L’assassinat de la periodista Daphne Caruana segueix tacant el govern de Malta

La periodista anticorrupció va ser assassinada amb una bomba al seu cotxe per haver revelat que el país s’havia convertit en un paradís fiscal

Anna Reig, Júlia Claramunt

El president de Malta, Joseph Muscat, va dimitir el passat 13 de gener a causa de les seves possibles implicacions en l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, comès el 16 d’octubre de 2017. Aquesta setmana, l’advocat Robert Abela ha estat escollit com a nou líder del Partit Laborista i serà l’encarregat de substituir-lo. 

El passat novembre, el taxista Melvin Theuma va ser arrestat per la seva connexió amb un cas de blanqueig de capital independent del cas de Caruana Galiza. Però va donar informació a la policia sobre aquest últim a canvi d’immunitat. Segons ell, Yorgen Fenech va ser l’instigador de l’assassinat i hi havia membres del govern que estaven al corrent de la conspiració. El 26 de novembre de 2019 tant Keith Schembri com Konrad Mizzi van anunciar la seva dimissió com a ministres i Christian Cardona va suspendre les seves funcions fins que la investigació policial s’acabi. Va ser poc després de saber-se aquesta informació que Muscat anunciava que la seva retirada es duria a terme a meitat de gener. 

La periodista Daphne Caruana Galizia va ser assassinada amb un cotxe bomba el 16 d’octubre de 2017, a pocs metres de casa seva. A l’edat de 53 anys, Caruana era la periodista més reconeguda de Malta: el seu blog Running Commentary era el més influent de l’illa i la reportera s’havia encarregat de destapar diversos i complexos escàndols de corrupció, entre ells la branca maltesa dels Papers de Panamà. La seva implicació en aquesta investigació, que involucrava a membres del govern maltès, li va valdre la 26a posició a la llista de “Les 28 persones qui fan moure Europa”, del diari Politico Europa. Tanmateix, també va ser la principal suposada causa del seu assassinat, tot i que el cas encara no té conclusions definitives.

Anna Reig i Júlia Claramunt

Read more

Mig any del Golfo Azzurro, el vaixell que salva vides

GEMMA GARRIDO

La oenegé Proactiva Open Arms ha salvat 4.000 persones des del desembre

Aquesta setmana, i com cada dos dilluns, s’ha realitzat el relleu de tripulants a Malta, base de les operacions de localització i rescat de persones al Mediterrani, de la oenegé Proactiva Open Arms (POA). Durant 15 dies, el grup de voluntaris realitzarà les operacions de salvament a la costa de Líbia, un país d’on moltes persones fugen, sigui per risc d’esdevenir esclaus com per la guerra i la misèria.

L’equip 18 de voluntaris de l’organització no governamental socorrerà a centenars de persones que resten varats al mar en pasteres inflables sobrecarregades. El grup està format per socorristes, metges, infermers, cuiners i navegants i, entre ells, en aquesta expedició també participarà l’expresident del Joventut Badalona de basquetbol, Jordi Villacampa.

Rescat i trasllat
Han passat sis mesos des que la famosa nau insígnia Astral, que va salvar les vides de 15.000 persones en quatre mesos, va donar pas al Golfo Azzurro en les tasques de salvament de la oenegé POA.

El Golfo és un vaixell pesquer de 1987 que té capacitat per transportar al voltant de 400 persones i disposa d’equipament sanitari per poder atendre els migrants. A diferència de l’Astral, no fa transferències a naus millor proveïdes, sinó que està preparat per rescatar-los i també traslladar-los a terra ferma, allà on els guardacostes italians indiquen.

Operacions rescat POA Mediterrani _ Gemma Garrido

Feina obligada
La seu de Proactiva Open Arms és a Badalona, on es coordinen totes les passes que la oenegé dóna en les seves missions. Mar Sabé, periodista i portaveu, explica que la fundació va néixer perquè ningú feia res davant centenars de morts a les costes europees. “Fem una feina que no volem fer; des del primer dia desitgem no haver-la de fer”, explica.

Els pilars de l’actuació de l’ONG són tres. En primer lloc, fer l’acció humanitària que les autoritats no fan; en segon lloc, ser els ulls per qui no és allà (d’aquí que retransmetin continuament a les xarxes) per arribar a la tercera, i molt important: sensibilitzar la societat i els governs. L’objectiu de l’organització és també posar noms a les persones migrants, perquè són persones amb drets, no números a comptabilitzar, quelcom en què incideixen molt a les publicacions a les xarxes.

Sabé emfatitza que, tot i que la resposta de Catalunya davant la crisi dels refugiats és un exemple de solidaritat, encara falta molt. “Mig milió de persones a la manifestació de Casa meva, casa vostra, són moltes persones, però no és tothom”. Es necessita més ajuda i més cooperació per tal que les persones que busquen una vida millor, no la perdin al mar.Finançament POA _ Gemma Garrido

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies