La fotògrafa de l’inadvertit

Gemma Garrido (@GemmaG7G)

Descarregar l’article en PDF 

El proper 20 de novembre, Marianne Breslauer compliria 107 anys. El Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa per primera vegada una mostra individual de la fotògrafa berlinesa. Un regal d’aniversari anticipat que podrem gaudir fins al 29 de gener de 2017.

La facilitat amb què veia la bellesa en els detalls on la resta només veuria quotidianitat van convertir-la en un referent de la Nova Fotografia. A més, les seves obres han estat classificades al corrent francès del Realisme Poètic, ja que sempre va immortalitzar les escenes més naturals de la societat, sobretot els sectors marginals.
Potser per això, Marianne Breslauer pot considerar-se una de les dones fotògrafes del segle XX que aconseguí encisar artistes de la talla de Man Ray, qui va assegurar no poder ensenyar-li res de la fotografia que ella no sabés ja.
Nascuda a Berlín l’any 1909 al si d’una família burgesa i jueva, Breslauer representava l’ideal de dona lliure que la República de Weimar havia reconegut a la seva Constitució. La progressiva equiparació a l’home en qüestió de drets va desengrillonar dones intel·lectuals, independents i andrògines que van desfer-se dels estereotips de gènere. Per aquest precís motiu, la seva obra és el fidel reflex de la seva personalitat: traslladava l’autonomia i dignitat amb què es mostrava al món a l’interior del seu objectiu.

Fotografia a nens gitanos d'Andorra

Fotografia d’uns nens gitanos a Andorra

Fotografies com versos
Els retrats de personalitats cèlebres de l’època, com Pablo Picasso, Erich Marie Remarque o Annemarie Schwarzenbach, abunden, però no són el reclam de la seva obra. L’element principal per a comprendre les seves composicions són persones sense nom acompanyats del seu entorn. Fotografies de nens gitanos, circenses i pescadors, preses amb més sensibilitat que tècnica, inunden la sala dedicada a la seva obra.
A diferència de contemporànies com Lucía Moholy, precursora de la Nova Objectivitat, rebutjava els muntatges i les escenificacions, els enquadraments exagerats, així com contrastos de llum que provocaven clarobscurs intimidatoris. Breslauer capturava l’essència de la normalitat i ho transformava en quelcom insòlit, per això és habitual trobar fotografies un xic borroses.

 

Record català
Una sala d’art modernista acull la col·lecció de 127 fotografies que Breslauer va realitzar durant el seu viatge per Andorra, Catalunya i el nord d’Espanya. La seva fotografia preferida, la d’una nena vestida amb l’uniforme de col·legi, la va fer a Girona. En la mostra, però, també es presenten obres que l’artista va fer a París, Amsterdam, Palestina i el seu Berlín natal.
Tot i la qualitat i la força de les seves imatges, va haver d’abandonar la seva passió per l’arribada dels nazis al poder. Arraconada aleshores per ser dona i jueva, avui rep l’admiració arreu del món. Ara a Barcelona, tenim l’oportunitat de gaudir del seu talent. L’entrada general és de 6, tot i que hi ha preus reduïts per estudiants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies