El rei dels republicans

Júlia Claramunt i Carles Fernández

La imatge és xocant: Pablo Iglesias, Irene Montero i Alberto Garzón dempeus aplaudint Felip VI a la inauguració de la XIV legislatura. Els flamants ministres de Unidas Podemos, participant de l’ovació de tres minuts al monarca espanyol, al costat dels seus companys del PSOE i sumant-se als diputats de les bancades de la dreta del Congrés. Si retrocedeixes en el temps i ho expliques el 2014, no et creuen.

Els hereus del 15M han passat de defensar la república a acatar la figura d’un rei que han criticat durament en múltiples ocasions. Del “no nos representa” a finalment qualificar de “valiente” l’últim tradicional discurs nadalenc del rei. Els que venien a “romper el candado del 78” sembla que cada cop s’hi senten més a gust reformant-lo des de dins.

Més enllà dels murs del Congrés, són múltiples les plantades i mostres de disconformitat que han protagonitzat el rei i els republicans. A Catalunya, és difícil trobar el retrat de Felip VI a la sala de plens dels ajuntaments, que no ostenta ni a la capital. Una Barcelona que ja s’ha mostrat recelosa quan el rei l’ha visitada. En els pròxims dies, probablement es repetirà la ja tradicional plantada de Torra i Colau a Felip VI en motiu de la inauguració del Mobile World Congress.

En els darrers anys, la representació republicana del Congrés ha anat augmentant i batent rècords. A més, diverses universitats espanyoles han promogut consultes sobre la preferència entre monarquia o república a l’estat espanyol. Tot i que l’obertura d’un debat sobre la forma d’estat sembla quelcom llunyà, si aquesta tendència segueix, el tema podria entrar a l’agenda política en un futur.

Read more

Felip VI a Barcelona o la monarquia que perdura

La visita de Felip VI, rei d’Espanya, a Barcelona amb motiu dels Premis Princesa de Girona ha reviscut l’antic debat sobre les monarquies modernes. El fet que aquest acte tingués lloc tres setmanes després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència als líders independentistes ha acompanyat l’ànim de protesta que es va viure a l’avinguda Diagonal la tarda del 4 de novembre.

Milers de manifestants per la República van rodejar el Palau de Congressos, on se celebraven els Premis.
ACN – a Vilaweb
La imatge destacada és d’Albert Salamé – a Vilaweb.

Dels 194 països reconeguts per l’ONU, 43 són governats per un règim monàrquic. A Europa, dotze. Si bé des de la segona meitat del passat segle aquest govern és gairebé sempre representatiu, no deixa de ser un poder real. Així i tot, situem abans els presidents o càrrecs polítics que les famílies reials dels països que ens envolten.

A més d’Espanya, a Europa trobem sistemes de govern monàrquics a Andorra (sense rei, però amb dos co-prínceps no electes), Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Liechtenstein, el Vaticà, els Paísos Baixos, Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega i Suècia.

Creua el mapa amb el cursor per descorbir les monarquies europees. T’has adonat que la genealogia de les cases dinàstiques s’entrecreua?

*Mapa desactualitzat, funció únicament simbòlica. Les fronteres no es corresponen amb l’actualitat.

De tornada al regne d’Espanya

Felip VI va arribar a Barcelona acompanyat de la seva hereva, Leonor, princesa d’Astúries i Girona. Ambdós van participar en diversos actes durant els tres dies que va durar la seva visita a la ciutat. En especial, els premis Princesa de Girona, al Palau de Congressos de Catalunya.

Un cop finalitzat l’acte, els mitjans exposaven el contrast entre carrers i auditori.

L’altra gran critica de la tarda i nit de protestes va ser per als Mossos i la Policia Nacional, en referència a la violència viscuda als carrers de les capitals catalanes durant les darreres setmanes. A banda, alguns moments de tensió entre manifestants i polítics assistents a l’entrega de premis.

El Rei va arribar a l’aeroport d’El Prat diumenge 3 de novembre, al vespre. Va tornar a palau, a Madrid, dimarts. Durant aquests dies, va dedicar-se a les cerimònies oficials previstes, allotjat a l’hotel Juan Carlos I amb la seva filla gran.

Read more

El passat més present

El franquisme perviu a les parts més invisibles del nostre dia a dia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies