La polèmica del pessebre, tradició nadalenca

Crítiques a l’escenografia del ‘naixement’ per “l’antiestètica i el mal gust”

Elisenda Rovira

Com ja és tradició, la plaça de Sant Jaume acull pels volts de Nadal un pessebre a gran escala. I com ja és tradició -més recent- també, presenta una estètica que és aplaudida per alguns i criticada per molts d’altres. Paula Bosch és l’escenògrafa que s’ha encarregat aquest any de portar les figures nadalenques al cor del barri Gòtic. El muntatge s’ha dut a terme al llarg d’aquesta setmana i es podrà visitar des del divendres 29 de novembre i fins el dia 6 de gener, de les 10 del matí a les 10 de la nit.

L’escenògrafa s’ha inspirat en la preparació del muntatge familiar del pessebre, que ocupa durant el Nadal moltes llars de l’estat. Llars se sumen a aquesta celebració tot i no considerar-se religioses. La representació d’enguany està composta per un conjunt de mobles i altres objectes que recorden unes golfes, en els racons dels quals s’hi amaguen les tradicionals figuretes del nen Jesús, el caganer, el bou o la mula.

Líders dels grups municipals PP, Cs i BCN pel Canvi han criticat el pessebre a les xarxes socials

La representació artística d’enguany tampoc ha tingut bona rebuda, tot i la pèrdua d’abstracció respecte els darrers anys. Alguns tuitaires han comparat aquesta recreació amb els Encants Vells i d’altres, encara més crítics, amb els punts de recollida de mobles i andròmines de la ciutat. Si bé aquest any no es desprèn cap interpretació política del pessebre exposat entre la Generalitat i l’Ajuntament, diversos líders dels grups municipals com PP, Cs i BCN pel Canvi ja han carregat contra el popularment conegut “pessebre de Colau”. D’aquesta manera, les personalitat públiques han obert el debat entre els usuaris a les xarxes socials.

Malgrat els comentaris negatius, aquesta va ser la única candidatura que va presentar-se al concurs públic iniciat el juliol d’aquest any i que ha comptat amb 97.000 euros de pressupost.

Una alternativa pels clàssics

Les queixes al voltant del pessebre ja són habituals. Si mirem enrere, des que Ada Colau ocupa l’alcaldia de Barcelona, el pessebre de la plaça de Sant Jaume ha estat objecte de debat públic en totes les edicions. Aquest serà el cinquè any que la tradició esdevé debat, on la representació política hi ha estat més o menys present en funció de la interpretació artística corresponent.

Davant d’aquesta insatisfacció amb la representació de l’escena religiosa, l’Associació de Pessebristes de Barcelona va iniciar la recreació d’un pessebre clàssic el 2017. Aquest es troba molt a prop del polèmic, al pati del museu Frederic Marès i podrà visitar-se, també enguany, del 30 de novembre al 2 de febrer gratuïtament. Una alternativa clàssica que a més s’adapta per la cua al calendari de l’església catòlica, on tradicionalment el pessebre es retira el dia de la Candela, el segon de febrer.

Les llums engeguen el Nadal

Abans però, s’encendran les llums que il·luminaran els carrers de la capital catalana durant les festes de Nadal. L’acte va ser el dijous 28 a les 17.45 a la plaça de Can Fabra a Sant Andreu. Els protagonistes de l’espectacle musical De les tristors en farem llum, a càrrec de la companyia Dagoll Dagon seran els encarregats de vèncer la por, les baralles i els malentesos de la foscor, i les llums donaran pas a les il·lusions de cada Nadal.

Urquinaona il·luminada en una simbòlica recuperació de la ciutat

També la plaça d’Urquinaona es tenyirà d’ambient nadalenc. Després de quatre anys sense llums, el consistori ha optat per il·luminar l’indret en símbol de “recuperació de la ciutat després dels aldarulls, arran de la resposta a la sentència del procés”.

Tot coincideix amb el Black Friday, la tradició comercial americana que fa anys que ocupa també les botigues catalanes. Les tres cites fan que un any més les festes de Nadal s’anticipin al calendari religiós, que dona el tret de sortida a les festes per Santa Llúcia.

Read more

Llums de nadal, alegria o malbaratament?

Cada cop més llums adornen les ciutats espanyoles, però a quin preu?

En dues setmanes les diverses ciutats espanyoles han anat encenent les llums de nadal. Arbres, boles, panells i totes les formes imaginables adornaran fins inics de gener les capitals espanyoles. Una tradició que fa anys que es celebra però que només ha fet que créixer. Créixer en nombre de bombetes i en quantitat de diners públics gastats. Una despesa que prové dels impostos de tots els ciutadans de les ciutats. D’aquells que creuen que les llums porten alegria i d’altres que pensen que les xifres han arribat a un punt de malbaratament; tres milions d’euros a Madrid i un milió a Vigo.

Els diferents regidors dels ajuntaments declaren que es tracta d’una inversió que serveix per incentivar el comerç i el turisme. Una inversió que ajuda a l’economia local i estatal. L’alcalde de Vigo, Abel Caballero, s’ha proposat públicament convertir Vigo en la ciutat millor il·luminada del planeta. Caballero s’ha dirigit als alcaldes de Nova York, Londres i París per demanar-los que vinguin a Vigo per veure «les millors llums del món». Unes llums que il·luminaran la neu que caurà aquest any gràcies als 62 canons que Caballero ha instal·lat al llarg de la ciutat, juntament amb una roda i les desenes d’arbres i boles i llums.

Segons Caballero, «gent de tota Espanya» aniran a visitar Vigo, i una «dotzena d’agències de viatge» estan preparant viatges. Tot perquè Vigo s’està consolidant com un «destí turístic nadalenc«, el que comporta «creixement de l’economia i creació de treball».

L’oposició i els experts però, afirmen que malgrat que pot influir a un augment del comerç i el turisme, els desavantatges d’aquesta super-il·luminació que passa els límits del barroc són més que l’alegria que porta.

Xifres que només fan que pujar

Davant aquestes xifres l’oposició i els mateixos veïns es queixen dels «egos dels alcaldes» i del pressupost innecessari destinat a l’enlluernat de nadal, que malgrat que pugui influenciar en el comerç -unes dades no comprovades-, provoquen més maldecaps i desavantatges que alegria, i això sí que està comprovat.

El regidor de Más Madrid, José Manuel Calvo, denuncia que «Almeida està tapant les seves vergonyes amb les llums de Nadal». Unes llums que serveixen per distreure la gent com si es tractés de panem et circenses de les retallades pressupostàries.

En la mateixa línia, el regidor d’Adelante Andalucía, Eduardo Zorrilla, ha reclamat que amb els 800.000 euros que l’ajuntament s’ha gastat «es podrien fer 15 allotjaments temporals per famílies desallotjades».

L’oganització FACUA-consumidors en acció considera que l’enlluernat de Nadal s’han convertit en «una competició entre alcaldes per veure qui gasta més diners públics en llums». Una competició que no té res a veure amb l’esperit nadalenc, segons argumenten. Per FAUCA el Nadal hauria de ser una època on s’ajudés a la gent. I potser Madrid, afirmen, hauria d’aplicar-ho i ajudar a les desenes de persones que estan dormint al carrer davant del centre de Samur Social.

Una Cimera del clima il·luminada de cap a peus

L’encesa de les llums coincideix amb l’inici de Cimera del Clima que es celebra a Madrid del 2 al 13 de febrer després que la ciutat acceptés allotjar-la quan no es va poder celebrar a Xile degut les protestes que s’han produït el mes de novembre. Irònic que potser aquesta sigui la cimera més il·luminada; de quina forma?, aquesta és una altra qüestió. Dins dels assistents que assitiaran a la cimera, l’experta en dret climàtic Marie Claire Cordonier-Segger ha alertat dels efectes que la contaminació lumínica té. Sobretot afegeix, quant a l’augment de la presència d’insectes a la ciutat, sobretot de mosquits portadors d’enfermetats. També ressalta que no es pot lluitar contra el canvi climàtic quan es té la ciutat il·luminada per bombetes que, malgrat ser LED prenen l’energia l’energia de fonts no renovables.

La Societat Gallega d’Història Natural (SGHN) també s’ha indignat davant el gran impacte ecològic que les instal·lacions de llum tenen, en aquest cas, les llums de la ciutat de Vigo. Sota el lema «Abel té poques llums» han volgut afirmar la «irresponsabilitat» de l’alcalde i han demanat contenció. També, han explicat el que suposa totes les llums que l’alcalde socialista ha instal·lat, tant en qüestió de consum elèctric, «que equival, almenys, al cost anual de 70 cases» com en qüestió ecològica, que com declaren, la contaminació lumínica és tan gran que equivaldria a si «s’apaguessin milers d’estrelles».

El fet que no es puguin veure les estrelles afegeixen, va en contra d’allò que defensa la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles de la UNESCO. A més a més, segons la SGHN aquesta contaminació lumínica també fa que les rutes migratòries d’aus es vegi greument afectada, molestant el funcionament dels ecosistemes de la zona.

Amb tants desavantatges doncs, potser la societat s’hauria de preguntar fins quint punt val la pena gastar tants milers d’euros de diners públics en unes llums que enlluernen tant que fan oblidar les cues a la sanitat pública, la gent dormint al carrer i la falta d’ajudes monetàries, malgrat que es continuï consumint i fent fotografies als arbres de nadal amb el «jingle bells» de fons.

Read more

Creix el turisme a Barcelona pel Pont de la Puríssima

Helena Morera (@heleni_md)

El turisme a Barcelona ha crescut un 15% durant el pont de desembre, respecte a 2017. Segons el Gremi d’Hotels de Barcelonales xifres en el 2017 no van arribar al 50% durant el mateix període de l’any, i actualment, han sobrepassat el 60% de turistes. Aquesta entitat afirma que la caiguda del turisme de l’any passat va ser degut a l’atemptat terrorista de les rambles i a la inestabilitat política catalana, tot i que, segons Agustí Colom, regidor de Turisme de l’Ajuntament, «és difícil saber quina part correspon a l’atemptat i quina a la situació política.”

Captura de pantalla 2018-12-09 a las 19.41.56
Yolanda Caba, directora de l’hotel Catalonia Square, ubicat a la plaça Catalunya, ha afirmat que l’hotel ha tingut una ocupació del 70% durant el Pont de la Puríssima, xifres que s’ajusten a les de fa dos anys. Aquest pont és un preludi del nadal, ja que els hotels de la capital catalana solen augmentar la seva ocupació considerablement. 

Barcelona és una de les ciutats més turístiques d’Espanya, per la seva localització i el bon clima mediterrani. Així i tot, a principis de 2018, l’Associació de turisme de Barcelona alertava de la caiguda de les reserves turístiques a tot el territori català. El president d’aquesta entitat, Jordi Clos, afirmava al mes de juliol, que «la baixada de la qualitat del turisme va totalment lligada amb l’increment de les activitats il·legals, com els pisos turístics no regulats». I és que, en els últims mesos, les queixes s’han multiplicat, tant per part dels hotelers, com dels veïns de la ciutat, que denuncien els pisos sense llicència i el que comporten negativament pels barris. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va comunicar que retiraria 2.500 pisos il·legals Airbnb de la capital catalana. 

Tanmateix, el sector turístic de la Ciutat Comtal és una de les fonts d’ingressos principals de Catalunya, tot i això, cada cop més, comença a créixer un altre tipus de turisme segons la temporada de l’any, com el turisme rural, el d’esquí i el de costa, sent Catalunya, la comunitat autònoma que rep més turistes globalment cada any, seguida d’Andalusia i Madrid. Aquestes han sigut visitades pel doble de turistes des de 2017. Un fet que destaca és que en el primer semestre de 2018, Madrid va rebre més turistes que en tot l’any 2016. 

Read more

Per què La Grossa té tant d’èxit aquest any?

HELENA CABALLERIA (@lenabatlle) | MARIONA PUIG (@_marionapuig_)

La Grossa de Cap d’Any ha augmentat les seves vendes en un 250% aquest any. La loteria de la Generalitat, nascuda fa només 5 anys, ha aconseguit atraure un gran nombre de compradors i ha dividit els beneficis que s’emportava la Loteria de Nadal aquí Catalunya. Hi ha diversos factors a tenir en compte per explicar aquest augment, però no podem obviar els esdeveniments polítics que estan marcant l’agenda del país.

 

Símbol de La Grossa de Cap d'Any./ Ràdio Arenys

Símbol de La Grossa de Cap d’Any./ Ràdio Arenys

 

L’èxit de la Grossa es dóna en paral·lel a la caiguda de la Loteria de Nadal. A Catalunya, les vendes d’aquesta última han caigut fins a un 30% en relació a les entitats i clubs que hi participaven, i en un percentatge menor els compradors directes. Una enquesta feta per Cetrencada mostra que al voltant d’un 75% de persones independentistes ha decidit que aquest any només comprarà la Grossa, i no pas Loteria de Nadal. D’altres afirmen que només compraran “El Gordo” si els l’ofereix alguna persona propera. Clubs i entitats també hi han dit la seva: els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca expliquen que després de l’1 d’octubre van decidir no vendre més números. El mateix diuen els Capgrossos de Mataró, que aquest any s’han passat a la Grossa, “és la manera de reivindicar que som d’aquí”, explica.

 

Tanmateix, les associacions lamenten el funcionament poc eficaç del sistema de participacions, que els dificulta intervenir en el sorteig, i esperen que millori l’any vinent.

Malgrat això, la política no ho és tot. Des de la Generalitat no volen atribuir la pujada de la Grossa a la caiguda de la Loteria, i per tant, tampoc al moviment polític. També s’ha de tenir en compte que, aquest any, la venda va començar a principis de juliol, dos mesos abans que el 2016, que ho va fer al setembre.

L’anunci de la Grossa també ha sortit abans que el de la Loteria de Nadal, del qual encara no se’n sap res excepte la direcció d’Alejandro Amenábar. Un anunci que sempre és molt esperat i, alhora, criticat per la sobredosi de sentimentalisme. Per exemple, l’any passat va rebre dures crítiques per com s’enfocava el paper de la gent gran. La Loteria de Catalunya, en canvi, aposta per publicitat més fresca i animada.

Però mentre a Catalunya el sector independentista reivindica la Grossa com a denúncia pels fets de l’1 d’octubre, a Espanya s’ha esgotat el número 00155, en referència a l’article de la Constitució.

 

 

Read more

The Shopping Night Barcelona arriba a la seva sisena edició

IVET PUIG (@ivipuig16)

Descarrega’t l’article en PDF

Després del tret de sortida de la campanya de Nadal amb el Black Friday, el passat 3 de desembre va tenir lloc a Barcelona la segona fita comercial de la temporada The Shopping Night. ‘To shop or not to shop’ va ser el lema que va presidir l’esdeveniment, que va prendre com a temàtica principal la figura de William Shakespeare i la seva obra.

Per sisè any consecutiu, les botigues del Passeig de Gràcia i voltants van obrir en horari extraordinari. De les 20h a la 1h de la matinada amb l’objectiu de dinamitzar la moda, la gastronomia i la vida cultural de la zona. Centenars de persones van acudir a l’eix comercial per excel·lència de la ciutat comtal per no perdre’s l’ambient i les ofertes especials que oferia la nit.

A banda de mantenir les botigues obertes fins tard, The Shopping Night va comptar amb activitats de tot tipus relacionades amb la temàtica d’enguany. Des de representacions teatrals, fins a exposicions artístiques i de disseny de moda, espais gastronòmics, mostres de dansa i, com a novetat d’aquest any, la presència del Van Van Market, que comença a ser indispensable en tots els grans esdeveniments de la ciutat.

Aquestes activitats es van es· tendre al llarg del Passeig de Gràcia i, entre elles, van destacar les actuacions de la companyia Parking Shakespeare i el recital de sonets del dramaturg anglès de la mà del Teatre Akadèmia. També va tenir un gran èxit el caldo solidari preparat per Carme Ruscalleda i Raül Balam a l’hotel Mandarin Oriental.

Els comerços, a banda de descomptes, també oferien alguns obsequis, còctels i la presència de DJ’s en molts d’ells. Les botigues Cos i Tous van aprofitar l’ocasió per celebrar l’obertura recent dels seus respectius establiments.

La nit, doncs, estava plena d’oportunitats per qui les volgués aprofitar. Els organitzadors van voler homenatjar Shakespeare ja que en l’any nou que s’acosta es compliran 400 anys de la seva mort.

El Van Van Market va ser la novetat gastronòmica d’enguany. IVET PUIG

El Van Van Market va ser la novetat gastronòmica d’enguany. IVET PUIG

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies