La professionalització del futbol femení

CRISTINA BAUZÁ (@crisbauzajoy)

El divendres 7 es va donar el tret de sortida al mundial de futbol femení amb més repercussió fins aleshores. Els mitjans ho cobreixen amb més entusiasme que abans i hi ha un gran nombre d’aficionats que estaven expectants. Malauradament, la selecció nacional va quedar eliminada de la competició el dimecres 12 després de perdre 1 a 0 contra la selecció alemanya.

Tot i ser un esdeveniment de gran mediacitat, el que més impacte social provoca no és la qualitat de joc de les jugadores. En certa manera, el que crida més l’atenció és la comparativa que se’ns permet fer entre els homes i les dones futbolistes en tant que diners que mouen. El sou que cobren anualment presenta una diferència abismal entre uns i altres. Fins al 2018 les seves nòmines eren establertes d’acord amb el salari mínim interprofessional, que fins llavors era de 825,65€.

Actualment, el sou base dels futbolistes professionals és de 155.000€, mentre que el de les dones és de 14.000€. Davant aquestes xifres, de 136.000€ de diferència, ens plantejam fins a quin punt el futbol femení es pot considerar futbol professional. Hi ha jugadores que es veuen obligades a complementar-ho amb un treball extra, ja que cobrar 14.000€ anuals significa cobrar 1.167€ cada mes, el que és molt just.

Aquesta és la realitat de futbolistes d’equips més modests, però les jugadores que han participat en aquest mundial viuen una realitat una mica diferent. Però aquesta situació no es limita a Espanya, sinó que és una condició que es repeteix a gairebé tots els països on el futbol femení és considerat professional. Algunes seleccions ja han pres mesures per posar fi a la discriminació salarial que pateixen les jugadores. Per la seva banda, la Federació Espanyola no ha pres iniciativa per equiparar els salaris i les condicions dels futbolistes independentment del gènere.

Read more

Comença el Mundial de Hockey sobre gel femení

Comença la dinovena edició del Mundial Femení de Hockey sobre gel a Finlàndia. Des del 1920 s’organitza anualment el Campionat Mundial d’aquest esport, organitzat per la Federació Internacional de Hockey sobre Gel i, des de 1990, se’n fa el torneig femení. Espoo, la costa sud del país, a l’oest de Helsinki, serà l’escenari d’aquesta edició fins el proper dia 14.

Deu equips són els que competiran, coincidint tots ells amb els deu que seran convidats als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022: Alemanya, Canadà, Estats Units, Finlandia, França, Japó, República Txeca, Rússia, Bèlgica i Suïssa.

BANDERESL’esport rei de Finlàndia

El hockey sobre gel és l’esport més popular a Finlàndia i aquest any el país espera guanyar a casa el mundial. Els aficionats recolzen el seu equip perquè jugui al màxim, sobretot, en els dos partits contra EEUU i Canadà, els equips que més edicions passades han guanyat. “Aquest any Finlàndia té moltes possibilitats de ser una sèrie contrincant” afirma Tuula Puputti, directora general de la Selecció de Finlàndia.

Un fet que no s’ha de subestimar és que ara el govern finlandès dona suport econòmicament a les jugadores d’aquest esport. Després de les Olimpíades del 2018 el Ministeri d’Educació i Cultura va atorgar a cada una de les jugadores de la Selecció Finlandesa una beca de 10.000 euros per fer front als costos de subsistència als entrenaments.

Des d’ahir fins el dia 14, es jugaran tots els partits, en el següent calendari. Seguirem atents dels resultats.

FOTO PARTITS

Read more

Les noies de la Selecció Espanyola de Futbol Sub-17 fan història i guanyen el Mundial

Les de Toña Is van derrotar a Mèxic a la final per 2 gols a 1 i es converteixen en el primer equip femení espanyol campió del món

Júlia Curto (@juliacurto22)

Des de fa anys s’ha demostrat que el futbol ja no entén de gèneres. Cada cop estem més pendents de les competicions femenines i augmenta amb força l’assistència als partits. A més, cada cop més noies estan deixant a banda els estereotips i s’estan sumant als equips locals. En definitiva, estem vivint una revolució femenina al món del futbol en la qual la selecció espanyola sub-17 ha marcat una fita històrica guanyant el mundial celebrat a Uruguay.

Les noies van vèncer per 2 gols a 1 a Mèxic en una final que va decidir-se gairebé a l’inici de match. La selecció va sortir al camp controlant el joc, fent que el combinat mexicà hagués de replegar-se des de bon començament. El marcador el va encetar Clàudia Pina la primera mitja hora de partit i, només deu minuts després, anotava el segon, que la guardonava com màxima golejadora del torneig. Tot i que el combinat mexicà també van aconseguir encaixar un gol i va buscar l’empat fins al final, les noies de Toña Is van ser superior durant tot el partit.

Aquesta selecció, que ja havia estat subcampiona el 2014, ha aconseguit el tercer títol universal per al futbol espanyol, darrere del Mundial sub-20 a Nigèria el 1999 i l’absolut a Sud Àfrica el passat 2010. A tot això se li suma que són el primer equip femení d’Espanya en obtenir el títol de campiones del món, la qual cosa ha fet que els hi ploguessin les felicitacions. Així doncs, de ben segur que les noies serviran de referent per moltes nenes i dones al món de l’esport i obriran les portes al reconeixement de l’esport femení en l’àmbit espanyol i mundial.

 

Read more

A casa i acompanyats: així veuen el Mundial els joves

Paula Andrés, Ivet Armengol, Núria Poncela

Descarrega l’arxiu en PDF

«No veuré el Mundial perquè no m’interessa gens el futbol ni segueixo cap equip. Crec que és una de les manifestacions que més odio del nacionalisme”. Aquesta és l’opinió de l’Abel, un estudiant universitari de 20 anys. La Sara, també estudiant, afirma en canvi que seguirà el Mundial perquè li agrada el futbol i així podrà “veure els grans jugadors d’equips del món”. Estar amb amics al bar i passar temps junts pot ser un altre motiu, com en el cas de l’Àngela, per interessar-se pel campionat.

Fa més de vuitanta anys que se celebra la Copa Mundial del Futbol, i si a Espanya aquest esport ja arriba normalment a les quotes més altes d’audiència, el Mundial és l’esdeveniment que trenca rècords. L’or va ser pel Mundial de Sudàfrica de 2010, en el qual Espanya es va fer amb la copa després de guanyar l’equip de la selecció holandesa. Només la pròrroga d’aquesta final va ser vista per 15,6 milions d’espectadors, la xifra més alta de la història de la nostra televisió.
Els joves formen part, òbviament, de l’increment de les audiències del futbol. Segons una enquesta realitzada per Cetrencada a més de cent estudiants universitaris, el 68,5% dels enquestats segueix almenys un campionat.

Però no és només l’interès pel futbol el que mou les masses, sinó l’esdeveniment social que suposa. Per a més de la meitat dels enquestats el principal motiu per veure el Mundial és per estar amb amics i familiars o perquè el seu entorn el seguirà. Així, es posa de manifest que si els joves no tinguessin amb qui compartir l’experiència el percentatge de seguiment baixaria significativament, especialment en el cas de les noies. Per aquest motiu, nou de cada deu estudiants prefereix veure els partits en companyia i més de la meitat no els veuria mai sol. Quant a la localització per veure el partit, l’opció preferida pels joves sigui casa seva, en el 47% dels casos. La resta es reparteix per igual entre l’opció de veure’l a casa d’altres i al bar o similar. No és tan important, doncs, on es mira el partit, sinó amb qui comparteixes aquest moment.

Qatar podria tenir menys audiència

Segons l’enquesta, el 66% dels universitaris no seguiria el Mundial o ho faria en menor mesura si aquest se celebrés a l’hivern, com és el cas del Mundial de Qatar 2022. Es va decidir que aquest començaria el 21 de novembre del 2022, ja que durant l’estiu les temperatures poden ser extremes a Doha, la capital on ja s’estan construint els vuit estadis. L’augment del temps lliure, més que la temperatura, pot ser la causa d’aquesta diferència de seguiment. Per a l’Andrea, estudiant universitària, “és igual que faci calor o fred. La qüestió és que a l’estiu tinc vacances i a l’hivern estic estudiant i tindria molt menys temps”. Tot això, es pot observar que hi ha més noies que deixarien de mirar el Mundial a l’hivern que nois.

Els clixés continuen vigents

Tot i això, la majoria de resultats no estan equiparats entre nois i noies. Dins del fenomen social que és el futbol, la gran majoria de dones (un 85,4%) afirma que sempre mira els partits acompanyada, i només un 14,6% diu que prefereix acompanyada però que també els mira sola. En canvi, amb els nois això canvia: la majoria (un 62,7%) prefereixen fer-ho acompanyats però també miren el partit sols. Un 29,2% només els miren acompanyats, i hi ha un petit, però significatiu 8,3%, que prefereixen mirar els partits sols.

Segons l’enquesta, per tant, la majoria de dones miren partits de futbol només si estan acompanyades. De fet, les dues causes principals per les quals les dones segueixen el Mundial són per veure els partits amb amics i familiars (50%) o perquè el seu entorn el seguirà (23,9%). Queda en tercer lloc el motiu de “perquè m’agrada el futbol”, amb una adhesió d’un 21%, quan en el cas dels nois aquesta opció és clarament la primera, amb un 60% del suport.

Estem parlant d’un mundial únicament jugat per homes i totalment mancat de presència femenina. Més de la meitat de les enquestades no està interessada en el futbol i 7 de cada 10 afirma que no seguirà el Mundial. A la inversa, només un de cada quatre enquestats no està interessat en el futbol i 2 de cada 3 enquestats sí que seguirà el Mundial.
També es dobla la xifra quant al nombre de partits de futbol vistos per setmana, entre els que sí que seguiran el campionat. En el cas de les noies, el 80% de les que el seguiran no veuran més de dos partits per setmana. Per als nois la xifra és la meitat, el 40% veurà dos o menys partits per setmana. Gairebé 2 de cada 10 enquestats van respondre que veurien més de set partits a la setmana, resposta que no va ser triada per cap de les enquestades. Es demostra, un cop més, que el futbol és un esport masculinitzat en el qual la major part dels seguidors són homes i els seus protagonistes, també.

Read more

«Com quan vas a buscar la vespa i te l’han robada»

ALEX BENITEZ (@alexlevine897)

ORIOL GORDILLO (@OriolGordillo97)

PERE SIMON (@peresimon93)

Descarrega l’article en PDF

El passat dimarts 14 de novembre Itàlia es llevava consternada. ‘Apocalipsis’ i ‘Vergonya nacional’ eren les portades de La Stampa i Il Messaggero respectivament. Victor Hasbani, periodista esportiu italià, ho descriu com “una sensació de buit, com anar a buscar la teva ‘vespa’ i que te l’hagin robat”. O la bici, en el cas holandès.  La premsa treia fum. El país no havia estat envaït per extraterrestres ni tampoc s’havia perdut cap guerra. La selecció italiana no jugaria el Mundial de futbol per primera vegada des del 1958 després d’empatar a 0 amb Suècia a San Siro. Una autèntica catàstrofe nacional per un país on el futbol és una forma d’identitat. La patacada va ser tan forta que alguns comentaristes parlaven de “la nit més trista de la història del futbol italià”.

losersQui també va perdre el vol cap a Rússia és Holanda. Situacions així donen peu a què els nostàlgics pensin que altres temps eren millors. Després de 30 anys vivint a Espanya, Edwin Winkels, escriptor i periodista d’origen holandès, explica que va celebrar el gol d’Iniesta a la final del 2010 a Sud-àfrica. “Holanda havia arribat a la final traint un estil de joc amb una història importantíssima a darrere que ara havien adoptat el Barça de Guardiola i l’Espanya de Del Bosque”, lamentava Winkels. Als ‘70 els taronges van meravellar el món del futbol. Ara estan de caiguda lliure. Els problemes del canvi generacional ja fa anys que es noten, fins al punt que han arribat a criticar que alguns jugadors no cantin l’himne en els partits.

Al seu torn, la baixa d’Itàlia sempre sorprèn, però en cap cas podem parlar de fracassos sobtats. Hasbani desmitifica la victòria d’Itàlia al Mundial del 2006 i descriu el transcurs d’una davallada progressiva: “El Mundial d’Alemanya va ser enganyós. Van guanyar patint i amb sort. Després, es va voler mantenir una generació que demanava una renovació imminent”. Potser aquesta decisió explica el desastre italià a la fase de grups dels Mundials del 2010 i 2014, i la posterior desfeta a la fase classificatòria de finals del 2017. A Itàlia el problema és cultural. “No ens agrada fer autocrítica i tendim a culpar els altres”, assumeix un Hasbani crític amb els organismes italians, principals responsables del rumb de la selecció. A més, el periodista assegura que, orfes de representació, els italians se sumaran a la causa islandesa “pel fet que la seva equipació s’assembla a la nostra”. Ell, però, reconeix que la seva selecció aquest mundial serà l’espanyola.

graficUn desencís mundialista que, si bé també s’està vivint a països com Xile, Estats Units, Equador o Camerún, a Europa assoleix unes dimensions incalculables. Hasbani i Winkels coincideixen a l’hora de descriure un ecosistema urbà anàleg a Holanda i Itàlia: els carrers es buiden i tothom es tanca a veure els partits de la selecció com si d’un mandat religiós es tractés. “Fins i tot aquells que no saben ni què és el fora de joc s’empassen campionats sencers per l’equip nacional”, sentencia Hasbani.

Els estadis de Sant Petesburg o Luzhniki no veuran aquest estiu les parades de Gianluigi Buffon o les diagonals d’Arjen Robben. Qui sap quan haurem d’esperar per veure Itàlia aixecar la seva cinquena Copa del Món o a Holanda estrenar el seu palmarès i fer justícia amb la ‘taronja mecànica’ de la dècada dels 70. De moment, ens trobem cara a cara amb dues tragèdies modernes que posen de manifest la gran importància de l’esport rei a Europa. El món del futbol plora les absències de la ‘azurra’ i la ‘oranje’ com si d’un fenomen antinatural es tractés. I ben pensat, potser ho és. D’elles depèn ser a Qatar o començar a obrir pas a seleccions més joves i amb gana.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies