No tinc casa, qüestió de drets

L’encariment progressiu dels preus de l’habitatge ha suposat que no tothom s’ho pugui permetre, la quantitat de pisos ocupats i famílies desnonades va en augment i les administracions es desborden davant d’aquest problema. Un fet que, cada cop més, esdevé motiu de debat. Però, sabem quina diferència hi ha entre aquests dos casos?

Com es gestionen des de l’administració o institucions competents?

En quins casos es necessita una ordre judicial per accedir als pisos ocupats?

Què són les empreses de desocupació?

Totes les respostes les trobareu escoltant aquest reportatge de ràdio, realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

¡No t’ho perdis!

Read more

Quin impacte té la decisió dels Estats Units sobre les colònies israelianes?

El secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, va explicar en roda de premsa que el govern d’aquest país deixa de considerar il·legals els assentaments de colons israelians construïts en territori palestí. Quins són, però, els motius d’aquesta decisió? Quin impacte pot tenir? Què passa realment a Cisjordània?

En les seves declaracions, Pompeo afirmava que “l’establiment dels assentaments israelians a Cisjordània no és incompatible amb la llei internacional”. Segons el secretari d’Estat, la decisió no suposa un canvi de posicionament, sinó que els Estats Units ja no opinen sobre la legalitat de les colònies sionistes. Ni per defensar la seva existència ni per criticar-la.

En realitat, però, no podem parlar d’una decisió neutral. L’Organització de les Nacions Unides considera que els assentaments de colons a Cisjordània són incompatibles amb la llei internacional i, especialment, amb la Quarta Convenció de Ginebra (1949), que prohibeix desplaçar població de la potència ocupant a territori ocupat. Per entendre això cal entendre la realitat de Palestina.

Quina és la situació de Cisjordània?

En el procés de colonització de Palestina, des de 1967 Israel té control militar sobre pràcticament la totalitat del territori. Durant la guerra dels sis dies, Israel va ocupar militarment els dos segments de terra que havien quedat en mans de la població palestina: Gaza i Cisjordània

Font: Palestina Libre

En el cas de Gaza, l’any 2005 Israel va retirar l’exèrcit. Des del 2007, però, el control es fa des de fora: Gaza està assetjada per Israel i Egipte, que controlen les fronteres terrestres, les marítimes i l’espai aeri. Pel que fa a Cisjordània, durant els Acords d’Oslo Israel va assegurar que estava disposat a desmilitaritzar-la. Però van acordar fer-ho a parts. Aquest territori, llavors, es va dividir en tres categories:

Als acords d’Oslo es va prometre que l’any 1999 tota Cisjordània estaria desmilitaritzada i unificada. Les forces armades s’haurien retirat primer de la zona A, després de la zona B i finalment de la zona C. Juntament amb Gaza, aquest territori s’havia de consolidar com un estat reconegut per Israel. La realitat, però, és que avui en dia la divisió en aquestes àrees segueix vigent.

I els assentaments?

La fragmentació de Cisjordània no només segueix vigent, sinó que ha augmentat. Des de 1967, Israel ha anat annexionant més territori. Principalment ho ha fet construint assentaments de colons, poblacions per a israelians jueus que s’edifiquen en territori que hauria de ser palestí. Israel gestiona els assentaments com a part del seu estat, tot i que aquestes construccions estan prohibides per l’ONU i no es reconeixen com a part d’Israel. 

L’existència d’aquestes colònies dificulta encara més la gestió de Cisjordània. Cal entendre que la divisió del territori no es deu només a la presència dels assentaments en si mateixos. Israel connecta aquestes poblacions amb la resta del seu territori a través de carreteres. I aquestes carreteres només són accessibles per als vehicles amb matrícula israeliana (de color groc), és a dir, a les residents d’Israel i persones amb permisos específics.

Mike Pompeo i Benyamin Netanyahu a l’ambaixada d’Estats Units a Jerusalem, l’abril del 2018 – Matty Stern

Una decisió simbòlica?

La decisió dels Estats Units es podria considerar simbòlica, ja que no té un impacte directe immediat sobre el territori. Ara bé, per una banda normalitza i legitima unes accions d’Israel que els organismes internacionals consideren il·legals. Legitima, en definitiva, l’ocupació, de la mateixa manera que quan va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel o els Alts del Golan

Per altra banda, la decisió es pot entendre com una picada d’ullet dels Estats Units a Benyamin Netanyahu, en un moment en què aquest líder necessita popularitat. Israel està pendent d’unes terceres eleccions, ja que fins ara cap formació ha aconseguit els suports necessaris per governar. Si Netanyahu es manté al poder o no dependrà del que passi els pròxims mesos. 


Read more

La desacceleració de l’economia marca les dades de l’atur

Les dades de l’EPA mostren la creació d’ocupació més tímida des del 2012 al conjunt de l’Estat, mentre que a Catalunya s’aconsegueix reduir per sota el llindar de l’11%

Les xifres d’atur no donen cap sorpresa i confirmen el fantasma de l’alentiment que plana sobre l’economia espanyola. L’atur disminueix només una dècima fins al 13,92% en els que són els pitjors registres de l’EPA, l’enquesta de població activa, des de fa set anys, i la creació de 16.200 llocs de treball queda molt lluny dels 164.100 aconseguits en el mateix període de l’any passat. A Espanya actualment hi ha 3,2 milions d’aturats. Les xifres d’enguany han estat especialment colpidores pels joves que busquen feina per primera vegada i per l’agricultura i la construcció, on s’ha destruït ocupació.

Les dades de l’EPA també posen de manifest com el mercat laboral no aconsegueix recuperar-se de la crisi. El milió i mig d’aturats de més que hi ha ara en comparació el 2007 revelen la feblesa de l’ocupació espanyola, segurament el repte econòmic més important del país. La taxa d’atur descentralitzat, és a dir, aïllat de l’estacionalitat que predomina en l’ocupació, augmenta un 1,72% i mostra la tendència a la destrucció de llocs de treball.

Ja és habitual que institucions econòmiques internacionals cridin a la classe política a la necessitat de reformes estructurals. L’última, l’economista del Fons Monetari Internacional (FMI) Gita Gopinath, que en una entrevista a El País Semanal alertava que «el creixement econòmic per si sol no funcionarà». La incertesa política que viu Espanya, a les portes de les quartes eleccions en quatre anys i amb la qüestió catalana pendent de gestionar, no facilita el disseny d’aquest tipus de polítiques a llarg termini. En el context internacional, les previsions de creixement per Espanya demostren que és un dels països que de moment sembla que gestiona millor el refredament de l’economia global, enmig d’una guerra comercial oberta entre la Xina i els Estats Units i amb Alemanya -la locomotora de l’economia europea- en nombres negatius.

En contrast amb el conjunt d’Espanya, en el cas català el conseller de Treball, Chakib El Homrani, ha fet una valoració positiva de l’EPA malgrat reconèixer els reptes que enfronta el mercat laboral. «En el comportament global dels territoris de l’Estat, el català és dels més positius. Tenim una economia dinàmica i amb capacitat de creixement. Continua sent el territori amb més ocupats a l’Estat», ha tret pit el conseller.

A Catalunya el diferencial és positiu tant en termes de reducció de l’atur com de creació d’ocupació, i per primera vegada des del tercer trimestre de l’any 2008 la taxa d’atur se situa per sota de l’11%. Tot i reconèixer una baixada de la desocupació a nivells més moderats que en altres anys, El Homrani ho atribueix a l’augment de la capacitat de l’univers -població activa-. «Estem reduint l’atur de llarga durada», ha afirmat.

No obstant això, el mercat laboral català enfronta els mateixos reptes estructurals que l’espanyol. Com ja s’ha anat comentant des de fa temps des de les institucions públiques, El Homrani ha tornat a fer menció a la qualitat de l’ocupació creada. «Hi ha molta feina precària i temporal», adverteix, i posa l’accent en els mals resultats del sector industrial, que cau més d’un 16%. «Quan la indústria creix, també ho fan tots els sectors, és un sector motriu», explica. «Li hem de donar suport». Alhora, afirma que la desigualtat de gènere existent, reflectida en una major taxa d’atur en el cas de les dones (11,5%) que dels homes (10,3%), «no és raonable el 2019».

El Conseller de Treball també ha tornat a reclamar «el retorn d’algunes eines clau de cara a la gestió del mercat de treball, com pot ser l’autorització administrativa dels expedients de regulació». «No pot ser que la inoperància i la inactivitat dels governs estatals dels últims anys es portin a no fer els canvis de models bàsics per evitar la precarització del mercat laboral», ha criticat. Després d’alertar de la necessitat de «reformes estructurals normatives», ha carregat amb contundència contra les darreres reformes laborals. «Expliquen part del comportament de l’ocupació, especialment de la seva qualitat».

Read more

Com cobra l’atur un autònom?

El Ministeri d’Ocupació realitza canvis en les condicions perquè puguin cobrar la prestació

IGNASI ESTIVILL ( @estivillcat)

 

L’atur és diferent per a un treballador normal que per a un autònom. Si ets un assalariat, quan el teu cap decideix prescindir dels teus serveis, cobraràs la prestació d’atur que et pertoca segons la teva cotització.Però, com cobra l’atur un autònom? Els procediments són diferents, ja que no té cap superior que el pugui fer fora, cap responsable per sobre seu. Un autònom cobra l’atur quan la seva activitat econòmica és cessada, però s’han de complir unes condicions i requisits per poder rebre la prestació.

portada

Avui el SEPE (servicio público de empleo estatal), que forma part del Ministeri d’Ocupació i seguretat social, ha publicat canvis en les condicions del cessament de l’activitat de trebalaldors autonòms per poder rebre la prestació econòmica.

Per rebre aquests import econòmic, cal primer estar donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms ( RETA), estar afiliat a la seguretat social i tenir un temps mínim de cotització.

Però la finalització de l’activitat no pot ser voluntària i de qualsevol manera, és a dir, no es pot acabar amb la teva empresa com a autònom perquè simplement es vol cobrar l’atur, s’han de complir uns requisits.Segons l’article 331 de la Llei General de Seguretat Social, , per poder concloure l’activitat i cobrar l’atur, els motius principals han de ser econòmics, és a dir, que la situació econòmica de l’empresa no li permeti continuar. Aquests motius, també poden ser tècnics, productius o organitzatius, que hi hagi algun canvi en algun d’aquests apartats i l’autònom es vegi obligat a plegar. També si no es troba en condicions per treballar, o una que sorprèn més, si hi ha un lligam matrimonial dins l’activitat, i es produeix un divorci, seria motiu suficient per poder cobrar l’atur. La duració de la prestació depèn de la classificació que hi ha en la següent taula

 

 

taula

 

 

 

 

 

 

 

 

I quant cobrarà d’atur un autònom? La quota és un 70% de la teva base reguladora, la mitjana del que has estat cotitzant durant els 12 mesos anteriors al cessament de la teva feina. Per exemple, la base mínima el 2016 era de 893,1 €, i amb aquesta cotització, l’autònom rebrà 625,17 €.Cal recordar que aquests requisits són per cobrar l’atur, si no es vol la prestació econòmica, es pot concloure per qualsevol raó l’activitat econòmica.

 

 

 

Read more

Ara ocupar s’escriu amb c

L’actual crisi econòmica i social ha convertit l’ocupació en eina per accedir a l’habitatge per a persones que mai s’ho haurien imaginat anys enrere.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies