“Som un més de la plantilla”

Els estudiants del món de la salut sumen esforços per fer front a la Covid-19

La crisi del coronavirus ha posat en tensió el sistema sanitari. La situació davant la pandèmia és excepcional i, per fer-hi front, s’han hagut de prendre mesures en altres moments inimaginables. Per exemple, la contractació d’estudiants i personal en formació de medicina, infermeria o altres àmbits de la salut com la investigació científica o la farmàcia. Alguns d’ells, després d’oferir-se voluntaris, s’enfronten a la realització de tasques que, en un altre context i davant la seva inexperiència professional, haurien d’estar supervisades.

El personal mèdic de l’Hospital Clínic preparant-se per atendre als malats de Covid-19. |FRANCISCO ÀVIA (ACN)

El 14 de març, el govern espanyol va fer públic un Reial Decret on s’establia que l’administració podia comptar amb estudiants i personal sanitari per fer reforçar els centres mèdics. Seguint aquesta direcció i, a petició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el govern català està mobilitzant metges titulats l’any passat i estudiants d’últim any de Medicina i Infermeria, entre d’altres. La convocatòria també ha anat dirigida al personal sanitari recentment jubilat.

Malgrat la crida a la col·laboració, en alguns casos són els mateixos professionals qui s’han de mobilitzar. Aquest és el cas de Miquel Ariño, llicenciat en Medicina. Després d’aprovar l’examen MIR a finals de gener, es va apuntar a una borsa de voluntaris per ajudar durant la pandèmia. La resposta, però, no va ser la que esperava: “Vam començar a rebre trucades de Madrid i del País Basc oferint-nos places de metges a centres públics abans que a la nostra pròpia ciutat”. Finalment, va saber que a l’Hospital de Barcelona necessitaven personal i ara treballa en aquest centre privat.

“Mai hauria imaginat que els meus primers passos al món de la Medicina serien així.”

Miquel Ariño, metge MIR.

La situació de la Laura Albert és força similar. Després d’enviar un correu a Suport Covid-19, un grup de coordinació organitzat pel Col·legi de Metges de Girona, treballa com a suport d’urgències a una clínica privada. El seu objectiu és donar un cop de mà, “sentconscient que em queda molta formació per davant”. I és que cal entendre que aquests joves es troben a mig camí entre la formació i la professió. Com explica en David Fernández, resident d’infermeria, “ara mateix som un més de la plantilla i no estem supervisats de manera contínua”.

Un estudiant de medicina fent tasques de suport telefònic. Imatge de l’1 d’abril del 2020. |ACN

Tot i les noves responsabilitats, però, sovint segueixen cobrant el sou de resident. “Prenem les nostres pròpies decisions”, declara en David Fernández. I, per tant, demana que aquests nous infermers cobrin com a tal, ja sigui per l’elevat risc de contagi o per la realització de tasques que, en una situació normal, haurien d’estar controlades de prop.

Segons els mateixos testimonis, els Centres d’Atenció Primària i els hospitals catalans generalment tenen mascaretes, bates i pantalles protectores suficients. Però, no tot el personal sanitari corre la mateixa sort. L’Alejandro Aguilar, estudiant de tercer de Farmàcia, treballa ara a una petita oficina farmacèutica d’Arenys de Munt on, segons explica, porta tota una setmana amb la mateixa mascareta. “No ens podem permetre el luxe de llençar-les”, es queixa. A més, afirma que “el degoteig de gent és constant” i que “el desgast emocional sempre està molt present”

“Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat.»

David Fernández, resident d’infermeria.

En definitiva, aquests joves estudiants s’enfronten a un procés d’aprenentatge accelerat a marxes forçades. Miquel Ariño destaca aquesta dualitat. “D’una banda, estic content d’haver començat a treballar, de guanyar experiència. Però, de l’altra, la situació en què ens trobem és d’una duresa immensa”. Tot i això, són conscients de la rellevància de la seva contribució. “Al final som persones ben preparades, que podem aportar, amb moltes ganes d’ajudar a la societat”, conclou David Fernández. Mai s’haurien imaginat que aquesta fos la seva primera experiència professional.

Read more

MIR 2020: «desordenat i estrany»

Deu hores (o més) d’estudi diàries, sis dies a la setmana, amb un sol dia de descans – “que arribi ja el diumenge” – des del 23 de juny de l’any passat. Aquesta intensa rutina va acabar dissabte passat quan 16.176 llicenciats de medicina van realitzar el MIR 2020, amb l’esperança d’aconseguir una de les 7.512 places que s’ofereixen.

A les 20.00h, quan van acabar, milers de familiars o amics estaven a les portes de les Universitats on feien el MIR, esperant amb pancartes i globus la llibertat d’aquests doctors, després d’un dels exàmens més importants de la seva vida.

Milers de persones esperen que acabin l'examen a la Facultat de Física de la UB.
Milers de persones esperen que acabin l’examen a la Facultat de Física de la UB. /MARGRAU

En aquest MIR 2020 tots coincideixen que ha estat una prova “desordenada i estranya”. Les queixes principals dels estudiants s’han basat en el canvi de col·locació de les preguntes. Els altres anys es feia amb blocs temàtics, i enguany no. “Estava tot barrejat i d’una especialitat saltava a una altra”. Una altra de les sorpreses ha estat el contingut: molta geriatria, quan pocs s’ho esperaven i poca estadística, medicina preventiva, hematologia, pneumologia o neurologia, en comparació amb altres anys. Finalment, una altra diferència, però aquesta ja sabuda, és que han tingut 50 preguntes i una hora menys que els altres exàmens de les antigues edicions.

El Ministeri de Sanitat va publicar aquest dimarts, 28 de gener,  les respostes provisionals de l’Examen. Ara és el torn dels més de 16.000 aspirants que es van presentar a la prova per presentar totes les impugnacions que considerin oportunes sobre qualsevol de les 185 preguntes del test. El seu termini acabarà el divendres 31 de gener.

D’altra banda, els que no aconsegueixin una plaça o no aprovin la formació com a resident (que dura quatre o cinc anys) tenen altres opcions: poden ser metges generalistes i treballar en clíniques privades, residències d’adults, mútues o inclús presentar-se a properes oposicions.

Read more

Les propietats medicinals de l’estèvia

GAL·LA ARGELAGA (@galargelaga), QUERALT SIMÓ i PAULA MATEO (@paumatbar)

A banda de ser un endolcidor natural, s’utilitza com a planta curativa.

Read more

Etern desenllaç – #20

Ariadna Bruguera (@AriadnaBruguera), Júlia Canals (@JuliaCanals2), Laura Gómez (@lauragobe96) i Nora Olivé (@noraolivev) comentem el boom que han patit algunes carreres universitàries a causa de l’èxit de sèries com Merlí o House. A més, sortim al carrer per saber quines motivacions van tenir els estudiants a l’hora de triar la seva carrera. I, com sempre, us expliquem les últimes novetats del món serièfil.

Read more

La genètica i la donació d’òvuls ara van de la mà

PATRICIA MUÑOZ (@patri_mp7)

La genètica ha contribuït a fer grans avenços en la reproducció assistida mitjançant la donació d’òvuls. Ha permès fer una millor selecció d’entre les diferents cèl·lules de les donants per tal de crear un perfil compatible entre la donant, la receptora i la parella de la receptora per tal d’evitar afectacions greus en el nadó.

Amb aquest estudi cromosòmic i genètic s’analitza quines mutacions tenen els òvuls. No es tracta d’aconseguir-ne un que no tingui cap mutació, ja que és impossible: tots tenim mutacions. La qüestió és evitar que coincideixin les mutacions de la donant, receptora i parella d’aquesta darrera que pugui traduir-se en una alteració genètica greu (la més comuna és la fibrosi quística). Tota decisió pel que fa a la selecció de l’òvul donant és purament clínica: la parella no pot escollir la donant (ni pot saber qui és: a Espanya és obligatori que sigui anònima, no com a EEUU, que hi ha una espècie de “catàleg de donants”).

Laura Marquès durant l'entrevista realitzada per Cetrencada. Autora: Júlia Canals

Laura Marquès durant l’entrevista realitzada per Cetrencada. Autora: Júlia Canals

Laura Marquès, cap de laboratori del Centre de Reproducció Assistida Sagrada Família, creu que aquesta pràctica s’estendrà en els anys per causes socials i laborals. “Per desgràcia, en aquesta societat, no hi ha cap facilitat a nivell laboral. T’exigeixen cada cop més. Ara també es canvia cada cop més de parella, i quan es decideix tenir un fill és quan hi ha una certa estabilitat laboral i personal. I aquestes circumstàncies es donen ja passats uns anys. Haurien de canviar les coses políticament i social.

Aquesta entrevista a Marquès ha estat elaborada per Cetrencada emmarcada en un gran reportatge sobre la donació d’òvuls que es publicarà properament.

Read more

Sí, les dones tenen pròstata

Hi ha estudis que ho demostren però bona part de la comunitat científica ho ignora

Read more

Els cavalls com a medicina

En aquest programa descobriràs en què consisteix l’equinoteràpia, on els protagonistes són els cavalls. Monica Goya, experta en aquest tipus de teràpia, explica que aquests animals són un promotor de beneficis per millorar la qualitat de vida de les persones. També escoltaràs l’experiència d’una noia, Carla Román, que es sotmet a aquesta teràpia. Càpsula elaborada per Laerke Saura, Angie Nicolotti i Carol Noguero per a Barcelona FM.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies