20.000 mascaretes que no salvaran cap vida

Als camps de refugiats de les illes gregues, les mascaretes i el confinament estricte es contradiuen amb la impossibilitat de mantenir el distanciament.

MARC SEGUÉS, JOSEP TÀSSIES I JOAN SIMÓ

“La gent no té matalassos, dormen sobre estoretes o mantes. No hi ha calefacció, passen molt de fred. Tampoc hi ha electricitat. A vegades veus que cau menjar a terra, s’hi acosta un gos i no se’l menja. Hi ha moltes intoxicacions per fum, violacions, episodis de violència.

Molta gent mor dins del camp”. Aquesta és la “normalitat” dels refugiats que viuen a Moria (Lesbos) i així ho explica Isabel Rueda que, des de l’agost del 2019, exerceix com a coordinadora de la clínica ginecològica i obstètrica d’aquest camp.

Ja fa cinc anys que l’illa de Lesbos viu en una crisi humanitària perpètua, agreujada encara més per la irrupció de la COVID-19. L’epidèmia, d’escassa afectació en aquest racó del mar Egeu, ha significat el confinament estricte dels prop de 23.000 habitants de Moria, el nucli de refugiats més gran d’Europa. “Només poden sortir del camp amb autorització. Poden anar a la farmàcia i, en casos molt greus, a l’hospital”.

Entre aquestes excepcions no s’hi inclou la d’anar al banc a retirar la dotació de 80 euros que l’Estat grec els dóna cada mes per poder cobrir les seves necessitats bàsiques, fet que ha accentuat la preocupació entre la població refugiada que es veu sense possibilitat d’accedir als seus, ja de per si, escassos recursos econòmics.

El miracle grec
A Grècia el confinament ha estat ràpid, implacable i efectiu. Per a sorpresa de mig món el país hel·lènic va optar pel tancament quan tan sols hi havia un mort a tot el seu territori. Ara com ara el nombre de defuncions no arriba a les dues-centes i alguns mitjans han començat a parlar del “miracle grec”, un cas sorprenent tenint en compte la dramàtica situació d’altres països del sud d’Europa.

Malgrat que el món sencer sembla haver-se abocat en la lluita contra el coronavirus, els refugiats han de conviure amb altres malalties durant tot l’any. És el cas de la sarna, que ha esdevingut endèmica entre la població del camp. “Pràcticament tothom en té. Es passen el dia rascant-se i es provoquen moltes infeccions i ferides a la pell”, diu Rueda.

La solució a aquesta malaltia passa per l’aplicació d’una crema cada 12 hores i, sobretot, per mantenir una higiene constant, hàbit que, amb una dutxa per cada 100 habitants, resulta difícil d’adquirir.

Una lluita inefectiva
Als massificats camps de refugiats instal·lats a les illes gregues, les normes de distanciament social imposades pel govern es fan impossibles de seguir. Els habitants de Moria viuen en espais molt reduïts. Una mateixa tenda de campanya és compartida per famílies nombroses de fins a sis membres, i, per si això no fos prou, es passen el dia fent cues. Davant d’aquesta situació, de poc serveixen les 20.000 mascaretes que se’ls han repartit.

Conscients de la catàstrofe que, d’un moment a l’altre es podria desencadenar en llocs com aquest, més de 6.000 metges europeus han signat un manifest demanant que el trasllat dels refugiats que viuen a les illes. “Si Europa gira la cara, aquesta situació podria escalar i convertir-se en un desastre mèdic”, alerta el document.

Un oceà de brutícia Als camps que hi ha a les illes com Samos els refugiats han de conviure amb tones de brossa. JOAN SIMÓ

La tensió augmenta
“Els camps són olles a pressió”, explica el voluntari madrileny Álvaro Lucas des de Quios. En aquesta illa s’hi troba el camp de Vial que, la matinada del 19 d’abril, va ser greument afectat per un incendi. Tot va començar amb la mort d’una dona iraquiana sol·licitant d’asil que va encendre els ànims de la població del camp. La policia va respondre amb gasos lacrimògens i la cosa va anar a més. Com han explicat fonts de la mateixa organització: “La situació durant l’incendi va ser de caos angoixant, ja que la fugida de les flames entrava en contradicció amb l’estricta quarantena”.

Els més optimistes podrien dir que, al fons del negre túnel, s’hi veu una mica de llum. I és que, el passat 18 d’abril 50 menors no acompanyats van volar cap a Alemanya. No han tingut la mateixa sort les prop de 40.000 persones que continuen esperant a les illes de l’Egeu.

Cronologia

QUÈ VA PASSAR AMB LA FRONTERA TURCA?
09/10/2019
Turquia llança una gran ofensiva en territori kurd en el marc de la Guerra Civil Siriana. La Unió Europea li exigeix que s’aturi.
10/10/2020
Erdogan amenaça d’obrir la seva frontera amb Grècia si la UE no deixa de qualificar la seva operació militar de “moviment d’ocupació”.
28/02/2020
El president compleix la seva amenaça i obre la frontera turco-grega, a través de la qual 30.000 refugiats intentaran entrar a territori de la UE.
01/03/2020
Grècia opta per suspendre el dret a l’asil dels refugiats mentre aquests són brutalment reprimits per les forces de seguretat d’aquest país.
10/03/2020
Es detecta el primer cas de coronavirus a Turquia.
16/03/2020
La crisi sanitària fa que l’estat turc cedeixi i obligui a tornar els refugiats
a l’interior del país. Molts d’ells han perdut tots els seus recursos intentant entrar a Grècia.

Read more

Sinergies feministes contra el racisme institucional

ARES BIESCAS RUE (@aresBiescas)

Diversos col·lectius feministes passen la nit a l’Escola Massana en suport a les dones de “El racisme ens tanca”

Cent cinquanta dones de col·lectius feministes com Cortsenques Dissidents i gatamaula van dormir ahir a l’antiga Escola Massana del Raval per recolzar les migrants que hi porten tancades des de fa dues setmanes. La jornada d’ahir tractava l’especificitat del racisme en clau de gènere, després que la iniciativa «El racisme ens tanca», on hi ha una trentena de persones implicades permanentment, hagi iniciat diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona per una millora dels drets de les persones migrants i refugiades.

Autodefensa feminista

La jornada va començar a les vuit de la tarda amb una assemblea introductòria on diverses portaveus feministes van exposar situacions on el “racisme institucional” es mostrava present en el seu dia a dia. Alguns testimonis van explicar la dificultat agregada de denunciar la violència masclista si s’és una dona racialitzada o els entrebancs per trobar feina si es porta hijab. 

Tot i això, es va posar èmfasi en la necessitat d’allunyar-se de la victimització i la importància de pensar noves maneres d’autodefensa feminista en clau antiracista. També es va posar en relleu la falta d’una perspectiva descolonial en els mitjans de comunicació. La pregunta “què hauria passat si la dona de “La Manada” hagués estat migrant?» va afegir-hi reflexió.

Les experiències de les migrants i les seves reivindicacions van ressonar durant tota l’assemblea, on les visitants dels col·lectius feministes van restar escoltant. Norma Falconi, veterana activista a favor dels drets de les migrants i refugiades, va apuntar en mode d’anècdota que «era un dels primers cops que assistia a una assemblea feminista on les dones blanques callaven», un comentari que mostra la interseccionalitat i diversitat del feminisme.

Es van fer les dues. El cansament va obligar a col·locar les esterilles i els sacs de dormir. L’endemà s’havien programat un conjunt de tallers per definir accions concretes de denúncia. Els tallers van anar acompanyats de diverses performances i actuacions.

Darrera batalla

Més enllà del suport feminista, la tancada a l’antiga Escola Massana complia ahir les dues setmanes. La seva llavor es remunta 17 anys enrere, quan hi va haver protestes similars arreu del país per reclamar drets. La més sonada, que va agrupar una quarantena de persones, va ser la tancada a l’església del Pi de Barcelona i que va acabar amb l’obtenció de papers de les persones que l’integraven. Fonts municipals han explicat que el consistori ja ha iniciat una via de diàleg amb els migrants tancats a l’escola Massana, que és propietat municipal. El govern de l’Estat Espanyol no ha respost a la petició de reunió dels activistes.

Deu punts contra el racisme institucional

Els deu punts que es reivindiquen des de «El racisme ens tanca» són:

  1. Obtenció de papers sense la necessitat d’un contracte de quaranta hores.
  2. Empadronament sense domicili fixe.
  3. Obtenció de la nacionalitat sense examen.
  4. Sanitat universal per a tothom.
  5. Despenalització de la venda ambulant.
  6. Drets per a totes les migrants i refugiades.
  7. Despenalització de la venta ambulant.
  8. Tancament dels CIEs.
  9. No a les fronteres.
  10. Mesures específiques per abordar la violència masclista en dones migrades.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies