Megan Rapinoe agafa el relleu d’Ada Hegerberg

La capitana del Reign FC s’imposa davant les 20 candidates finals i guanya la Pilota d’Or femenina 2019

CRISTINA POYATO SANTIAGO

Megan Rapinoe, davantera del Reign FC ha guanyat per primer cop la Pilota d’Or, un premi que concedeix la revista France Football. Amb aquest guardó, el grup francès ha volgut destacar tres aspectes de la futbolista al llarg del 2019: les actuacions individuals i col·lectives, el talent i fair play (competició honesta i correcte davant els oponents, arbitres i assistents al partit) i el seu recorregut professional.

La jugadora americana ha aconseguit diversos premis durant aquest any. Entre ells la Copa Mundial Femenina de la FIFA (a França), la Bota d’Or i el premi The Best, que atorga també la FIFA. A més, del reconeixement destacat per aconseguir acabar el mundial amb marques importants (sis gols i tres assistències), Rapinoe sempre ha cridat l’atenció per la seva lluita amb el col·lectiu LGTB, i per participar amb diverses causes socials.

És el segon any que s’entrega aquest premi. El primer va ser entregat l’any passat a Ada Hegerberg, davantera de l’Olympique de Lyon. Una futbolista que el 2016 ja va ser reconeguda per la UEFA com a Millor Jugadora d’Europa. Aquest any, però, ha quedat com a quarta classificada, tant darrere de Rapinoe, com de Lucy Bronze, defensa del mateix equip, i Alex Morgan, davantera de l’Orlando Pride.

Al llarg de la cerimònia

Rapinoe no ha pogut estar a la celebració i, després d’anunciar-la com a guanyadora de la Pilota d’Or, li han dedicat un vídeo amb la participació de la seva família. Després del moment d’emoció dels seus pares, l’organització de la gala ha dedicat un petit homenatge a algunes de les futbolistes també candidates a aquest guardó. A l’escenari, hem pogut veure a 8 jugadores de l’Oympique de Lyon: Wendie Renard i Amandine Henry, entre altres.

Tot i això, la gala ha estat més enfocada al premi masculí. La 64 edició del premi de la revista francesa ha incorporat un reconeixement més al seu llistat. Aquest any, han estat atorgats quatre premis: la Pilota d’Or masculina i la femenina, el Trofeu Kopa (al millor jugador menor de 21 anys) i el Trofeu Yashin (al millor porter de la temporada). Aquest últim és la nova incorporació del 2019, i té una dedicació especial a Lev Yashin, porter pioner que va assolir títols importants amb la Unió Soviètica. A més de ser campió olímpic el 1956 i europeu al 1960, va ser i continua sent l’únic porter que ha guanyat la Pilota d’Or, el 1963.

Els trofeus més innovadors, Kopa i Yashin, han estat entregats a Matthijs de Ligt, defensa central de la Juventus F. C., i Alisson Becker, porter del Liverpool, respectivament. Pel que fa a la Pilota d’Or masculina, ha estat guanyat per Lionel Messi, davanter del F. C. Barcelona. Gràcies a aquest premi, el futbolista argentí en té ja sis, aconseguint ser el jugador amb més Pilotes d’Or del món. Un reconeixement establert en una dècada, ja que el primer premi el va aconseguir el 2009. Així, ha posat fi al podi que compartia amb el davanter de la Juventus, Cristiano Ronaldo, que en té cinc.

Read more

El Clàssic des de l’òptica d’un bar

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Riuades de gent disfressada, música, màscares, carrosses i rauxa inunden els carrers de Terrassa: el Carnestoltes ha arribat per la porta gran. Dues competicions paral·leles disputen per endur-se el premi. Les dues ben diferents, el premi a la millor rua i el partit del Madrid-Barça. Dos conceptes gairebé antagònics, però units per una mateixa causa: guanyar.

Em disposo a anar de bar en bar a la recerca d’una pantalla on seguir el Clàssic. Aquells locals que sempre s’han vestit dels colors de les aficions canvien la panoràmica. Des de les taules traspuen Harry Potter’s, fades, dracs, dimonis o, fins i tot, militars espanyols. Tot i així, no resulta un problema pels més merengues o culers que, frisosos per veure el partit, es fan un lloc a les taules. Alguns es coneixen de tota la vida, altres han fet amistat arrel de compartir “pitis” a les mitges parts o altres, simplement, van en solitari. Les opinions estan dividies, hi ha qui creu que empataran o els qui ja gairebé cantussegen la victòria dels seus respectius equips. L’afició merengue creu que “sí, avui sí que sí”, mentre que els seguidors blaugranes opinen que “tampoc passaria res per deixar-los guanyar, sinó els avergonyirem massa”.

Són les 20:45: comença el partit. Valverde aposta per Arthur en el centre i Sergi Roberto com a lateral. Amb tot, comparteix una clara idea: la defensa de la pilota. Solari, altrament, aposta per Bale, Benzema i Vinicius per formar el trident. Tots dos amb els objectius clars, trepitgen el camp amb la retina de l’ull esbiaixada per la pressió del 0-3. Uns primers minuts d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. El Barça comença a prendre possessió i cada vegada se sent més còmode i confiat, acostant-se a la porteria de Courtois. Els blaugranes pressionen els homes de Solaris fins que, al minut 26, Rakitic aconsegueix superar la meta belga. L’estrepitosa música del carrer contrasta amb el cantussejar dels aficionats del primer gol. Un 0-1 que es converteix en la conseqüència del domini barceloní.

 

L’última acció de la primera part destaca per ser la jugada més polèmica del partit. Sergio Ramos es guanya una targeta groga després de colpejar Messi, que queda atordit i sagnat.

 

Inici de la mitja part. Em crida especialment l’atenció, una taula situada fora del bar xinès on la taula està ocupada per un grup de noies que venen a veure el futbol: la Maria, la Mariona, la Sílvia, la Laura, la Vicky i la Betty. Les egarenques em comenten que és un costum que tenen, venir a veure, sense homes, els partits. I és que, amb el 8 de Març a tocar, serveix com a mostra reivindicativa que el futbol no és un esport masculí i que els estereotips fa anys que haurien d’haver quedat enrere.

Després d’apagar el cigarret i coincidint amb l’inici de la segona part, els més ràpids entren dins el bar fugint del fred imperant del carrer. Una segona part tranquil·la, poc variada i probablement amb més domini blaugrana. Finalment, amb uns últims minuts ben disputats, l’àrbitre senyala el final del partit. En una mateixa setmana, dues victòries dels homes de Valverde. I és que, ara sí, deixant el Real Madrid a 12 punts de distància a la Lliga, ja es veurà si l’equip blanc podrà tornar a alçar el cap.

Read more

Messi serà l’estrella del pròxim espectacle del Cirque du Soleil

Maria López (marialopezff2)

Messi10 by Cirque du Soleil és el nou show que tindrà lloc el proper 10 d’octubre al Parc del Fòrum de Barcelona, el qual avui mateix ja ha posat en marxa la venta d’entrades generals. Una funció escrita i dirigida per Mukhtar O.S Mukhtar que col·labora amb PopArt Music i Sony Music Entertainment i que representa tota la trajectòria professional del futbolista Leo Messi, com són els seus esforços per arribar a complir un somni. “Em sembla una bogeria que el Cirque du Soleil creï un espectacle basat en la meva vida, la meva passió i el meu esport”, afirma el futbolista.

La unió d’art i talent faran brillar un escenari com és el de la companyia Cirque du Soleil, la qual es va enlairar l’any 1984 amb un conjunt de 20 artistes de carrer i que més tard, va acabar reinventant les arts circenses i es va convertir en un referent mundial d’entreteniment en directe, assolint així produccions que han sobrepassat les fronteres i han arribat a 450 ciutats arreu del món. Actualment, la companyia compta amb més de 4.000 empleats, inclosos uns 1.300 artistes, de gairebé 50 països diferents.

Ara, la diversitat, la cultura i la destresa d’aquests artistes va més enllà. L’objectiu de l’exhibició és impactar positivament en les persones i comunitats que visiten el que millor saben fer: la creativitat. Dues passions com l’esport i l’art circense arriben a encaixar perfectament per despertar tots els sentits d’aquells que estimen el que veuen; ja sigui futbol o acrobàcies.

“Amb un escenari reinventat, unim l’ambient elèctric dels estadis amb la intimitat del teatre per a que els fans interactuïn amb els artistes”, afirma Mukhtar. Hi haurà un elenc de 46 artistes que guiaran el públic i els fans dins un recorregut vertiginós de 90 minuts d’adrenalina constant. Tres hores abans del número els fans podran participar en diferents reptes amb l’objectiu d’acumular la major quantitat de punts possibles. Al final del recorregut, el participant que acumuli més punts serà coronat com el “Messi del dia” i viurà una experiència exclusiva durant el show.

llista espectacles cirque du soleil

 

La companyia ja ha rebut anteriorment altres artistes de renom com Michael Jackson o The Beatles, ara gaudirà d’una exhibició basada en Leo Messi i tot i que es pretén fer la gira mundial a partir del 2020, Barcelona serà la primera i de moment, única ciutat on es presentarà Messi10 by Cirque du Soleil.

Read more

El Barça deixa escapar el lideratge a Mestalla

Els d’Ernesto Valverde van tornar a patir un entrebanc per quarta vegada consecutiva en Lliga després d’empatar a Mestalla contra el València (1-1), firmant un pobre balanç de 3 punts aconseguits dels últims 12. Tot i això, la imatge donada pel Barça va ser radicalment contrària a la mostrada al camp del Leganés, començant el partit amb un onze gairebé idèntic al de Wembley, amb l’únic canvi de Vermaelen, que ocupava el lloc de Lenglet.

Leo Messi, autor del gol del Barça, xutant a porteria. (Foto: Miguel Ruiz / FC Barcelona)

Leo Messi, autor del gol del Barça, xutant a porteria. (Foto: Miguel Ruiz / FC Barcelona)

El València va tenir un inici de partit immillorable, aprofitant un error de Vermaelen i Piqué a la sortida d’un córner per inaugurar el marcador al primer minut de joc a través de l’argentí Garay (1-0). Aquest gol donava ales al conjunt local, que durant el primer quart d’hora aconseguia crear dues ocasions més de molt perill que no acabaven en gol per la falta de punteria de Batshuay i Kondogbia.

Els assalts repetits dels de Marcelino eren interromputs per la lesió del que estava sent el millor jugador del partit, Gonçalo Guedes, en una caiguda fortuïta. A partir d’aquest instant el Barça començava a aparèixer i emparar-se del control del joc. Amb el pas dels minuts el conjunt blaugrana s’acostava cada vegada més a la porteria de Neto. Primer Luis Suárez provava sort des de lluny, i poc després reclamava un penal. Fins que arribava la genialitat del millor futbolista del món al minut 22: Messi generava del no res una paret amb el davanter uruguaià (amb túnel inclòs) i enviava la pilota al fons de la xarxa amb un xut ras i creuat.

Ja amb el monopoli de la pilota per part dels blaugranes, el València es tancava al seu camp a l’espera de contracops per sortir a tota velocitat, i així arribava la seva única ocasió del primer temps després del gol de Messi, quan Gayà creuava massa el seu tir davant de Ter Stegen. El Barça tocava i tocava però no trobava la darrera passada. Després del descans, el conjunt local sortia més valent, avançant posicions i exercint una pressió forta. El control que tenien els de Valverde desapareixia durant el primer quart d’hora de la segona part per donar pas a un partit més vertical amb intercanvi de cops.

Tot i això, l’única ocasió clara no arribaria fins al minut 75, quan Coutinho s’adormia i Gayà li robava la pilota a prop del punt de penal. Al quart d’hora final s’encadenaven les possessions estèrils dels blaugrana amb intents de Messi que acabaven fora o a les mans de Neto. Marcelino ja havia esgotat els seus canvis quan Valverde donava entrada Dembelé, la primera substitució blaugrana quan faltaven set minuts. Però res canviaria fins al final. El Barça cedeix el lideratge i el València segueix sense guanyar a Mestalla. El proper partit del Barça serà el dissabte, 20 d’octubre, al Camp Nou contra el Sevilla, el nou líder de la Lliga.

Loading...

Loading…

Read more

Remuntada sense èpica

El Barça passa a semifinals de Copa superant per 2-0 l’Espanyol, que ha anat de menys a més, en un partit esquitxat per la violència entre aficionats

@expojime97

Amb un 2-0 al minut 25, la remuntada es prometia plàcida per al FC Barcelona. Els de Valverde van sortir endollats des de l’inici del partit, intensos i ràpids en la recuperació de la pilota. El 75% de possessió així ho demostra. En la ment de l’equip, la necessitat de no repetir els errors del partit d’anada, que va guanyar el RCD Espanyol per 1-0 i on el Barça no sabia què fer amb la possessió. Una presència constant en les tres quartes parts del camp van fer que el Barça donés la volta a l’eliminatòria ben aviat. I, com és habitual, de la mà de Leo Messi.

L’argentí va signar un altre partit per emmarcar, més participatiu, fins i tot, en jugades defensives. Els dos gols, el primer de Luís Suárez i el segon del propi Messi (gol 4000 del Barça en la història del Camp Nou en competició oficial), tenen l’origen de la jugada en dues recuperacions seves. I el rendiment de l’equip l’ha acompanyat, destacant Iniesta per la seva bona actuació, que tornava a jugar després de 4 partits sense saltar al camp, i Aleix Vidal, per la seva assistència en el primer gol.

Les alineacions
L’alineació de Valverde no deixava dubtes: els habituals més Cillessen sota els pals i Aleix Vidal amb tota la banda. La de Quique Sánchez Flores, tampoc: un centre del camp poblat per forjar un 4-5-1. En el descans, però, va donar entrada a Leo Baptistao per tornar a un 4-4-2 més habitual en els blanc-i-blaus que avancés línies i pressionés més amunt.

(FC Barcelona: Cillessen – S. Roberto, Piqué, Umtiti, J. Alba – S. Busquets, Rakitic, A. Iniesta, A. Vidal – Messi, Suárez)
(RCD Espanyol: P. López – Navarro, Naldo, Hermoso, Aarón – D. López, J. Fuego, S. Darder, V. Sánchez, Granero – G. Moreno)

No va caldre l’èpica pròpia d’una gran remuntada, però la possibilitat d’un gol peric que els donés el pas a semifinals amb un 2-2 global ha fet augmentar l’agressivitat del partit i el nerviosisme. Els blaugranes eren conscients del perill i, en les dues últimes jugades del partit, es va veure Messi mantenint la pilota a prop el corner del camp contrari per deixar passar els segons. També, un pal de la pulga i una doble aturada de Pau López a Luis Suárez i Rakitic cap als últims minuts van permetre a l’Espanyol seguir aspirant a guanyar l’eliminatòria. Fins que l’àrbitre va xiular el final.

Ambient de derbi
Com a un bon derbi, es va notar la tensió a les declaracions post-partit dels jugadors. Sergio Busquets va ironitzar dient que, l’Espanyol va celebrar l’1-0 de l’anada com si haguessin passat a quarts” i Piqué, provocador, els va batejar com a “RCD Espanyol de Cornellà” en comptes de Barcelona: “són d’allà, no?”.

El Camp Nou estava vestit per a l’ocasió. No només per a una remontada derbi, sinó també per acomiadar emotivament el 4rt capità Javier Mascherano i per rebre l’esperat  fitxatge Philippe Coutinho. El brasiler ha deixat molt bones sensacions, amb detalls de qualitat. Després del partit, ha assegurat que estava “ansiós per debutar”. No es van repetir els aldarulls entre jugadors de l’anada.

L’únic però de la nit
Malgrat que tant Barça com Espanyol no han volgut vendre entrades a l’afició visitant en el seus corresponents estadis, casi una vintena d’aficionats blanc-i-blaus van aconseguir comprar-ne. Van reunir-se a la tercera graderia del gol nord i va ser llavors quan els pericos i barcelonistes van començar a barallar-se, amb insults de fons de la Grada d’Animació culer, de la primera graderia del mateix gol. Els Mossos, acompanyats per membres de la seguretat del club, van fer sortir els blanc-i-blaus, mentre alguns aficionats blaugranes els hi llençaven objectes als crits de «fora fora». El club va permetre la pressència d’aquest grup durant la primera mitja hora del partit i abonats blaugranes han penjat a les xarxes vídeos sobre l’escena, on s’observen les lamentables actuacions d’ambdues aficions.

El Barça jugarà la setmana que ve la seva vuitena semifinal de Copa consecutiva. Serà contra el València, tal i com s’ha determinat en el sorteig d’aquest divendres 26 i, de superar el conjunt ché, els barcelonistes s’enfrontaran al guanyador de l’altra eliminatòria, Sevilla o Leganés. La Copa entra en la recta final.

 

Read more

Barça-City: Més pa que formatge

Feia temps que el Camp Nou no acollia un enfrontament amb tanta expectació més enllà del futbol.

Ahir es va disputar un dels partits que de ben segur haurà ha estat ‘a priori’ un dels més atractius de la temporada. El motiu principal, el retorn de Pep Guardiola a l’estadi per segona vegada (ja ho va fer fa dues temporades amb el Bayern) i el duel amb el seu amic i ex company d’equip Luis Enrique. També va suposar el retorn a la gespa culé de Claudio Bravo, que va rebre vermella, després de dos anys gloriosos defensant els colors blaugranes. Ara han passat a ser defensats per Ter Stegen, que, per cert, va fer un autèntic partidàs. L’himne de La Champions va sonar més fort que mai, probablement per evitar qualsevol xiulada del públic per tot el que respecta la relació entre la UEFA i les estelades, de les quals se’n van repartir fins a 30.000 i que van ser lluïdes durant els primers minuts de joc. Com no, durant el famós minut 17:14.

Així va ser la desfilada entrant dels jugadors:


La prèvia del partit tenia de tot. Un Barça que jugaria amb l’onze de gal·la i amb el millor trident de davanters mai vist contra un Manchester City.  L’equip de Guardiola venia de fer un inici de lliga increïble guanyant de forma convincent els deu primers partits de la competició, a un del rècord històric que va aconseguir el Tottenham en la temporada 60-61. La riquesa tàctica del matx provocava emoció i incertesa, amb dues ofertes idèntiques que aposten pel joc ofensiu basat en la possessió i una pressió d’alta intensitat.

Les sorpreses van saltar a 45 minuts de l’inici quan es van revelar les alineacions dels dos equips: el Barça jugaria amb una defensa de tres i Sergi Roberto, que apuntava a ser indubtablement titular, es va quedar fora de la convocatòria. El tècnic citizen també va donar la sorpresa deixant a Kun Agüero, un dels seus millors homes ofensius, a la banqueta per decisió tècnica. No obstant això, el succeït en el terreny de joc no va superar l’expectativa i el marcador de 4-0 tampoc va reflectir el partit. Un partit disputat de tu a tu amb dos estils similars que van brillar poc. Un joc pobre en el que els greus errors del conjunt anglès van dictar sentència. I més si un tal anomenat Leo Messi va tenir una d’aquelles nits endollades i decisives aconseguint el seu hat-trick número 41 en 12 anys de carrera al primer equip.

De nou, Luis Enrique li va guanyar la partida a en Pep, que va ser valent i fidel a la seva filosofia d’entendre el futbol, però que ja s’ha endut un parcial de 7-0 en les seves visites a can Barça. I 5 d’ells obra del mes menut, del millor del món.

Read more

Caça-tuits – #42

El plat estrella del programa és l’entrevista al Modernet de Merda, un dels usuaris de Twitter més populars a casa nostra. A l’enquesta, posem a prova l’audiència: endevinarà quants seguidors tenen a Twitter Gerard Piqué i Leo Messi…? Finalment, després de les «notícies de Can Tuiter», els oients escriuran tuits ficticis a Risto Mejide. Un programa de Mar López, Aissata M’ballo, Anna Solà i Judit Pastor.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies