‘L’Esperit del temps’ de Martí Domínguez guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la del 2019

L’escriptor valencià Martí Domínguez ha guanyat la tercera edició del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2019 amb l’Esperit del tempsAmb aquest guardó – el més ben dotat econòmicament per a obra publicada en català -, l’entitat Òmnium Cultural atorga 20.000 euros directes al guanyador, més 5.000 euros addicionals destinats a promoció.  

L’Esperit del temps és una novel·la d’inspiració històrica que se centra en les falses memòries de Konrad Lorenz, un metge austríac que acaba posant les seves investigacions al servei de les pràctiques nazis. El protagonista de l’obra, partidari de l’eugenèsia, adopta la forma d’una confessió per descriure el genocidi i la complicitat del món universitari i mèdic a l’Alemanya nazi. La novel·la “és un llibre escrit amb l’objectiu d’alertar de l’arribada de la ultradreta a tants països del món, entre ells Espanya”, ha expressat Domínguez en recollir el premi. I Òmnium ha manifestat que la novel·la “fa emergir interrogants molt presents en el segle XXI, com la relació entre la ciència i el poder o la gran capacitat de persuasió que tenen determinats moviments populistes.” El guanyador també ha volgut subratllar en el seu discurs que la novel·la és una ficció literària, tot i que part dels personatges i dels fets que es relaten són reals. 

El jurat independent que ha decidit el guardó està format per Maria Dasca Batalla, Rosa Cabré Monné, Carme Gregori Soldevila, Xavier Pla Barbero i Oriol Izquierdo Llopis.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri ha estat l’encarregat d’anunciar la novel·la guanyadora i ha lliurat el guardó de la tercera edició d’aquest premi, el qual té l’objectiu “de prestigiar la literatura catalana i crear un catàleg de les millors novel·les de cada any”. Mauri ha desitjat que aquest sigui l’últim any en què l’acte se celebri amb l’absència del president d’Òmnium Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó. Cuixart, tot i ser l’impulsor d’aquesta iniciativa no ha pogut assistir mai a l’acte de lliurament dels premis, però ha recordat amb una carta des de Lledoners el paper cohesionador de les lletres:

«Decidits a estimular les lletres catalanes per enfortir la cohesió, res ens fa sentir més orgullosos que veure créixer aquest guardó. Seduïts per tant de talent, ambiciosos com mai en fer de la llengua punt de trobada. A la presó cada nova pàgina és una alenada de llibertat.»

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

L’Agència Tributària embarga 110.000 euros a Òmnium Cultural

Segons l’entitat, no s’ha pogut verificar quin és l’origen de la denúncia que obre el procediment sancionador

Maria Bragós (@mariabragosduch)||

L’Agència Tributària ha embargat els comptes d’Òmnium Cultural per tal de pagar 100.000 euros de sanció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. L’entitat ha difós aquest dijous un comunicat per explicar que la quantitat correspon als 90.000 euros de multa, i als interessos i recàrrecs conseqüència de la negativa d’Òmnium a pagar-la.

La sanció es va imposar al març de l’any passat per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units, durant el període de temps en què s’estava definint el nou protocol internacional entre els EUA i la Unió Europea sobre dades allotjades en aquest país. De fet, en aquell moment aquesta era una situació compartida amb altres empreses i organitzacions. L’entitat va recórrer la multa al contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, però la sanció s’ha fet efectiva igualment. És per això que Òmnium ha decidit recórrer-la davant els tribunals europeus, ja que creuen que la multa és “injustificada”, s’ha aplicat “amb criteris ideològics” i és “exemple més de persecució política i repressió”.

L’entitat presidida per Jordi Cuixart ha volgut destacar que “mai s’han posat en risc dades personals de cap individu i que la possible il·legalitat no existeix perquè, en tot cas, en el període en el qual se situa la presumpta infracció, hi havia un buit legal”. Des d’Òmnium també defensen que sempre han actuat de bona fe i amb transparència amb l’AEDP.

Read more

Omplim Brussel·les ja pren forma

Els independentistes desplaçats a Bèlgica el 7 de desembre s’hi manifestaran a les 11h i alguns assistiran a un acte tancat al Parlament Europeu

DAVID EXPÓSITO J. | @expojime97

La iniciativa Omplim Brussel·les, que va sorgir de part de la ciutadania i que ja ha estat assumida per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, busca “expressar des de la capital belga, davant de la Unió Europea, del President i del Govern legítim de Catalunya, la determinació per lluitar per la plena democràcia i aconseguir l’alliberament dels presos polítics” en paraules d’Agustí Alcoberro, vice-president de l’ANC.

Algunes assemblees locals, com l’ANC de Quart, proposen tenyir la capital europea de groc portant globus d’aquest color durant la marxa independentista pels carrers belgues per exigir aquesta posada en llibertat. Tanmateix, des d’Omplim Brussel·les no recolzen la iniciativa ja que no és ecològica: “l’impacte ambiental pot ser desastrós”.

L’acte tancat serà una conferència que, sota la pregunta Pot Catalunya salvar Europa?, tindrà lloc al Parlament Europeu a les 14.30h. En aquesta, s’exposarà com el conflicte independentista “ha posat un mirall davant la UE i els països que s’hi reflexen no estan a l’alçada de les garanties democràtiques: la UE només se salvarà si es referma en els seus valors fundacionals de Llibertat, Justícia, Igualtat i Pau”. El termini d’inscripció va tancar el 25 de novembre amb l’aforament ple i s’habilitarà un lloc web des d’on es podrà seguir la conferència en streaming.

Com viatjar-hi?

L’ANC i Òmnium estan organitzant vols i autocars per «omplir Brussel·les». Una de les opcions que ofereixen les entitats independentistes és anar i tornar el mateix dia de la manifestació, sortint de Barcelona a les 06.00h del matí i tornant-hi a les 22.00h. A l’arribada dels independentistes, un autocar els traslladarà al centre i tornarà a portar-los a l’aeroport al vespre.

L’avió no és l’única opció per viatjar-hi. Assemblees locals de l’ANC també han preparat desenes d’autocars per anar-hi, amb sortida entre els dies 5 i 6 i tornada el 8 o el 9. Per això, els preus varien fins als 300 o 400€, en funció dels dies i els hotels escollits. L’alternativa del tren, sortint de Barcelona-Sants, no és gaire econòmica, ja que puja a més de 400€ per persona, segons elnacional.cat.

Els manifestants també s’estan organitzant per compartir cotxe. Per fer-ho, estan fent servir la pàgina de Facebook d’Omplim Brussel·les, on s’han creat diferents grups d’autogestió per al transport en autocar i cotxes. A més, la solidaritat d’algunes famílies residents a Brussel·les les ha portat a oferir casa seva com a allotjament gratuït per als manifestants.

Josep Baulida és soci de l’ANC i viatjarà a Brussel·les en cotxe amb la seva família. En una trobada amb els companys de televisió de Cetrencada, explica els avantatges d’anar-hi en vehicle propi i per què considera necessari manifestar-s’hi.

Des d’Omplim Brussel·les asseguren estar molt contents amb l’acollida de la iniciativa i estan molt satisfets amb la resposta de la ciutadania.

L’objectiu de tot plegat és apel·lar a la Unió Europea, que ha estat al marge del cas català. Aquest nou episodi busca externalitzar un conflicte que Europa ha considerat sempre un “afer intern” de l’Estat espanyol. Caldrà esperar per saber si la UE segueix desentenent-se’n.

Vídeo Una marxa històrica, un mateix objectiu. La llibertat, d’Omplim Brussel·les, publicat el 7 de novembre de 2017 encoratjant el sector independentista a acudir a l’esdeveniment.
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies