“El objetivo no es tanto político como de solidaridad”

El lunes 21 de octubre un grupo de estudiantes se encerraron por la noche en la universidad Pompeu Fabra con la intención de paralizar las actividades académicas. Al día siguiente los campus de Ciutadella, Poble Nou y el campus Mar amanecieron con sus accesos ocupados impidiendo la entrada al resto de jóvenes que pretendía ir a clase con normalidad. Según los estudiantes encerrados la premisa era no dejar entrar a la gente, pero sin utilizar la violencia. “Si alguien se empeñaba en entrar lo dejaríamos”. Pero en el campus de Ciutadella se personificaron miembros del sindicato de estudiantes constitucionalistas S’ha Acabat!, que en una exhibición de músculo se enfrentaron verbalmente con los piquetes y acabaron saltando las vallas de la universidad «los miembros de S’ha Acabat defienden ir a clase, pero de una forma violenta” aseguraba una de las estudiantes encerradas en la universidad.  Pero los estudiantes aguantaron hasta el final y la universidad permaneció cerrada. 

En los días previos a la ocupación de los campus se anunció en las redes sociales y dentro de la universidad la convocatoria de una asamblea por parte del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la que estaba todo el mundo invitado a participar y en la que se decidiría si se cerraba la universidad o no. Unas 50 personas asistieron y llegaron a la conclusión de que la universidad debía cerrarse. Acto seguido se crearon comisiones de organización necesarias para llevar a cabo este tipo de actuaciones: organización, suministros de comida y un discurso ideológico que les permitiese establecer unos objetivos máximos y mínimos para negociar con el rectorado.

El objetivo de los manifestantes era que se suspendiesen las clases para que los estudiantes pudiesen asistir a las manifestaciones, así como para poder negociar unas condiciones de evaluación que no les perjudicasen. Pero mientras los estudiantes estaban haciendo piquetes el SEPC negoció una evaluación única que culminó con un comunicado del Rector Jaume Casals que logró desconvocar la huelga, pero que no dejó contento a todos los estudiantes, ya que el rectorado dejaba las condiciones de la aplicación en manos del profesorado lo cual supondría que dependiendo del profesor se respetaría más o menos lo pactado. Así mismo, según los estudiantes afectados se tenía que haber tenido en cuenta que carreras como periodismo se basan en gran medida en clases prácticas que dificultan la posibilidad de una evaluación única

Otra de las demandas de los estudiantes era “un posicionamiento del rector y de una universidad que es pública”. Uno de los motivos principales por el que los estudiantes se manifestaban era por “las compañeras y compañeros detenidos” que alcanzan ya la treintena. “En un principio las protestas eran contra la sentencia, luego contra las cargas policiales, pero ahora el objetivo ya no es tanto político como de solidaridad con nuestros compañeros detenidos”. Han sido varios los detenidos que han denunciado situaciones anómalas como pasar 14 horas sin poder hablar con un abogado “si yo estuviese en el lugar de alguno de los detenidos me gustaría que la universidad se posicionase” 

Es curioso que los que piden libertad para asistir a las clases critiquen la libertad para poder asistir a las movilizaciones. Lo que está pasando en Cataluña está preocupando a muchos jóvenes y no solo independentistas. La razón obvia es que un movimiento pacífico como el independentista, que ha estado dispuesto a forzar los límites de la política ha visto cómo sus líderes acababan en prisión. Esto supone un riesgo ante todo aquel que en un futuro pretenda desafiar de manera pacífica al estado. El alumnado de la Pompeu no destaca por su activismo político ni por su apoyo al independentismo, por varios motivos. Son muchos los alumnos que vienen de fuera de la región y los que son de aquí no suelen tener demasiado tiempo para el activismo por culpa de un sistema académico exigente. Aunque, eso no impide que algunos jóvenes se sientan atraídos por cuestiones sociales y políticas, incluido el movimiento independentista, Y que demuestren su descontento ante unos hechos tan significativos que lo extraño sería que el ámbito universitario se mantuviese al margen.

Read more

Les concentracions del judici del procés: viscut des de les xarxes socials

NATALIE BARRESI

Milers de persones van protestar pel judici en els carrers de les ciutats de Catalunya

El final del judici del procés ha finalitzat amb manifestacions per tota Catalunya, la més gran a Barcelona a Plaça Catalunya. La CUP, JxC, ANC, ERC i Òmnium van convocar mobilitzacions per les xarxes socials per defensar que l’autodeterminació és un dret. El dimecres a les 21h es van celebrar aquestes manifestacions també per defensar la llibertat dels líders independentistes que es troben a l’exili.

Els participants de la manifestació van cridar per la unitat, un clam que, per a ells, és l’única via per cridar l’atenció de l’Estat espanyol. Els 15 partits i associacions que han organitzat la protesta han compartit el seu lema de manifestació: «Llibertat: l’autodeterminació és un dret».

Ha estat un esdeveniment únic, on els tres partits independentistes han participat en la manifestació junts.

Segon el diari Nació Digital, la Guàrdia Urbana ha confirmat la participació de 25.000 persones a la manifestació de Plaça Catalunya.

Així és com s’han viscut les mobilitzacions des de les xarxes socials:

Des dels comptes de Twitter dels partits, com Òmnium, s’ha confirmat la seva protesta:

https://twitter.com/omnium/status/1138868386480435201

Les mobilitzacions han deixat alguns amb sentiments d’unitat.

https://twitter.com/XavierMuixench/status/1139050456817242112

Grups independentistes de Sants han compartit imatges del seu bloc:

Associacions com la Joventut Nacionalista de Catalunya del districte de Ciutat Vella van compartir imatges amb el hashtag:#judicifarsa.

https://twitter.com/JNCCiutatVella/status/1138892161590673409

La periodista de Catalunya Ràdio, Núria Oriol, va mostrar l’ambient sobre el final del judici:

https://twitter.com/Nurioriol/status/1138875799296184320

Des de la perspectiva d’altres testimonis, es remarca el gran nombre de persones, especialment independentistes, que van participar a la convocatòria de Plaça Catalunya de Barcelona.

Grups del País Basc com l’associació cultural, Gure Esku, també va formar part de les mobilitzacions de dimecres, on va demanar un «final just» amb «llibertat de totes les persones encausades».

Turistes i estrangers que s’han trobat a Plaça Catalunya a l’hora de les convocatòries han mostrat un punt de vista diferent.

La periodista estrangera, Adriana Jane, ha explicat per Twitter que en els últims mesos, no ha hagut molt soroll a la ciutat fins ahir amb les reaccions dels ciutadans pel judici.

En els pròxims dies amb els resultats del judici, es convocaran més mobilitzacions. La primera per aquest dissabte ha estat confirmat per Junts per Catalunya a Twitter.

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1139157966958092288

 

 

 

 

Read more

Els Mossos defensen que van actuar al Parlament contra una acció «violenta»

Cordó d'agents dels Mossos d'Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

Cordó d’agents dels Mossos d’Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

«Nosaltres només actuarem en aquells casos que hi hagi aquesta actuació violenta, que és quan la policia actua. I quan es va produir es va actuar immediatament«. Així ha justificat el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, la intervenció del cos per desallotjar la concentració davant el Parlament de centenars de manifestants el passat dilluns 1 d’octubre al vespre, al final dels actes i la marxa commemorativa del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Així ha descrit Martínez els concentrats davant el Parlament:

Martínez, en una roda de premsa convocada aquest dimarts al migdia per explicar la versió dels Mossos respecte als incidents, ha insistit en què els manifestants que van intentar accedir al Parlament van ser «una minoria amb una clara voluntat de confrontació«, a la vegada que va recordar que el dispositiu estava planificat amb «molta previsió» i que no hi va haver improvisació per part dels agents.

La manifestació va arribar cap a dos quarts de vuit del vespre al Parc de la Ciutadella, on es va dur a terme l’acte oficial de commemoració, amb les urnes del referèndum que s’havien conduït des de Plaça Catalunya, on s’havia iniciat la marxa a les 18.30, com a símbol de la voluntat de fer efectiva la República. Durant la marxa, que va aplegar 180.000 persones segons la Guàrdia Urbana, part dels manifestants es van separar del recorregut previst i van acabar davant la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, on també hi haurien aldarulls i càrregues de manera simultània.

«Ocupem el Parlament!»

L’acte davant el Parlament va finalitzar pocs minuts abans de les nou del vespre. Els presidents de la Generalitat i el del Parlament, Torra i Torrent, van abandonar l’espai entre xiulets, després d’haver escoltat retrets al llarg de la marxa. Mitja hora després, els Comitès de Defensa de la República desconvocaven totes les concentracions.

No obstant això, molts manifestants es van quedar i, al crit d’«ocupem el Parlament!«, van anar traient les tanques que els separaven del cordó policial dels Mossos d’Esquadra que envoltava l’edifici. Al cap d’uns minuts, el cordó es va retirar i els policies i les furgonetes van marxar, amb la qual cosa els manifestants van avançar fins les portes de l’edifici, on van estar prop de 15 minuts, col·locant enganxines amb el lema “República en construcció” en una de les portes.

La Júlia, que ho va presenciar, assegura que aquesta maniobra policial va causar desconcert entre els manifestants, que considera que van actuar pacíficament:

Els Mossos disgreguen els manifestants amb bales de foam

De sobte, els Mossos, que havien traslladat el cordó a l’interior del Parlament, blindant-ne l’accés, van sortir equipats amb cascs i escuts cap a l’exterior, disparant amb projectils de foam contra els manifestants, per tal de disgregar-los, al mateix temps, que les furgonetes policials intentaven alliberar l’espai. Després de persecucions per l’interior del Parc de la Ciutadella, els Mossos van completar el desallotjament cap a les onze de la nit. La Maria, que estava el dilluns davant el Parlament, explica com ho va viure i com van haver de córrer en sentir els trets:

El Martí, que estava concentrat davant el Parlament, explica que els Mossos «van dissoldre amb violència una concentració que no va ser violenta», i valora que l’actuació del cos va ser «un parany» i es va produir amb «brutalitat«:

Aquest concentrat també explica l’estat d’ànim dels manifestants que es van dirigir al President de la Generalitat, en el mateix sentit que s’ha expressat, aquest dimarts al matí, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a les portes del Parlament. Per altra banda, també ha valorat els fets el president de Societat Civil Catalana José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana.

*So ambient de la manifestació de @xabelloribo

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies