“Quatre lletres que ho representen tot”

El món dels grafitis al metro suposa grans despeses econòmiques per a TMB

El món dels grafitis al metro suposa grans despeses econòmiques per a TMBEl grafiti és una expressió artística que irromp en els espais públics sense demanar permís. El grafiti és una expressió artística que des de sempre s’ha donat cops de cap contra la legalitat. Principalment perquè es desenvolupa en espais urbans propietat del bé comú. Malgrat estar prohibit, molts joves grafiters no dubten a endinsar-se il·legalment de matinada en les estacions del metro per a deixar la seva marca en els vagons dels trens. Però està pràctica que habitualment comporta penes de multa està sent cada vegada pitjor vista. Fins al punt que un jutge de Barcelona ha dictat recentment una sentència que condemna a un grafiter a entrar a la presó. Transports Metropolitans de Barcelona quantifica en 1,5 milions d’euros els diners emprats en la neteja de grafitis als trens l’any passat. A això cal sumar els costos destinats a la vigilància per a evitar les pintades, així com del material danyat pels grafiters per a accedir a les instal·lacions. En total la xifra ascendeix a gairebé 4 milions d’euros. A l’agost de l’any passat va començar a circular a les xarxes un vídeo en el qual es veia a 12 individus pintant un comboi del metro, concretament a l’estació de Sagrera. La difusió d’aquest vídeo es va traduir en la sensació generalitzada que els grafiters estan més actius que mai i TMB va acabar denunciant als agressors.

Però les sancions semblen no espantar massa als grafiters, segons explica un grafiter de 21 anys d’edat, i estudiant de màrqueting, que prefereix no donar el seu nom. En el seu currículum presumeix d’haver deixat la seva signatura més de 200 vegades en un total de 20 ciutats europees. Aquests joves es fan dir escriptors i el que els importa és deixar la seva petjada gravada. “El meu pseudònim són quatre lletres que no signifiquen res però em representen a mi”, explica.Pintar un vagó de metro sencer costa uns 60 euros en sprays de pintura, però aquest grafiter explica que les seves pintades no solen ser tan grans: “Molt poques vegades pots pintar un vagó sencer. Només si el guàrdia de seguretat es queda adormit”. I és que no tots els vigilants de seguretat responen igual. “Alguns passen i uns altres van a mort contra tu. Et veuen i vénen corrent amb la porra”, relata. Però a qui tenen més por és a la policia, ja que poden aplicar sancions. “Una vegada em van enganxar i vaig estar 24 hores al calabós, em van fer un judici ràpid i em van condemnar a pagar els danys. Uns 4.000 euros em va costar l’assumpte“, explica.

Els grafiters compten amb una cosa que anomenen “tómbols” i que suposa una ocasió ideal per a pintar trens amb més tranquil·litat i temps de l’habitual: “Deixen algun tren en alguna estació on normalment no ho fan. Això implica que no hi ha seguretat i que, com la policia passa cada tres o quatre hores,  tu tens temps suficient per a pintar”, explica el grafiter. Aquests “cops de sort” sovint vénen de la mà de desastres naturals, així que els grafiters solen estar pendents a les informacions climatològiques. El grafiter explica com, quan va passar l’huracà Glòria, van enxampar un tómbol: “Hi havia un tren en una estació deserta en un poble perdut vés a saber on i vam aprofitar l’ocasió”. Guillermo Yenes, enginyer d’IFERCAT que treballa a la construcció de les línies 9 i 10 del metro afirma que TMB ha intentat frenar-los de totes les maneres possibles, però que “sempre van un pas endavant. Ho tenen tot pensat i si se’ls i tanca una porta sempre trobaran un altra manera d’entrar.”

Quant als altercats violents, el grafiter ho té clar: “La meva idea de pintar és entrar sense que et vegin i sortir sense que et vegin, però hi ha gent que li és igual que estiguin els de seguretat, i és quan s’embolica”. Algunes d’aquestes situacions violentes es produeixen quan els grafiters tiren del fre d’emergència per a detenir el comboi. El maquinista perd el control del tren que es deté bruscament. Aquest mètode conegut com el ”palancazo” va ser el que van utilitzar en 2018 uns grafiters al metro de Madrid detenint un comboi durant 10 minuts. Aquesta acció va acabar amb 18 detinguts i diversos guàrdies de seguretat i policies ferits. Segons l’Informe del Ministeri d’Interior  els danys a les instal·lacions van superar el mig milió d’euros.

Els grafiters solen preparar metòdicament les seves actuacions.“A mi m’agrada esbrinar de quina hora a quina altra el de seguretat es prendrà un cafè i aprofitar aquest moment per a quedar-me sol només amb el metro. Per a la meva essa és el grafiti”, sentencia. Però els grafiters tenen límits: “Jo no em tiraré una signatura en una Església o a pintar un monument”. I també saben que les seves accions poden afectar els altres: “Em preocupa per la meva família, ells es preocupen per si em passa alguna cosa. A vegades ha passat un tren quan he estat amb la meva mare i li he dit que l’havia pintat i ella em recriminava que no li diguis aquestes coses. Que no li agrada”, explica.

Val a dir, però, que no tots els grafiters actuen de la mateixa manera. Pintar al metro pot implicar una intervenció artística menys vistosa i de menor risc de col·lisió entre les parts implicades. És habitual veure a parets i carreteres de Barcelona la firma del Xupet Negre, que com indica el seu nom consisteix en una il·lustració d’un xupet. Aquest artista va començar inundant les parets de la ciutat però “quan ja havia adquirit un llarg recorregut les marques van començar a comptar amb mi per treballar amb elles”. Aixì i tot, encara pinta el metro quan té ocasió.

Però no és només la mare del grafiter a qui no li agraden aquestes pintades. Els operadors ferroviaris es refereixen a les accions dels grafiters al metro com a “vandalisme grafiter” i per a ells les pintades no tenen “afany artístic ni de crítica social”. Per als operadors és important aclarir que es tracta d’un delicte: “Els qui pretendre confondre-ho amb expressions artístiques assumeixen de facto que aquestes són compatibles amb la violència, la intimidació i els fets delictius”. I és que, segons un portaveu de TMB els grafiters utilitzen barres de ferro, caputxes per a ocultar-se, llançament de pedres, ús de cisalles, llances tèrmiques i serres radials per a cometre tot tipus de danys en sistemes de seguretat i barreres. Un altre dels impactes de les pintades a tenir en compte és el mediambiental. “Tant per la quantitat de pintura emprada, com per les substàncies que han d’aplicar-se per a la seva retirada, totes altament contaminants”, explica.

En 2019 TMB va tramitar 127 denúncies penals i 103 denúncies administratives per intrusió en instal·lacions ferroviàries i altres infraccions. El portaveu assegura que “existeix un consens entre les empreses agrupades en l’Observatori del Civisme del Transport Ferroviari, que són les més importants d’Espanya, a favor de tipificar un il·lícit penal nou específic per als danys ocasionats en els mitjans de transport públic”.

Els responsables del transport públic de Catalunya van presentar la primera campanya de conscienciació sobre l’impacte i la naturalesa del vandalisme ferroviari a la fi de setembre del 2019.

Yenes explica que els grafiters no tenen por de res i de ningú. Des de les càmeres de seguretat han pogut veure joves saltant per sobre d’un tren, passant a pocs centímetres de la catenària del metro. Coses com aquestes l’ha viscut en primera persona un Agent d’Atenció al Client que porta més de 15 com a conductor en el Metro de Barcelona destinat a la línia 4: “Una vegada em vaig trobar a dos grafiters corrent per la via en direcció contrària a mi, no m’ho podia creure”, explica. 

Aquests joves coneixen la xarxa del metro com el palmell de la mà i és que segons l’agent del metro, els grafiters “tenen claus de tots llocs”. Les claus que s’utilitzen per a obrir les estacions, o per a obrir les portes d’accés a la resta d’instal·lacions, són claus mestres que els grafiters aconsegueixen o bé robant-les o bé en el mercat negre. “A la meva germana, que també treballa en el Metro, li van robar un manoll de claus arrencant-l’hi dels pantalons”, afirma.Els trens descansen a la nit en els apartadors que és on els equips de neteja s’encarreguen del manteniment. En aquest lloc els grafiters actuen i les seves accions acaben col·lapsant el ritme de la neteja. “Ens estem trobant que els trens pintats ocupen els safaretjos i la resta de convoys es queden sense netejar, ja que la prioritat és esborrar les pintades”, afirma. Però l’exhibicionisme dels joves està present en tot moment. “Fer fotos en els apartadors no té gràcia així que, quan el tren recentment pintat circula per les estacions, tiren del fre d’emergència i algú des de fora fa fotos a les pintades” explica. Els empleats de seguretat acostumen a no intervenir i deixar-los actuar: “Si els de seguretat baixen per ells, els tiren pedres. A més, com pintar trens és una falta administrativa i no un delicte el millor és deixar-los pintar”, afirma l’agent.

I és que els treballadors ferroviaris fa temps temps que sol·liciten que les pintades als trens siguin considerats delictes i no mancades, com era fins ara, per a frenar l’impacte social i econòmic dels grafitis. Però la situació sembla que està canviant i estan començant a produir-se sentències que són més dures amb les accions dels grafiters. Recentment, un jutge de Barcelona va condemnar a un grafiter a un any i quatre mesos de presó. A més d’una multa de 2.340 euros, indemnitzar a TMB  pels danys causats i a no poder accedir al Metro durant dos anys.Per al Doctor en Antropología Social i Cultural, José Sánchez García, la transgressió de la norma és fonamental: “No és el mateix pintar una paret durant el dia que pintar il·legalment un tren”, visió compartida pel també antropòleg Josep Martí. La cerca de l’adrenalina, de transgressió i marcar el territori resulten l’eix fonamental que atrapa i estimula als grafiters, i que fa que la “majoria de grafiters siguin joves entre l’adolescència i els vint-i-pocs anys”, afirma Martí. “Es tracta d’apoderar-se d’un espai. Es disputen territoris per a pintar” diu Sánchez. Territoris situats en llocs estratègics: que siguin visibles i de difícil accés perquè es mantinguin més temps. El Xupet Negre explica els avantatges de fer-ho als vagons i carreteres.

Sánchez García va més enllà: “Un grafiti és una cosa viva. Vindrà algú i pintarà damunt perquè el que ha pintat abans no li cau bé”. Però aquesta manera d’expressar-se no és exclusiva dels joves europeus: “a Algèria no hi ha a penes grafitis però sí que s’escriuen tags, que són simplement signatures o símbols escrits en alguna superfície. Posen petites frases en les parets i es contesten els uns als altres. Es pot construir amb això una narrativa”,  i és una manera molt personal d’expressar-se, explica Martí. Però si bé en altres llocs on hi ha repressió i falta de llibertat aquests mitjans serveixen per a difondre un discurs aquí sembla que l’assumpte és diferent: “Aquí són inofensius. No canvien la realitat. Algú crític amb Banksy va dir que si els grafitis fossin perillosos ja els haurien prohibit” sentència Sánchez.

Read more

La vaga de metro provoca grans aturades

La protesta dels treballadors de TMB al metro en contra de la gestió de la crisi de l’amiant ha provocat aturades a la xarxa de l’àrea metropolitana al llarg del dia i s’espera que continuï fins a les 23.35 de la nit. Tot i que l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha començat una investigació sobre la crisi per veure si afecta tant a treballadors com a passatgers, els treballadors segueixen protestant per les condicions de risc en les que treballen. A més a més, la lentitud en la periodicitat dels trens en algunes línies ha provocat que s’hagi hagut de regular l’entrada als accessos, com és el cas de l’L5 a Sagrera.

Aturades dels serveis de metro TMB del 20 de maig (TMB)

Aturades dels serveis de metro TMB del 20 de maig (TMB)

La jornada començava  amb serveis mínims del 40% entre les 7.00 i les 9.00 del matí, provocant greus aturades a l’hora punta per estudiants i treballadors que havien d’esperar entre 6 i 10 minuts per pujar als vagons de la majoria de línies (L1, L2, L3, L4, L5). Tot i això, altres línies de metro com l’L9 i  l’L10 tenien una espera d’entre 17 i 27 minuts entre tren i tren, mentre que l’L11 en tenia 14 minuts. També, durant aquesta franja s’ha hagut de regular l’accés a diverses estacions com a l’entrada de l’L5  a Sagrera.

La segona gran aturada s’ha produït fa uns pocs instants entre les 16.00 i les 18.00 de la tarda, amb serveis mínims del 40%. Tot i això, l’espera de les línies més concorregudes ha augmentat als entre 8 i 13 minuts, comportant greus acumulacions de passatgers a l’L1, L2, L3, L4 i L5. També, a les 17.00 s’han sumat a la vaga els treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), els quals tindran serveis mínims del 50% fins les 19:00 del vespre.

Finalment, la jornada acabarà aquest vespre amb una funcionalitat del 20% entre les 21.35 i les 22.00 i entre les 22.00 i les 23.35. En la primera franja, els retards seran d’entre 16-26 min a les línies principals, de 47 minuts a l’L9-L10 i de 14 a l’L11. Finalment, els temps d’espera a l’última franja seran d’entre 32 i 62 minuts a les línies principals, 55 min a l’L9-L10 i de 14 a l’L11.

D’aquesta manera, la normalitat tornarà als serveis de metro de TMB avui a les 23.55. Tot i això, podria haver-hi més jornades de vaga les pròximes setmanes si no es fa una millor gestió de la crisi de l’amiant per part de Transports Metropolitans de Barcelona.

Read more

L’art pels drets humans impregna el metro de Barcelona

Neus Masnou Llobera

El projecte Umbral recull 13 exposicions repartides per diverses parades del metro

Passos llargs i ràpids, corredisses fins i tot, són el més habitual als passadissos del metro de Barcelona. És per això que és possible que hagis freqüentat alguna parada de la Línia 1, 3 o 4 sense assabentar-te gaire del que hi ha de nou aquesta setmana.

DSC09405 (2)-min

Plaça Espanya sortint de la línia 1

 

Es tracta de l’art del projecte Umbral, un conjunt d’exposicions dirigit per Imma Prieto que busca crear en l’àmbit públic un espai per a la reflexió del fenomen de la migració, en motiu del 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Del 10 de desembre al 6 de febrer, els passatgers del metro de Barcelona podran apreciar, o més aviat trobar per casualitat, les apostes artístiques d’autors d’orígens i estils molt diferents entorn del tema dels refugiats.

Algunes de les exposicions es camuflen en l’ambient del metro. És el cas de les obres dels andalusos Rogelio López Cuenca i Elo Vega, els quan han apostat per la creació d’obres visuals que imiten tots els aspectes estètics de la publicitat des d’un punt de vista crític.

DSC09414 (3)-min

La gent passeja per davant l’exposició sense assabentar-se

 

Altres apostes inclouen una llarga llista de noms de refugiats morts per diferents condicions, en un dels passadissos del metro de Passeig de Gràcia i la frase «és aquest món la nostra patria? a l’estació de Sants. Dues, d’entre moltes formes, de fer que tots junts parem una mica més d’atenció, no només a aquella estació que trepitgem diàriament, sinó també a una polèmica ciutadana que ens afecta a tots.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

20 minuts d’espera

JUDIT PASTOR I COSTA (@tidujpc)

Descarrega’t l’article en PDF

El Metro ofereix serveis mínims durant cinc hores amb motiu de la vaga convocada pel comitè d’empresa, que reclama millores en les condicions laborals. La jornada ha transcorregut sense incidents destacables.

“Ada, escucha, el metro está en lucha”. Sota aquest clam, els treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’han manifestat aquest dimarts pel centre de la ciutat amb una demanda clara: “No a la precarietat. No a la congelació salarial. Contra la reforma laboral”.

Mentrestant, les 11 línies de la xarxa de Metro funcionaven a mig gas. S’ha convocat una aturada del servei entre les 10 i les 15 hores. Només han circulat un de cada cinc combois, amb una freqüència de pas molt superior a l’habitual que, en la majoria d’estacions, ha arribat als 20 minuts.

L’empresa ha considerat que els serveis mínims –d’un 20%– eren “insuficients” per absorbir la demanda d’usuaris que, en un dia laborable, acostuma a registrar unes 340.000 entrades entre les hores que ha tingut lloc l’aturada.

Tanmateix, les mesures preventives per a regular els fluxos de passatgers han estat “claus” per evitar incidències, ha informat TMB en un comunicat. Molts ciutadans han optat o bé per canviar la seva ruta habitual o bé per desplaçar-se amb mitjans de transports alternatius.

Tot i que no hi ha hagut cap incident, sí que s’han produït aglomeracions. Les estacions on hi ha més afluència de turistes, que no estaven informats de la vaga, han estat les més afectades, com Sagrada Família i La Sagrera.

Aglomeracions als trens i estacions durant l’aturada. JUDIT PASTOR I COSTA

Els motius
Els treballadors reclamen acabar amb la precarietat dels contractes temporals i es queixen de la diferència salarial entre la plantilla –amb el sou congelat des de fa quatre anys– i la direcció –amb increments d’un 14%. També reivindiquen millorar l’organització interna de l’empresa, pel que fa a aspectes com canvis d’horaris o torns festius, que demanen que es pactin sempre amb el comitè.

La vaga s’ha convocat perquè no s’ha arribat a cap acord en les negociacions per al nou conveni col·lectiu. Els sindicats asseguren que “l’empresa no ha cedit a cap de les demandes dels treballadors”. Els vaguistes han exigit a l’alcaldessa, Ada Colau, que “intervingui” per desbloquejar les negociacions amb TMB. De moment, set representants sindicals s’han reunit amb la regidora de mobilitat i presidenta de TMB Mercedes Vidal, que s’ha compromès a “ordenar” a la direcció de TMB participi en les negociacions “amb voluntat d’acord”.

Si finalment no s’arriba a una solució, els treballadors mantenen la convocatòria de dues jornades més de vaga durant aquest mes. Les aturades tindrien lloc durant 24 hores els dies 22 i 24 de febrer, coincidint amb el Mobile World Congress. Els sindicats de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) també estudien organitzar una aturada durant aquestes dates. Paral·lelament, els treballadors d’autobusos de TMB han convocat una aturada parcial aquest dimecres, que repetiran entre el 15 i el 19 de febrer.

Les xifres

  • 20%
    Circulació. Durant el període de vaga només han circulat 1 de cada 5 trens. TMB ha recomanat utilitzar mitjans de transport alternatius com el bus o el taxi amb l’objectiu d’evitar aglomeracions.
  • 23
    Combois. Segons el sindicat CCOO, entre les 10 i les 15 hores només han estat operatius 23 combois: quatre a l’L1, tres a l’L2, quatre a l’L3, tres a l’L4, tres a l’L5, dos a l’L9, un a l’L10 i un a l’L11.
  • 40
    Accessos. TMB ha decidit limitar els accessos a les estacions. Per això, s’ha tancat 40 boques d’entrada. També s’ha reduït el nombre de màquines per validar els bitllets.
  • 98%
    Els sindicats han calculat que gairebé tota la plantilla ha secundat l’aturada de cinc hores. 1.400 persones s’han manifestat pel centre de Barcelona.
  • 65%
    L’empresa ha rebaixat la xifra de seguiment de la vaga en un 65%.
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies