Mig any del Golfo Azzurro, el vaixell que salva vides

GEMMA GARRIDO

La oenegé Proactiva Open Arms ha salvat 4.000 persones des del desembre

Aquesta setmana, i com cada dos dilluns, s’ha realitzat el relleu de tripulants a Malta, base de les operacions de localització i rescat de persones al Mediterrani, de la oenegé Proactiva Open Arms (POA). Durant 15 dies, el grup de voluntaris realitzarà les operacions de salvament a la costa de Líbia, un país d’on moltes persones fugen, sigui per risc d’esdevenir esclaus com per la guerra i la misèria.

L’equip 18 de voluntaris de l’organització no governamental socorrerà a centenars de persones que resten varats al mar en pasteres inflables sobrecarregades. El grup està format per socorristes, metges, infermers, cuiners i navegants i, entre ells, en aquesta expedició també participarà l’expresident del Joventut Badalona de basquetbol, Jordi Villacampa.

Rescat i trasllat
Han passat sis mesos des que la famosa nau insígnia Astral, que va salvar les vides de 15.000 persones en quatre mesos, va donar pas al Golfo Azzurro en les tasques de salvament de la oenegé POA.

El Golfo és un vaixell pesquer de 1987 que té capacitat per transportar al voltant de 400 persones i disposa d’equipament sanitari per poder atendre els migrants. A diferència de l’Astral, no fa transferències a naus millor proveïdes, sinó que està preparat per rescatar-los i també traslladar-los a terra ferma, allà on els guardacostes italians indiquen.

Operacions rescat POA Mediterrani _ Gemma Garrido

Feina obligada
La seu de Proactiva Open Arms és a Badalona, on es coordinen totes les passes que la oenegé dóna en les seves missions. Mar Sabé, periodista i portaveu, explica que la fundació va néixer perquè ningú feia res davant centenars de morts a les costes europees. “Fem una feina que no volem fer; des del primer dia desitgem no haver-la de fer”, explica.

Els pilars de l’actuació de l’ONG són tres. En primer lloc, fer l’acció humanitària que les autoritats no fan; en segon lloc, ser els ulls per qui no és allà (d’aquí que retransmetin continuament a les xarxes) per arribar a la tercera, i molt important: sensibilitzar la societat i els governs. L’objectiu de l’organització és també posar noms a les persones migrants, perquè són persones amb drets, no números a comptabilitzar, quelcom en què incideixen molt a les publicacions a les xarxes.

Sabé emfatitza que, tot i que la resposta de Catalunya davant la crisi dels refugiats és un exemple de solidaritat, encara falta molt. “Mig milió de persones a la manifestació de Casa meva, casa vostra, són moltes persones, però no és tothom”. Es necessita més ajuda i més cooperació per tal que les persones que busquen una vida millor, no la perdin al mar.Finançament POA _ Gemma Garrido

 

Read more

El retrat dels refugiats que no volen tornar

Carles Grau Sivera (@carlesgrau13)

Descarrega l’article en PDF

El Centre Cívic Pati Llimona, situat al districte barceloní de Ciutat Vella, acull una exposició audiovisual sobre la crisi dels refugiats de la mà de l’artista italià Marco Panzetti.

«We are not going back!» (No tornarem enrere!) és el títol que rep el recull fotogràfic: fa referència al crit d’esperança de milions de desplaçats per la guerra als seus respectius països.

El replà principal del centre cultural Pati Llimona es converteix en el mediterrani dels ofegats i en els camps de refugiats de condicions insalubres. Una vintena de fotografies, endreçades cronològicament, exposen una història que va començar l’estiu del 2015: la crisi més gran de refugiats des de la Segona Guerra Mundial.

En aquest context, l’escena se situa prop de la ciutat fronterera italiana de Ventimiglia. Després del tancament forçós de la frontera francesa, un grup d’uns 300 migrants es van resistir a la costa italiana i van crear el primer campament improvisat a Itàlia.

Quatre mesos després, el camp de refugiats va ser desallotjat per la policia italiana i els migrans van ser traslladats al campament de la Creu Roja Italiana, al costat de l’estació de trens de Ventimiglia.

El dia d’avui, les fronteres italianes i franceses encara romanen tancades. El crit de «we are not going back!», però, ha transgredit tot tipus de frontera. I Panzetti ens ho mostra. A través de les seves fotografies i un petit reportatge en vídeo on s’explica la tràgica i curta història d’aquest campament de refugiats, podem experimentar tota mena de sensacions: des de la repugnància que provoquen les condicions indignes de vida als camps fins a l’esperança i la resistència que oposen els migrants per arribar a complir les seves expectatives.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies