Quim Torra: «El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, plegaré»

El president de la Generalitat ha demanat unitat a les forces independentistes per assolir la llibertat, la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació

Aquest matí, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio. Torra ha manifestat que, tot i la manca d’unitat política, no és moment de repetir eleccions, ja que té un compromís amb la societat. Tot i això, no ha dubtat a declarar que, si veu que no pot assolir el seu objectiu principal, la independència, farà un pas al costat.

«Jo sóc aquí amb un mandat com a successor del govern legítim de Catalunya que va ser empresonat, revalidat a les urnes i amb l’ambició d’assolir la independència. El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, aquell dia plegaré», ha sentenciat.

Tot i això, no ha volgut fixar una data per a una possible dimissió en cas de no consecució de la independència. S’ha limitat a dir que ha de ser un «termini raonable» i ha remarcat que, en lloc de posar-se a parlar sobre divisions internes, és hora de posar-se a treballar i «reforçar les institucions, que necessiten estabilitat».

Aquesta, però, no és una tasca exclusiva de les forces polítiques, sinó que implica la col·laboració de tots els estaments de la societat. «Aquest país ha tirat endavant quan les institucions, les entitats i la ciutadania han anat a una, perquè tenien un objectiu claríssim. […] Si volem arribar a culminar la independència, hem d’aconseguir-ho».

Un cop acabada la campanya electoral, moment en què totes les negociacions van quedar de banda, el president de la Generalitat demana «actuar i treballar al 100% per aquest acord nacional». Acaba reiterant que és «l’única manera amb què ens podem sortir i donar la resposta que la gent ens està requerint».

Un cop més, Torra ha demanat unitat entre les forces independentistes per defensar tres pilars fonamentals, portar-los fins a les Corts espanyoles i arribar al final de l’assumpte en el temps més breu possible: la llibertat, la fi de la repressió —i l’amnistia dels polítics catalans empresonats— i l’exercici al dret a l’autodeterminació.

En ser qüestionat sobre com intentarà complir les seves propostes, ha tret ferro a l’assumpte, evitant parlar de la possible aplicació de la via unilateral —tampoc ha volgut declarar si la descarta— i fent una crida a la prudència per evitar caure «en errors passats».

Súplica de diàleg

En parlar de les eleccions espanyoles celebrades el 10-N i la revalidació del PSOE com a partit més votat, Torra s’ha mostrat decebut per la situació dels últims mesos, en què Pedro Sánchez no s’ha posat en contacte amb ell, acció que considera un «menyspreu» i «impròpia d’un governant europeu». Ha aprofitat l’ocasió per recordar que la moció de censura contra Mariano Rajoy es va fer gràcies als vots a favor de Junts per Catalunya.

Tot i això, ha insistit que el líder socialista l’hauria de trucar, seure i negociar per fer front a tots els problemes, després de dues infructuoses reunions, a la Moncloa i al palau de Pedralbes, respectivament. L’escenari ideal per Torra hauria de passar perquè Sánchez asseguri que «s’asseu, que parla amb nosaltres, que respectarà la voluntat popular, que podrem parlar de tot… El govern de Catalunya plantejarà la seva proposta de solució, un referèndum acordat, i iniciarem un diàleg sense condicions». Finalment, ha apel·lat a la ciutadania, que «ja no vol que ens fem més fotos».

Addicionalment, ha advertit que, a banda del suport d’Unides Podem, el partit socialista depèn dels vots del bloc independentista per establir un govern efectiu. Els seus vots, però, requeriran una compensació. «Els nostres vots no seran a canvi de res». Si el PSOE no fes arribar cap proposta d’acord al govern de la Generalitat, Torra no dubta del resultat de la votació d’investidura: «per descomptat que votarem que no».

El president ha criticat la manca de propostes que els socialistes han fet arribar fins ara, declarant que es tracta d’una «deixadesa de funcions» i «abdicació de les responsabilitats». «Ell hauria de ser qui ens expliqués com aquell bri d’esperança que van ser el Partit Socialista i ell mateix s’ha evaporat», ha sentenciat decebut.

Finalment, ha culpat Pedro Sánchez de l’auge de l’extrema dreta a Espanya i del tercer lloc que VOX ha aconseguit en les darreres eleccions. «Quan estàs legitimant l’autoritarisme, fas que aquest creixi».

De judicis i respostes

Un mes més tard de la publicació que va condemnar els polítics independentistes a penes de presó, els partits encara no han estat capaços d’arribar a una resolució conjunta que marqui una línia d’actuació. Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat ha volgut demanar «disculpes al poble de Catalunya», perquè considera que no han estat capaços de «donar una resposta política a l’alçada del que la ciutadania ens està demanant i exigint».

El mateix Torra està a l’avantsala d’un judici particular per desobediència, per no haver complert les ordres de la Junta Electoral Central de despenjar els llaços grocs durant la campanya electoral per a les municipals catalanes. Un dels possibles escenaris seria que el Tribunal inhabilités el president i que el càrrec quedés vacant. Davant d’això, Torra ha recordat com ell va arribar a ocupar aquesta posició, però no ha volgut donar-hi gaires voltes. «No podem estar pensant que un determinat marc de repressió ens pugui condicionar la nostra actuació política. Ens paralitzaria».

No sabia res de l’actuació dels CDR

La setmana passada, Ferran Jolis, membre dels CDR detinguts el passat mes de setembre acusats de terrorisme, va declarar davant del jutge que Quim Torra estava al corrent de la situació i que havia mostrat la seva conformitat amb l’ocupació del Parlament de Catalunya.

Davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha volgut desmentir les informacions i afirma que no els dóna «cap credibilitat». D’altra banda, exigeix saber en quines condicions es van realitzar aquestes declaracions per saber «si s’han vulnerat els drets de defensa dels presos».

Tampoc ha volgut desaprofitar l’ocasió per criticar les accions del govern espanyol i la repressió dels manifestants, declarant que «les protestes no són un exercici que en un país democràtic es puguin prohibir».

Recuperació de la confiança

Torra també ha comentat la situació que s’està vivint durant les últimes hores a El Partús. Tsunami Democràtic va iniciar accions per tallar l’autopista AP-7 i bloquejar la frontera entre Catalunya i Espanya, evitant que centenars de camioners puguin seguir la seva ruta comercial.

En primer lloc, ha lamentat «les pèrdues econòmiques» que puguin provocar aquestes mobilitzacions, però no ha condemnat els fets com li va demanar Foment del Treball. «Aquest és un país que respecta el dret a la protesta, on es respecten els drets polítics i socials de la ciutadania». Ha aprofitat l’ocasió per enviar-li un missatge al president en funcions Pedro Sánchez, que és qui «ha de demanar que aquest conflicte s’acabi».

El president s’ha atrevit a afirmar que no hi haurà càrregues policials. «El que més ens preocupa en aquest punt […] és la seguretat personal de tots plegats. El que estem demanant és que aquesta operació es faci amb una cura exquisida per les persones, que ningú prengui mal».

Des de les actuacions policials durant les protestes per la sentència dels polítics empresonats, els Mossos d’Esquadra estan en el punt de mira de la població. Torra ha mostrat la seva disconformitat amb els fets, que «segur que estan fora del protocol i de les praxis», per la qual cosa s’haurien de «depurar» els responsables. Espera, però, que la ciutadania recuperi la seva confiança amb els cossos de seguretat, reivindicant la «seguretat» que proporcionen en el «dia a dia». Per acabar, ha ratificat la seva confiança en el conseller d’Interior Miquel Buch.

La classe política ha d’estar a l’altura de la població

Per acabar l’entrevista, Terribas ha preguntat al president si, en aquests moments, se sent fort. Torra havia manifestat al llarg de l’entrevista que compta amb el suport de la majoria de parlamentaris i de la població. En respondre, aquesta qüestió, però, s’ha mostrat més dubitatiu.

«Amb aquesta ciutadania? I tant. Amb l’estructura política, espero que també. […] Veig un poble decidit i determinat. El que necessitem és una classe política que estigui a la seva alçada» .

Read more

Vehí: “Anem a Madrid a portar el conflicte”

Mireia Vehí, cap de llista de la CUP per Barcelona en les eleccions del 10N, ha assegurat que volen «portar el conflicte» al Congrés dels Diputats, tot i que considera que aquest ja hi està, ja que «tota la campanya va de Catalunya». Aquestes declaracions les ha fetes en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio després que la CUP presentés els més de 25.000 avals que els permeten presentar-se a les quatre províncies catalanes a les eleccions del 10N, però abans que comenci la campanya i quedi restringida la cobertura que els mitjans poden donar a tots els partits, sobretot als que no tenen representació parlamentària actualment.

Vehí ha explicat que van a Madrid amb un «espai que té tres noms: amnistia, autodeterminació i drets». Així, creu que es poden entendre amb qualsevol formació que entengui, com ells, que l’amnistia «afecta a tots els tipus de represaliats i represaliades en el marc de l’autodeterminació i fins i tot en el marc de la llei mordassa», que l’autodeterminació és el «del dret col·lectiu del poble català a exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de la desobediència civil i institucional» i que concebi la «conquesta de drets en clau desobedient, institucional i civil».

Afirma que si no hi ha aquest marc de base, per ells no té sentit fer política.
Terribas també ha aprofitat l’entrevista per preguntar a Vehí sobre la sentència al judici del procés. La cupaire ha assegurat que aquesta tindrà un seguit de conseqüències molt importants, ja que assegura que, pel que fa al tractament de la dissidència política, «el laboratori actual és Catalunya» i això donarà via lliure a aplicar aquestes mesures a tot l’Estat, ja que «aplanarà el camí cap a la repressió a la dissidència política». En aquest sentit, ha considerat que la «resposta ha de ser proporcional» i aquesta «només es pot donar al carrer».

Finalment, el tema s’ha centrat en la violència. Vehí no s’ha volgut opinar sobre el cas de l’Audiència Nacional, ja que considera que no té prou informació perquè «no s’ha aixecat el secret de sumari». Vehí ha assegurat que «la CUP en cap moment ha cridat a fer una acció directa», però una «condemna de la violència en abstracte» tampoc ha volgut fer-la perquè, assegura que fan «política de fets» i que l’estat ha «construït un relat abstracte de violència» i que si ho condemnen, estarien «reforçant» el seu joc.

Read more

Puigdemont: «Amb un govern en funcions no podran aplicar el 155»

Carles Puigdemont defensa el caràcter no violent de tot el moviment independentista i qualifica les filtracions de l’Audiència Nacional als mitjans com a «deliri». En aquest sentit ha afirmat: «no he tingut cap contacte amb aquestes persones ni tampoc he encarregat a ningú que el tingui. Vull que la gent sàpiga que si algú em fa arribar qualsevol informació de caràcter violent, la resposta serà automàtica: desactivar aquestes accions«. Respecte a l’article 155, l’expresident de la Generalitat afirma que no el poden aplicar des de Madrid, ja que s’hauria d’aprovar al Senat i les cambres estan dissoltes. Aquestes declaracions les ha fetes al Matí de Catalunya Ràdio, en una entrevista de Mònica Terribas des de Waterloo.

Un altre dels temes tractats ha sigut la resposta a la imminent sentència que recaurà sobre els polítics independentistes. «Crec que la nostra resposta ha de ser unitària, ja que hem de representar la veu d’un poble que també se sentirà condemnat», afirma el president. A més a més, considera l’amnistia com a l’única resposta política possible a la sentència.

Puigdemont assegura, a més, que es veu com eurodiputat, ja que es va presentar i va sortir elegit. En aquest sentit, qualifica de trampa l’exigència d’haver de jurar la constitució per poder confirmar el seu càrrec, ja que fa uns dies les credencials de la substituta de l’exministre d’exteriors Josep Borrell van ser enviades a l’Eurocambra abans de jurar la constitució.

Read more

Dones de capçalera – #2

En aquest programa repassem la situació de la dona en el periodisme, i ho farem de la mà de tres periodistes de casa nostra: la Raquel Sans, la Mònica Terribas i l’Esther Vera. També anirem una mica més enrere, per conèixer Irene Polo, periodista catalana de la dècada dels 30. Un programa realitzat per Mar Vila, Laia Puig i Mar Romero.

Read more

Europa en el punt de mira

VALENTINA RAFFIO (@RaffioValentina)

Descarrega’t l’article en PDF

“Hem de lluitar amb el món en què hem nascut per poder respirar”. La filòsofa i pensadora feminista Judith Butler va tancar el dilluns 9 de novembre el cicle de conferències sobre la identitat europea impulsat pel Centre Cultural El Born.

Els carrers de Barcelona es tornen a omplir de cues infinites i plenes d’expectació. Aquesta vegada no s’inaugura cap botiga ni comença cap mena de rebaixa. Darrere de les més de tres-centes persones aplegades a la porta del Centre Cultural El Born hi ha una altra motivació. Judith Butler, una de les pensadores contemporànies més prestigioses i conegudes, està a punt de participar en un debat amb la periodista Mònica Terribas. Alguns estan a la fila per escoltar l’autora de la famosa teoria de la deconstrucció de gènere. Altres, en canvi, senten molta curiositat per com Butler parlarà de “L’Europa de les persones” dins del cicle de conferències anomenat “D.O. Europa”. Molts, simplement, estan a la fila per veure-la de prop després de llegir tant sobre ella. Quan queda més d’una hora i vint minuts perquè tot comenci, l’aforament arriba al seu límit i es tanca la porta de l’auditori. Una cinquantena de persones queden fora i no dubten a mostrar el seu descontentament. Passades les 18 h, quan només queda una hora per a l’inici de l’esperat acte, El Born habilita una sala per complaure a tots aquells que s’han quedat a les portes de veure en persona una de les pensadores feministes més destacades del món contemporani.

udith Butler i Mònica Terribas durant el debat. FOTOGRAFIES Cedides pel Born CC

Judith Butler i Mònica Terribas durant el debat. / FOTOGRAFIES Cedides pel Born CC

La qüestió democràtica
Abusem del terme democràcia? Amb aquesta pregunta tan polèmica i controvertida va començar el darrer dels debats del cicle Denominació d’Origen Europa, en el qual ja havien participat Iannis Varoufakis, Loretta Napoleoni i Owen Jones. Butler, com a una de les convidades que havien causat més expectació, va articular un discurs clar i entenedor entorn de la qüestió europea. Segons ella, en la societat actual ens trobem amb governs que s’impliquen en activitats antidemocràtiques i utilitzen les forces de l’ordre de manera il·legítima. Derivades d’aquest context polític i sociològic sorgeixen manifestacions ciutadanes que pretenen deslegitimar el poder. D’aquí les crisis polítiques actuals.

La crisi migratòria
Butler ha dedicat les seves obres més importants a parlar d’aquells col·lectius que quan va començar a escriure, als anys 80, estaven en una extrema situació de vulnerabilitat. Per això va denunciar la discriminació al col·lectiu gay i transsexual en el període d’auge de la crisi del VIH. En aquest moment, la filòsofa considera que la demografia dels vulnerats ha canviat i el seu punt de mira ha arribat fins a la situació de crisi migratòria: “Sentim que no són vides de debò, que són només refugiats que intenten arribar als nostres països”. Per Butler, el problema dels refugiats s’està entenent des d’un punt de vista estrictament numèric, en què no es fa més que comptar i sumar xifres a les quals no donem cap reconeixement. L’únic punt d’inflexió, segons ella, va ser la difusió de la imatge del nen mort a les costes de Turquia: “vam veure una imatge de nosaltres mateixos, retratats com a brutals bàrbars”. Només en aquell moment ens vam adonar de la magnitudde la crisi. Un exercici d’empatia forçat.
Segons la pensadora contemporània, en aquest moment ens trobem davant el fracàs de la responsabilitat europea en dret humanitari: “és un fracàs a nivell global”, destacava posant èmfasi en l’agreujament de la crisi. En aquesta mateixa línia, Butler va destacar que la política d’austeritat imposada per Brussel·les ha fomentat tres amenaces en potència: el racisme, la por econòmica i el nacionalisme. “Hitler no està gaire lluny”, deia mentre parlava del sorgiment de forces d’extrema dreta que posarien en perill l’estructura democràtica actual. “En drets socials i democràtics anem enrere”, concloïa parlant de la situació actual.

La fortalesa d’un moviment
Segons l’autora de “Llenguatge, poder i identitat” (2004), com a individus tenim unes idees molt romantitzades sobre la unió col·lectiva. Creiem que la unió d’unes mateixes idees sota un lema –sigui feminisme, socialisme o comunisme– dissoldrà les diferències individuals per crear un tot homogeni. Aquest és un dels errors més grans que podríem cometre, ja que segons Butler l’actuació heterogènia dels moviments constitueix la riquesa del món contemporani. Com a crida final: “menys narcisisme de grup i més concentrar-nos en l’objectiu polític”. La filòsofa va voler remarcar que la fortalesa dels moviments està en “tirar endavant” i no en dissoldre les diferències de grup: “poden haver-hi feministes que alhora siguin criminals de guerra… potser fins i tot escollirem a la Hillary Clinton”, bromejava.

Entre bromista, desafiadora i introspectiva, Judith Butler va oferir una de les conferències més interessants del cicle. Eren molts els que creien que després de Varoufakis ja no quedava res a dir sobre l’Europa de les persones i la sobirania de les nacions, però Butler va aconseguir trencar qualsevol espectativa oferint un debat intens i carregat d’ideologia. El públic aplegat al CC El Born la va acomiadar entre grans aplaudiments i nombrosos flaixos de fotografies. Els assistents al debat necessitaven retratar l’experiència d’haver estat prop d’una de les pensadores més importants de l’actualitat, encara que sigui durant unes poques hores.

Read more

Contra l’establishment, més democràcia a Europa

NARCÍS FIGUERAS DEULOFEU (@figtreesgodmade)

Descarrega’t l’article en PDF

A tocar de les restes del Born del segle XVIII i amb Mònica Terribas com a mestra de cerimònies, el passat dijous 29 d’octubre va aterrar a Catalunya la veu més jove i influent de la nova esquerra del Regne Unit.

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. Narcís Figueras

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. NARCÍS FIGUERAS

Davant d’un públic molt atent de poc més de tres-centes persones, Owen Jones va defensar la necessitat de les esquerres europees d’articular un gran moviment social de base a escala continental que tingui com a principal objectiu reformar en un sentit democratitzador les institucions comunitàries. El jove comentarista de Sheffield va prendre el relleu de l’exministre de finances grec Iannis Varufakis, un dels que estan cridats a assumir protagonisme en aquest procés de reforma, juntament, entre d’altres, amb els economistes nord-americans Paul Krugman i Joseph Stiglitz.
Com fa a The Establishment: And how they get away with it, va retratar el que anomena establishment com el sistema que s’oposa a la democràcia per mantenir els privilegis i la riquesa concentrats en poques mans. Així doncs, tot i reconèixer les especificitats que la crisi ha deixat com a llast a cada país, va justificar el seu projecte afirmant que “els problemes de les classes treballadores i les classes mitjanes són molt semblants arreu d’Europa”.

Corbyn, salvant el laborisme
La diagnosi de Jones parteix del fracàs de la socialdemocràcia com a projecte polític. L’autor de Chavs: la demonització de la classe obrera va recordar que els partits socialdemòcrates només havien pogut ampliar les polítiques i els drets socials per construir estats de benestar quan l’amenaça roja de l’extensió del comunisme soviètic obligava liberals i conservadors a fer concessions. Això, va explicar, es va acabar amb els anys vuitanta, l’arribada de Reagan i Thatcher i el “final de la Història”.
El jove convidat, que va ser assessor del Partit Laborista britànic, va disseccionar l’arribada de Jeremy Corbyn al lideratge de la formació i de l’oposició a la Cambra dels Comuns. Va detallar que havia estat una sorpresa majúscula provocada per una enorme mobilització d’una base social amb molts afiliats recents que havia contradit els càlculs i la voluntat de l’aparell del partit. Al mateix temps, però, va reconèixer les dificultats amb què haurà de conviure el flamant líder laborista: la manca de costum a l’hora de manar o de dirigir-se a grans audiències, la indisciplina d’uns quants membres del seu propi grup parlamentari o l’hostilitat de bona part dels mass media. En relació amb això, la defensa del model de mitjans públics independents que encarna la BBC no va evitar que Jones exposés la impossibilitat de desviar-se del discurs de l’statu quo sense rebre atacs. Al mateix temps va atribuir als mitjans de gran difusió un paper clau en el manteniment de l’establishment fent creure que la culpa de tots els mals “sempre és del veí i mai del govern”.

Qüestió de sobirania
El qui durant les darreres eleccions municipals va mostrar el seu suport a la candidatura d’Ada Colau va defensar que els moviments independentistes escocès o català s’emmarquen en la mateixa lògica que el moviment dels indignats o Podem, en l’àmbit espanyol, o Syriza a Grècia: la lògica de la recuperació de la sobirania, és a dir, de la capacitat de prendre les decisions que els afecten, per part dels ciutadans.
De fet, Jones no va estalviar-se l’anècdota que el seu oncle, un home d’esquerres i convençut, havia votat Sí al referèndum sobre la independència d’Escòcia i va explicar com el Partit Nacional Escocès havia arrasat a les darreres eleccions britàniques -molt per davant d’un descafeïnat Partit Laborista encapçalat per Ed Miliband- vinculant la sobirania escocesa a les polítiques socials i a un estat de benestar de qualitat. Per Owen Jones, a tots aquests fenòmens transformadors d’arreu d’Europa els falta encara relacionar-se i recuperar un discurs “inspirador” que els acosti a la majoria. ···

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. Narcís Figueras

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. NARCÍS FIGUERAS

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies