Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

La Vaga del 21F en deu vídeos

Mercè Alonso (@nomesperiodisme)

Recollim de Twitter els deu moments més destacats de la Vaga General del 21 de febrer:

1- Concentració estudiantil a Plaça Universitat a les 12 h.

2-Pintades, fum i crits d'»esquirol» a la seu de CCOO per no haver-se sumat a la vaga.

3-La vaga a Lleida, omplint la plaça Ricard Viñes.

https://twitter.com/epinyol/status/1098634009637281799

4- Pneumàtics cremats per paralitzar les carreteres.

5- A Girona els pagesos organitzen una botifarrada després de tallar la N-II a Medinyà amb tractors.

6- Els CDR baixen a les vies de Plaça Catalunya per impedir la circulació de trens.

7- La C-17 s’omple de manifestants amb les mans alçades.

8- Josep Bou, candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona, es cola enmig de la vaga i protagonitza una polèmica amb gestos ofensius.

9- Manifestants acorralant la policia a Plaça Catalunya.

10-David Fernández comença els parlaments a la manifestació de Barcelona.

Read more

Catalunya es mobilitza pel 21 F

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Partits polítics, entitats i organitzacions s’apleguen per fer una aturada de país. Una vaga general que agruparà diferents indrets de Catalunya a partir de manifestacions, accions de piquets o concentracions, entre d’altres. El motiu? Fer una crida que porti els ciutadans fins al moll de l’os de la situació política catalana. Motivats per la reclamació de la derogació de la reforma laboral i la implantació d’un sou mínim català de 1.200€, es vol crear un context de mobilitzacions a favor dels drets i les llibertats.

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Entitats com ANC, Òmnium Cultural, així com sindicats d’estudiants i partits polítics (JxC, ERC i la CUP) no han volgut perdre la oportunitat de donar suport. Des de l’ANC, per exemple, es fa una crida a la participació «davant l’amenaça als drets civils i polítics dels catalans.». A més a més, per tal de reeixir l’aturada de país, des dels col·lectius s’ha alertat que caldrà estar atents a les xarxes socials per informar-se de les accions que es duran a terme durant la jornada.

Val a dir, però, que les mobilitzacions seran “descentralitzades” i aniran sota el lema “Sense drets no hi ha llibertat”. Amb tot, les concentracions es faran a les 12h davant els ajuntaments, exceptuant el cas de Barcelona, on s’aplegarà a Plaça Universitat.

Pel què fa al transport públic, també es veurà afectat amb serveis mínims. Per una part, Rodalies i FGC preveuen un funcionament del 33%, de manera que els horaris de serveix es podran consultar a les pàgines web corresponents. A Barcelona, hi haurà un 50% del funcionament de metro i autobús en hores puntes, i un 25% a la resta de dia.

Read more

José Téllez: “La Generalitat de Catalunya ja estava intervinguda abans del 155 i ho continuarà estant tot i la formació d’un govern autonòmic”

MARTA SANTACREU OLAYA (@msantacreeu)

Parlem amb el tinent batlle de Badalona sobre la situació actual de la ciutat, del procés independentista de Catalunya, de la justícia espanyola i sobre feminisme

José Téllez (Badalona, 1984) va abandonar la seva feina com a dissenyador gràfic per endinsar-se de ple al món de la política. A les eleccions municipals del 2015 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Badalona anant en segon lloc a la llista de la segona candidatura més votada i encapçalada per l’actual alcaldessa Dolors Sabater, Guanyem Badalona en Comú. Avui és el Tercer Tinent d’Alcaldia i dirigeix l’àrea anomenada Badalona Democràtica, que aglutina Hisenda, Patrimoni, Recursos Humans i Informàtica.

Tot i que reconeix que el seu càrrec com a representant polític exigeix una responsabilitat major i una disponibilitat completa, José Téllez no considera que estigui fent res més diferent del que feia com activista. Des d’adolescent, va entrar en contacte amb diferents moviments socials, com l’estudiantil contra la Guerra d’Iraq o el 15-M. Des d’aleshores ja feia política.

– Quan decideixes fer el pas del carrer al partit polític?

– Vaig entrar a la CUP durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 2011. Fins aleshores havia estat en petits grups anticapitalistes o antiglobalització.  Però després del 15-M decideixo fer un pas endavant perquè crec que s’havien de crear moviments que arribessin a les institucions. També entro a la CUP perquè des de l’assemblea local em van dir que volien fer un projecte ampli per a les eleccions municipals del 2015. Jo m’implico en aquest procés de confluència i així es crea Guanyem Badalona en Comú, una coalició que aglutina gent de la CUP, Podem, Procés Constituent i Esquerra Unida i Alternativa.

– Guanyem Badalona en Comú, tot i ser la segona força més votada a les municipals, per darrere del Partit Popular, va aconseguir l’alcaldia gràcies a un pacte amb les forces d’esquerra i nacionalistes de la ciutat. Com valoreu aquest temps en l’executiu?

– En línies generals molt bé, tot i que som un equip de govern molt plural i provinent de cultures polítiques molt diferents. A més a més, ens trobem en un moment en el qual l’estat espanyol està retallant fortament l’autonomia de les ciutats per a governar, cosa que dificulta tirar endavant les polítiques municipals. Però, si hem de destacar una cosa, és el fet d’haver abandonat la dinàmica estancada de treball que tradicionalment ha caracteritzat l’Ajuntament de Badalona. Cada regidor o partit, en el cas d’una coalició de govern, controlava les seves àrees sense tenir contacte amb la resta. Per això hem apostat per una manera col·legiada i transversal d’actuació. Els èxits són de tots i, els fracassos, també.

– Alguna autocrítica?

– En política d’habitatge no hem sigut prou valents, i és un dels principals problemes de qualsevol ciutat metropolitana. Ho pateix la ciutadania amb menys recursos però també aquella de classe mitjana, que cada cop es veu més apartada de la ciutat per l’augment del preu del lloguer, entre altres factors. Provoca molta impotència veure que no tens eines per poder actuar efectivament, però no ha de ser una excusa o un impediment per a liderar un procés de canvi en aquest sentit. Hi estem treballant i crec que encara hi som a temps.

– Vau tenir moltes dificultats durant la campanya electoral?

– Moltíssimes. Vam haver de fer un procés de primàries en només 15 dies i buscar suport econòmic a corre-cuita, que es va aconseguir a través d’una campanya de microcrèdits i de molt voluntarisme. També hi va haver un menysteniment per part de la resta de partits polítics. Es van decidir repartir els espais de representació, com les quotes de pantalla a la Televisió de Badalona, per a boicotejar-nos. Per això vam optar per accions de campanya mediàtiques, com la que vam realitzar davant la seu del PP en oposició al lema “Limpiando Badalona” de Xavier García Albiol.

– Xavier García Albiol va governar Badalona entre 2011 i 2015. Com s’explica un canvi de color tan diferent en el govern?

– Els sectors que conflueixen en Guanyem Badalona en Comú són aquells que es troben lluitant durant el temps en què Albiol governava. Això no vol dir que la confluència neixi únicament en oposició al conservadorisme del popular, sinó que es planteja com a enemic comú entre els moviments socials de l’època. Albiol va tensar molt la política badalonina i això va provocar que cap altre partit volgués pactar amb ell. El PP només aspirava a governar amb majoria absoluta i, per tant, l’única alternativa possible era que governés el partit més votat del bloc demòcrata.

– L’última polèmica protagonitzada per Albiol va ser el dia de Sant Jordi, mentre repartia roses i llibres a Badalona. Què n’opines?

– Va ser una provocació per part seva. No és el primer any que ho fa, però aquest cop la resposta va ser més gran. Es trobava al mig d’una fira on la majoria de parades eren d’entitats que venien roses i llibres. Si una persona es posa a repartir roses amb el logotip del PP de manera gratuïta, és normal que es creï un conflicte. Per descomptat qualsevol persona té dret a repartir la propaganda política que vulgui i ningú pot ser expulsat d’un espai públic. Però a un càrrec polític se li ha d’exigir més perquè té major responsabilitat. Ell era conscient que estava creant un problema d’ordre públic i la solució era tan senzilla com marxar.

 

– Van contribuir les polítiques d’Albiol a accentuar la manca de cohesió que existeix entre el veïnat de Badalona?

– La majoria d’habitants de Badalona viuen en una zona concreta, fet que provoca l’existència de barris amb molta densitat de població. Això al final es tradueix en pocs equipaments i espais públics. Si a més a més les persones amb les quals convius són estrangeres i ningú t’està explicant que la culpa no és seva, es creen problemes de cohesió i racisme. Albiol va estigmatitzar alguns barris concrets de la ciutat, a través d’un missatge que assenyalava certs sectors de la població. Aquests tipus de campanyes han fet molt mal a la convivència de Badalona, perquè han provocat guetos i divisions dins dels mateixos barris. L’única manera de contrarestar aquesta situació és explicar a la gent que ha de conviure i crear més espai públic, però no conflictivitzar-lo com va fer el PP.

El passat ple d’abril no vau rebre el suport necessari per aprovar els pressupostos. Àmplia part de l’oposició, com PSC, PP i C’s, considera que els diners públics s’han posat al “servei de l’independentisme”. Què responeu davant d’aquesta acusació?

– Els pressupostos municipals no es poden posar al servei de l’independentisme perquè no hi ha cap partida destinada a la promoció de cap ideologia. Creiem que els motius de votar a favor o en contra no tenen res a veure amb la política local, sinó que estan pensats en clau electoral per a les eleccions municipals del 2019. De fet, els únics regidors que van parlar dels pressupostos van ser els que pertanyen a l’equip de govern. Els regidors de l’oposició només van parlar del procés independentista.

– Com a conseqüència, Dolors Sabater se sotmetrà a una qüestió de confiança. Com afronteu aquest escenari?

– La conseqüència principal de no aprovar els pressupostos és que no es pot incorporar la previsió d’ingressos a l’alça que teníem prevista, que era de quatre milions d’euros. Quants milions d’euros per a fer polítiques públiques estem perdent per culpa de l’electoralisme? És una irresponsabilitat política per part de la resta de grups. L’alcaldessa i tot el seu equip estem disposats a sacrificar els nostres càrrecs per comprovar si algú altre és capaç de formar un govern alternatiu. Per això Dolors Sabater es sotmetrà a una qüestió de confiança, ja que estem convençuts que no hi ha alternativa possible. Hauria de provocar-se una aliança entre populars i socialistes, cosa que ens costa d’imaginar atenent que el PSC va adoptar el compromís vers els seus votants de no fer alcalde a Albiol. El nostre objectiu, doncs, és que els pressupostos quedin automàticament aprovats.

– Tu mateix has dit que Guanyem Badalona en Comú és una formació molt plural. Com conviviu entre aquestes diferents forces polítiques per aconseguir certa estabilitat?

– En l’àmbit local hi ha forts acords, però la política nacional provoca tensions. Per això intentem que les decisions siguin sempre en clau local, encara que en alguns moments vagin contraposades al que es parla en l’àmbit nacional tant de la CUP, de Podem o d’altres espais de referència. És la manera d’aconseguir un nivell de representació el més unitari possible.

– De fet, tu ocupes una posició estratègica entre l’esquerra i l’independentisme dins del partit. Com executes aquest joc de malabars?

– Intento trobar punts en comú, que crec que són molts. Però també opino que existeix un joc d’interessos i un excés de partidisme en ambdós sectors, tant a favor o en contra d’una futura República Catalana, que ha perjudicat molt les relacions entre l’esquerra i l’independentisme. Per exemple, la política municipal de Barcelona ho evidencia molt bé. Si hi hagués hagut una millor entesa a la capital catalana, la divisió entre l’esquerra independentista i aquella més federalista o sobiranista no seria tan evident. En canvi, a Badalona intentem ensenyar que existeix una altra manera d’entendre’s.

– En referència a la posició dels Comuns durant el procés independentista, com valores la cèlebre equidistància adoptada per ells?

– Per mi ha sigut un error, perquè han supeditat les seves conviccions polítiques a estratègies electorals i partidistes. No van donar suport a la desobediència pacífica, civil i democràtica perquè tenien por que no fos entès per gran part del seu electorat. Aquí a Badalona la gent no hauria entès que Dolors Sabater no donés suport al referèndum, perquè això és el que s’esperava d’ella. En canvi, a Barcelona, Ada Colau va decebre a molts dels seus votants perquè no va recolzar l’1 d’octubre. No s’entén d’una persona que prové d’una pràctica de desobediència civil i pacifica com és la PAH i l’aturada de desnonaments. Aquí rau l’error, preveure que una part de la població que se sentia més espanyola que catalana seguiria aquests plantejaments d’equidistància. Quan estan en joc la democràcia i els drets civils bàsics t’has de posar en un costat o altre, assumint les teves conviccions polítiques i personals segons el que representes. S’ha de deixar de pensar en què votarà la gent i prendre decisions, per molt complicades que siguin. Si les conseqüències dels teus actes tindran un càstig electoral o no es troba en segon pla.

– Quin sentit doneu a les eleccions del 21-D que, segons el vostre sector, catalogueu d’imposades per l’Estat?

– El 21-D es va arribar a un nivell de participació màxima, fet que ens dóna una radiografia molt fidel del tipus de país que tenim. La majoria silenciosa va deixar de ser-ho i va anar a votar, i tot i l’increïble desplegament de mitjans mediàtics i econòmics a favor dels partits unionistes, l’independentisme va obtenir la majoria. És cert que Catalunya està molt polaritzada, però també es va fer palès que l’Estat espanyol té un problema per convèncer als catalans independentistes de no marxar. Calen trobar sortides democràtiques per superar aquesta situació de bloqueig que no passen per les actuals preses pel govern d’Espanya.

– Com per exemple?

– Jo sóc partidari d’un consens entre les forces democràtiques, només possible si s’abandona el partidisme i l’electoralisme, present en totes les forces polítiques. També algunes formacions, sobretot aquelles que tenen presos polítics, estan supeditant la seva estratègia política a l’antirepressiva. Les decisions mai es poden prendre pensat en si aquesta acció em farà anar a la presó o em farà perdre vots a favor d’una altra opció. Si abandonem aquest pensament, es podria avançar més i fer entendre a la gent en quin punt ens trobem. Molts cops s’oblida que els partits al final són eines al servei de la ciutadania per aconseguir uns objectius concrets.

– Creus que s’ha personalitzat massa el procés independentista quan es parla, per exemple, de la figura del President Puigdemont?

– És un debat que tenim molt present a Badalona també. Vam presentar una candidatura amb moltes cares i ara debatem sobre la popularitat de l’alcaldessa, que alhora ens serveix per explicar el nostre projecte a la gent. És una contradicció que hem d’assumir. Jo crec que es personalitza perquè pensem que aquestes persones són les que millor representen els objectius col·lectius. El President Puigdemont és una d’elles i per això quan es demana investir-lo és perquè el poble s’hi sent representat. La gent necessita després de tanta repressió una victòria col·lectiva, i la investidura de Carles Puigdemont ho seria.

– El 155 continuarà operant encara que es formi finalment un govern autonòmic?

– En realitat la Generalitat de Catalunya ja estava intervinguda abans del 155 i ho continuarà estant tot i la formació d’un govern autonòmic.

– Molts badalonins t’anomenen ‘regidor rebel’. Per què creus que has guanyat aquesta fama?

– Rebel sóc jo com qualsevol altra persona que vingui dels moviments socials. Però és cert que davant de situacions d’injustícia m’agrada actuar. Per exemple, quan el 12 d’octubre de 2016 vaig trencar la interlocutòria que impedia anar a treballar els funcionaris, ho vaig fer per salvaguardar els seus interessos. Se’m va acusar d’haver fet una performance per deixar evident que aquell dia s’estava cometent una injustícia, que era retallar l’autonomia local per decidir quan es podia i quan no obrir un Ajuntament. Però certament les performances han estat una eina dels moviments socials des de fa molt de temps. Crec que és la meva obligació com a càrrec electe actuar davant la vulneració d’un dret bàsic, com és el dret a la llibertat d’expressió, i assumir les conseqüències que se’n derivin. Estem molt poc acostumats a veure polítics que defensin els drets de la ciutadania assumint les represàlies, quan això hauria de ser l’obligació de qualsevol.

– El mateix va succeir el passat 25 de setembre durant la campanya del referèndum de l’1 d’octubre.

– Aquella nit jo tornava cap a casa quan, de sobte, em vaig trobar una situació de certa tensió entre un grup d’activistes i la Guàrdia Urbana. Els agents estaven requisant uns cartells d’Òmnium Cultural tot interpretant una de les ordres de la Fiscalia que prohibia fer publicitat del referèndum. Vaig parlar amb ells per fer-los-hi veure que no eren urnes, sinó cartells amb un lema polític, i que estaven impedint l’exercici d’un dret fonamental emparat per la Constitució Espanyola. Per tal d’evitar un problema major, i després d’informar a la Guàrdia Urbana, vaig decidir agafar els cartells confiscats i tornar-los als activistes amb la condició que marxessin. Els agents van prendre nota de tot el que va passar i la Fiscalia em va acusar per delictes de desobediència i obstrucció de la justícia.

 

– Et consideres víctima d’un muntatge policial?

Em sento més aviat víctima d’un muntatge de l’Estat. Una altra de les persones que es trobava allí era el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La víctima real de tot aquest procés de persecució no sóc jo, sinó en Jordi. I si estirant el fil amb això de Badalona poden sumar-li un o dos anys més de presó, ho faran.

– Creus que aquesta persecució política de dirigents independentistes, siguin polítics o de la societat civil, arribarà al món local i a la ciutadania?

– De fet ja ho hem vist amb la detenció d’activistes dels Comitès de Defensa de la República o amb alguns alcaldes que han anat a declarar davant la justícia. S’ha començat des de dalt però s’acabarà a baix, i segurament abans de la campanya electoral de les pròximes eleccions municipals. S’està preparant una gran causa contra el món local pels fets de l’1 d’octubre.

– Has tingut por en algun moment de ser jutjat o empresonat?

– Em fa més por que la gent a qui represento em jutgi per no haver actuat com s’esperava de mi, que ho faci una justícia que ha demostrat ser el braç armat del govern espanyol.

– Parlant de justícia, últimament s’ha posat en qüestió la independència judicial a l’Estat espanyol. Existeix?

– Quan es va fer la maleïda transició entre la dictadura i la mal anomenada democràcia, es van canviar les parets però es van deixar els mobles. Ho estem veient a través d’una repressió molt dura contra l’independentisme, però també contra músics i artistes, i més recentment amb la sentència de la Manada. Que hi hagi jutges que s’atreveixin amb total impunitat afirmar que el rostre de la víctima d’aquesta brutal violació expressava plaer o demanar la dimissió del Ministre de Justícia, Rafael Català, per senzillament opinar sobre la resolució judicial, evidencia que la justícia continua sent la mateixa que al franquisme. Tenen segrestada la democràcia i són ells els qui decideixen què és violència, sedició o rebel·lió. Sincerament crec que la Fiscalia és una de les principals potes d’allò que va dir Franco de “atado y bien atado”, i que el poder judicial continua sent fidel al Movimiento.

– S’ha parlat molt també de reformar el Codi Penal després de la publicació de la sentència de la Manada. Ets partidari d’aquesta opinió o creus que manca una educació en perspectiva de gènere?

–  El problema és que no s’ha arribat a aplicar el Codi Penal tal com està escrit, sinó que s’ha considerat abús un cas que és clarament una violació. Existeix també una convivència entre la justícia i les forces repressives de l’Estat. No oblidem que alguns dels violadors de la Manada formen part de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit. Estic convençut que si mires les famílies d’aquestes persones, totes tenen algun contacte amb la justícia, amb la qual cosa possiblement els magistrats estan jutjant a fills d’amics seus. I això és degut a la inexistència d’un accés democràtic a la justícia i als cossos policials, un tipus d’accés que es conserva des del franquisme. De la mateixa manera s’explica perquè no hi ha dones, o molt poques, en el poder judicial. La meitat de tots els òrgans de representació de qualsevol tipus haurien d’estar formats per dones, ja que suposen el 50% de la població.

– La llista de la vostra candidatura municipal gaudeix d’una paritat de gènere poc comú en el món de la política. A través de quines polítiques cristal·litzeu el discurs feminista?

– Des de Guanyem Badalona en Comú hem municipalitzat el servei d’una advocada especialitzada en violència de gènere i, per primera vegada, hem desenvolupat un pla d’igualtat i campanyes de sensibilització, per a les festes majors i els espais d’oci, i d’educació en instituts i escoles. Però hem començat les polítiques de gènere no des de zero, sinó des de menys deu, perquè és molt poc el que s’ha fet. Una política feminista no és només allò que fas a favor de certs col·lectius de dones, com les afectades per la violència masclista, sinó per a totes elles. Per això és necessària una política transversal de gènere més profunda.

– En política, falta també molta perspectiva de gènere?

– El problema és que la política exigeix molta dedicació i, tal com està pensada la nostra societat, els homes tenim més fàcil combinar llocs de responsabilitat amb la nostra vida privada. Evidentment s’ha avançat molt, però el que costa d’entendre és que els homes hem d’estar disposats a renunciar a certs privilegis. L’altre dia vaig fer un tweet en el qual deia que em feia fàstic ser home, i vaig rebre moltes crítiques de gent que em deia que no tots els homes són violadors. Però realment jo no sóc conscient dels cops que he ‘violat’ algú sense saber-ho pel simple fet de ser home, i això és molt dur de reconèixer. Fins que els homes no aprenguem a acceptar que tenim una sèrie de privilegis que ens permeten violar a persones i les dones no manin en política serà molt difícil fer passos importants.

Read more

Quim Torra: “La independència exigeix un gran sacrifici i una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol”

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206) i IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Quim Torra, advocat, editor i escriptor català, va ser l’últim president d’Òmnium Cultural abans que Jordi Cuixart. L’any 2015 va ser nomenat president de l’entitat independentista en substitució de Muriel Casals. El mateix any, però, va traspassar el càrrec a Cuixart, empresonat per l’Audiència Nacional, juntament amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, pels fets concorreguts el 20 de setembre. Just abans de l’empresonament dels consellers del Govern, va conversar una estona amb Cetrencada per repassar diversos aspectes de la situació actual: La figura dels Jordis i ANC i Òmnium, les eleccions del 21 de Desembre i el paper de la gent en tot aquest conflicte.

 

Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural

Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural

 

 

 

 

 

 

Aquests dies li deu rondar pel cap que, si tot el que està passant ara hagués passat dos anys enrere, qui estaria engarjolat seria vostè en comptes de Jordi Cuixart…

Sí, no em trec els Jordis del cap. Són dos amics meus i cada hora que passen a la presó és terrible. És com una punyalada. Sí, són ells i podria haver estat jo. I podria haver estat qualsevol de nosaltres. Aquesta és la gran injustícia del que està passant. Ho sents molt proper i només penses en ells i en les seves famílies.

Vostè pensa que sortiran de la presó?

Jo crec que sí. Ara l’Estat pot fer diverses coses. I en aquest moment més que mai [l’entrevista té lloc en el moment que la Fiscalia decideix si empresona Junqueres, Rull, Bassa, Borràs, Turull, Forn, Mundó i Romeva].

Podria fer un moviment intel·ligent, que seria no posar ningú a la presó i treure els Jordis i, per tant, permetre que el 21-D siguin unes eleccions més normals del que ho seran, en definitiva, descontaminar les eleccions de tota aquesta càrrega repressiva. Però com que Espanya actua amb les vísceres, no pots saber mai què passarà. Però és clar, l’esperança que els Jordis surtin i que ningú més entri a la presó l’hem de tenir i hem de vetllar per això.

Si l’Audiència Nacional va ser capaç d’empresonar Sànchez i Cuixart per la concentració davant la seu d’Economia, podria arribar a il·legalitzar l’ANC i Òmnium?

Sí. No les ha il·legalitzat encara perquè potser també estan valorant el risc polític que això implicaria, perquè de moment Cuixart i Sànchez estan empresonats per la concentració que hi va haver a la conselleria d’Economia. Encara falta tot el tema de la rebel·lió, la sedició, la proclamació de la república i considerar que Òmnium i l’ANC han sigut cooperadors necessaris per arribar fins aquí. Hi haurà querelles i tot això ho anirem veient. Ara no sembla que de moment es posin amb això, però podrien il·legalitzar-les perfectament…

Vostè que sap com funcionen aquestes entitats des de dins, en el cas que fossin il·legalitzades, com creu que treballarien aquestes entitats des de la clandestinitat?

Això també ho hem vist en el País Basc, que han il·legalitzat partits polítics que després han aparegut en altres marques electorals. Jo penso que tant l’ANC com Òmnium tenen plans de contingència i reapareixerien sota altres formes i fórmules. Tot i el règim autoritari en el qual vivim, que tampoc és el franquisme, hi ha els mitjans de comunicació com no hi eren aleshores. De fet, si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies al fet que vivim a l’any 2017 i que tenim Internet i que hi ha una comunitat internacional, potser no pel que fa als estats, però sí en l’àmbit de comunicació i d’opinió pública, molt més vigilant de la que hi podria haver fa 50 anys.

 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La possibilitat que els Jordis encapçalin la Llista única per a la República del 21-D és per forçar la seva sortida de la presó? O és quelcom simbòlic?

Amb les eleccions del 27-S jo ja defensava una llista única civil, perquè es pogués llegir en clau plebiscitària, que suposés que efectivament fèiem el referèndum que no ens havien deixat fer, i que per tant el fèiem aleshores. Això no va acabar de funcionar però va sortir Junts pel Sí i la CUP.

Ara, si reclamo la candidatura única, és per la defensa de la República. Perquè entenc que el referèndum l’hem fet, va ser el dia 1 d’octubre. I, per tant, tenim la legitimitat del referèndum fet i sobretot la causa justa de la secessió per posar remei a la situació de no empara que ara té el poble. Estem en una situació de vulnerabilitat absoluta. I, per tant, penso que una candidatura única que tornés a sumar més d’un 50% en favor del sí ens ajudaria a revalidar el referèndum i a boicotejar l’article 155.

Creu que la CUP es presentarà a les eleccions del 21-D?

Jo penso que sí, i hauria de fer-ho. La meva proposta és una proposta unitària que arriba a la CUP. Però si es presenta, que ho faci de la manera que cregui convenient. Jo prefereixo una altra sortida. També s’ha de veure què farà el PDeCAT, on hi ha un senyor que es diu Santi Vila que es vol presentar, i això és incompatible amb l’independentisme.

Quin seria l’escenari si es fes aquesta llista única en defensa per la República i guanyés les eleccions del 21-D?

Ja fa molts anys que defenso que l’única manera de sortir de l’Estat espanyol és amb la via unilateral i que cal defensar aquesta via pacífica i democràtica com hem fet. I, per tant, entenc que si això s’arribés a produir, el que exigeix és una revolta de tot el poble per defensar el govern legítim i el president Puigdemont, fer l’aixecament que no hem fet fins ara. Jo només ho veig així si vols la independència. I, sobretot, ens hem de convèncer a nosaltres mateixos que la independència exigeix un gran sacrifici i exigeix una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol. Si no volem confrontar-nos-hi, doncs anem per altres vies, però aleshores no aconseguirem la independència, penso jo.

 

puigdemont

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I no caldria suport internacional?

Cap país que s’ha independitzat ha tingut cap suport internacional abans. A ningú li interessa que aparegui un nou actor. Sabíem que si anàvem per la via unilateral, només tens la gent. Però semblava que la gent hi era, perquè venies d’un 1 d’octubre i d’un 3 d’octubre. El 3 d’octubre va ser tan important com l’1, ja que vam demostrar que aquest país podia aturar-se. I que, per tant, si anaves a un xoc frontal amb l’Estat espanyol, podies plantejar-te de resistir unes setmanes.

La resistència “gandhiana” de la població catalana creu que durarà?

No ha durat, no ha resistit, no hem sortit al carrer, no hem aturat res. I aquest és el problema del dia 22-D. Si anem amb el mateix i el 22 no hi ha aquesta reacció, tornarem a estar com estem ara. Hem de valorar molt bé què volem que sigui el dia 22 de desembre, perquè ens tornarem a trobar en la mateixa situació. Hem de veure com es plantegen aquestes eleccions, com juga la partida el govern.

 

Vaga General del 3 d'Octubre. Font: Laia Pujol

Vaga General del 3 d’Octubre. Font: Laia Pujol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sembla que només sortim al carrer de forma reaccionària a l’Estat, només quan fan quelcom que estem en desacord. No ens falta un camí clar fins a l’objectiu, que depengui menys de factors exògens?

Jo no vull anar a més manifestacions de protesta perquè han ficat gent a la presó, jo vull anar a més manifestacions que evitin que vagin a la presó, on els protegim.

Sempre anem a contracorrent, sembla que necessitem que ens peguin per fer alguna cosa. Intentem evitar aquests cops. Això ens costa una mica… Són molts anys de domini espanyol i de mentalitat colonial. Al final els països ocupats acaben essent això. Ja va passar a la transició, que sortíem als carrers demanant llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. I vam tenir un “estatutet”… i així ens va…

Si aspires a ser una regió doncs seràs una regió. Si aspires a ser un país independent, doncs les coses s’han de fer diferent. L’independentisme trenca amb tot això i exigeix una altra mentalitat. No ens pot tornar a passar si volem anar cap aquí.

Read more

La Petonada 2017 reivindica els diversos models de relació

LIDIA ALFONSO i ANNA S. RIBAS

Descarrega’t l’article en PDF

El passat divendres 22 d’abril Barcelona va despertar amb una imatge inèdita: Leo Messi i Cristiano Ronaldo es feien un petó al passeig de Gràcia. Aquest graffiti pretenia crear un impacte en els vianants de la ciutat comtal el dia abans de Sant Jordi, la festa dels enamorats. I és que la diada d’enguany tenia dos protagonistes: l’amor i el futbol. Amb motiu del primer, Òmnium Cultural va organitzar la segona edició de la Petonada a la Plaça Universitat de Barcelona. Sota el lema “Estima com vulguis“ l’objectiu era trencar amb el concepte tradicional de relació afectiva.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies