Novetats vistes i nous retorns

Al panorama del Rock n’Roll actual s’està imposant un dels axiomes de la indústria de la moda: tot torna.

Greta Van Fleet, un grapat de barbamecs de Michigan amb molt de Rock n’Roll a les venes, va indundar aquest dimarts el Club Sant Jordi amb la força de les sis cordes. L’aura de la guitarra elèctrica, instrument icònic en dècades passades, s’ha anat diluïnt en la modernitat musical entre sons artificials i prefabricats.

No obstant, «encara que sembli que es desvaneix, el Rock n’Roll mai morirà.» Sempre vindrà algú al rescat desempolsant la guitarra i extraient-li el seu so més afrodisíac. Ja ho van aconseguir Led Zeppelin, ACDC, Queen, Pink Floyd, Black Sabbath o Rolling Stones el segle passat. Alguns d’ells continuen fent-ho. I, en els darrers anys, en mig del què semblava un entorn hostil pel gènere, ha aparegut una nova bandada de grups que ha atiat l’esperança dels nostàlgics.

Greta Van Fleet n’és una de les mostres més recents, però, al llarg del nou segle, altres formacions han estat claus en mantenir ferma la línia succesòria. Airbourne, Arctic Monkeys, Tame Impala , Fontaines DC, The Kooks o King Gizzard and The Lizzard Wizzard són les noves cares del rock.

Font: El·laboració pròpia

Les connexions entre la nova escola i els seus predecesors son constants. L’aura de Led Zeppelin ressona en cada concert de Greta Van Fleet. Les comparaciones entre Jake Kiska, guitarrista de Greta i Jimmy Page, homòleg als Zeppelin, són recurrents. Per altra banda, l’harmònica duresa de ACDC troba el seu eco en els australians Airbourne. I a Elephant, de Tame Impala, la línia de baix evoca la de Children of the Grave, de Black Sabbath. De la mateixa manera, el riff inicial i els baixos de bateria de Planet B, de King Gizzard, guarden certa semblança amb la introducció instrumental de Raining Blood del grup de thrash metal Slayer.

Aquest poble és prou gran pels dos

Nous grups recuperen els clàssics, però això no significa que els predecesors renunciïn al seu tro. Grups mítics com Rage Against the Machine, que havien cesat la seva activitat, han decidit tornar als escenaris. La formació nord-americana va anunciar a principis d’aquest mes una gira de concerts durant el 2020. També l’indie anglès de The Libertines, que va fer vibrar l’illa durant els primers anys del segle, ha tornat a sonar des d’aquest passat estiu. Greta Van Fleet va compondre la Highway Tune, ACDC va recórrer la Highway to Hell i la ruta del rock sembla que, de moment, no té final.

Read more

La incertesa i la sorpresa es relacionen amb el fet que la música ens plagui

Els secrets de la música pop per agradar Read more

Airbourne electrifica Barcelona amb el més pur rock australià

El quartet de Warnambool va aconseguir vendre totes les entrades del seu show a Razzmatazz en companyia dels rockers americans Supersuckers

Mai n’hi ha massa, mai s’és massa jove i mai es va massa ràpid per gaudir d’una bona dosi de rock. I més encara si aquesta torxa la porten Airbourne, els que començen a postular-se com al relleu del present i del futur dels mítics AC/DC.

Recull de temes que Supersuckers van tocar a Barcelona
Setlist completa i per ordre d’Airbourne a Barcelona

Aquesta fama no ha passat desaparcebuda a la Península Ibèrica, parada obligada de la gira mundial per promocionar el seu nou disc Boneshaker. La promotora Madness Live! va anunciar el 2 de juliol el pas d’Airbourne i els Supersuckers, veterà grup de rock estatunidenc encapçalat per Eddie Spaghetti, per Bilbao, Màlaga, Madrid i Barcelona.

La reacció dels fans no es va fer esperar: el 8 d’octubre les entrades pel concert de Madrid estaven esgotades, i el 24 va succeir el mateix amb Barcelona. S’ensumava una farra de les que fan història, més encara tenint en compte que el 25 d’octubre, nit de concert a Madrid i jornada anterior al show de Barcelona, es va publicar el seu nou disc Boneshaker.

26 d’octubre, 19:00. Les portes del temple Razzmatazz s’obren. Una riuada de gent omple la sala principal. Ningú vol faltar a aquesta missa de rock que, si bé té una fórmula que tothom ja coneix, segueix sent efectiva.

D’esquerra a dreta: Eddie Spaghetti (veu i baix), Christopher «Chango» Von Streicher (bateria) i «Metal» Marty Chandler (guitarra)

Els Supersuckers porten més de 30 anys sobre els escenaris, però amb una mica de sort en la majoria d’ells hauran gaudit de millor acústica: el ritme d’èxits com The History of Rock n’ Roll, Dead Inside o Born With a Tail era audible, però difícilment gaudible degut a la pobre producció tècnica. La semblança física i vocal del frontman Spaghetti amb el llegendari Lemmy Kilmister, baixista i cantant de Motörhead, i el carisma de Chandler va rescatar mínimament un show de teloners que, tot i casar a nivell estilístic i musical amb el públic, va punxar una mica degut a la irregularitat dels aparells de so.

Però aquest inici no volia dir ni de lluny que els ànims del públic s’haguessin refredat. Conforme els tècnics desfilaven per l’escenari i el públic engolia gots de cervesa l’ambient s’anava escalfant.

No va fer falta cap artista a l’escenari perquè el públic comencés a cantar a ple pulmó: el clàssic tema d’Iron Maiden Run to the Hills va sonar pels altaveus mentre els especialistes de so preparaven el show principal, i els espectadors van demostrar que el heavy metal segueix ben viu omplint Razzmatazz amb la seva veu.

Airbourne a París el 19 d’octubre de 2019. D’esquerra a dreta: Matt «Harri» Harison (guitarra solista), Joel O’Keefe (veu i guitarra rítmica), Ryan O’Keefe (bateria) i Justin Street (baix)

I a les 21:15 el clam popular va ser contestat. Les llums de la sala es van apagar, i focus vermells recorrien els caps de la gentada mentre sonava el mític tema principal de Terminator 2, Judgement Day. Potser no vénen del futur ni són cíborgs, però els Airbourne de ben segur que tenen dins seu una electricitat, una energia explosiva, que contagien des del primer pas que fan a l’escenari. O, en el cas del cantant i guitarra Joel O’Keefe, el primer salt.

Aterrant des de les bateries d’altaveus del arrere de l’escenari, el frontman va encendre la metxa del concert amb el frenètic Raise the Flag. Una marea de punys i banyes s’estenia des de l’accés fins a l’escenari per alçar la bandera del rock and roll, tasca que els australians desenvolupen amb gran entusiasme i orgull amb el suport d’un públic entregat fins al límit.

No és difícil deixar-se posseïr per l’endimoniat frenetisme del que himnes com Too Much, Too Young, Too Fast, Beaking Outta Hell o Girls in Black fan gala; especialment en aquesta última, quan Joel O’Keefe es va pujar sobre un guàrdia de seguretat per tocar el solo entre el públic mentre rebentava una llauna de cervesa a cops de cap. A vegades no cal una gran producció per fer embogir el públic, i el carisma del cantant n’és una prova evident.

Des de demanar al públic que encenguessin les flames dels seus encenedors fins a treure un carro a l’escenari amb cola i whisky per preparar combinats per la resta de la banda i el públic, els trucs del frontman per enamorar l’audiència no fallen en recintes petits. Resta el dubte de veure com s’ho empescaran els australians per mantenir aquesta proximitat amb el públic en estadis, que vista la massiva afluència de la gira no trigaran a omplir.

Sigui com sigui, Airbourne fan honor a una de les seves consignes: «Fuck ballads». I fou ben cert: amb prou feines va haver un segon de descans, però al públic no semblava importar-li; els pogos i els espectadors pujats uns sobre els altres per atreure l’atenció del guitarrista i que els llancés un combinat eren una mostra més de l’ambientàs que es va respirar a Razzmatazz.

Ara bé, els germans O’Keefe en són dos, i el bateria Ryan O’Keefe també va tenir el seu moment de glòria deixant-se el braç per fer sonar una sirena antiaèria que donava el tret de sortida a Live It Up. Si bé el focus no va recaure sobre seu tan directament com amb els germans O’Keefe, el baixista Justin Street i el nouvingut guitarrista Matt «Harri» Harrison van estar sens dubte a l’altura i van contribuir enormement a l’esclat de rock que va arrasar Barcelona.

El temps vola, i més en bona companyia. Els bisos van arribar ben ràpid (11 cançons de show principal passen en un instant), però van ser demolidors per a un públic ja fregant l’afonia i l’esgotament total: els cors de Ready to Rock van ser entonats pels espectadors encara mentre abandonaven la sala, i el dos pogos simultanis a ritme del nou clàssic del rock modern Runnin’ Wild van ser la cirereta del pastís d’una nit espectacular. Una vegada més, Airbourne van ser el viu testimoni de que el vell rock no morirà mai mentre hi hagi gent disposada a donar-ho tot gaudint-lo, tal com va passar a Razzmatazz.

Read more

Consells imprescindibles per a gaudir del festival In-Edit

Anna Calderón – Sergi Peralta – Ariana Ruiz

David Bowie, John Lennon, Jimmy Page, Leonard Cohen, Lil Peep, Chicho Sánchez Ferlosio… Seria un cartell de luxe a qualsevol festival musical. De fet, es tracta de la dissetena edició d’In-Edit. El festival de documental musical va donar el tret de sortida el passat 24 d’octubre i no abaixarà el teló fins al 4 de novembre. Els Cinemes Aribau de Barcelona seran l’escenari principal de la projecció, però també se celebraran activitats a altres punts de la ciutat.

Les nostres recomanacions

Tret de sortida
Aquestes setmanes cinematogràfiques donaren el seu tret de sortida amb l’estrena del film Everybody’s Everything, una mirada a la breu i intensa carrera de l’icònic cantant de trap Lil Peep, mort per sobredosi amb 21 anys en el punt àlgid de la seva fama. 

David Trueba: abierto al público
Addicionalment, tots aquells qui ho vulguin podran apropar-se el dimarts 29 a la xerrada que ofereix el cineasta i escriptor David Trueba a l’auditori del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (12.30 h). A “Abierto al público”, el director de Soldados de Salamina farà un repàs dels seus 20 anys de carrera i oferirà les diverses vies per on pot anar un creador audiovisual. L’entrada és lliure, però l’aforament, limitat, així que es recomana als interessants que assisteixin amb certa antelació.
Trueba presentarà al festival el documental Si me borrara el tiempo lo que yo canto, un biopic sobre el cantautor Chicho Sánchez Ferlosio. La pel·lícula es projectarà el dilluns 28, a les 21.45 h.

Música en directe a la Moritz
Els amants de la música no només podran delectar-se amb els documentals, sinó que podran gaudir de sessions de música en directe a la Fàbrica Moritz amb la celebració de tres grans festes. Dues d’elles seran temàtiques i tindran lloc després de la projecció dels films Niños somos todos, de Sergi Cameron (29 d’octubre, amb sons llatins), i The Rise of the Synths d’Ivan Castell (1 de novembre, música electrònica basada en les bandes sonores del cinema de terror i ciència-ficció). 

Finalment, el teló del Festival In-Edit baixarà, el 2 de novembre, amb una festa de clausura que comptarà amb l’actuació en directe d’Antonio Arco i del DJ Solysombra Pinchadiscos. 

Read more

«Es poden escriure bones cançons en tots els estils»

OLGA FOLCH i LAURA CERCÓS

Pastora Soler, Miguel Bosé, Sergio Dalma i Ana Belén han cantat les seves cançons. Juan Mari Montes, llicenciat en Dret, fa dècades que es dedica al món de la música. Ell és, però, qui posa les lletres als hits de molts cantants del panorama musical espanyol.

Descarrega l’article en PDF

Read more

El Maremagnum Fest tanca per tercer any consecutiu amb actuacions de prestigi

ARIADNA COLL

Arriba l’estiu i per celebrar-ho, aquest cap de setmana El Maremagnum Fest ha celebrat la seva tercera edició. La plaça exterior del centre comercial s’ha omplert de música i ball amb una programació completa i totalment gratuïta. Després de l’èxit de les dues primeres edicions amb actuacions de prestigi com Joan Miquel Oliver, Dolorean o La Casa Azul, Mishima ha posat punt final a aquesta tercera edició amb la millor música independent i pop-rock nacional.

Maremagnum-Fest_1-1

Cartell del Maremagnum Fest

Primera Jornada

Dissabte, Joana Sirés va ser l’encarregada de donar el tret de sortida al festival amb el seu nou treball “Waterfall”, que reuneix tretze cançons pop-folk que conté fins i tot tocs electrònics. Paula Valls va ser la segona en actuar amb el seu disc intimista, “I AM”. Ramón Mirabet i el seu tercer disc “Begin Again” van tancar la primera jornada del festival a l’aire lliure.

Segona Jornada

La segona jornada va començar amb l’actuació de la jove artista de Cartagena Mavica, amb la presentació de “Gone”. La música d’Intana ha sonat al Maremagnum Fest a mitja tarda. “A plan of us” és el títol del seu segon disc, que veurà la llum aquest any i compta amb 11 cançons, quatre d’elles en català i set en anglès. El cap de cartell de l’edició, Mishima ha tancat el festival amb temes nous com el seu últim llançament “Ara i res” i també ha apostat per temes clàssics.

Gastronomia

Al Maremagnum Fest no hi falta gastronomia. L’oferta inclou una selecció de “food trucks” on menjar i descansar durant tot el cap de setmana que dura el festival.

 

 

 

Read more

Música per a les elits: trencant tòpics

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

«Els jardins de Pedralbes tenen associada una concepció elitista però jo sempre dic que no, que simplement són un lloc preciós on tocar», deia Joan Dausà a l’inici del seu concert al Festival Jardins de Pedralbes, que enguany celebra la seva setena edició, del 5 de juny al 15 de juliol. El cantant, que tot i haver tocat en múltiples festivals era el seu primer cop en aquest, feia refència amb aquesta frase a la necessitat de trencar amb certs tòpics. Però, és cert que les localitzacions dels festivals determinen que uns siguin més elitistes que altres?

Estètica adient

Catifa vermella a l’entrada, hostesses -i hostessos- engalanats i llumetes blanques adornant els jardins. Per arribar a l’escenari principal, un recorregut amb photocall i zones de relax -amb un petit escenari patrocinat per Banc Sabadell- on prendre una copa de vi abans del concert. És clar que Pedralbes es diferencia de la resta de festivals no només per la localització -el barri més ric de Barcelona i el tercer més ric d’Espanya- sinó també per l’estètica i la decoració. Passa el mateix amb el Polo Music Festival, estrenat aquest any entre el 31 de maig i el 10 de juny, al Reial Club de Polo de Barcelona.

Artistes i preus variats

Malgrat que l’estètica és important, cal tenir en compte quin tipus de música s’hi promociona i, en qualsevol cas, si hi ha música per a les elits o, pel contrari, la música és un llenguatge transversal, per a tothom. El 2017, el Festival de Pedralbes rebaixava un 11% els preus de les seves entrades coincidint amb la baixada de l’IVA cultural. Actualment, els preus dels concerts són molt variats. Poden anar des dels 39 euros a platea per a veure Ramon Mirabet, als 88 -també a platea- per a sentir els Beach Boys. I els artistes abasten tot tipus de gustos: des de Mariah Carey a Ana Belén, passant per Carla Bruni o Il Divo. D’altra banda, al Polo Music Festival, els caps de cartell són artistes majoritàriament joves, que tenen èxit entre aquest sector: Ana Guerra, Pablo López o Jason Derulo en són alguns exemples. Els preus també varien, sent la mitjana d’una 60 euros.

 

Si bé és cert que els preus varien, també ho és que s’adapten a cada artista. Així doncs, encara que la diversitat de festivals permeti a cadascú triar segons els seus gustos musicals, la barreja de públics és cada cop més visible, tenint en compte que la varietat musical a cada festival ha incrementat més enllà dels tòpics que puguin encara acompanyar-los.

Read more

I tu, t’has sentit assetjada en una discoteca?

Els establiments nocturns fomenten públicament actituds sexistes a través de la cosificació de la dona

  • Alguna vegada t’has sentit assetjada en una discoteca? A quina?
  • A quina no? -respon una de les noies enquestades- l’excepció és que no passi res. Cada vegada que surto de festa em toquen el cul o m’agafen per ballar sense demanar-me permís. Sents que t’envaeixen el teu espai vital, però tampoc saps com aturar-ho.

El 80% de les noies enquestades afirmen que han estat víctimes d’algun tipus d’assetjament o que s’han sentit discriminades. Pel que fa als nois, aquesta xifra es redueix al 58%, segons una enquesta pròpia. Quines són les principals agressions?

Si voleu llegir el reportatge sencer a Vilaweb consulteu el següent lenllaç!

 

Reportatge de Clàudia Llena i Ariadna Coll

Read more

Montjuïc es transforma en Calella amb la XXX Nit de l’Havanera

El juny ha arribat i amb ell l’estiu a Barcelona. A banda de les altes temperatures que s’han registrat durant els últims dies, ahir dissabte es va celebrar vora la Font Màgica de Montjuïc un dels trets de sortida no oficials de l’època estival a la ciutat, la Nit d’Havaneres. En aquesta trentena edició un total de quatre conjunts musicals van pujar dalt l’escenari ambientat amb motius mariners per l’ocasió. Entre els grups n’hi havia dos de locals: el Grup Folk Montjuïc i l’Havaneres Montjuïc; i dos vinguts d’arreu: els Pescadors de l’Escala i el grup Port Bo.

 
L’acte, conduït per Jordi Callau i gratuït, va ser tot un èxit, ja que totes les localitats que es van habilitar es van omplir. Fins i tot, alguns assistents que no van trobar lloc van gaudir de les actuacions de peus al voltant de l’escenari. De totes maneres, les primeres files de cadires estaven ocupades per aquells seguidors més fidels de les havaneres mentre que cap al final s’hi van asseure turistes encuriosits per l’espectacle musical i que van quedar a gaudir de l’ambient. Al mateix moment, a només uns quants metres de distància, la Font Màgica duia a terme el seu conegut espectacle d’aigua, música i color, encara que ahir, per respectar els artistes, no va estar musicat.

 


El grup que va rebre més aplaudiments va ser els Pescadors de l’Escala, únic conjunt d’Havaneres que ha estat guardonat amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. Creat l’any 1964 i format íntegrament per pescadors són un dels conjunts d’Havaneres més coneguts arreu dels Països Catalans, encara que també han actuat des de Luxemburg fins a Argentina.

 
Algunes de les anècdotes més entranyables de la jornada van ser protagonitzades pels més menuts dels conjunts musicals. Per una part, en Coe, l’integrant del Grup Folk Montjuic, encarregat de tocar el caixó i que es va endinsar dins el món de les havaneres per la seva professora de música, qui també formava part del cor. D’altra banda, l’Aina i la Neus, dues nenes que van interpretar la cançó «El Capità» amb l’Havaneres de Montjuïc, els integrants del qual són, en gran part, familiars seus.

 
Entre gots de rom cremat el públic més assidu a les trobades d’havaneres comença així a escalfar motors per l’acte central d’aquest gènere musical, la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que enguany es celebrarà el dissabte sis de juliol. Si voleu anar practicant per aquesta trobada, fent clic aquí podreu trobar les lletres d’algunes de les havaneres més conegudes.

Genially Lletres Havaneres

 

 

Read more

Comencen els concerts preliminars del Sona9 a l’Antiga Fàbrica

Maria Alba (@maalba_)

«Descarrega l’article en PDF»; sona9

El concurs organitzat per Enderrock promou els grups musicals dels països Catalans que aposten per la seva llengua autòctona

La 19a edició del Sona9, que va obrir convocatòria el març passat, passa ara a la fase dels concerts preliminars. El jurat ha seleccionat 18 artistes que participaran en aquesta categoria: 12 de Catalunya, 3 del País Valencià i 3 de les Illes Balears. Aquest està format per representants de la revista digital musical Enderrock, especialistes de TV3, Catalunya Ràdio-ICat, Cases de la Música, el productor musical del Sona 9, i Bucbonera Studios. Els diversos grups es disputen arribar a l’etapa de preselecció, on podran optar a les Beques d’Ajuda a la Creació Musical del 2020 impulsades per les Cases de la Música.

 

1

 

 

 

 

 

 

 

Els barcelonins Urpa es preparen abans de la seva actuació. Cèlia Codina

 

La sensibilitat del concurs rau sobre artistes novells sense trajectòria encara reconeguda, o cap vinculació professional amb la música, el que alguns podrien conèixer com amateurs amb ganes de fer-se escoltar i molta il·lusió per endavant. No hi ha restriccions quant a l’estil, però sí que siguin “nous valors a l’escena” sense contracte discogràfic o de management, tal com destaquen les bases del concurs.

El públic és l’encarregat d’escollir un dels grups o solistes que passaran directament a la semifinal a cada un dels sis concerts, i el jutjat serà el responsable de seleccionar-ne els 6 restants.

En el cas de Catalunya, els concerts se celebren a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, amb actuacions de 20 minuts per artista. Aquest dilluns van actuar els grups Grup de Reforç (pop, Vilassar de Mar), Urpa (pop-rock, Barcelona) i Zesc (pop, Montornès del Vallés). Els escollits pel públic foren Grup de Reforç, que amb el seu pop costumista i colorit, van aconseguir replegar el nombre més gran de fans. Els barcelonins Urpa varen quedar en segona posició. En general, l’ambient era tranquil i l’excel·lent acústica va ser plaent per tots els allà reunits.

Ara caldrà esperar un parell de setmanes per conèixer la valoració dels jutges. En acabar els concerts preliminars, un total de 12 semifinalistes es veuran les cares al setembre al festival Acústica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic, les Festes de Santa Tecla a Tarragona i el BAM a Barcelona. La pròxima serà dimecres 8 de maig a les 20.00h, i 14 i 15 de maig a la mateixa hora.

2

 

 

 

 

 

 

Grup de Reforç, els guanyadors del vot del públic. Carles Rodríguez per Enderrock

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies