Les editorials espanyoles inicien la conquesta dels webtoons

L’editorial asturiana Milky Way anunciava aquest octubre les seves noves llicències. Quatre mangues i un webtoon. Unes novetats que a simple vista seguien la línia d’aposta per autors independents i històries amb gran rerefons de mangakes japonesos. El webtoon ‘Killing stalking’ però, és el funeral d’aquestes «cuatro bodas»

I el terme «funeral» li queda bé al webtoon i és que aquesta història, amb guió i dibuix de l’artista coreana Koogi segueix la història de Yoon Bum, un noi tímid enamorat d’Oh Sangwoo, el noi popular de classe. Aquest enamorament desenvoluparà en una obsessió que el porta a colarse a casa d’Oh Sangwoo. A sorpresa de Yoon Bum – i dels lectors-, Sangwoo decidirà prendre captiu a Bum. Aquesta escena marca l’inici d’una història de tortura i relacions tòxiques en les quals el lector pateix amb el thriller psicològic i de terror en el qual es converteix aquesta història, que va deixar a més de — seguidores en un estat d’estupefacció, major que els assistents d’un funeral.

‘Killing Stalking’ s’ha publicat durant dos anys i mig en la plataforma Lezhin Comics, on s’ha convertit en el webtoon més llegit de la seva història. Lezhin Comics és una web fundada pel blogger sud-coreà Han Hee-sung el 2013 en la que es poden llegir més de 900 webtoons . La majoria d’ells d’artistes coreans, japonesos i xinesos, malgrat que també hi ha obres d’artistes d’arreu del planeta, que es poden llegir en coreà, japonès i anglès. Aquesta gran varietat d’obres cobreix tots els gèneres, des dels més tradicionals com el terror, fantasia o romàntic, fins als gèneres més característics del món del manga i el webtoon com el BL -o yaoi- I el GL -o yuri-, els gèneres que enquadren les històries en les quals la relació protagonista és entre nois i entre noies, respectivament.

Del manwha al webtoon, evolució i digitalització

El webtoon, o popularment conegut com a ‘manwha’ és el terme que defineix aquelles històries il·lustrades no animades que es pengen en línia i que estan dissenyades per ordinador. O simplement, aquelles històries il·lustrades produïdes a Corea.

El ‘manwha’ apareix al voltant del 1920, quan la península coreana estava ocupada per l’imperi japonès. Arran de l’ocupació, la influència cultural japonesa va arrelar en la cultura coreana, que va començar a produir el seu tipus de manga, fins i tot com a forma d’expressió contra l’ocupació nipona. Al principi el «manhwa» seguia l’estil del manga japonès deixant fins i tot expressions i són en japonès. Tot això ha anat evolucionant i, finalitzada la Guerra Civil Coreana la 1953 i amb la ràpida evolució tecnologia que va partir Corea del Sud, s’ha anat produint una digitalització del manwha.

El webtoon fa un pas més enllà i s’adapta a les noves tendències digitals i de consum de pantalla amb il·lustracions digitalitzades

Amb la tercera generació de manwhas consolidada a Corea del Sud, el manwha s’ha digitalitzat i ha evolucionat al webtoon, permetent una nova forma d’expressió i una nova forma de consum de les històries a través de l’ordinador o el mòbil gràcies a les aplicacions i plataformes que han anat sorgint.

Actualment hi ha tres plataformes principals en què es pot llegir webtoon, les tres de propietat coreana i amb un model de negoci en el qual els usuaris compren monedes virtuals amb les quals compren els capítols, que els autors i autores publiquen directament i de forma exclusiva en una de les plataformes. LINE Webtoon i Daum Webtoon són les dues primeres plataformes, la primera propietat del navegador principal del país, Naver, i la segona propietat del navegador Daum. Lezhin Còmics és però l’única plataforma que ofereix webtoons en hangul -llengua coreana-, japonès i anglès, el que ha permès que la seva presència global s’hagi consolidat i la presenti com a pionera en la indústria del webtoon, indústria que està contribuint a l’expansió de la cultura hallyu -nom amb el que es coneix la cultura popular sud-coreana.

Segons l’Institut de Recerca d’Economia i Adminstració de Corea, el valor del mercat de webtoon corea consisteix en 900 bilions de won anuals, dividit entre les plataformes de Line, Daum, Lezhin, Kakao Page i Tapas.

Un nou mercat: el webtoon en paper

A Espanya, la digitalització encara no és present. L’editorial Ivrea va començar a editar el 2006 vàries sagues de manwha com Wild School Metal Heart. El 2009 però, van anunciar que deixarien d’editar manwha, malgrat que acabarien d’editar els volums de les sagues ja començades. Panini Ediciones també va editar el 2008 ‘Seducció’, i Planeta Deagostini va editar Lotto Blues el 2010. Manwhes en paper, llicenciats a Espanya quan el mercat encara no estava consolidat, el que ha fet que les històries il·lustrades coreanes hagin arribat a la península però sense quedar-se.

Nou anys després que l’últim manwha es publiqués, Milky Way ha decidit ser la primera editorial en fer un pas endavant al comprar la llicència del primer webtoon coreà en tota Espanya, i en tota Europa.

Un fet noticiós, ja que no només marca l’inici de la conquesta del mercat dels webtoon, que es podrien sumar al boom del manga que s’està vivint a Espanya, sinó que podria obrir un nou mercat a explorar. Un mercat que no es consumeix generalment en paper, ja que trenca amb l’essència del digital que va de la mà amb aquest tipus d’il·lustracions, però que podria establir una nova tendència de consum a la que molts s’han sumat.

Read more

25 anys pel manga i els seus seguidors des de Barcelona

El 3 de novembre es va tancar la vint-i-cinquena edició del saló del manga -que a partir d’aquest any s’anomena Manga Barcelona– després d’haver venut totes les entrades pels quatre dies que ha durat l’experiència més otaku de la ciutat comtal.

Amb 300 metres quadrats més d’instal·lacions de la fira de Barcelona, l’edició d’aquest any ha comptat amb 152.000 visitants, una xifra rècord que supera el nombre de 2018, en el que 150.000 persones van assistir-hi, convertint-se en el segons festival cultural amb més visitants de la ciutat per darrere del Primavera Sound.

Entrada del saló del Manga després de les cues. Andrea Cuesta.

Meritxell Puig, directora general de Ficomic, entitat organitzadora del saló, explicava en la roda de premsa realitzada a l’estiu que en l’edició d’aquest any es volia donar més importància real al públic. Patrici Tixis, president de Ficomic remarcava un cop es va fer el ‘sold out’ d’entrades, el bon moment que viu el manga a Espanya. Ara ja ha acabat i mirant amb retrospectiva s’enten l’èxit que durant mitja dècada ha acompanyat aquest saló i que any rere any aumenta de popularitat, mantenint els fans que porten més de dues edicions a les seves esquenes.

Les editorials de manga, Tomodomo és una de les editorials més importants a Espanya però no disposen de botiga física en tot el territori. És per això que un esdeveniment com el Saló del Manga els permet no només vendre en físic i presentar-se a gent que no els coneixia anteriorment, sinó també tenir contacte. Així ho explicava una de les editores, mentre les seves companyes atenien a les lectores que s’apropaven a comprar les novetats presentades al saló –‘Pájaro que trina no vuela‘ i ‘Merry Checker‘- o el manga més venut, ‘Rèquiem pel rei de la rosa‘, d’Aya Kanno, autora convidada per l’editorial en la sessió de firmes, gran atracció per les lectores.

Una treballadora de l’editorial Tomodomo explica els beneficis del saló

Pòsters, samarretes, figuretes i molt més

A més a més dels estancs de les editorials, botigues d’arreu del territori espanyol aprofiten l’oportunitat que ofereix el saló del manga per arribar a major públic i aprofitar l’esdeveniment per vendre. Malgrat haver venut totes les entrades pels quatre dies de fira, els botiguers que han omplert el palau 1 de la fira comenten que malgrat venir més gent, les vendes no han acabat d’aumentar. Per raons que no saben apuntar, una de les col·laboradores de —– apuntava que les vendes s’han complicat amb l’augment de la competència, tant aquella que està dins del saló, com l’enorme enemic d’internet, que ofereix uns preus tan reduïts amb els que «és impossible competir».

Treballadora de HL Awaits parla de l’evolució de les ventes al saló.

Anima-T, una botiga de Mataró (Barcelona) de jocs de taula, manga i figuretes, considera que el saló del manga és una oportunitat per trobar nova gent que després acaba visitant la botiga física la resta de l’any. Sobre les ventes, opinen que varia segons els anys, però «quan més, quan menys, el Saló sempre ajuda a vendre».

El propietari d’Anima-T explica com ajuda el Manga Barcelona a les botigues.
Visitants observen per comprar pòster de pel·lícules, sèries i animes. Andrea Cuesta.

Pels més fans dels videojocs, el manga Barcelona també ha comptat amb l’espai nintendo, en el que els visitants han pogut provar novetats en el món de la consola com el nou joc de Pókemon, ‘Espada y escudo‘, la nova edició del JustDance 2020, amb les cançons més escoltades d’aquest any i aquelles més mítiques de la dècada; el nou joc del famós personatge de l’univers de Mario, Luigi Mansion’s 3; com també els videojocs The Legend of Zelda: Link’s Awakening i Mario & Sonic en los Juegos Olímpicos de Tokio 2020. Aquest espai, malgrat les enormes cues que es fan per poder jugar als jocs, permet conèixer novetats o jocs que aquells que no estan tant endinsats en el món dels videojocs. Una oportunitat de captar nou públic que Nintendo aprofita, i així es veu si s’observa la feina dels diferents treballadors de l’espai, que donen consells del lloc, recomanacions i, fins i tot, aprofiten per vendre les noves consoles.

Una edició plena de novetats

Quant a exposicions, aquest any el saló ha comptat amb l’exposició única del manga Blue Period, en el que s’han exposat còpies inèdites del volum 2 encara no publicat. Una de les exposicions que més ha agradat ha esta la de Doraemon, en la que s’han exposat cinc figures a mida real d’aquest gat-robot. Una de les altres joies d’exposició ha estat la Dragon Ball World Adventure, en la que els més fans de Goku han pogut endinsar-se en l’univers. Aquesta exposició inèdita a Espanya, ha passat per Barcelona en la seva gira mundial, atraient amb el seu drac Shanron els més fans, que han pogut realitzar una jimcana d’activitats on han pogut recrear escenas, fotografiar-se amb les figures i comprar figures exclusives de la sèrie.

El drac Shenron de l’exposició Dragon Ball World Adventure corona el pavalló 1 de la Fira de Barcelona. Andrea Cuesta

A més a més s’ha pogut visitar l’exposició sobre l’anomenat «deu del manga», Osamu Tezuka, creador del famós Astro Boy, a qui el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica una exposició molt completa sobre l’aportació de Tezuka a la vinyeta japonesa.

Autors i autores de totes les editorials han visitat el saló per firmar les seves obres al llarg dels quatre dies de durada. Una gran atracció única pels lectors de les obres.

Masayuki Sato i Hiroyuki Sakurada, creadors de One Piece, han assistit al saló per presentar per primer cop a Espanya la pel·lícula, One Piece: Estampida, que ha tancat el darrer matí del saló. La pel·lícula dirigida per Takashi Otsuka va ser tot un èxit en les sales de cinema nipones, convertint-se en el film més taquiller de la productora Toei Animaiton i un dels més esperats a Espanya, on només es podrà veure en el Saló del Manga si no es vol esperar fins final de novembre, que sortirà en certes sales de cinema si no es torna a postposar.

Tràiler oficial de la pel·lícula «One Piece: Estampida»

La música ha estat un element que no ha faltat en el saló, amb els concerts de les famoses AKB48, Keisho Ohno, l’intèrpret de shamisen -un instrument típic japonès del qual ell és mestre acreditat-, la banda de rock nipona The 5.6.7.8’s, famosa per participar en la banda sonora de ‘Kill Bill’.

Actuació AKB48 al manga Barcelona. Andrea Cuesta.

A més a més dels concerts, els assistents fans també del K-pop -pop de Corea del Sud- han pogut participar o fer d’espectadors del Just Dance&K-Pop i dels Random K-Pop Dance que s’organitzen i en els que els grups de ballarins participen per ensenyar les seves coreografies dels temes més populars del moment. Les fans del k-pop són un públic que cada cop és més present al saló, raó per la qual cada cop és més habitual trobar botigues de merchandising i discos dels grups de nois i noies coreanes que més agraden. Una tendència que malgrat atreure a nou públic i aconseguir moltes vendes no agrada a certa gent, que malgrat respectar-ho, considera que s’està perdent l’essència original del saló: el manga i l’anime japonès.

Unes amigues comenten com ha anat canviant el saló amb l’entrada del K-pop
Botiga amb samarretes i elements de grups de k-pop. Andrea Cuesta.

Records de mitja dècada de manga

Meritxell Puig va presentar a l’agost el nou espai del saló, en el que es vol fer «recordar a la gent els moments que han viscut en les 24 edicions anteriors». Un espai que ha comptat amb exposicions sobre les darreres edicions, photocalls perquè els visitants es prenguessin una foto de rècord i parets per explicar les seves anècdotes i memòries de l’edició d’aquest any i les dels altres.

I és que un saló que es presentava fa 25 anys com un esdeveniment puntual o una moda passatgera s’ha convertit en veritat en un dels esdeveniments culturals més importants que aconseguir atreure a joves i grans una edició rere una altra.

Tant és així que a la cua del saló no és estrany trobar-se amb persones que repeteixen per quart cop, o fins i tot que vénen des que tenien 12 anys. otakus -nom dels fans que prenen els fans del manga i l’anime-, amb històries i preferències diferents però amb una cosa en comú, el seu amor per la cultura japonesa, el manga i l’anime. Però també l’oportunitat que aquest saló els ofereix de sentir-se bé amb ells mateixos, conèixer gent amb gustos semblants, i sobretot, poder-se expressar un cop a l’any com volen sense sentir-se jutjats.

«Sóc otaku»: recull de veus i experiències al saló

El grup disfressat de ‘Little Witch Academia’ explica la seva experiència al saló.
Ichigo Kurosaki i Yoruichi Shihoin de l’anime Gleach expliquen la seva experiencia i allò que els agrada del saló.
Les phantom team opinen sobre el Manga Barcelona
Un grup d’amics explica què els agrada del Manga Barcelona
5 anys i dos dies de saló d’aquests amants de l’anime
Read more

El Saló del manga torna a aterrar a Barcelona

La XXIV edició del Saló del Manga ha arrencat aquest dijous al Recinte Montjuïc de Fira Barcelona. La fira, que es celebra de l’1 al 4 de novembre, és una de les més populars de Barcelona, marcant l’any passat el seu rècord amb 147.000 assistents. Aquest any, l’organització pretén repetir -o fins i tot batre- aquesta xifra, tot i durar un dia menys que l’edició anterior. Per ara sembla que aconseguiran el seu objectiu: FICOMIC, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment, ha titllat l’assistència a la primera jornada com un gran èxit.

Aquest any hi ha a la fira més estands que en cap altra edició: s’han arribat als 222, un 9% més que l’any passat. Però els aficionats al manga no només troben una gran quantitat d’objectes a adquirir -desde còmics fins ítems relacionats amb el món animi, com perruques o kimonos-, sinó que també gaudeixen d’activitats de tot tipus: concerts, zones de restaurants, i fins i tot un espai que projectarà pel·lícules de l’estudi Ghibli, el famós estudi d’animació japonès de Hayao Miyazaki, productor de pel·lícules tan famoses com «El castell ambulant» o «La princesa Mononoke».

Una de les novetats d’aquest any és la creació d’un espai pensat per a nens, que s’anomenarà Manga Kids, i que intentarà apropar els nens als còmics, a través d’activitats com el Taller Manga, on podran crear els seus propis animes. Una altra de les novetats és el Japan experience, organitzat per l’Agència Japonesa d’Afers Culturals, que pretén mostrar la cultura nipona a través de tòpics com la gastronomia, oferint tallers de cuina, o l’idioma, impartint classes de japonès. Com tots els anys, els convidats relacionats amb el món del manga també juguen un paper important dins del Saló, amb artistes com Masaki Satô, el director de la sèrie «Bola de Drac», o Akira Himekawa (el pseudònim de les dues autores que dibuixen «The Legend of Zelda»), que donaran conferències sobre els seus respectius treballs.

Aquí pots veure les diferents activitats que es realitzen al Saló:

Per poder realitzar totes aquestes activitats, el Saló del Manga compta enguany amb un pressupost de 1,2 milions d’euros -una mica més elevat que l’any passat– i es desenvolupa en una superfície de 75.000 metres quadrats, dividida en 5 grans pavellons . Amb tot, ja queden molt poques entrades, ja que ja s’han venut gairebé el 80% d’elles: les de dissabte estan esgotades, i les de diumenge, prop de fer-ho.

A la galeria pots veure diferents fotos del Saló del Manga:

 

Read more

Cosplay: l’art d’esdevenir un altre

Aquesta subcultura juga amb la interpretació, disfressa i costumització per representar personatges de ficció.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies