La ‘guerra del narco’ deixa 60.000 despareguts a Mèxic

Les xifres dupliquen les de la dictadura militar argentina

El Govern de Mèxic ha presentat les seves dades de desaparicions, estat per estat. En total, 61.637 desapareguts, el 97% durant aquesta dècada llarga des que el govern de Felipe Calderón va emprendre la lluita contra els càrtels de la droga que condiciona la vida mexicana. Aquest particular conflicte civil duplica les xifres d’El Proceso argentí, la dictadura militar que va deixar 30.000 desapareguts entre 1976 i 1983.

Més d’una dècada de violència entre Govern i narcotràfic

A banda de les desaparicions, a finals de 2019 el govern de López Obrador va confirmar entre 2.900 i 3.000 morts cada mes. Una xifra que estabilitza la tendència a l’alça en l’última dècada. Mèxic no està en guerra, però fa més de deu anys que es troba en el punt de mira. Aquesta particular batalla de l’Estat contra la droga va començar amb la legislatura de Felipe Calderón (2006-2012) i va continuar durant els anys d’Enrique Peña Nieto (2012-2018). Dos mesos després d’arribar al govern, Calderón va instar les forces armades mexicanes a operar contra els líders dels càrtels. Peña Nieto seguí la mateixa estratègia. Els càrtels van rebre un cop fort, però els buits de poder van obrir una nova etapa de violència entre diverses faccions del narcotràfic. 

López Obrador: “El ‘Chapo’ tenía el mismo poder que el presidente”
Andrés Manuel López Obrador, president de Mèxic.
Sáshenka Gutierrez / EFE
La Vanguardia

Quan López Obrador va establir el seu govern el 2018, un dels objectius marcats fou «abraços en comptes de bales». S’havia decidit no atacar els líders dels càrtels, a diferència dels anteriors governs, per evitar reaccions més violentes. López Obrador (AMLO, com l’anomenen els mitjans americans) aposta per erradicar les causes de la violència a través de reformes en economia o educació. No obstant això, al juliol el Govern va crear la Guardia Nacional, un cos policial que ha protagonitzat les darrres intervencions en la guerra del narco. Sectors crítics amb López Obrador han acusat que, en comptes de canviar l’estratègia, la creació de la Guardia Nacional suposa un acció més semblant al discurs de Calderón.

El Mèxic dels càrtels

Els estats de Chihuahua, Sinaloa i Durango són el triangle d’or de la violència mexicana i és on es produeixen la majoria de desaparicions. Els càrtels s’hi estableixen perquè les muntanyes protegeixen les plantacions i el trànsit de droga i armes de les incursions governamentals. Gran part del territori el controla el càrtel de Sinaloa, l’organització de cultiu i distribució de drogues més potent de Mèxic i una de les més influents a nivell internacional. El seu cap, Joaquín “el Chapo Guzmán”, va ser detingut el 1993; no obstant això, és l’únic pres que ha aconseguit escapar dues vegades d’un centre de màxima seguretat. Actualment, compleix la seva condemna a Nova York, havent admès l’assassinat d’entre 2000 i 3000 persones. La seva vida ha inspirat l’argument de més d’un telefilm, però la influència del càrtel i el seu conflicte amb el càrtel de Jalisco Nueva Generación -així com amb el mateix Govern de Mèxic- és molt real. 

Resultat d'imatges de mapa estados mejico
Chihuahua, Sinaloa i Durango són el triangle d’or de la violència mexicana.
Pinterest

De fet, la detenció per part de la Guardia Nacional d’el fill d’“el Chapo”, Ovidio Guzmán, va ser motiu de dues jornades d’enfrontament entre militars i partidaris del càrtel a Culiacán (Sinaloa), l’octubre de 2019. No és l’únic episodi de violència massiva als carrers relacionat amb el crim organitzat. El passat novembre, la família Le Barón va perdre sis nens i tres dones assassinats a la frontera dels estats de Sonora i Chihuahua. Així mateix, aquest dijous, Mèxic ha acceptat la tornada del grup d’experts de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) per investigar les irregularitats en el cas dels 43 estudiants d’Ayotzzinapa. L’anomenada massacre de Guerrero va tenir lloc el 2014, la nit de setembre que la policia va detenir i entregar aquest estudiants al càrtel que els assassinà.

Testimoni d’un estudiant que va sobreviure a la massacre de Ayotzzinapa.
YouTube de Noticias Telemundo

Es tracta de conflictes que s’han seguit durant aquests 13 anys i que contribueixen als 61.000 desapareguts del recompte de la Fiscalia mexicana. Fa tres setmanes, un tiroteig entre narcos i policies a Culiacán (Sinaloa) causava 21 morts, 14 pistolers de càrtel Noreste i 7 agents. A Mèxic, l’estancament de la violència es relaciona amb la impunitat: assassinats i desaparicions no es castiguen (98% de crims no resolts, segons l’ONU). Tot i que es culpabilitzi un càrtel o organització criminal concreta, no es demostra a judici ni es castiga. Gran part dels casos de violència per narcotràfic són d’origen molt local; disputes entre veïns difícils de resoldre a nivell nacional i que, per norma, se solucionen amb un mort o un desaparegut més. 

La violència no es relaciona només amb el narcotràfic

Un cuiner d’origen espanyol ha mort aquesta setmana, assassinat a Tijuana. En aquesta localitat fronterera amb Califòrnia, el cos de Felipe Antonio Díaz Zamora (43 anys) va aparèixer dimecres amb tres ferides de bala. La Fiscalia descarta una agressió deguda a la seva nacionalitat, així com un robatori. El motiu més probable fins al moment es relaciona amb un conflicte privat de la víctima.

Migrantes centroamericanos miran a través de la valla mientras un agente de la Patrulla Fronteriza vigila cerca del cruce fronterizo de El Chaparral en Tijuana, México, el 25 de noviembre.
A la imatge, la frontera entre Mèxic i els EUA, la més transitada del món. La migració és una font de violència a ambdós nacions americanes.
The New York Times

D’altra banda, també aquesta setmana hem conegut la notícia del suïcidi d’un migrant mexicà. En aquest cas, la violència no és fruit de la droga, ni d’un assumpte mal resolt. L’home es va tallar la jugular a la frontera amb els Estats Units, quan les autoritats van negar-li el pas. Es trobava en el costat mexicà, segons confirma l’agència Reuters. L’Oficina de Duanes estatunidenca no n’ha fet cap declaració.

Read more

«Quedar-se callat és ser còmplice»

Natalie Barresi

Mayra Cisneros, una periodista convertida en activista que lluita pels drets humans dels ciutadans de Mèxic

12 anys dirigint un programa de ràdio a Mèxic, un dels països on més periodistes han estat brutalment assassinats o han desaparegut. Segrestada i amenaçada directament per l’alcalde a Mèxic. Refugiada a Barcelona. Mayra Mireya Cisneros: una periodista que lluita pels drets humans i defensa la llibertat d’expressió.

Cisneros treballava a l’emissora de ràdio «La poderosa» , de l’estat mexicà de Coahuila parlant sobre temes com societat, política i successos. Després de criticar membres del Partit Revolucionari Institucional (PRI) durant les eleccions, va rebre amenaces de l’alcalde i la periodista va ser acomiadada. Va denunciar les amenaces i poc després va ser segrestada per quatre homes amb armes.

A la V Simposi sobre Llibertat de Premsa, a Lleida, va explicar l’experiència. Així, va il·lustrar els fets de com va perdre el seu treball, la seva «passió»: 

No va retirar la denúncia perquè per Mayra Cisneros, » Quedar-se calla t és ser còmplice». En el seu treball deien que «per qüestions personals i per malalties, ella no estava a l’aire». Tanmateix, l’any anterior l’havien operat de la seva sisena cirurgia de càncer. Ara bé, segons afirma Cisneros, mai va ser un motiu per quedar-se incapacitada.

La gent preguntava el per què va criticar l’alcalde, els seus familiars no entenien la seva lluita:

El fill de Cisneros va morir en un tiroteig, però no només explica la veritat per ell, ho fa també pels periodistes assassinats que s’investiguin. Al simposi de Lleida, la periodista va explicar que a Mèxic es calcula «un índex de morts semblant al dels països que pateixen guerres”. Segons estadístiques de Forbes de 2018, Mèxic és el quart país més perillós del món per als periodistes després de l’Afganistan, Síria i l’Índia.

Capture

La Mayra Cisneros parla sobre la manipulació d’informació per part dels partits polítics i com els ciutadans no saben realment la quantitat de persones mortes:

L’any passat amb el programa de l’Ajuntament i la Taula per Mèxic, «Barcelona protegeix periodistes de Mèxic«, Mayra Mireya Cisneros va viatjar a Barcelona per poder treballar com a periodista i superar la seva situació. Cisneros va ser una de les primeres en beneficiar-se de la programació.

El passat 14 de maig va tornar a la capital de Mèxic però, abans del seu viatge, va confessar que tenia por de tornar, que tenia un «desig viure, no només sobreviure». La reportera que s’ha convertit en activista també va donar els seus agraïments als organitzadors d’esdeveniments on ella va tenir l’oportunitat de parlar durant el seu acolliment i on ha pogut «parlar del que de veritat està passant».

Per a ella, la tecnologia i la propaganda poden ser molt perilloses, ja que s’usen molt per «difondre informació falsa» i en la seva opinió «la desinformació els converteix en còmplices». Aquesta informació falsa fa molt de mal, explica Cisneros, però subratlla que són els mitjans de comunicació els qui tenen la responsabilitat d’investigar.

(más…)

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies