta activitat. A través de Josep Hormigo, responsable de l’àrea social de la junta directiva, el club va accedir a iniciar aquest projecte.

El voluntari del projecte, Hug Solà, assegut a un banc a la gespa del Narcís Sala ,durant l'entrevista amb Cetrencada
El voluntari Hug Solà a la gespa del Narcís Sala / Marc Segués

«És un primer pas per sentir-se arrelats a la societat i que vénen aquí per quedar-s’hi»

Durant els primers mesos, assistien entre 10 i 20 persones al Narcís Sala. Però al cap dels mesos «hi va haver un boca-orella molt gran», segons Hug Solà, i ara són fins a més de 30 persones. A més, el club els deixa samarretes per jugar i els ofereix un esmorzar al finalitzar l’entrenament. «Tot això és gràcies al president del Sant Andreu, Manuel Camino.» Josep Hormigo explica que el dirigent quadribarrat assumeix els costos íntegrament de la seva butxaca.

El responsable de l'àrea social de la junta directiva del Sant Andreu, Josep Hormigo, a la grada del Narcís Sala amb una agulla d'Open Arms enganxada a la roba
Josep Hormigo, amb una agulla d’Open Arms al jersei / Pol Aguilar

«Al principi, la majoria eren subsaharians, però en els últims mesos ha corregut molt la veu i hi ha molts marroquins«, diu l’Hug, sobre la procedència dels participants en aquest projecte. La diversitat existent entre ells, però, no suposa un problema, i tal com explica en Josep Hormigo, «alguns es troben que els seus països estan en conflicte entre ells, i malgrat tot al camp no hi ha diferències». «Per a ells l’activitat els ajuda a sentir-se arrelats a la societat i saber que vénen aquí per quedar-s’hi», recalca l’Hug.

«Més enllà de guanyar, el futbol va d’ajudar-se els uns als altres»

Pel que fa a l’estigmatització que pateixen les persones immigrants sobre la violència i la criminalitat, l’Hug defensa que «només cal conèixer-los per adonar-se que són bones persones i no es pot culpar a la majoria del que faci una minoria». «Des de que vam iniciar el projecte mai no hem trobat a faltar res ni tampoc hi ha hagut cap episodi de violència», assegura el voluntari.

Alguns dels jugadors fan un rondo durant l'escalfament de l'entrenament
Jugadors realitzant un rondo / Pol Aguilar

La iniciativa del club barceloní té les portes obertes a tothom, sense tenir en compte origens, religions, sexes o gèneres. «La iniciativa és un equip mixte obert a totes les persones refugiades. Malauradament, pocs dies hem tingut presència femenina. Hem de lluitar perquè vinguin més noies», admet Hug Solà.

Entrevista completa a Hug Solà.

Els protagonistes

Tots els refugiats que participen en aquest projecte estan agraïts al Sant Andreu per l’oportunitat. Tal com explica el Bassirou, se sent acollit pel club i en bona sintonia amb la resta de jugadors. «Ara ja porto gairebé un any a Barcelona i estic bé, molt millor que quan vaig marxar del Senegal», assegura. «Tots són els seus amics», afegeix també l’Oussama. A més, el Sant Andreu vol inculcar-los uns valors més enllà del simple fet de jugar a futbol: «Volem que entenguin que més enllà de guanyar, el futbol va de companyonia i d’ajudar-se els uns als altres», reivindica en Josep.

En Bassirou, el jove procedent del Senegal, a la gespa del Narcís Sala durant l'entrevista amb Cetrencada
En Bassirou durant l’entrevista per Cetrencada / Julen Chavarrías

«Ho passes bé, hi ha molta gent jugant i tots són els meus amics»

La dinàmica de cada dimecres funciona tal com un entrenament de futbol. Els jugadors arriben a les instal·lacions del Narcís Sala i els voluntaris, que fan d’entrenadors, els diuen quina samarreta es posen, la tradicional quadribarrada amb els colors de la senyera, o el segon equipament, amb les ratlles de color gris i negre. La pràctica comença amb un parell de rondos. Tot seguit, fan unes voltes al camp corrent, per acabar d’escalfar. Finalment, arriba el moment més esperat, el partit. «Segons els que siguem, fem un partit de futbol 11 o bé dos partits simultanis de futbol 7», comenta l’Hug. En acabar, els jugadors disposen d’un esmorzar que consisteix en un entrepà i begudes com sucs o batuts.

Un grup de refugiats asseguts a la banqueta de l'estadi, durant el descans del partit de l'entrenament
Els jugadors descansant asseguts a la banqueta / Marc Segués

Més enllà del Sant Andreu

Hi ha algun altre club a casa nostra que realitzi un projecte semblant al del Sant Andreu? «No conec cap equip d’aquí que faci res semblant. Només tinc constància que el Sankt Pauli alemany té un equip de refugiats a l’illa de Lampedusa». L’Hug ens parla del FC Lampedusa, un equip format per persones refugiades i que va ser adoptat pel FC Sankt Pauli, de la segona divisió alemanya. Repassem aquest i altres exemples de clubs que ajuden a persones refugiades i realitzen altres iniciatives socials més enllà dels interessos econòmics i competitius:

Damunt la gespa del Narcís Sala hi ha molt nivell. En Josep ens explica que «alguns d’ells han jugat amb les seleccions dels seus països d’origen» i que fins i tot «un dels jugadors té el títol d’entrenador de la FIFA«. Tot i la qualitat dels jugadors, la seva situació irregular els impedeix competir oficialment com a equip. De totes maneres, això no vol dir que algun d’ells no pugui arribar a l’elit del futbol. Hi ha exemples de jugadors i jugadores refugiades que competeixen al màxim nivell:

El Sant Andreu demostra que és «més que un club» amb aquesta iniciativa. A més, l’entitat té previst iniciar en breus un nou projecte amb menors no acompanyats. Malgrat tot, el futbol mai no ha deixat de ser un esport centenari amb uns valors que transcendeixen les fronteres i ajuden a millorar la vida de les persones a través de la pilota. Cada dimecres, desenes de persones, moltes d’elles amb dificultats per aconseguir la condició legal de refugiades, es troben sobre la gespa del Narcís Sala amb un refugi anomenat futbol.

Read more

Les navegants de les emocions

Les lluites i precarietat del tercer món són una crisi mundial amb conseqüències greus. Moltes persones arrisquen les seves vides per arribar a Europa a través del mar, fugint de conflictes bèl·lics o de la misèria. Són molts els que, des dels països d’acollida, es llencen a l’aigua per rescatar les persones refugiades. Voluntaris que vetllen per la vida. Són la cara visible de les operacions de salvament. Però, què hi ha al darrere? Una llarga llista d’organitzacions i persones que inverteixen els seus esforços per fer possible les intervencions al Mediterrani. Un exemple són les protagonistes d’aquest reportatge: la Marga Lalande, l’Alma Calvelo, la Marta Lladó, la Mercè Nomen, la Cristina Ramirez i la Monika Rivera. Elles són les sis components de l’equip de suport psicològic de Proactiva Open Arms

Només les missions de rescat més crítiques són cobertes als mitjans. Tothom coneix, per tant, pinzellades de realitat sobre les operacions. Una realitat que queda llunyana i que, si no es viu, és impossible comprendre plenament. De fet, moltes persones que volen actuar amb bona fe no són conscients dels riscos que poden córrer. Entre d’altres, els voluntaris són testimoni de situacions extremes que marquen. L’impacte d’aquestes deixa ferides emocionals greus. Cal curar-les, no es poden deixar obertes. I aquí és, principalment,  on actuen les psicòlogues.

La societat acostuma a infravalorar la psicologia. La Marga Lalande, coordinadora de l’equip de suport psicològic, comparteix la millor definició que diu haver escoltat sobre la seva feina: “Metges de les emocions”. Elles curen les ferides internes dels voluntaris d’abord. Capità, metge, cuiner, socorristes…  La tripulació s’exposa a patir estrès posttraumàtic o síndrome de Burnout, entre altres patologies psicològiques. Viure la mort de centenars de persones, intents de suïcidi al mar, malalties, tancament en un vaixell d’espai reduït durant més de vint dies… Són ferides que no sagnen. A vegades un no n’és conscient, però hi són. Les psicòlogues endrecen els sentiments i emocions que aquestes crisis provoquen en la tripulació. 

Són un lloc a l’altre cantó, una escolta activa que no jutja

L’última gran missió mediàtica d’Open Arms té lloc l’Agost de 2019 a Lampedusa. Un vaixell de la ONG és retingut durant vint-i-dos dies a 20 quilòmetres de la costa. Veient-la, assaborint-la, però sense poder arribar-hi. 134 persones aproximadament, entre rescatats i rescatadors, tancats en un mateix espai, amb recursos limitats. Compartint històries vitals traumàtiques. Esgotats. Les psicòlogues no són a bord físicament, però sí que estan presents. En contacte permanent amb la tripulació els ofereixen aire i suport. Són un lloc a l’altre cantó, una escolta activa que no jutja.

Piulada d’Oscar Camps, fundador i director d’Open Arms
Dia 18 d’agost de 2019 a la 13.36 h
El protagonista d’aquesta trucada no recordava que havia tingut lloc a la matinada. El xoc emocional no era evident, però sí latent. La Marga recorda perfectament cada paraula compartida. (Trucada telefònica en situació de crisi durant la missió a Lampedusa)

Però, com ofereixen atenció les psicòlogues si no són a bord? A través d’aplicacions com Telegram o Skype cada especialista s’encarrega del tractament i seguiment d’un dels membres de la tripulació. Les parelles s’assignen segons els perfils de cada persona. Elles estan constantment disponibles i disposades a ajudar. Qualsevol dia a qualsevol hora. La tripulació pot trucar o escriure sempre que ho necessiti. Les psicòlogues poden prendre la iniciativa si ho creuen convenient. És curios com, sense haver-se conegut, sense ni tant sols saber la cara que tenen, entre l’intervinent i la seva psicòloga s’estableix un fort vincle. A la tornada tots dos descobreixen els rostres d’aquells amb qui tant han compratit. Però la feina que desenvolupen les psicòlogues encara va molt més enllà. Actuen abans, durant i després de la missió.

Les psicòlogues són testimonis llunyanes. Viuen també les conseqüències emocionals de les crisis. La Marga explica com li surten tres herpes durant la missió a Lampedusa. A vegades, també elles necessiten suport. Compaginen la seva vida professional i personal amb aquesta tasca voluntària. Això, afegeix complexitat a la labor. De fet, durant el mes d’agost de 2019, tres de les psicòlogues de l’equip són de vacances amb les seves famílies i s’han de tancar en un hotel, durant hores, per elaborar un informe indispensable. Habitualment es necessiten dies o setmanes per fer aquesta tasca. Continuen treballant per oficialitzar la seva col·laboració amb la ONG.

L’equip de suport psicològic d’Open Arms existeix des de 2015, any en què després del naufragi massiu a Lesbos es considera fonamental la seva creació. La inciativa neix del doctor Juan Luís Ney (cirurgià de guerra i expert en situacions d’estrès posttraumàtic) qui fa reflexionar a l’organització sobre la necessitat de fer prevenció del trastorn d’estrès posttraumàtic en la tripulació. Ara, diferents estudis posen de manifest els beneficis de rebre tractament psicològic. I és que, només en un estat emocional sa els voluntaris poden afrontar bé la seva tasca. La quantitat de persones amb ferides emocionals obertes augmenta considerablement quan no hi ha un suport psicològic.

Tripulació AMB suport psicològic

Tripulació SENSE suport psicològic

La Marga, l’Alma, la Marta, la Mercè, la Cristina i la Monika rescaten emocions. La Marga assegura que “no s’ha d’anar amb la capa per la vida”, però la tripulació els la hi posa. La seva tasca és fonamental i vocacional. L’octubre de 2019 Oscar Camps, director de Proactiva Open Arms, rep la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. A l’acte també hi assisteixen les psicòlogues. Tots els companys les feliciten pel reconeixement. “És una sensació estranya”, expressa la Marga, “no ens considerem pas heroïnes”. Encara i així, els voluntaris que passen per les seves mans sí que ho creuen. Els treuen les emocions a flot. Els curen les ferides que no sagnen. Elles són les navegants de les emocions.

(Reportatge escrit per: Mar Bermúdez i Elena Urbán)

Read more

El vaixell d’Open Arms comença l’any 2019 sense poder sortir de Barcelona

Emma Santanach (@emmasantanach)

La nau de l’ONG Proactiva Open Arms va arribar la matinada del passat 1 de gener al Port de la Ciutat Comtal, després de setmanes de feina humanitària al mar Mediterrani. Amb la voluntat de tornar-hi al més aviat possible, l’objectiu de l’estada al port eren les tasques logístiques i la preparació de cara a les properes missions. De fet, el vaixell va fer una sol·licitud el 7 de gener per poder salpar l’endemà cap a Líbia en una nova missió. Però els diversos desacords entre l’ONG i la Capitania Marítima de Barcelona han provocat el bloqueig de la nau. Encara avui es troba sense poder sortir de Barcelona, després de gairebé dues setmanes intenses i polèmiques.

El bloqueig d'Open Arms cronologia

En la situació actual, la resolució del capità marítim de Barcelona, amparada en la Direcció General de la Marina Mercant, només permet al vaixell circular dins les aigües espanyoles. Des del Ministeri del Foment s’ha assegurat que no hi ha hagut raons polítiques per a la retenció, però tant voluntaris de l’ONG com el mateix Ajuntament de Barcelona s’han mostrat escèptics vers les raons argumentades.

tweets Open Arms bloqueig

Oscar Camps, director d’Open Arms, considera que la posició del Ministeri del Foment és «immoral», i que el bloqueig de la nau per part del capità és una greu irresponsabilitat. En el recurs que ha presentat l’ONG, aquesta insta el Govern espanyol a demandar els estats que no compleixen les lleis internacionals.

Per la seva banda, l’alcaldessa Ada Colau ha manifestat, en la carta enviada a Foment el passat 15 de gener, la necessitat que el Ministeri resolgui en el menor temps possible les «traves administratives» que impedeixen que el vaixell pugui salpar. En el mateix escrit ha recordat que cada minut que el vaixell roman inactiu al port es tradueix en la possible pèrdua de vides humanes.

De moment, la nau encara està amarrada al port barceloní, però la pressió per reprendre la tasca humanitària al més aviat possible no decau. Aquest dissabte, per exemple, ha tingut lloc una manifestació convocada per l’ONG i recolzada per voluntaris d’altres organitzacions, a la qual han assistit mig miler de persones.

Així doncs, tot està a l’espera que el Ministeri del Foment doni la seva resposta. Mentrestant, Open Arms va comptant les vides perdudes a mesura que passen els dies sense que la nau pugui salpar.

comptador

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies