L’inesperat adeu a una llegenda

L’exestrella NBA se suma a grans noms dins del món del basquetbol com Dražen Petrović o Fernando Martín, que també van morir en accidents de trànsit en edat prematura

MARC SEGUÉS CODINA

La mort de Kobe Bryant ha commocionat la societat americana i el món de l’esport. Des de diumenge a la nit el miler de mostres de condol i homenatges que ha rebut l’exestrella NBA, així ho demostren. El seu llegat però, no és impol·lut. El 2003 una noia el va acusar d’haver abusat sexualment d’ella. Bryant va admetre part de les acusacions i el pacte que va arribar amb la presumpta víctima va evitar veure l’estrella angelina al banc dels acusats.

Un altre debat que ha reobert la seva mort, és en quina posició se’l situa dins de la llista de millors jugadors de la història. Top 3? Top 5? Top 10? Del que no hi ha dubte és que la «Black Mamba» és un dels millors jugadors de la història de l’NBA. Els seus números demostren per si sols la llegenda que ha suposat pel món de l’esport:

La mort de l’estrella angelina se suma a la llista negra de grans jugadors de bàsquet que un accident de trànsit els ha llevat la vida. Al següent infogràfic podem recuperar el final de llegendes com Martín o Petrović.

Read more

Pau Gasol deixa de ser jugador del Portland Trail Blazers

Pau Gasol va comunicar el dimecres 20 a la nit que abandonava les files del Porland Trail Blazers. El motiu és la recuperació lenta de la seva fractura al turmell esquerra. L’esportista català va lesionar-se el passat mes de maig i va operar-se per tal de reincorporar-se el més aviat possible. «Malauradament, hem avaluat que la meva recuperació durarà més temps del que esperàvem en un principi», anunciava el pivot a través d’un vídeo al seu compte d’Instagram.

El contracte firmat amb els Trail Blazers el passat juliol ja incloïa la possibilitat de prescindir del jugador en cas que s’allargués la rehabilitació per la lesió. Així, l’equip de Portland podria tenir l’oportunitat d’incorporar un jugador en plena forma per competir.

Tot i això, el periodista esportiu estatunidenc Adrien Wojnarowski ha afirmat que Gasol i l’equip d’Oregon estan negociant la incorporació del jugador al cos tècnic. El pivot passaria a ser l’ajudant de Terry Scotts mentre se centra en la recuperació de la seva lesió.

El jugador català de 39 anys no trepitja la pista de bàsquet des del mes de març. La seva participació ha disminuït en les darreres temporades. Tant en els seus darrers mesos a l’equip San Antonio com en la seva curta etapa als Bucks, Gasol no ha estat titular i ha baixat el seu rendiment anotador.

L’evolució de Pau Gasol

Pau Gasol és el primer català en guanyar l’anell de campió de la NBA (2009 i 2010) a les files dels Los Angeles Lakers. El jugador porta 18 temporades a la lliga nord-americana i és un dels clars candidats a entrar al Saló de la Fama quan es retiri. Tanmateix, el pivot de Sant Boi encara no ha parlat de retirar-se i vol arribar a disputar els Jocs Olímpics de 2020.

Read more

Drogues i l’NBA: a l’ull de l’huracà

Les restriccions per ser esportista professional són cada cop més dures. Enrere queden els temps on esteroides i anabolitzants formaven part de la cadena alimentària dels jugadors. Actualment, han de passar rigoroses i habituals anàlisis per detectar que no estan infringint la normativa. Una normativa, però, que no queda exempta de polèmica.

La normativa antidòping han tornat al centre del debat al món del bàsquet. Des del passat mes d’agost, un total de quatre jugadors de l’NBA, la lliga professional dels Estats Units, han estat sancionats per consum de drogues.

Cal mencionar que cap dels jugadors va ser sancionat per consum de les conegudes com a «drogues dures» i tots ells al·leguen haver-ho fet de forma involuntària, amb la possibilitat que la substància estigués inclosa en un altre producte —amb l’excepció de Chandler—. Per aquesta raó, Ayton i Collins s’han posat en contacte amb l’NBPA (l’associació de jugadors de l’NBA) per estudiar el cas i presentar un recurs a la lliga. Una decisió que no es pot prendre a la lleugera, ja que el sindicat només en pot presentar dues en tota la temporada.

En el cas del pivot dels Suns de Phoenix, els diürètics estan prohibits perquè podrien amagar rastres d’altres substàncies il·legals (que no s’han trobat en el seu organisme).

Més destacat és el consum de marihuana. Legal en alguns estats nord-americans, la majoria d’agències antidòping dels Estats Units la tenen en la llista de productes fora de la normativa i el seu consum és un dels factors que lidera el rànquing de vulneracions de la normativa.

En el món de les arts marcials mixtes, els germans Nate i Nick Díaz han estat algunes de les veus que s’han mostrat més en contra de les sancions per consum de cànnabis imposades per USADA (l’Agència Antidopatge dels Estats Units). Fumadors habituals d’aquesta substància, han repetit en nombroses ocasions que no els ajuda a millorar el seu rendiment i que, per tant, no es plantegen la possibilitat de deixar de fumar.

Read more

L’altra cara de les estrelles

Ricky Rubio, com Boada, Krkić o Iniesta, parla obertament de la depressió en el món de l’esport

El jugador català de la NBA Ricky Rubio ha publicat una emotiva carta a The Players Tribune en la que parla en primera persona de la depressió que va patir després de la mort per càncer de la seva mare. Però el seu cas no és l’únic. En els últims anys, està sortint a la llum la cara fosca de l’èxit esportiu: la depressió i l’ansietat. La vida personal pot distar molt de la imatge pública d’èxit absolut.

Per l’MVP, el final de la temporada 2015-2016 va ser un dels moments més difícils de la seva vida. Ell estava jugant amb els Wolves mentre a l’altra banda de l’oceà la seva mare estava al llit. El jugador de bàsquet explica com tenia la sensació d’estar-se tornant boig. No va ser capaç de borrar el número de telèfon de la seva mare. «De vegades, li enviava missatges de text. Encara ho faig».

El català també parla de com culpava a tot el seu entorn, també al bàsquet, del que li estava passant. En el cas de Rubio, va ser conscient del problema i va demanar ajuda a una terapeuta. Però no sempre es pot sortir del pou. Un exemple extrem n’és el cas de l’exporter del Barça Robert Enke, que es va suïcidar, just fa una dècada, després d’anys de depressió no tractada.

Per sort, el tabú sobre les malalties mentals en el món de l’esport es va esvaint de mica en mica. Un cas paradigmàtic és el d’Anna Boada. La remera olímpica es va retirar el passat març, als 26 anys, per una depressió. «No he estat capaç de trobar les forces per tirar endavant». Boada expressava el camí que encara està fer per entendre la malaltia. Segons la medallista catalana, en el món de l’esport, una fractura de braç està més reconeguda que una depressió.

El jove futbolista Bojan Krkić no va poder jugar a l’Euro 2008 a causa de l’ansietat que li suposava l’èxit, tot i que en aquell moment es va dir que «estava de vacances». En el seu debut internacional la versió oficial parlava de gastroenteritis, però el problema tornava a ser l’ansietat. «Ningú vol parlar d’això, al futbol no li importa».

Sense sortir de casa nostra, un dels casos més mediàtic ha estat el del barcelonista Andrés Iniesta. «Tot d’una, un comença a trobar-se malament. No sap per quin motiu, però un dia està malament. I al següent, també. I així, dia rere dia. No millores». En el seu cas, la depressió no tenia una causa concreta, de fet es va sotmetre a multitud de proves mèdiques, no l’hi trobaven res. «El meu cos i la meva ment s’allunyen. Res produeix més angúnia que no saber què és el que t’està passant».

Tornant a l’NBA, DeMar DeRozan i Kevin Love lideren un moviment per visibilitzar aquestes malalties mentals. El de San Antonio Spurs pateix depressió des de molt jove. «No importa com de indestructibles semblem, tots som humans al final del dia». El cinc cops Allstar dels Cleveland Cavaliers ha confessat que va patir «un atac de pànic en ple partit». Sentia que el seu cos li deia que «estava a punt de morir».

Read more

Sense rastre de l’hegemonia dels Golden State Warriors

Després d’un estiu marcat per grans fitxatges, la nova temporada de la NBA ha arrencat amb la sensació que la competició entra en una nova era. Passada una setmana de competició, sembla que la conferència oest tornarà a ser la més competitiva, amb els equips de Los Angeles (Clippers i Lakers) i els Houston Rockets com a principals favorits a destronar els Golden State Warriors. La franquícia californiana ha arribat a les últimes 5 finals, però el seu inici de lliga, marcat per les derrotes i les baixes, fa pensar en què aquesta temporada hi haurà un nou rei a l’oest.

El nou projecte de Golden State

Els Warriors han començat un nou cicle aquesta temporada. Han abandonat l’Oracle Arena d’Oakland, pavelló que ha viscut les últimes 5 finals de la NBA, i han creuat el Golden Gate per establir-se al Chase Center de San Francisco.

Pel camí han perdut a molts jugadors importants en aquestes darreres temporades. El més sonat ha estat Kevin Durant, que ha fitxat pels Brooklyn Nets, tot i que estarà tota la temporada lesionat. A més, algunes peces importants de la rotació com André Iguodala (MVP de les finals al 2015), Shaun Livingston o DeMarcus Cousins també han abandonat l’equip.

La franquícia ha hagut d’acceptar aquestes sortides per poder mantenir la columna vertebral que ha fet aquest equip campió: Stephen Curry, Klay Thompson i Daymond Green, i completant l’equip amb jugadors menys coneguts i la incorporació de D’Angello Russell (All-Star l’any passat), com a moneda de canvi per Kevin Durant.

Plantilla actual

Font: NBA Spain

La idea era seguir competint amb els millors equips de l’oest, però els plans es van començar a tòrcer en el sisè partit de les finals de la passada temporada. En aquell duel contra els Raptors, l’escolta Klay Thompson es va trencar els lligaments creuats.

Amb la baixa de Thompson com a mínim fins al febrer, les coses semblaven encara més complicades, però no s’esperava un inici de temporada com el que s’ha viscut. L’equip només ha pogut guanyar un dels quatre primers partits de lliga i en alguns ha deixat molt males sensacions, perdent per molts punts contra rivals teòricament inferiors, com Oklahoma o Phoenix. Tot i que també ha jugat contra Los Angeles Clippers, favorits pel títol, algunes estadístiques revelen el mal moment de l’equip.

2018-19Inici 2019-20
Punts encaixats/partit108,6 (11º)118,3 (30º)
Punts anotats/partit115 (1º)106,8 (13º)
% encert en llançaments56,5% (1º)46,9% (27º)
Assistències/partit20,4 (1º)17,2 (10º)

La lesió de Curry

Després d’aquest complicat inici, totes les esperances de la franquícia quedaven dipositades en la seva gran estrella, Stephen Curry. Però les males notícies semblen no haver acabat, ja que en l’últim partit conta Phoenix Suns, el base es va trencar la mà i estarà com a mínim, tres mesos de baixa.

Amb tot això, sembla gairebé impossible que els Warriors puguin tornar a lluitar pel títol, però fins i tot pot ser complicat que la franquícia que ha dominat l’oest en els últims anys pugui entrar als playoff. Actualment, només tres jugadors de la plantilla que va disputar les finals l’any passat (Green, Looney i Evans) podran disputar minuts amb l’equip. Així doncs, sembla que els Warriors que han dominat la lliga en les últimes temporades es van quedar a Oakland i que la franquícia haurà d’iniciar un procés de reconstrucció.

Read more

NBA Playoffs 2019: Bucks sota pressió mentre els Warriors descansen

Natalie Barresi

Els Raptors i els Bucks hauran d’enfrontar com a mínim dues vegades més per decidir el guanyador de la Conferència

Els Warriors guanyen la Conferència de l’Oest en quatre partits i tindran almenys una setmana més per preparar-se que no Toronto o Milwaukee per la Final

Els Toronto Raptors van aixafar als Milwaukee Bucks 120-102 per empatar la sèrie 2 a 2 en el partit 4 de la final de la Conferència de l’Est. Dijous tornaran a jugar, aquest cop a Milwaukee on els dos equips buscaran la victòria per estar un pas més a prop de les Finals NBA 2019 on un dels dos equips jugarà contra els Golden State Warriors.

En el partit de dimecres, els suplents de Toronto van marcar molta diferència amb el seu rival. Amb Marc Gasol, Serge Ibaka, Norman Powell i Fred VanVleet jugant, els Raptors sempre tenien almenys 20 punts més que els Bucks.

Per part de Milwaukee, l’estrella de l’equip, Giannis Antetokounmpo, no estava en el seu millor nivell. Encara que va tenir bons números personals amb 25 punts, cinc assistències i 10 rebots, els seus companys no estaven a la mateixa altura d’energia i el grec no va poder aconseguir la victòria sol contra la gran actuació de Toronto.  

Per primera vegada, els Raptors podrien arribar a les Finals de l’NBA si guanyen la Conferència. El 2016, l’última vegada que l’equip canadenc va estar en aquesta situació, no van poder passar les Finals de Conferència contra els Cavaliers. De sis partits contra Cleveland, en van perdre quarte i només van guanyar-ne dos.

Avui es jugarà el cinquè partit de la sèrie a Milwaukee

El guanyador de la Conferència de l’Est jugarà contra els Warriors, que van aconseguir la seva cinquena Final consecutiva. L’equip d’Oakland va superar als Portland Trail Blazers en els quatre partits i va confirmar la seva victòria guanyant 119 a 117 el dimarts.

El triomf va ser en gran part per les actuacions de Stephen Curry i Draymond Green, que es van convertir en els primers companys a obtenir un triple doble en un mateix partit en la història dels Playoffs.

Draymond Green va acabar el partit amb 18 punts, 14 rebots i 11 assistències. Stephen Curry va sumar 37 punts (7 triples), 13 rebots i 11 assistències.

Ha estat la segona vegada en la història de  l’NBA que un equip ha arribat a cinc Finals consecutives. La primera vegada va ser amb els Boston Celtics, que va arribar a les Finals deu vegades consecutives, aconseguint 9 títols des de 1957 a 1966.

Després del partit, l’entrenador dels Golden State Warriors, Steve Kerr, va expressar la importància de no infravalorar el prestigi històric que suposa aconseguir cinc Finals consecutives:«Arribar a cinc Finals consecutives és una cosa que no s’aconseguia des dels ’60, des de Bill Russell i els seus Celtics. I no s’aconseguia per una raó. És realment difícil d’aconseguir-ho.”

Golden State tindrà una setmana per preparar-se pel començament de les Finals NBA, dijous 30 de maig.

 

Read more

Doncic: el naixement d’una estrella

Aquesta setmana ha acabat la fase regular de l’NBA i s’ha posat punt final a la primera temporada de Luka Doncic a la millor lliga del món. El seu equip, els Dallas Mavericks, no han aconseguit classificar-se pels playoffs. De fet, han sigut un dels pitjors equips de la taula, però s’acomiaden amb el regust d’haver vist el naixement d’un jugador estrella que està cridat a passar a la història.

A finals de juny de 2018, el jugador eslovè va ser escollit en el tercer lloc del draft pels Atlanta Hawks, que el van enviar a Dallas, la mateixa nit de l’elecció. La seva, era una aposta que semblava segura, però era difícil predir els números que ha acabat fent. La qualitat de Doncic havia quedat més que demostrada durant els últims tres anys, com a jugador del Reial Madrid i de la selecció del seu país. L’eslovè, acostumat des de ben petit a jugar amb els més grans ha anat cruspint-se etapes a passes de gegant i avui, havent complert el somni de competir amb l’elit mundial, somia a destronar-la.

De campió europeu a possible «millor rookie de l’any»

Sent un nen de 13 anys, el Madrid li va obrir les portes i li va permetre debutar a l’ACB amb 16, l’any 2015. Aleshores, era fàcil advertir que aquell adolescent, que ja començava a parlar castellà, acabaria tard o d’hora fent les maletes cap als Estats Units. El seu debut, l’abril de 2015, ja és part de la història:

La temporada 2017/2018 va ser l’any definitiu. Obligat a jugar per la lesió de Sergi Llull, el líder de l’equip blanc, el Madrid, amb Doncic al capdavant, es va fer amb el títol de lliga i d’Eurolliga, sent MVP en ambdues competicions. I uns mesos abans, havia resultat fonamental en la consecució d’Eslovènia del seu primer europeu de bàsquet.

La seva arrencada, aquesta temporada, va deixar clar que el geni de Ljubljana continuava progressant i que la pressió mediàtica no anava amb ell. Les seves actuacions, els seus tirs guanyadors, el seu lideratge i la seva maduresa l’han portat a ser el jugador referent d’una franquícia, que amb la incorporació del letò Kristaps Porzingis, vol construir un projecte guanyador.

 La seva qualitat ha portat a grans estrelles de la lliga a elogiar el jove Doncic. Kevin Durant, Lebron James o Jame Harden ja li han expressat la seva admiració. Els experts situen l’últim gran draft l’any 2003, quan van entrar en combat Lebron James, Dwyane Wade i Carmelo Anthny, i el de Doncic sembla que podria estar-hi a l’altura.
Actualment, dos jugadors competeixen pel rookie de l’any (el premi al millor jugador de primer any de la lliga): Doncic i Trae Young. L’eslovè ha aconseguit una mitjana superior als 20 punts, 7 rebots i 5 assistències per partit, cosa que no es veia des de feia 58 anys, amb Oscar Robertson. Tant ell com Young han assolit ja la xifra de 1500 punts, números a l’abast de molt pocs jugadors de primer any. A l’inici de temporada semblava que Doncic corria plàcidament cap al guardó, però la darrera empenta de Young li fa perillar el premi i per tant, caldrà esperar a la decisió final. L’eslovè, per la seva banda, va quedar a les portes de l’All Star, després de ser el tercer jugador més votat per l’afició, cosa que demostra que ha despertat passions entre l’aficionat.

A l’espera doncs, de veure si s’endú el guardó de millor jugador de primer any, ha quedat més que clar que Doncic s’ha consagrat com a líder del seu equip i com una estrella de la lliga, amb projecció, ambició i ganes d’arribar a dalt de tot.

Read more

LeBron James, l’home imparable

Ariadna Coma (@ariadna_coma)

Volia ser com Michael Jordan, “treure la llengua com ell, utilitzar les bambes com ell i que els infants m’admiressin”. I era una qüestió de temps que ho ha aconseguís. El passat dia 6 de març, LeBron James va batre la seva marca personal i es va coronar com un dels millors anotadors de la història de l’NBA, superant al seu ídol en la classificació. Necessitava només 13 punts per assolir la quarta posició del rànquing més prestigiós de la lliga de bàsquet nord-americana i, durant el partit de Los Angeles Lakers contra els Denver Nuggets, el ‘King James’ va fer història. A 5,38 minuts per arribar al descans del partit i amb un missatge d’agraïment cap al seu ídol, el número 23 va fer la cistella que el va portar a sobrepassar el rècord de Jordan (32.292 anotacions). Una nit rodona pel jugador d’Ohio perquè, encara que el seu equip no va poder fer front a l’atac dels Nuggets (115-99), va aconseguir acostar-se als tres reis de les anotacions de l’NBA: Kareem Abdul-Jabbar (38.387), Karl Malone (36.928) i Kobe Bryant (33.643).

 

Clica sobre la imatge per veure la fitxa tècnica de LeBron James.

 

La jove promesa: una trajectòria pràcticament impecable

Des de ben petit, LeBron James apuntava maneres. Nascut el 30 de desembre de 1984 a Akron (Ohio) en el si d’una família humil, les relacions socials no eren el seu punt fort, Però aviat va trobar en l’esport un canal per desfogar-se. Quan només tenia 10 anys, Frankie Walker (l’entrenador de l’escola amb qui havia estat vivint uns quants mesos) li va posar a les mans una pilota de bàsquet. Això va ser el preludi d’una trajectòria esportiva pràcticament impecable. Amb referents com Michael Jordan sempre presents (el motiu pel qual porta des dels seus inicis el número 23 a la samarreta), va entrar a l’equip de l’institut de la seva ciutat natal (St. Vincent – St. Mary’s High School), fent les primeres passes en les competicions estudiantils. Va ser escollit fins a tres vegades guanyador del Mr. Barketball a Ohio i les seves qualitats esportives van despertar aviat l’interès dels mitjans de comunicació. Se li augurava un futur brillant a la lliga nord-americana per excel·lència (l’NBA) i, fins i tot, esportistes destacats com Shaquille O’Neal acudien a veure la jove promesa del bàsquet.

Només amb 18 anys i després de guanyar el premi Millor Jugador d’Institut, va fer el salt a l’NBA. James va ser seleccionat per l’equip Cleveland Cavaliers i va guanyar diversos guardons en la seva primera temporada, com el premi per al jugador més destacat de l’NBA (Rookie de l’Any, 2003-2004). Així, el seu prestigi va pujar com l’espuma. Les seves habilitats de tir i agilitat el van convertir en el jugador més jove en anotar un triple-doble i 50 punts en un sol partit i, un parell d’anys més tard (2007) va portar els Cavaliers a liderar les seves primeres finals del campionat. El 2010, set anys després de la seva arribada als Cavaliers, James es va convertir en el primer jugador en superar els 2,5 milions de vots dels espectadors als All-Star, però va abandonar l’equip amb qui va debutar a la  gran lliga i la seva imatge pública es va veure afectada per primer cop. L’anunci del seu trasllat als Miami Heat durant un espectacle televisiu no va agradar als seus seguidors (alguns van arribar a cremar les samarretes que duien el seu dorsal) ni a l’amo de la franquícia Dan Gilbert, que el va acusar de traïdor. Però al cap de 4 anys, el jugador va decidir “tornar a casa”. La seva estada no va ser gaire duradora perquè, després de guanyar la primera NBA de la història dels Cavaliers (2016), va traslladar-se a Los Angeles Lakers, un equip que feia 5 anys que no jugava als PlayOff, en el context d’una reacció molt més amable que l’anterior.

Tot i destacar per la seva capacitat de tir i esmaixada, LeBron James és conegut també per ser un esportista amb un gran compromís polític. En més d’una ocasió s’ha declarat “anti-Trump” i ha sigut receptor de les dures crítiques del 45è president dels Estats Units. Però James s’ha mostrat disposat a lluitar contra les polítiques racistes instaurades al país, ja sigui lluint unes vambes a favor de la igualtat racial o donant suport a un conjunt de protestes contra la passivitat del govern estatunidenc davant la violència racial que es produïa al país. En definitiva, un caràcter admirat per molts jugadors i aficionats que, unit a la seva tècnica i el seu carisma, l’ha portat a ser una de les figures més destacades de la història de l’NBA.

 

Vídeo resum de les 10 millors jugades de LeBron James al llarg de la seva carrera (Font: NBATop10)

 

 

 

 

Read more

La NBA encara la recta final

JULIÀ LÓPEZ-ARENAS ENSEÑAT 

ELS PLAYOFFS  POSARAN FI A UNA DE LES TEMPORADES MÉS IGUALADES DE LA HISTÒRIA

Els playoffs de la NBA segueixen acaparant tota l’atenció del món del bàsquet, i és que aquesta temporada es presenta com una de les igualades dels últims temps. La fase final de la millor lliga de bàsquet va començar fa tot just 3 setmanes amb els enfrontaments de primera ronda.

Dels 30 equips que té la NBA només 16 entren als playoffs. Dins dels playoffs, els equips disputen eliminatòries al millor de 7 partits per passar de ronda. Dels 16 equips que van entrar a playoffs només en queden 8. Aquests estan disputant les semifinals de conferència per passar a la final de conferència i buscar un lloc a la gran final per aconseguir el prestigiós anell de campió. Les eliminatòries cada cop són més interessants i predir un guanyador pel campionat d’aquest any cada cop és més complicat. El nivell dels equips és molt alt i els favorits d’altres anys no estan jugant al seu millor joc.

La segona ronda dels playoffs fa una setmana que va arrencar. Les semifinals de conferència estan molt igualades i a cada jornada hi ha una sorpresa. Aquesta matinada s’han disputat dos bons partits a l’Oest.

El primer ha enfrontat els New Orleans Pelicans contra els Golden State Warriors, els vigents campions. El partit ha acabat 119 a 100, amb victòria pels locals, els Pelicans, fet que posa l’eliminatòria 2-1 a favor dels Warriors. Amb un gran partit de la seva estrella Anthony Davis, els de Nova Orleans han aconseguit batre els Warriors de Stephen Curry i Kevin Durant. Els Warriors han assaborit la derrota per primer cop en aquests playoffs contra uns Pelicans que encara no volen dir adéu a la competició. La sorpresa de la jornada dóna una mica més de vida a aquesta eliminatòria que, a priori, era vista com un mer tràmit pels campions de l’any passat.

En el segon enfrontament la victòria ha estat pels favorits. Els Houston Rockets han escombrat els Utah Jazz a casa seva i el resultat ha estat de 92 a 113. Els Rockets han estat molt superiors al llarg de l’enfrontament i han deixat sense opcions a un dels equips revelació d’aquest any. L’eliminatòria es posa 2-1 i el seu vencedor, després del partit d’avui, es comença a entreveure. James Harden ha liderat els Rockets sent el màxim anotador i assistent del partit.

Les altres eliminatòries, les de l’Est, enfronten els Boston Celtics contra els Philadelphia 76ers i als Toronto Raptors contra els Cleveland Cavaliers. Les dues eliminatòries estan 2-0 a favors dels Celtics i dels Cavaliers. En un principi els duels de l’Est eren els més igualats, pel nivell homogeni dels equips. No obstant això, en aquesta segona ronda s’està observant que l’experiència als playoffs dels Celtics, i sobretot del Cavaliers de Lebron James està sent un factor clau per guanyar els partits.

Com cada any la fase final de la NBA ens regala el millor bàsquet de la temporada. Jugades espectaculars, partits intensos, pròrrogues d’infart… A més, la competició d’aquest any pot presentar moltes sorpreses i costa molt predir el campió de l’anell, per primer cop en molt de temps.

Els de Houston, campions de la lliga regular d’aquest any, estan jugant el seu millor bàsquet des de fa molts anys i són candidats al títol. Per altra banda, els Warriors són un equip molt sòlid que pot guanyar a qualsevol contrincant. Finalment, Lebron James segueix firmant números de superestrella i no vol dir adéu a la competició.

El mes de maig acaba de començar però encara queda molta NBA per davant. Els playoffs no han arribat al seu equador, encara queden eliminatòries obertes. A més, els premis individuals d’aquest any encara no s’han donat. Queden moltes sorpreses per desvelar en aquest final de temporada. Qui guanyarà l’anell? Qui serà el MVP (millor jugador de l’any)? Qui serà el millor rookie (jugador de primer any)? Quins fitxatges hi haurà?

Els fans del bàsquet estan de sort, ha arribat el seu moment de l’any, amb grans partits i rivalitats cada matinada. La NBA comença a arribar a la recta final després d’una temporada marcada per les lesions, les jugades espectaculars i sobretot, per la igualtat i la competència entre els equips.

Read more

L’adéu de Bryant, una llegenda del bàsquet

ALBERT SERRATACÓ (@AlbertSerrataco)

Descarrega’t l’article en PDF

Hi ha pocs jugadors que hagin deixat una empremta tant significativa com la de Kobe Bryant. Seguint l’estela del seu pare Joe, el bàsquet li ha donat una vida que al marge d’aquest esport, no ha estat gens senzilla.

Bryant va néixer gairebé amb una pilota de bàsquet a les seves mans. Tot i que de petit preferís el futbol, el seu pare el va obligar a jugar a l’esport de la cistella. Des de ben petit el seu caràcter xulesc i competitiu es va notar. A Itàlia, amb només 8 anys, va desafiar a un concurs de triples a JJ Anderson, recentment sortit de la Universitat de Bradley, a qui va derrotar davant la incredulitat del públic. De fet, quan Bryant va arribar als Lakers no va tenir cap problema a afirmar que volia ser el “millor del món” i per això es va entrenar com ningú. Els seus entrenadors i companys afirmaven que arribava quatre hores abans al camp per començar a fer tirs a cistella.

Un caràcter molt polèmic

El jugador, nascut a Filadèlfia fa 37 anys ha passat tota la seva vida vestint la samarreta dels Lakers, encara que va estar a punt de deixar-ho als 25 quan va ser acusat de violació i es va trobar a les portes de ser condemnat a cadena perpètua. Casat des del 2001 i amb dues filles, sembla ser que Bryant no va fer cas a la llegenda que els jugadors veterans expliquen als nouvinguts de les lligues universitàries abans de trepitjar per primer cop el parquet: “Recordeu sempre que les dones són gratis però que els nens costen diners”. Sens dubte, amb la seva dona, Bryant no va tenir el mateix grau de fidelitat que va tenir amb l’equip de la seva vida.

Lakers at Wizards 12/3/14

Bryant en un partit davant els Wizards. Keith Allison

“És horrible. És el diable. És com una droga dura de la que no et pots treure quan estàs guanyant”, va assegurar un alt executiu d’un equip de l’NBA que va preferir mantenir l’anonimat.

No és el primer cop que Bryant rep acusacions d’aquest tipus pel seu caràcter competitiu i indomable. De fet, molts dels seus ex-companys com Smush Parker o Kwame Brown van criticar com el jugador aprofitava els entrenaments i partits per “humiliar” a rivals pitjors que ell.

Sens dubte, per molt que hagin emergit altres estrelles com Stephen Curry, l’NBA no serà el mateix sense Bryant. Tal com va dir ell, en el bàsquet, el mínim que pots exigir-li a un Jugador és que ho doni tot perquè guanyi el seu equip, i quan un ho ha fet, només et queda sentir el màxim respecte envers ell, i això és el que ha passat. És i serà impossible oblidar a Kobe.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies