“La nostra credibilitat ens la guanyem amb les escaletes del telenotícies”

GAL·LA ARGELAGA (@Galargelaga)

Toni Cruanyes, presentador del Telenotícies vespre, visita la redacció integrada de la Universitat Pompeu Fabra

El periodista canetenc Toni Cruanyes ha lamentat que TV3 sigui notícia per motius polítics. Ho ha dit en una xerrada als alumnes de tercer de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i després que el Parlament de Catalunya hagi reprovat l’elecció de Vicent Sanchis com a nou director de Televisió de Catalunya (TVC). Davant la polèmica, Cruanyes ha demanat que es deixi treballar als professionals: «La nostra credibilitat ens la guanyem amb les escaletes del tele noticies i del 3/24 cada dia”.

Toni Cruanyes, presentador del Telenotícies Vespre

Cruanyes ha estat corresponsal a Londres, on va cobrir les guerres de l’Afganistan i de l’Iraq i els darrers anys de Tony Blair com a primer ministre del Regne Unit. Va ser reporter de la BBC entre 1999 i 2003, i el 2004 va treballar a la ràdio de les Nacions Unides, a Nova York. Malgrat la seva activitat internacional, però, mai ha deixat de col·laborar amb mitjans catalans com El Temps, El Punt, Els matins d’Ona Catalana de Josep Cuní i L’hora del pati de RAC1, entre d’altres. El gener del 2014 va començar a presentar el Telenotícies vespre, després d’haver estat corresponsal a París. El periodista ha explicat la seva experiència als estudiants.  Ha defensat el paper del telenotícies com a espai de difusió generalista, i com a lloc de reunió intergeneracional de les famílies.

Respecte a l’altivesa que Donald Trump ha manifestat envers els periodistes, Cruanyes considera que el president electe no és un motiu de preocupació pel que pugui fer, sinó per les conseqüències que han significat la seva arribada al poder. Afegeix que això ha portat a “una manera determinada de malentendre el periodisme”. Davant el descens que ha patit la quota de pantalla de TV3 el mes de març (una de les pitjors des de l’estiu passat, amb un 10,4) Cruanyes ho atribueix a l’augment de l’oferta actual de canals. El periodista creu que TV3 necessita alguns canvis.

El presentador creu que el repte més gran del periodista és el de ser útil a l’espectador, i “posar llum allà on alguns intenten que hi hagi foscor”. Respecte els canvis que han comportat les xarxes socials, Cruanyes ha estat clar: “Les xarxes socials, la TV convencional, els diaris de paper i online i la ràdio tenen funcions complementàries. L’objectiu final és que aquest ecosistema pugui explicar què passa i per què passa”. El canetenc insisteix que el model comunicatiu d’avui és híbrid, i que “són els mateixos ciutadans, usuaris i espectadors els que ens situaran a cadascun en l’àmbit correcte”. L’objectiu principal és “treballar conjuntament xarxes, diaris, ràdio i TV”, insisteix, per tal de  fer el millor servei possible.

Read more

“Els mitjans han deixat de ser el quart poder”

Experts de la Jornada “Media i refugiats” conclouen que ja no impera la importància informativa, impera l’audiència

fullsizerender

Periodistes, professors i experts han debatut en la Jornada “Media i refugiats” a la UPF sobre l’impacte de la crisi dels refugiats. Els conferenciants han coincidit en què els grans mitjans han perdut el paper que tenien: el seu objectiu ara és, sobretot, aconseguir audiència. Això determina si s’informa o no de certs temes o conflictes. La informació emesa del cas de la crisi dels refugiats, focalitzada a Europa però existent a tot el món, depèn de la cobertura que en fan els mitjans. I aquesta, no sempre respon a criteris purament periodístics. “El poder dels mitjans ja no és el mateix d’abans perquè funcionen amb la capacitat de sorpresa”, afirma l’escriptora i periodista Najat el Hachmi.

Mar Padilla, responsable de Metges sense Fronteres, ha apuntat que la Unió Europa es troba en un paper “vergonyós”, ja que és la societat civil qui realment fa més esforç per ajudar les víctimes. Hachmi ha declarat que les morts en el mediterrani “són fruit de l’èxit de la UE a l’hora de blindar les seves fronteres” i que si s’informa sobre aquesta desgràcia és per pur sensacionalisme i paternalisme.

Els mitjans dipositen una atenció desigual a temes realment interessants i descontextualitzen la informació d’aquests. Per la seva banda, Joan Salvat, periodista de TV3, ha defensat la funció dels mitjans i la feina dels periodistes. Assegura que no és fàcil trobar la fórmula per fer arribar al màxim de gent possible una informació rellevant, com la del cas dels refugiats. Des de TV3, explica, intenten col·laborar amb d’altres televisions públiques per crear documentals interessants per ajudar a conscienciar a la població.

Sigui com sigui, el cas dels refugiats és només una manera tràgica que demostra aquest canvi de tendència. Com diu Padilla, “els mitjans han deixat de ser el quart poder”. Alhora, tots han coincidit a remarcar que els mitjans viuen en un canvi constant, de redefinició de model i que, per tant, aquest debat, igual que altres, segueix obert.

Read more

L’illa de plàstic. Els residus que s’acumulen al Pacífic

El Cetrencada nº39, publicat a El Punt-Avui, ve carregat de continguts nous i d’actualitat! Hi trobareu el reportatge “Oceans de plàstic”, la crònica “Mitjans lliures: un etern déjà vu”, l’entrevista amb Sifa Suljic, refugiada de la guerra de Bòsnia.

Read more

La violència masclista afecta el 100% de la població

AISSATA M’BALLO DIAO (@aimd94)

Descarrega’t l’article en PDF

La taula rodona “La violència masclista és notícia?”, celebrada el passat 22 de gener al Col·legi de Periodistes, tenia com a tema central la forma com els mitjans informen de la violència masclista, va ser organitzada per l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

DSC_0007

D’esquerra a dreta, Carme Figueras, Alícia Oliver i Montserrat Gatell. AISSATA M’BALLO DIAO

El debat va ser moderat per la periodista experta en gènere Arantza Díez i hi van participar Tona Gusi, vicepresidenta de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Catalunya i sotsdirectora de La Independent; Pilar Medina, professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; i Beatriu Masià, cofundadora de l’associació Tamaia Viure sense violència.

Així mateix, l’acte el van inaugurar Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Carme Figueras, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; i Alícia Oliver, membre de la Junta de Govern del CPC –en substitució de Núria de José, que no va poder assistir.

“Superar la violència masclista és el gran repte d’una societat democràtica”
Figueras va recalcar la implicació activa dels mitjans de comunicació i dels professionals en el tractament de la violència masclista, així com en millorar la visibilitat de les dones als mitjans. Va destacar, també, l’esforç important que s’ha dut a terme per donar-li un tractament adequat –la violència masclista és percebuda com a problema estructural gràcies als mitjans–, però recorda que encara “queda molt camí per recórrer”.

De fet, segons l’últim informe del CAC sobre la presència de les dones en els informatius de televisió, la meitat de les notícies sobre dones fan referències a agressions i cròniques judicials. A més, persisteix l’ús d’elements d’espectacularització, com per exemple imatges dels llocs dels fets i la identificació de les víctimes.

“La situació és difícil per als periodistes”
Però malgrat això, la membre del Col·legi de Periodistes, va assegurar que això no era excusa per “no fer bé la feina”, tot evocant l’assassinat d’Ana Orantes: el desembre del 1997 va ser cremada viva pel seu exmarit pocs dies després d’haver relatat a la televisió andalusa els maltractaments que havia patit durant els 40 anys de casats. Aquest cas va marcar un abans i un després en el tractament de les notícies sobre violència masclista, així com en la seva consideració social.

“No s’ha de confondre el to de veu ferm amb violència”
Medina va denunciar la ridiculització de les veus dissonants, a través de l’ús de termes com ara feminazi per fer referència al col·lectiu feminista. De fet, les accions que intenten donar major visibilitat a les dones als mitjans o conscienciar el públic sobre la violència masclista cada cop es relacionen més amb l’activisme militant.

Una manera de denunciar la violència simbòlica, segons Medina, és visibilitzar el model hegemònic masculí, el qual es basa en el patriarcat. Masià, per altra banda, va ressaltar que “als feminismes encara no se’ls ha col·locat en el lloc del saber” i que, per tant, cal “donar una visibilització a les dones en tots els temes, no només en violència masclista”.

“Cal que les universitats i el sector s’impliquin en la millora del tractament de la violència masclista”
Gatell va assegurar que la violència masclista no és una successió de fets aïllats, sinó que es tracta d’un problema estructural, malgrat que es continua comunicant aquests fets com a successos, destacava Díez. Els mitjans de comunicació són una “representació de la societat” i, com a tal, parlen d’allò que es tolera i accepta en un context sociocultural determinat.

Per això Masià va instar a canviar “algunes estructures”, reiterant que la idea de la dona com a objecte de consum encara segueix “molt arrelada”. Medina va recalcar, d’altra banda, la importància de la formació acadèmica, tot recordant que no existeix a les facultats de comunicació una assignatura obligatòria sobre violència masclista, malgrat que es tracta d’un tema que afecta “el 100% de la població adulta”.

 

Com millorar la representació de la dona als mitjans de comunicació

Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va destacar la importància de les eines per tractar la dona i els casos de violència masclista de forma adequada als mitjans de comunicació. Diverses institucions de l’àmbit de la comunicació van impulsar les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans el 2009, segons els quals s’haurien de tractar aquests casos com a violacions dels drets humans. El CAC, així mateix, va publicar un informe sobre el mateix tema el 2011.

La periodista Arantza Díez, per la seva part, va coordinar i redactar, el 2011, el projecte Gènere i mitjans de comunicació: eines per visibilitzar les aportacions de les dones. També va ressaltar la importància de les sessions de formació d’estudiants a les universitats.

Read more

Contra l’establishment, més democràcia a Europa

NARCÍS FIGUERAS DEULOFEU (@figtreesgodmade)

Descarrega’t l’article en PDF

A tocar de les restes del Born del segle XVIII i amb Mònica Terribas com a mestra de cerimònies, el passat dijous 29 d’octubre va aterrar a Catalunya la veu més jove i influent de la nova esquerra del Regne Unit.

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. Narcís Figueras

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. NARCÍS FIGUERAS

Davant d’un públic molt atent de poc més de tres-centes persones, Owen Jones va defensar la necessitat de les esquerres europees d’articular un gran moviment social de base a escala continental que tingui com a principal objectiu reformar en un sentit democratitzador les institucions comunitàries. El jove comentarista de Sheffield va prendre el relleu de l’exministre de finances grec Iannis Varufakis, un dels que estan cridats a assumir protagonisme en aquest procés de reforma, juntament, entre d’altres, amb els economistes nord-americans Paul Krugman i Joseph Stiglitz.
Com fa a The Establishment: And how they get away with it, va retratar el que anomena establishment com el sistema que s’oposa a la democràcia per mantenir els privilegis i la riquesa concentrats en poques mans. Així doncs, tot i reconèixer les especificitats que la crisi ha deixat com a llast a cada país, va justificar el seu projecte afirmant que “els problemes de les classes treballadores i les classes mitjanes són molt semblants arreu d’Europa”.

Corbyn, salvant el laborisme
La diagnosi de Jones parteix del fracàs de la socialdemocràcia com a projecte polític. L’autor de Chavs: la demonització de la classe obrera va recordar que els partits socialdemòcrates només havien pogut ampliar les polítiques i els drets socials per construir estats de benestar quan l’amenaça roja de l’extensió del comunisme soviètic obligava liberals i conservadors a fer concessions. Això, va explicar, es va acabar amb els anys vuitanta, l’arribada de Reagan i Thatcher i el “final de la Història”.
El jove convidat, que va ser assessor del Partit Laborista britànic, va disseccionar l’arribada de Jeremy Corbyn al lideratge de la formació i de l’oposició a la Cambra dels Comuns. Va detallar que havia estat una sorpresa majúscula provocada per una enorme mobilització d’una base social amb molts afiliats recents que havia contradit els càlculs i la voluntat de l’aparell del partit. Al mateix temps, però, va reconèixer les dificultats amb què haurà de conviure el flamant líder laborista: la manca de costum a l’hora de manar o de dirigir-se a grans audiències, la indisciplina d’uns quants membres del seu propi grup parlamentari o l’hostilitat de bona part dels mass media. En relació amb això, la defensa del model de mitjans públics independents que encarna la BBC no va evitar que Jones exposés la impossibilitat de desviar-se del discurs de l’statu quo sense rebre atacs. Al mateix temps va atribuir als mitjans de gran difusió un paper clau en el manteniment de l’establishment fent creure que la culpa de tots els mals “sempre és del veí i mai del govern”.

Qüestió de sobirania
El qui durant les darreres eleccions municipals va mostrar el seu suport a la candidatura d’Ada Colau va defensar que els moviments independentistes escocès o català s’emmarquen en la mateixa lògica que el moviment dels indignats o Podem, en l’àmbit espanyol, o Syriza a Grècia: la lògica de la recuperació de la sobirania, és a dir, de la capacitat de prendre les decisions que els afecten, per part dels ciutadans.
De fet, Jones no va estalviar-se l’anècdota que el seu oncle, un home d’esquerres i convençut, havia votat Sí al referèndum sobre la independència d’Escòcia i va explicar com el Partit Nacional Escocès havia arrasat a les darreres eleccions britàniques -molt per davant d’un descafeïnat Partit Laborista encapçalat per Ed Miliband- vinculant la sobirania escocesa a les polítiques socials i a un estat de benestar de qualitat. Per Owen Jones, a tots aquests fenòmens transformadors d’arreu d’Europa els falta encara relacionar-se i recuperar un discurs “inspirador” que els acosti a la majoria. ···

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. Narcís Figueras

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. NARCÍS FIGUERAS

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies