AVLO: El nou AVE low cost

Aquesta setmana ha començat el llançament de bitllets d’AVLO, l’AVE low cost que uneix Barcelona i Madrid. Després d’una primera jornada frenètica, en què els bitllets es van acabar en tan sols una hora, es preveu que el ritme es mantingui. L’afluència d’usuaris va ser ben valorada per part de Renfe, però també hi va haver crítiques per part de la població, que van tenir problemes a l’hora de comprar-los. Impossibilitat per accedir, molt temps d’espera o pàgines col·lapsades han estat alguns dels motius que han alçat les crítiques a les xarxes. 

Piulada de l’usuari @Mellamanjavii queixant-se del col·lapse de la web d’AVLO.
Piulada de l’usuari @soyjorgelizard queixant-se del col·lapse de la web d’AVLO.

Tot i això, encara queden dies per poder fer-se amb els bitllets, ja que l’oferta de bitllets des de 5 euros, continua fins al 5 de febrer. Els usuaris de Renfe poden obtenir el seu bitllet a la web avlorenfe.com i a més a més, els bitllets seran nominals, de manera que s’evitarà la revenda després d’aquestes jornades d’oferta. 

El primer dia de servei del tren serà el 6 d’abril d’aquest mateix any, amb tres sortides des de Barcelona (9.25, 16.25 i 20.00) i tres més des de Madrid (9.15, 16.00 i 20.35). Els primers i últims trajectes del dia, en tots dos sentits, tindran parada a Saragossa. Precisament aquest fet, també ha fet saltar la polèmica, titllant la proposta de centralista perquè no passa ni per Tarragona, ni per Lleida. 

Un cop s’acabi aquesta oferta, els preus d’AVLO es trobaran entre els 10 i els 60 euros per trajecte. La variació serà en funció del viatge, de l’anticipació de compra i de la demanda concreta. Els menors de 14 anys que vagin acompanyats d’un adult continuaran pagant 5 euros. Encara que el preu sigui més baix, el temps de viatge continuarà sent el mateix: 2h i 30 minuts en el cas dels trajectes directes i 2h i 45 minuts pels que tinguin parada a Saragossa. La idea de Renfe és que s’estengui aquest tren de baix cost a la resta de la xarxa ferroviària. 

Read more

Djokovic i la reconquesta de Madrid

MARIA JIMENEZ FLORES 

El Mutua Madrid Open dona per finalitzada una edició amb rècord d’assistència i amb Kiki Vertens com a guanyadora de la categoria femenina, i Novak Djokovic com a guanyador de la categoria masculina. L’alt nivell del serbi sobre terra batuda s’ha demostrat un cop més, tot i que no ha sigut l’únic en brillar. El grec Stefanos Tsitsipas, després d’haver guanyat a Rafael Nadal al Trofeu Conde de Godó, s’ha graduat en aquest torneig, quedant finalista amb només 20 anys i demostrant que té un gran futur per endavant.

El retorn de Roger Federer a terra batuda després de tres anys ha estat un dels esdeveniments més esperats pels mitjans i aficionats. La derrota del suís a quarts no va trencar cap esquema després d’aquests últims anys d’absència a la competició. Ha confirmat també la seva presència a Roma per tal de preparar Roland Garros, el torneig que l’ha vist ser el número u.

Tot i anar millorant les sensacions a terra batuda, el nivell de Rafael Nadal no ha estat el mateix que altres anys; per primer cop des de 2004, a aquestes altures de la temporada l’espanyol no ha guanyat  cap torneig. Un altre punt a destacar, aquest més emotiu, és el comiat de David Ferrer del tennis professional.

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Read more

Mujer, sí tienes derecho a ir a la huelga

Mary Milena Villena (@marymvillena)

Las reivindicaciones feministas tomaron las calles de todo el mundo en el Día Internacional de la Mujer. Millones de personas se vistieron de morado y salieron a recordar que el 8 de marzo no es un día festivo, sino una oportunidad para la lucha. “Hoy no quiero que nadie me felicite. Las felicitaciones llegarán el día que no haga falta salir a chillar”, dijo una de las organizadoras de la entidad feminista Mujeres Pa’ lante.

España ha sido el país calificado como referente mundial de la protesta del 8M. Madrid, Barcelona, Valencia, Bilbao, Cáceres, Santa Cruz de Tenerife… Las principales ciudades españolas secundaron las protestas. La cifra más impactante llega desde la capital, donde se ha estimado un total de 350.000 participantes. Tal y como ha recordado la Delegación del Gobierno, “el año pasado no hubieron más de 170.000 manifestantes en Madrid”. Valencia y Barcelona tampoco se han quedado atrás, con un total de 220.000 y 200.000 asistentes respectivamente, según las fuentes oficiales.

Igual que en 2018, el récord histórico de las movilizaciones españolas ha sido posible gracias a una jornada de huelga laboral, estudiantil, de cuidados y de consumo. En palabras de una colaboradora de la asociación Hèlia, “la igualdad será posible cuando todas seamos conscientes de la explotación capitalista a la que estamos sometidas”.

El recuento en Madrid, Valencia y Barcelona.

Haz clic e interactúa.

El fracaso de la huelga de consumo

La huelga de consumo, sin embargo, no ha tenido el resultado esperado. En el centro de Barcelona, la mayoría de establecimientos gastronómicos abrieron sus puertas y muchas de las manifestantes acudieron a los mismos al acabar la marcha. Las papeleras de Plaza España y Plaza Catalunya acabaron llenas de residuos y las reacciones vía Twitter no tardaron en llegar:

S90309-16510953S90309-16525494

Hacer huelga es un derecho

El artículo 28 de la Constitución Española recoge la posibilidad de sindicarse libremente como un derecho universal y fundamental. Sin embargo, según Mujeres Pa’ Lante, “la dificultad de hacer efectiva la huelga de consumo aparece en el momento en el que el sector comercial no se atreve a parar por miedo a represalias”. ¿Cuáles son los derechos de la mujer trabajadora para asistir a la huelga feminista?

Derechos y deberes del 8M.

Haz clic e interactúa.

 

Read more

El Clàssic des de l’òptica d’un bar

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Riuades de gent disfressada, música, màscares, carrosses i rauxa inunden els carrers de Terrassa: el Carnestoltes ha arribat per la porta gran. Dues competicions paral·leles disputen per endur-se el premi. Les dues ben diferents, el premi a la millor rua i el partit del Madrid-Barça. Dos conceptes gairebé antagònics, però units per una mateixa causa: guanyar.

Em disposo a anar de bar en bar a la recerca d’una pantalla on seguir el Clàssic. Aquells locals que sempre s’han vestit dels colors de les aficions canvien la panoràmica. Des de les taules traspuen Harry Potter’s, fades, dracs, dimonis o, fins i tot, militars espanyols. Tot i així, no resulta un problema pels més merengues o culers que, frisosos per veure el partit, es fan un lloc a les taules. Alguns es coneixen de tota la vida, altres han fet amistat arrel de compartir “pitis” a les mitges parts o altres, simplement, van en solitari. Les opinions estan dividies, hi ha qui creu que empataran o els qui ja gairebé cantussegen la victòria dels seus respectius equips. L’afició merengue creu que “sí, avui sí que sí”, mentre que els seguidors blaugranes opinen que “tampoc passaria res per deixar-los guanyar, sinó els avergonyirem massa”.

Són les 20:45: comença el partit. Valverde aposta per Arthur en el centre i Sergi Roberto com a lateral. Amb tot, comparteix una clara idea: la defensa de la pilota. Solari, altrament, aposta per Bale, Benzema i Vinicius per formar el trident. Tots dos amb els objectius clars, trepitgen el camp amb la retina de l’ull esbiaixada per la pressió del 0-3. Uns primers minuts d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. El Barça comença a prendre possessió i cada vegada se sent més còmode i confiat, acostant-se a la porteria de Courtois. Els blaugranes pressionen els homes de Solaris fins que, al minut 26, Rakitic aconsegueix superar la meta belga. L’estrepitosa música del carrer contrasta amb el cantussejar dels aficionats del primer gol. Un 0-1 que es converteix en la conseqüència del domini barceloní.

 

L’última acció de la primera part destaca per ser la jugada més polèmica del partit. Sergio Ramos es guanya una targeta groga després de colpejar Messi, que queda atordit i sagnat.

 

Inici de la mitja part. Em crida especialment l’atenció, una taula situada fora del bar xinès on la taula està ocupada per un grup de noies que venen a veure el futbol: la Maria, la Mariona, la Sílvia, la Laura, la Vicky i la Betty. Les egarenques em comenten que és un costum que tenen, venir a veure, sense homes, els partits. I és que, amb el 8 de Març a tocar, serveix com a mostra reivindicativa que el futbol no és un esport masculí i que els estereotips fa anys que haurien d’haver quedat enrere.

Després d’apagar el cigarret i coincidint amb l’inici de la segona part, els més ràpids entren dins el bar fugint del fred imperant del carrer. Una segona part tranquil·la, poc variada i probablement amb més domini blaugrana. Finalment, amb uns últims minuts ben disputats, l’àrbitre senyala el final del partit. En una mateixa setmana, dues victòries dels homes de Valverde. I és que, ara sí, deixant el Real Madrid a 12 punts de distància a la Lliga, ja es veurà si l’equip blanc podrà tornar a alçar el cap.

Read more

Gerard Piqué, des de sempre al centre de la polèmica

Gerard Piqué sempre ha estat un jugador que parla dins i fora del camp. Demostra la seva valia i aptituds com un dels millors centrals del món cada partit, parla dins del camp, però també mai deixa a ningú indiferent en una sala de premsa, en unes declaracions post partit o piuant allò que pensa en un moment concret, també parla, i molt, fora del camp. L’última joia del defensa barcelonista va tenir lloc dimecres passat al Santiago Bernabéu després d’eliminar el Madrid de la Copa del Rei. Enmig del judici dels presos polítics, Piqué va dir textualment: “Si dediquéssiu més temps a parlar del jutge injust als presos polítics enlloc de parlar del VAR, aniríem millor com a país”. Aquest comentari va ser motiu d’elogis i crítiques, admirat per l’univers independentista, “el quart gol” segons Carles Puigdemont i Quim Forn, i fortament rebutjat per l’Espanya unionista i constitucionalista, “demagog, provocador i una mica cretí” segons Carlos Herrera.

Durant la primera temporada de Gerard Piqué al Barça ja va mostrar el seu caràcter polèmic cantant “boti, boti, boti, madridista qui no boti” durant la celebració del primer triplet de Guardiola al Camp Nou. Aquella temporada, Piqué va ser una sorpresa en tots els aspectes, va demostrar grans qualitats per convertir-se en un central titular, i alhora que fora del camp també podia deixar grans titulars.

Des d’un bon principi el central català va mostrar la seva clara relació d’enemistat i fins i tot odi cap al Reial Madrid, actitud que s’ha accentuat durant els anys. L’any 2010 va tenir lloc el famós 5-0 del Barça al Reial Madrid de Mourinho. Després del cinquè gol, Piqué va aixecar cinc dits, somrient i mirant de forma irònica a la grada.

Durant els anys de Mourinho Madrid i Barça van forjar una enemistat basada en l’odi, el conflicte i la polèmica. Piqué, com a mestre de la sàtira, va ser el mestre de cerimònies durant molts moments.  A l’abril del 2011 després d’un clàssic que va acabar amb un empat 1-1 al Bernabéu, Piqué va dir al túnels dels vestidors als jugadors del Madrid «espanyolets, ara us guanyarem la Copa del vostre Rei».

Piqué dient “el vostre rei” va posar el punt de partida al conflicte més intens que ha tingut amb els mitjans i la societat espanyola, el seu catalanisme manifest. El defensa blaugrana s’ha mostrat en moltes ocasions a favor del dret a decidir de Catalunya. L’11 de setembre de l’any 2014, Piqué va assistir a la manifestació de la diada amb el seu fill Milan i va piular: “Mai havia vist res semblant, simplement inoblidable!” Això va causar furor, crítiques i atacs dels mitjans espanyols i dels aficionats de la selecció nacional dubtant del seu compromís amb Espanya.

A partir d’aquest punt, mitjans i aficionats de la selecció van començar a mirar amb lupa tot el que feia i deixava de fer Piqué quan anava concentrat amb ‘La Roja’. Se’l va arribar a acusar de riure durant l’eliminació d’Espanya en el Mundial de Brasil, mirar al terra i fer una botifarra quan va sonar l’himne d’Espanya o fins i tot de tallar-se les mànigues de la samarreta per així retallar també la bandera d’Espanya. Tot aquest seguit d’obsessives i cícliques polèmiques i xiulades constants en tots els estadis de la península van acabar portant a Piqué a deixar la selecció l’any 2017 després del Mundial de Rússia.

L’enemistat de Piqué amb el Reial Madrid s’ha demostrat en diverses ocasions, la majoria a base de tuïts. L’11 de març de 2012, va deixar un enigmàtic missatge a Twitter segons després d’una possible mà de Sergio Ramos en l’últim instant de la visita del Reial Madrid al Benito Villamarín. Tres punts suspensius que van deixar entreveure la seva indignació sobre els fets a Sevilla.

Després d’un partit entre el Reial Madrid i l’Elx amb una actuació arbitral molt polèmica, Piqué va agafar el seu mòbil i va escriure a Twitter: «Viendo una película de humor por el Canal + Liga… Siempre va bien a estas horas de la noche! «. Aquí va arribar la primera contestació d’Arbeloa: «Muy contento por los tres puntos! Me alegro de que algunos cambien el teatro por el cine, eso siempre esta bien!».

A partir d’aquest punt, les picabaralles amb Arbeloa van ser constants. El punt àlgid va arribar quan Piqué va fer broma a Twitter sobre l’eliminació a la Copa per alineació indeguda de Cheryshev, i Arbeloa va contestar dient que algun dia veuria al seu «amic Piqué al Club de la Comèdia». El català va sortir al pas aclarint que Arbeloa no era el seu amic, en tot cas un «cono-cido». Mofant-se de la popular condició de ‘cono’, és a dir que no es mou, al camp que Arbeloa tenia.

Durant la celebració del primer triplet del Barça, com ja hem recordat, Piqué no es va oblidar del Reial Madrid. Segon triplet, ara amb Luis Enrique, Piqué tampoc podia celebrar aquesta gran fita sense mofar-se de l’etern rival. “Kevin Roldán, contigo empezó todo” va dir Piqué enmig del Camp Nou referint-se a que el cantant sud-americà va cantar a la festa d’aniversari de Cristiano Ronaldo i des d’aquell moment va començar la caiguda de resultats i joc del Reial Madrid.

Amb l’Espanyol, etern rival de la ciutat de Barcelona, també va tenir la seva polèmica. El central va disparar primer: «Es denominen una meravellosa minoria i són tan minoria que ni tan sols omplen el camp». L’Espanyol va acusar el jugador de «provocació permanent» i fins i tot el Comitè Antiviolència va anunciar que anava a vigilar el seu comportament. Piqué va tornar a respondre amb un tuït: «Vosaltres mai ho entendreu», i va adjuntar un vídeo en què es veia com l’afició periquita cantava «Milan muérete» o «Shakira es una puta».

Al gener de 2018, després de la tornada de Copa de quarts de final amb l’Espanyol, va insistir en zona mixta a qualificar l’Espanyol com “Espanyol de Cornellà”. Remarcant d’aquesta manera que el club perico no és de Barcelona, sinó de Cornellà.

Moltes polèmiques i enemistats han marcat la gloriosa carrera de Gerard Piqué al terreny de joc. Deixant de banda però el tema del futbol, quan el procés català va arribar al seu punt més àlgid, Piqué també ha mostrat en tot moment la seva opinió.

El central català va mostrar la seva indignació en diverses ocasions al Twitter durant els dies del referèndum de l’1 d’octubre. El defensa va utilitzar la ironia per criticar l’actuació policial:  “Han actuat amb professionalitat i de manera proporcional i proporcionat », va escriure, adjuntant un vídeo de la policia pegant de forma violenta a persones que volien votar. També es van fer virals les seves declaracions després del partit que es va jugar a porta tancada el mateix dia de l’1 d’octubre. Un Piqué emocionat va dir “soy catalán, y hoy más que nunca me siento orgulloso de la gente de Cataluña”, també va criticar fortament, entre llàgrimes, l’actuació policial.

En tot cas, Piqué s’ha mostrat sempre com una persona sincera, que parla sense embuts i sobretot parla. Polèmic, irònic, burlesc…. diguin-hi com vulguin però Piqué sempre ha demostrat en tot moment el seu compromís amb el Barça, Catalunya i la selecció.

Read more

La possible reinstal·lació de Coca-Cola a Madrid

Ara farà cinc anys que Madrid va quedar-se sense fabricar Coca-Cola. 821 acomiadaments d’un total d’una plantilla de 4.200 persones. Quatre tancaments de diferents plantes de la multinacional: a Alacant, a Colloto (Astúries), a Palma de Mallorca i a Fuenlabrada (Madrid). 160 demandes. Diàleg constant entre treballadors i l’empresa. Mentre que per altra banda, es va reforçar la producció i la plantilla a A Corunya, Bilbao, Barcelona, Màlaga, Sevilla, Tenerife i València.

Era l’any 2014 quan els sindicats van iniciar el conflicte amb l’empresa per lluitar pels seus llocs de treball. “Una empresa com Coca-Cola, que dóna beneficis, no pot anar en la línia d’acomiadaments d’acord amb la reforma laboral”, va afirmar un dels extreballadors. Coca-Cola donava beneficis, però no existia viabilitat ni rendiment a Fuenlabrada. Per aquest motiu, l’empresa va acabar tancant amb un ERE on es va indemnitzar els acomiadats.

Per a ells, la lluita mai va ser suficient. Des del sindicat de CCOO van crear un compte de Twitter per defensar els drets dels treballadors i per tornar a obtenir feina, o bé, en cas d’una possible reobertura de la fàbrica a Fuenlabrada, poder aconseguir les mateixes condicions laborals que tenien.

Actualment, cinc anys més tard, la companyia vol arribar a un acord de pau. S’està estudiant tornar a obrir Coca-Cola a Madrid. Es farà un estudi de dos anys on provaran si el projecte és rendible dins l’estratègia industrial i logística a escala europea i en cas que sigui així, la fàbrica tornarà a la ciutat.

Condicions del nou acord

En aquest moment, s’han establert una sèrie de condicions pel nou projecte per si la planta no s’obrís finalment, ja que la plantilla tindrà set anys més que quan va estellar l’ERE.

 

untitled-5c-20i_34890783 (1)

Read more

Últims bitllets per als vuitens de final de la Champions

A falta d’una jornada per finalitzar la fase de grups, 12 equips han aconseguit ja la classificació i 7 s’ho jugaran tot a l’última jornada

El bitllet per als vuitens de final de la Champions League és car. A falta d’una única jornada per tancar la fase de grups, només 12 equips han segellat la seva classificació, 3 d’ells com a primers de grup. Així doncs, amb l’objectiu posat a ser un dels equips que formarà part del sorteig del pròxim 17 de desembre a Nyon, set equips es jugaran el seu pas als vuitens de final en la decisiva última jornada de la fase de grups. Pel camí, 13 conjunts han caigut eliminats, però encara queda molt per decidir i alguns d’ells encara tenen opcions per entrar a l’Europa League. Tot es decidirà a l’última jornada.

 

Barça, Madrid i Oporto, primers classificats

Només són tres els equips que han aconseguit el primer lloc de la classificació i que s’asseguren, d’aquesta manera, disputar el partit de tornada dels vuitens de final davant la seva afició. El conjunt blaugrana va ser el primer equip a aconseguir la classificació per la següent ronda, a la quarta jornada de la fase de grups, i amb la victòria d’ahir per 1-2 al camp del PSV, el Barça es classifica com a primer de grup per 12è any consecutiu.

El Barça no és l’únic equip espanyol que ja s’ha classificat com a primer de grup, també ho ha fet el Madrid. La victòria del conjunt de Solari al camp de la Roma va permetre als blancs proclamar-se campions del grup G malgrat la irregularitat que estan protagonitzant aquesta temporada. Finalment, l’Oporto també finalitzarà la fase de grups com a primer classificat després d’una ronda quasi perfecta, en la qual no han encaixat cap derrota i només han concedit un empat.

fcb champions

Els jugadors del Barça celebren un dels gols ahir al Philips Stadion d’Eindhoven / F: Miguel Ruiz, FCBarcelona.

 

Tot o res al grup C

El grup de la mort encara no està sentenciat. Nàpols, PSG o Liverpool. Tres equips i només dues places pels vuitens de final, que es decidiran a l’última jornada de la fase de grups.  Nàpols i PSG depenen d’ells mateixos per accedir a la següent ronda, però el Liverpool encara no ha dit l’última paraula i buscarà una victòria històrica a Anfield. Per classificar-se, el club ‘red’ s’hauria d’imposar al conjunt italià per més d’un gol de diferència. La sorpresa saltarà al grup C, sigui quin sigui el resultat final.

GENIALLY CHAMPIONS

Read more

El Camp Nou enfonsa el Madrid

La victòria del Barça al Clàssic va ser la gota que va fer vessar el got de Florentino, que va acomiadar de mala manera Lopetegui

L’equip de Valverde va enfonsar els blancs i va donar un cop de puny a la classificació posant-se primer en solitari. Al cap de 8 anys del 5 a 0 a Mourinho, el Barça va tornar a fer una gesta històrica davant la seva afició marcant un altre cop 5 gols a l’equip de la “Concha Espina”. Luís Suárez, amb 3 gols, Coutinho amb un i el nouvingut Arturo Vidal també amb un gol, van fer bramar un Camp Nou a vessar que s’acomiadava dels merengues dient adéu amb la maneta.

Des del club blanc volien el VAR “perquè el Barça no robés més”, però el vídeo-arbitratge ha arribat per fer justícia de veritat. El segon gol del Barça va arribar gràcies a una revisió amb el VAR de la falta clamorosa de Varane a Suárez a dins de l’àrea. L’uruguaià va transformar la pena màxima fent pujar el 2 a 0 al marcador al minut 30 de partit. Abans, però, una contra conduïda per Jordi Alba, que havia rebut un espectacular desplaçament a l’espai de Rakitic, va acabar amb un pas de la mort del lateral a Coutinho i, el brasiler, arribant de segona línia, va definir molt bé amb l’esquerra creuant la pilot a Courtois.

1 – 0 (Coutinho)

2 – 0 (Suárez)

El 2 a 1, fet per Marcelo al començament de la primera part, va acovardir una mica l’equip blaugrana, que va veure perillar el partit amb una sèrie d’ocasions del Madrid, de les quals va destacar un pal de Luka Mordic que podia haver fet pujar l’empat al marcador. Valverde va encertar amb els canvis. En comptes de defensar el 2 a 1 i posar jugadors de contenció, va fer entrar a Dembelé i a Semedo que van portar de corcoll a les dues bandes blanques.

2 – 1 (Marcelo)

Gràcies al desequilibri que van aportar els dos refrescos i a les dues assistències de Sergi Roberto, ja en posició d’extrem dret, a Luís Suárez, van arribar el tercer i el quart gol, que significaven el hat-trick de l’uruguaià. Cal destacar també la mala defensa del Madrid, amb un Sergio Ramos perdut que porta uns partits desastrosos.

3 – 1 (Suárez)

4 – 1 (Suárez)

Després de la lesió de Marcelo, amb un Madrid totalment descol·locat i amb un Lopetegui que ja no sabia on posar-se, el Barça va acabar de fer més profunda la ferida amb un gol del recent entrat Arturo Vidal. El xilè va rematar de cap un centre de Dembelé que va posar una precisa pilota a l’àrea després de driblar molt fàcilment a Nacho.

5 – 1 (Arturo Vidal)

El desastre blanc podia haver estat més gran si Courtois no hagués fet dues grans parades a Suárez i un xut d’escorpí de l’uruguaià no hagués anat a parar al pal. A la festa només hi va faltar Messi, que va gaudir del partit a la grada amb el seu fill gran Thiago. Tothom esperava la dimissió de Lopetegui a la roda de premsa, però l’entrenador, ja moribund, es va dignar a repetir el discurs de sempre mentre Florentino ja havia fet unes quantes trucades i Conte estava esperant darrera la porta.

 

Solari, nou entrenador

Estava més que cantat. Dilluns a la tarda un comunicat a la web dels blancs acomiadava a Lopetegui sense escrúpols i explicava indirectament que l’exentrenador basc no tenia prou nivell per dirigir un equip com el Madrid. Lopetegui per la seva banda va fer una declaració a l’agència EFE on va deixar clar que és un senyor i no va retreure res a l’equip blanc ni a Florentino, al contrari, els hi va donar les gràcies per l’oportunitat. Un complicació amb Conte a última hora va fer que el president blanc no pogués contractar-lo i per sortir del pas, va posar a Santiago Solari al cap davant de l’equip. L’argentí té dues setmanes per dirigir el vestidor blanc i si convenç, que tot fa pensar que sí, es quedarà com a entrenador oficial.

Read more

Els equips italians posen l’emoció als quarts de la Champions

MARC FERRER I JAN ROMANÍ

Els equips italians han estat els grans protagonistes dels quarts de final de la Champions. Roma i Juventus han realitzat partits de tornada espectaculars contra Barça i Madrid, però amb desenllaços oposats. Mentre que la Roma va aconseguir una remontada històrica (3-0) davant d’un Barça desconegut, la Juventus es va quedar a les portes de la gesta quan Cristiano Ronaldo va transformar un polèmic penal al temps d’afegit. D’aquesta manera, el Madrid s’afegia a Roma, Liverpool i Bayern de Munich en el conjunt d’equips classificats per a les semifinals, que es sortejaran aquest divendres.

Les gestes de Roma i Juve

A l’estadi Olímpic de Roma el Barça només havia de confirmar la classificació que tenia encarrilada amb el 4-1 de l’anada. Però un gol de Dzeko a l’inici del partit va posar la por al cos dels jugadors, que no es van trobar gens còmodes en cap moment. Un penal de Piqué transformat per De Rossi i un gol a la sortida d’un córner de Manolas al minut 82 van posar el 3-0 definitiu que eliminava el Barça. Per tercera vegada consecutiva l’equip català quedava fora de la màxima competició europea als quarts de final.

La mateixa història semblava repetir-se l’endemà al Bernabéu. Amb un resultat clarament favorable de 3-0 a favor del Madrid al Juventus Stadium, els blancs es van relaxar i van rebre dos gols de Mandzukic a la primera part. Un error del porter Keylor Navas permitia a Matuidi posar el 3-0 al marcador que forçava la prórroga. Però el penal de Benatia sobre Lucas Vázquez pitat per l’àrbitre Michael Oliver al temps d’afegit va acabar amb tot l’esforç de la Juventus. La indignació dels italians es va fer evident en la figura de Gianluigi Buffon, que va acabar expulsat per encarar-se a l’àrbitre en el que possiblement era el seu últim partit a la Champions League.

Gianluigi Buffon

Gianluigi Buffon, porter de la Juventus

Liverpool i Bayern de Munich, a semifinals

L’altra gran sorpresa dels quarts de final va ser l’eliminació del Manchester City de Pep Guardiola. Després d’un any arrassant a la Premier League, semblava que podia fer el mateix a Europa, però l’únic equip que havia estat capaç de guanyar-los a la Lliga, el Liverpool, els va deixar fora. El 3-0 del partit d’anada obligava als citizens a fer una gesta similar a la que va realitzar la Roma per passar a semifinals, però tot i el gol inicial de Gabriel Jesus, el Liverpool, liderat per un Salah en un estat de forma extraordinari, va acabar guanyant 1-2 al Ethiad Stadium.

Mohamed Salah

Mohamed Salah, jugador del Liverpool

Tampoc va poder el Sevilla amb un dels grans d’Europa, el Bayern de Munich, que es va limitar a aguantar el resultat favorable de l’anada (2-1) per passar a semifinals amb un 0-0 a l’Allianz Arena. Curiosament, el Bayern és l’únic líder de les cinc grans lligues europees que ha estat capaç d’arribar a les semifinals de la Champions, ja que Barça, Manchester City, Juventus i PSG han estat eliminats.

Read more

Any nou, plantilla nova: resum dels últims fitxatges

Pocs dies després de l’obertura del mercat de fitxatges futbolístics d’hivern del 2018, ja queden tancades algunes negociacions. Està en marxa la lluita a les lligues d’Europa per la renovació de les plantilles, el diàleg ja vessa de rumors i, a dia d’avui, ja s’han confirmat alguns fitxatges i traspassos.

Ahir dijous 11 de gener a les 10 del matí, el Barça anunciava oficialment el fitxatge del colombià Yerry Mina, provinent de El Palmeiras, el traspàs del qual s’ha efectuat per 12’3 milions d’euros. La presentació del nou defensa de 23 anys se celebra avui divendres 12 de gener. La web oficial del Barcelona n’ha publicat l’agenda: a les 12:15 se signarà el contracte a l’Avantllotja Presidencial, mitja hora després s’efectuarà la presentació oficial a l’Espai Roma, a les 13:15 serà el torn de la sessió fotogràfica a la gespa del Camp Nou, i finalment l’acte acabarà a les dues amb una roda de premsa.

Sembla que el club vol aprofitar l’arribada de Mina per substituir Mascherano. I és que, segons informa el diari Sport, ja s’ha fet definitiva la compra del central argentí per part del Hebei Fortune de la súper-lliga Xina per 10 milions.

Després del traspàs del senegalès Pape Diop cap a l’Eibar, l’Espanyol completa l’operació sortida amb dues cessions. Ahir va anunciar la cessió d’Álvaro Vázquez al Nàstic de Tarragona. El davanter de Badalona, que només jugà a La Copa amb els blanc i blaus, romandrà fins al final de la temporada amb els granes. Tanmateix, el club ‘perico’ ha anunciat un acord amb l’Alavés, segons el qual cedirà Hernán Pérez, on jugarà també fins a finals de temporada.

El València va oficialitzar també fa unes hores el contracte de Fancis Coquelin, provinent de l’Arsenal. El francès es quedarà al club de la nostra comunitat veïna fins el 2022, i l’operació suma 80 milions d’euros. El seu club d’origen s’acomiadava d’ell ahir per twitter:

– «Molta sort a Farncis Coquelin que es va unir al València en un tracte de 12 milions de lliures que pot pujar als 17. Va guanyar dues copes de la FA cup amb l’Arsenal». –

El Reial Madrid, de moment, es decanta per quedar-se fora del diàleg. Florentino Pérez ha decidit seguir en la línia de la temporada passada, en la que el club estalvià en fitxatges, esdevenint un dels clubs europeus en gastar menys en la renovació de la plantilla. Aquesta vegada, a la roda de premsa del passat dimarts 10 de gener, va declarar: “No necessito a ningú, i ja està (…). Tenim una plantilla en la que crec”.

De moment, la gran incògnita és la lluita per Alexis Sánchez. Diaris com l’Sport, Mundo Deportivo i As, així com alguns diaris anglesos i locals de la ciutat, afirmen que el Manchester City de Guardiola es planteja seriosament la compra del xilè a l’Arsenal per 20 milions. Si bé, de moment, són especulacions, també s’exposa la irrupció del United de Mourinho, que ofereix cinc milions més d’euros.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies