El festival Lluèrnia iŀlumina la capital de la Garrotxa

SANDRA SOTILLO, @ssotillocosta

Descarrega l’article en PDF

El festival del foc i de la llum ha celebrat el seu cinquè aniversari amb gairebé cinquanta instaŀlacions d’artistes d’arreu de Catalunya. La ciutat d’Olot s’ha omplert de gom a gom, consolidant Lluèrnia com un dels certàmens amb més èxit de la capital garrotxina.

Dissabte a la nit la ciutat d’Olot va apagar els llums i va encendre la màgia. Era la nit del festival Lluèrnia, un espectacle que iŀlumina els carrers de la capital garrotxina des de fa cinc anys, i que s’ha convertit en un acte tradicional de la tardor olotina. Un esdeveniment que celebra el foc i la llum, i que redescobreix la ciutat d’Olot amb una mirada diferent. Si l’any passat el protagonista del certamen era un volcà Montsacopa fumejant, enguany el foc ha decidit fer una treva amb l’aigua, cedint el protagonisme al riu Fluvià. Perquè Olot, ciutat de volcans, és també ciutat de ruixats… I és per això que aquest any el festival posava la mirada al riu, amb fins a dotze instaŀlacions al llarg d’un riu que l’any 1940 va provocar un famós aiguat i que fins i tot té cançó pròpia: A l’any mil nou-cents quaranta, a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat, que el Fluvià s’hi passejava pels carrers de la ciutat.

Els espectacles
Tocaven les sis de la tarda, i el sol ja s’havia amagat. Era l’hora d’apagar les faroles i deixar que Lluèrnia iŀluminés tots els racons de la ciutat. A les set de la tarda, els carrers ja estaven plens d’olotins i visitants d’arreu de Catalunya, equipats amb un mapa per no perdre’s cap de les 42 instaŀlacions del festival.

A la Plaça de l’arxiu, l’arquitecta Clara Riera Escalona presentava Sota una Col, un hort que tenyia de verd la nit olotina. A la Plaça Major, António Júlio Duarte i els alumnes del Cicle de Fotografia de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot transformaven la capital garrotxina en una capital europea, amb el projecte Flâneur, New Urban Narratives, un projecte amb seu a grans ciutats com París, Londres, Lisboa, Dublín o Hamburg; una exposició que es podrà veure fins al 27 de novembre. Al passatge del Tura, tres arquitectes acabats de graduar, David Tortajada, Albert Martí, Ariadna Serrano i Ramon Heras, presentaven Caos de cadira, una obra que té com a protagonista la cadira de plàstic i que pretén transmetre a l’espectador el que el mateix títol expressa: el caos. I a dos quarts de vuit, el Firalet s’omplia per presenciar un dels actes més esperats: Teixint vides, de la Cooperativa La Fageda i La Fura els Baus, un projecte pioner a Europa en què persones amb alguna discapacitat física o inteŀlectual són protagonistes d’un espectacle internacional en què es trenquen limitacions. En aquest cas, es tractava de l’adaptació de l’espectacle Dreams que va idear La Fura dels Baus per a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, i que va consistir en crear una xarxa humana de 42 persones que executaven una coreografia aèria penjades d’una grua.

I aquestes només són quatre de les 42 instaŀlacions del festival, entre les quals hi havia projectes per als més petits emmarcats dins el Lluèrnia Kids i projectes socials com Mediterràniament, de l’AOAPIX, o Diàspora, del Tàndem Trias – Laguarta, en homenatge als refugiats. Lluèrnia va apagar la llum passada la mitjanit, però la seva màgia tardarà en abandonar de la capital garrotxina.

lluernia

L’espectacle Teixint Vides. Foto: LA COMARCA

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies