Els masclismes invisibilitzats

Un reportatge radiofònic de Cristina Batlle, Joana Garreta i Elena Urbán

Gestos, mirades, silencis i paraules obscenes… que conformen la part invisible d’un gran iceberg: el masclisme. Són la base i la justificació de la violència de gènere que se’ns fa visible amb els abusos sexuals, les violacions i els assassinats. Són  l’origen i el camí que porta als feminicidis. Són els masclismes invisibilitzats. Parlem de tots aquests aspectes amb Raquel Gómez, psicòloga i responsable de l’àrea de violències masclistes, Júlia Mas, sociòloga feminista i cofundadora del projecte «Ella» i Joana Gallego, directora de l’Observatori per a la Igualtat i codirectora del Master de Gènere i Comunicació de la UAB.  

Reportatge radiofònic «Els masclismes invisibilitzats»
Read more

“Cal posar l’èmfasi en el comportament de l’autor, no en el de la víctima”

María Acale Sánchez, Catedràtica en Dret penal a la Universitat de Cádiz, explica les diferències jurídiques entre els conceptes d’abús sexual i d’agressió, arran de la condemna per abús de la «Manada de Manresa»

La sentència de la coneguda com a «Manada de Manresa» ha causat una enorme polèmica. Quan va sortir la sentència, a principis del mes de novembre, es van produir centenars de manifestacions per tota Espanya. Per què, si els acusats havien estat condemnats? Doncs perquè, altre cop, tal com va passar amb el cas de la Manada de Pamplona, la sentència no condemna per agressió sexual, sinó per abús. María Acale Sánchez, llicenciada i doctora en Dret per la Universitat de Cádiz, analitza la sentència, desgranant els conceptes d’agressió i d’abús sexual que es reflecteixen en el nostre Codi Penal.

Quina és la seva opinió sobre aquesta sentència?

En què falla?

I què diu el Codi Penal al respecte?

Per tant, amb el Codi Penal actual, es podria haver qualificat el delicte com a agressió sexual?

Tanmateix, creu que és necessària la reforma del Codi Penal?

I com hauria de ser aquesta reforma?

La Fiscalia va dir que recorreria la sentència, que acabarà al Tribunal Suprem. Què creu que passarà?

Cada cop s’escolten més casos de violacions grupals. Quins trets comuns tenen aquestes agressions?

Read more

Nova polèmica per la campanya de publicitat de «El Corte Inglés» per al Dia de la Mare

NATALIE BARRESI

L’anunci qualificat de retrògrada i masclista afirma que la mare ideal ha de complir les següents característiques: un «97% compromesa, un 3% egoista i un 0% queixes»

Segons la nota de premsa de la companyia, la campanya «100% Mare» intenta mostrar “l’aportació silenciosa» que tenen les mares en la societat. El comunicat explica que vol enfocar a les mares que «no s’oblidin  de ser dones, treballadores, responsables i compromeses amb la societat.» Això inclou, «les millennials més primerenques, les mares amb fills adolescents i les més sèniors, que tenen fins i tot a néts, totes són «100% mares» i sempre estan aquí quan les necessites».

L’associació en defensa dels drets dels consumidors, FACUA, ha denunciat “El Corte Inglés” davant la Direcció General de Comerç i Consum de Madrid per la campanya. El grup considera que l’anunci «cosifica i menysprea la dona.» FACUA descriu la campanya publicitària com a «rància» i que transmet un missatge que està «infravalorant les seves possibilitats i restringint la seva funció al paper d’una mare que no té més activitat que la de la cura de la seva família, oblidant altres facetes de la seva vida com la professional».

https://twitter.com/facua/status/1124285259510628353

La polèmica també va formar part de la tertúlia divendres passat en El Matí de Catalunya Ràdio on va haver-hi queixes sobre l’anunci. Ho defineixen com un exemple de macro masclisme. També bromegen que l’anunci sembla es va fer sota la influència de Vox, el partit d’extrema dreta. «Igual estava dissenyat abans del diumenge passat» en referència a les eleccions generals el dia 28 d’abril.

La campanya va causar una repercussió negativa a les xarxes socials on molts usuaris van criticar “El Corte Inglés”

 

 

Usuaris ho van comparar amb l’anunci que l’empresa va llançar per el Dia del Pare:

Per a uns altres els va semblar similar a propaganda dels anys 50:

El 2016, “El Corte Inglés” va haver de retirar un anunci per al Dia de Sant Valentí quan va rebre reaccions negatives per representar el control de la parella com a amor. Aquest any la companyia ha reaccionat d’una forma diferent i no ha retirat la campanya malgrat totes les queixes en les xarxes socials.

“El Corte Inglés” encara no ha comentat res sobre el tema.

Read more

Quin protocol seguirà la Cup amb el cas de Mireia Boya?

Divendres passat, Mireia Boya va anunciar per Twitter que deixava el Secretariat Nacional de la CUP després d’haver patit un “episodi continuat d’agressió psicològica” per part d’un company durant el seu període com a diputada. Tot i haver demanat evitar-ho, ha tornat a coincidir amb la mateixa persona al Secretariat. Assegura que ha vist amb “tristesa com les organitzacions tendeixen a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa”.

Poc després, l’exdiputada va aclarir en una altra piulada que el seu agressor no forma part de l’actual secretariat ni del grup parlamentari, sinó que es tracta d’un militant amb qui ha hagut de compartir espais. També va lamentar la “rumorologia” que ha aixecat el cas i que “ens centrem en el qui i no en el què”.

Poc després la CUP va emetre un comunicat lamentant la decisió de Boya i comprometent-se a seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències. També hi anunciaven que la Comissió Feminista del partit entomava la denúncia i s’ocuparia de seguir el cas segons el protocol. Des de la CUP, també s’assegura que aborden la denúncia amb una voluntat “més reparadora que punitiva”.

Tot i així, quatre assemblees locals de la CUP han criticat l’actuació del partit i s’han desmarcat del comunicat oficial. Es tracta de les assemblees de Sant Pol de Mar, Sant Adrià del Besos, Canet de Mar i Vilassar de Mar, que han emès un comunicat propi exigint “més transparència i un missatge més clar d’autocrítica sobre l’actuació com a organització”. Consideren que la resposta del partit davant la dimissió de Boya “desprotegeix la víctima i protegeix la persona assetjadora” i demanen que se’n reveli la identitat.

De moment, la CUP no ha concretat quin serà el protocol ni com es resoldrà el cas, que s’ha deixat en mans de la Comissió Feminista del partit. La diputada Maria Sirvent ha anunciat aquesta setmana en una roda de premsa que no es descarta fer fora l’agressor del partit.

Fins ara, comptaven amb protocols locals adaptats a cada assemblea. Tot i així, el 2 de juny de l’any passat, durant la I Assemblea Nacional de Dones de la Cup, es va acordar un nou protocol que servirà de guia per a tota l’organització. Es tracta d’unes mesures en el marc del Pla d’Acció Feminista de l’agrupació, finançat amb un augment de 0,75 euros en la quota dels homes militants.  Es tracta d’un protocol que estableix mesures concretes adaptades a cada cas, enfocats a la reparació del dany enlloc del càstig. En funció del grau de violència, les mesures poden consistir des d’obligar l’agressor a fer teràpia, a excloure’l dels espais que comparteix amb la víctima o, en casos més greus, a l’expulsió definitiva de l’organització. També comprèn l’acompanyament de la víctima i accions de prevenció.

Aquest 8 de març, Crític va publicar la traducció d’un reportatge original del diari basc Berria, de Berezi Elorrieta, titulat «Quan l’agressor és un company de militància«. El reportatge posa l’accent en els problemes amb els quals s’enfronten les dones que denuncien agressions masclistes en entorns de militància. Sovint es troben que no les creuen, ja que aquests col·lectius tenen un discurs favorable al feminisme i tendeixen a pensar en la violència masclista com un problema extern. A més, sovint són elles les que acaben abandonant el grup. L’article posa èmfasi en la importància de resoldre el problema de forma col·lectiva, tractant la violència de gènere com un fet estructural i deixant de banda la culpabilització de l’agressor.

Tot plegat es veu reflectit en el cas de Mireia Boya, des de menystenir la seva denúncia incial, no impedint que coincidís altra vegada amb el seu agressor a el fet que sigui ella qui abandona el partit. El cas de Boya demostra la importància de prioritzar la violència de gènere igual que es fa amb altres lluites polítiques i de creure i actuar en favor de les víctimes.

Read more

Un 8-M amb molt de significat

Malena Ramajo (@malenaramajo)

Després de l’any passat, aquest 8-M es podia intuir la magnitud del dia que s’acostava. I efectivament, queda comprovat que el feminisme és aquí i no té cap intenció de marxar. A Barcelona la vaga no va tenir un gran seguiment  – llevat el sector estudiantil on la incidència va superar el 70% – però a la manifestació hi eren totes.

Segons xifres de la Guàrdia Urbana, a la marxa hi havia unes 200.000 persones, igual que el 2018, però tot i així a peu de carrer feia la impressió que eren força més. Sí és cert que l’augment en gairebé un quilòmetre en el traçat va permetre que la desfilada de les dones fluis molt més que fa un any, en que el Passeig de Gràcia es va quedar petit.

Els càntics i els centenars de pancartes fetes a mà per totes les dones són el millor reflex del moment que viu el moviment feminista i també una pista per saber cap a on va.

Festivitat

Una de les frases més populars, compartida per totes les xarxes socials durant aquest 8 de març ha estat una cita de la feminista Emma Goldman: «Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa.» Dit i fet, els balls i les cançons no van faltar a la manifestació. Un grup de dones animava la multitud amb versions feministes de cançons amb lletres originalment masclistes, com ara Bomba de King Africa o Que la detengan de David Civera.

Un sentiment internacional

El feminisme ha adquirit en els dos darrers anys una unió global com no s’havia vist abans. Les reivindicacions traspassen les fronteres i es fan sentir com una sola entre totes les dones. Entre els cants que van arribar aquest any a la manifestació de Barcelona es troba un dels que es van popularitzar a Argentina amb les protestes en favor de la legalització de l’avortament.

 “Ahora que estamos todas / ahora que sí nos ven / abajo el patriarcado se va a caer, se va a caer / y arriba el feminismo que va a vencer, que va a vencer”

Aquesta acabava originalment amb una altra frase: “aprueben este proyecto, que sea ley”, que representa el lema principal de la campanya pro-avortament. Tot i que aquí aquesta última frase no encaixa, la resta ha estat perfectament acollida.

Compromís intergeneracional

Una de les parts més emotives de la manifestació és veure dones grans al costat de noies molt joves, totes caminant amb orgull i determinació per una mateixa causa. Conscienciar i aconseguir la implicació de generacions tan dispars és una de les grans virtuts del feminisme. Així, mentre potser algunes se sentiran més identificades amb sentències com: “Sola o borratxa, vull arribar a casa” i altres amb el ja clàssic: “Manolo, Manolo, hoy cocinas solo”. Totes ho criden a l’uníson, perquè encara que no sigui una situació pròpia, al darrere hi ha un mateix sentiment de voler canviar-ho tot.

Reafirmació: ja som aquí

En una versió del clam popularitzat per la joventut catalana durant les manifestacions posteriors a l’1-O, “els carrers seran sempre nostres” a la manifestació es cridava: “els carrers seran feministes”. En un moment, una noia intentava canviar la versió, imposant un “són”, en comptes del “seran” i assenyalant el propi moment, en que els carrers eren plenament feministes. Al cap de poc temps la nova versió s’estenia i totes reafirmaven amb força l’evidència: “els carrers són feministes”.

 

Visió de futur

La majoria de cartells feien referència als temes que més presents estan entre la col·lectivitat de dones i que són els que impulsen amb més força aquestes concentracions: la discriminació per raó de gènere, els rols de gènere, la llibertat sexual, l’avortament, les violacions, etc.

Tot i així, també es fa evident que hi ha temes que encara no han entrat plenament a l’agenda feminista. Un grup de noies portava una pancarta que clamava: “Destruïm el patriarcat, no la terra”. Mentre ho cridaven no tenien tant de seguiment com altres frases. L’ecologia encara no s’associa amb un feminisme de futur que inclogui també la cura pel planeta.

D’altra banda, també hi ha temes que desperten grans controvèrsies, com és el cas de la prostitució. Mentre un grup de dones passejava pel cantó esquerra amb una pancarta demanant l’abolició de la prostitució, una altra les escridassava des del cantó dret: “el treball sexual també és treball, a veure si ens n’assabentem”. Enmig, una pancarta recordava que abans de tot: “Sororitat, germanes”.

Read more

Women4Tech o com dissimular el sexisme al MWC

Olga Folch Miquel – (@olga_folch)

El Mobile World Congress ha acollit un any més el programa Women4Tech, al voltant del qual s’organitzen xerrades i activitats per potenciar la participació femenina a la fira. Dones exitoses del món de la tecnologia hi parlen sobre apoderament i lideratge en un sector dominat majoritàriament per homes. Tot i així, la campanya “feminista” s’allunya molt de la realitat del congrés. Els requisits dels contractes laborals de les hostesses o la poca representació en els càrrecs de pes a la indústria fan palesa la manca de preocupació real per la igualtat de gènere.

SEXISME EN LA SELECCIÓ DE PERSONAL

Inspecció de Treball ja ha obert un expedient al Mobile World Congress per investigar la presumpte discriminació sexista en la selecció de personal al congrés. La investigació arriba després de tres denuncies del sindicat UGT de Catalunya. El sindicat publicava fa uns dies un informe titulat “Precarious Work Congress”, on rebutjava la precarietat de les condicions laborals al MWC.

Pla general d'una conferència de les Jornades Women4Tech al Mobile World Congress (MWC). Imatge del 28 de febrer de 2019. (Horitzontal)

Pla general d’una conferència de les Jornades Women4Tech al Mobile World Congress (MWC). Imatge del 28 de febrer de 2019.

D’entre les ofertes de feina per ser hostessa de les zones VIP, n’hi havia que demanaven a les candidates que tinguessin una “bona presència”, especificant que fessin més de 1,75 m d’alçada, que no sobrepassessin la talla 38 o que s’hi presentessin amb una faldilla curta. Algunes empreses sí que contractaven noies que no arribaven a 1,75 metres, això sí, aquestes cobraven 1 euro menys cada hora. El sindicat també denuncia les jornades laborals de 12 hores consecutives amb tan sols 20 minuts de descans per dinar. Tot plegat ho recull UGT a l’informe, adjuntant imatges de les ofertes de feina trobades a diferents portals de treballs temporals.

Captura de pantalla 2019-02-28 a les 23.55.49

Des del sindicat també s’insisteix en “l’opacitat dels mecanismes d’intermediació i la falta de control sobre les ofertes de treball que es publiquen en portals telemàtics”. Tot i així, diuen que això que passa al MWC tan sols és “un reflex del mercat laboral català”. Des del departament de Treball, s’ha assegurat que s’estan investigant sis empreses de moment.

 UN SECTOR D’HOMES

L’any 2016, uns dies abans de començar la setmana del Mobile, es va demanar a un prostíbul que retirés una tanca publicitària perquè donava una mala imatge del congrés. Tot i la preocupació per desvincular el MWC de la prostitució, la demanda de treballadores sexuals es dispara els dies del congrés, augmentant fins un 30% respecte les xifres habituals.

Com en altres esdeveniments que multipliquen el nombre d’homes a Barcelona, l’oferta de treballadores sexuals aquests dies s’adapta als horaris de la fira, les pàgines web de prostitució interpel·len directament als congressistes i fins i tot es creen aplicacions mòbils per facilitar-ne el contacte.

Els tractes del Mobile no es limiten només als recintes del congrés. Segons dades de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM), dels 465 milions d’euros que es preveu que generi el MWC per la ciutat, el 25% anirà a parar a restaurants, bars i locals d’oci nocturn.

 

Read more

Violència de gènere entre menors: una realitat creixent

Alba Giraldo (@albagiraldo98)

Les agressions masclistes de joves menors d’edat, de 14 a 17 anys, han augmentat un 45% durant els últims dos anys a Catalunya. El 2016 hi va haver 74 víctimes de violència de gènere ateses pel Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de la conselleria de Justícia, però aquest 2018 va tancar amb 107, la majoria per lesions i maltractament psicològic.

Com explicava el diari El Periódico, i segons dades del Departament de Justícia, l’any passat es van atendre 34 casos de maltractament psicològic per part d’un adolescent, 23 lesions a dones amb un menor implicat i 20 casos de violència habitual, tant física com verbal, en parelles. A més, cal sumar sis casos de coaccions, 12 amenaces greus, un delicte d’assetjament sexual, un d’abús i un d’agressió sexual.

Aquests casos es produeixen principalment en relacions adolescents. La Conselleria de Justícia creu que el missatge patriarcal està molt present encara entre els joves com en les cançons que normalitzen les agressions sexuals, el model de masculinitat, l’amor romàntic, el ciberassetjament i la impunitat d’agressors com ‘La Manada’. Justícia Juvenil atén els delinqüents, en concret a 55 durant el 2018. Tots ells compleixen mesures judicials, com treballs comunitaris, o esperen a ser jutjats.

El Projecte Scopio realitzava un estudi recollit al ‘Baròmetre de Joventut i Gènere 2017’ on gairebé la meitat dels i les joves (49%) afirmava que la violència masclista a Espanya ha augmentat als últims anys. Entre les causes que podrien explicar aquests fets, gairebé un 40% dels joves consideraven un factor important el consum d’alcohol i altres drogues, a més de la inhibició de la dona, com la “falta de denúncies de les dones”. A més, més d’un 36% dels joves justificava la violència per “manca d’educació”, per poca maduresa per assumir les ruptures sentimentals (33,1%) i pel sistema judicial o legislatiu, que donen impunitat als infractors (26%).

Pel que fa al tipus de violència exercida, gairebé la meitat de les dones va declarar ser testimoni o haver conegut al seu cercle proper de família i amics, destacant la “revisió del mòbil per part de la parella”, amenaces o insults per internet o mòbil, el control de tot el que fa, obligar-la a fer el que vol, dir-li amb qui pot parlar o anar i intentar que no vegi els seus amics. Fins i tot, un 44% de les dones declaren haver presenciat o tenir coneixement d’agressions físiques cap a altre dones del seu voltant.

 

Read more

Més de 13.000 víctimes per violència masclista a Catalunya des de principis d’any

Les manifestacions del cap de setmana recorden que la lluita feminista està a l’ordre del dia i que les dones encara són en peu de guerra, mentre les dades demostren que encara queda molt camí per recórrer.

Les dades parlen per si soles. I, després dels actes amb motiu del 25N —Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona—, segueixen posant en relleu l’alarmant situació actual. A Catalunya, en els primers nou mesos del 2018, hi ha hagut més de 13.000 víctimes comptabilitzades per violència masclista, sumant les que es produeixen a l’àmbit de la parella —el més majoritari—, a l’àmbit familiar i a l’àmbit social i comunitari. Són dades del Departament d’Interior, que també indiquen que només en l’àmbit de la parella hi ha hagut més de 4.000 detinguts.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Font: Departament d'Interior. Elaboració pròpia.

Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.

De fet, l’enquesta de violència masclista a Catalunya feta per la Generalitat el 2016 revela que el 64% de les dones catalanes han patit violència masclista en algun moment de la seva vida i que el 17% n’ha viscut en l’últim any.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Font: Departament d'Interior. Elaboració pròpia.

Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.

ASSASSINADES

A Catalunya, des de principis d’any, 6 dones han estat assassinades pel masclisme, cinc d’elles per la seva parella i una pel seu exmarit. Si ampliem el registre fins al 2008, la xifra ascendeix a les 104 assassinades en els últims 10 anys, de les quals una de cada quatre havien presentat una denúncia prèvia contra el seu assassí. Mentrestant, a Espanya, les dades oficials indiquen que, des del 2008, 678 dones han estat assassinades pel masclisme: una cada setmana en els últims onze anys.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Font. Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

900 900 120

Les dones tenen al seu abast un telèfon d’atenció, un servei gratuït i confidencial que funciona cada dia de l’any i atén les demandes relacionades amb qualsevol situació de violència de gènere. Un informe de l’Institut Català de les Dones indica que la majoria de les trucades que es reben són de dones d’entre 31 i 40 anys i que una de cada quatre va a càrrec d’un familiar o persona propera a la víctima. Del gener a l’octubre d’aquest any, s’han registrat 7.808 trucades, és a dir, 21 cada dia, i un 42% de les trucades és per violència física. La immensa majoria, a més, eren en l’àmbit de la parella.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Font: Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Read more

El 63% de les víctimes per violència masclista té menys de trenta anys

Més de 3.000 dels detinguts, un 98%, són majors d’edat. (Foto: Flickr)

Més de 3.000 dels detinguts, un 98%, són majors d’edat. (Foto: Flickr)

Tomàs Garcia Espot

La darrera xifra de dones assassinades per violència masclista fa esgarrifar. I no és per a menys: ja són 39 víctimes mortals per violència de gènere en el que portem d’any, una xifra que risca d’apropar-se al nombre de víctimes de l’any anterior (45). Els cinc darrers feminicidis s’han produit durant l’última setmana de setembre. La més recent ha tingut lloc a Catalunya, concretament a Sant Joan les Fonts (Girona), on un home va apunyalar la seva parella i va atropellar la filla per després suïcidar-se. Aquesta tragèdia eleva a 6 el nombre de dones assassinades al Principat durant els dos primers trimestres de 2018 (l’any passat eren 5). Tot i que la xifra és menor en comparació amb la resta de l’Estat, només ens cal fer un cop d’ull a les Dades sobre violència masclista, proporcionades pel Departament d’Interior, per adonar-nos que no es tracta d’un problema menor ni tampoc fàcil de resoldre.

Desglossant l’entramat de dades, una de les xifres més rellevants és que en els dos primers trimestres de 2018 hi ha hagut 8.030 víctimes ateses per violència masclista a Catalunya, tant en l’àmbit de la parella com en el familiar; una xifra lleugerament inferior si la comparem amb la del 2017 (8.208 víctimes).  El 67% de les agressions s’han comès a la província de Barcelona; és a dir, 4.253 víctimes, de les quals gairebé la immensa totalitat va presentar denúncia a les autoritats.

Pel que fa als detinguts per violència masclista, les dades del Departament d’Interior revelen que del total d’agressors arrestats (3.251), un 98% són majors d’edat, mentre que la minoria eren menors. Pel que fa a l’edat de les víctimes, resulta força rellevant que en els delictes contra la llibertat sexual, el 63% de les persones agredides tenen menys de trenta anys d’edat. Una dada que més o menys es repeteix en el sentit contrari, doncs el 47% dels detinguts per aquest delicte també es troben entre les franges d’edat esmentades.

La Generalitat de Catalunya va aprovar el setembre d’aquest any el Pla Director de Formació en equitat de gènere. Aquesta iniciativa té com a objectius “normalitzar la perspectiva de gènere a tots els nivells i àmbits de les polítiques públiques de l’administració catalana, a més d’accelerar les transformacions per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Així, doncs, el pla, impulsat a més a més per l’Institut Català de les Dones i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya, es conjura per a l’eradicació de la violència masclista per mitjà de la formació, l’especialització de personal tècnic, els cursos de prevenció i xarxes socials, a més d’una inversió de prop de 200 mil euros, que situa Catalunya com a una de les pioneres en la lluita contra la violència masclista.

Read more

Cannes, escenari de reivindicacions feministes

Cada vegada són més les celèbrities que volen lluitar contra el masclisme

Meritxell Deulofeu (@meriitxell16) ||

Kristen Stewart caminant descalça per la catifa vermella, una imatge que s’ha repetit al llarg d’aquests dies en múltiples mitjans. I és que l’actriu, coneguda pel seu paper en la saga Crepúsculo, va voler trencar amb els codis de vestimenta, coneguts també com a dress code, que han de seguir els i les assistents del Festival de Cannes.  

El Festival Internacional de Cinema de Cannes, celebrat a aquesta mateixa ciutat francesa, és un dels festivals més prestigiosos a nivell mundial dins la indsútria del cinema. Tanmateix, tot i el renom amb el qual compta, hi ha una sèrie d’aspectes que fan trontollar la imatge d’aquest festival. 

000

Enguany, més d’una actriu ha volgut mostrar el seu desacord amb el codi de vestimenta que se’ls requereix seguir. Des de la fundació d’aquest festival, el 1939, es porta seguint el mateix protocol, un reglament un tan polèmic pels seus criteris masclistes.

Kristen Stewart, enmig de l’alfombra vermella, es va treure les sabates de taló com a gest reivindicatiu. Les dones no poder dur altres sabates que no siguin les de taló. Tanmateix, Kristen Stewart no ha sigut la primera en voler vulnerar les regles. L’any 2016 l’actriu Julia Roberts va assistir a la premiere de Money Monster descalça i va despertar la intriga davant aquest fet. 

Altres assistents com l’actriu Blake Lively o la cantant i dissenyadora de moda Victoria Beckam aquest any han volgut ignorar la regla d’haver de dur vestit, i han optat pels jumpsuits, pantalons i faldilles. L’actiu Susan Sarandon també va desafiar el protocol i es va presentar en dues ocasions amb ulleres de sol.

Però la força femenina no ha sigut l’única en alçar la veu. El guionista Nick Cave durant l’estrena de Lawless l’any 2012 va acudir al festival lluint una corbata normal, en comptes d’una de llaç.

El gest de Kristen Stewart, com també el dels i les altres assistents, ha servit per donar visibilitat a un d’entre molts reptes pendents a ser superats quan parlem de masclisme

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies