«El masclisme, com qualsevol opressió, va adaptant-se als nous temps»

La il·lustradora Ame Soler, coneguda a xarxes com a Tres Voltes Rebel, publica el seu primer llibre titulat Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar

Ame Soler ha crescut envoltada de pinzells i carbonets. El seu avi, al deixar la pagesia, va invertir el seu nou temps lliure en la pintura. El seu pare va compartir amb ella classe a la carrera de Belles Arts. Però va ser la música de grups com La Gossa Sorda o Obrint Pas, junt amb els fets del 15M, que la van impulsar a expressar la seva consciència política i feminista a les xarxes amb el seu art. Temps després, i amb el pseudònim de Tres Voltes Rebel, Ame Soler ajunta sols a Instagram gairebé 100.000 seguidors i ha arribat a publicar un llibre: Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar. En aquesta autobiografia es retrata també les vivències i progressiu aproximament de l’autora al món del feminisme i la lluita social. Aprofitem la seva bregança en aquest terreny per preguntar-li sobre els canvis que han sofert les reivindicacions socials al llarg dels anys i la implicació del jovent d’avui.

L’artista és valenciana, i aquesta entrevista ha estat transcrita idènticament per tal de respectar la seva varietat lingüística.

Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar, l’últim llibre de Tres Voltes Rebel, publicat el 21 de novembre de 2019. Font: Tres Voltes Rebel

Quina ha estat l’espurna que t’ha fet agafar els pinzells?

No recorde quan vaig agafar els pinzells per primera vegada, pinte des de que tinc memòria. Però portar-los a la vessant reivindicativa va estar inspirat per la cançó protesta. Utilitzar l’art com a eina de lluita li dóna tot el sentit estricte que necessite per crear.

«Utilitzar l’art com a eina de lluita li dóna tot el sentit estricte que necessite per crear»

Per què has optat per les xarxes socials com a primer vehicle d’expressió?

La veritat és que no va ser una decisió voluntària en un principi. Tot va començar com un treball de classe i vaig voler compartir-ho a xarxes creant un compte nou per separar el contingut polític del meu antic Instagram d’il·lustració. De sobte va esdevindre tot açò i quan me’n vaig voler adonar Instagram ja era el meu principal canal d’expressió artística.

Què t’ha impulsat a fer el salt a la literatura?

Vaig rebre la proposta de Penguin Random House i encara que he d’admetre que m’espantava un poc al principi vaig sentir que tenia una història que explicar i que podria ajudar, així que em vaig llançar.

Com d’efectiva és avui dia la literatura com a mitjà difusor d’idees i visions del món? I la il·lustració?

Molt efectiva. Crec que la cultura en general (il·lustració, música, teatre…) tenen una funció clau en les lluites socials.

Les generacions joves llegeixen?

Jo crec que sí, més del que pensem. D’altra banda també considere que ens hem quedat una mica antiquats pensant que sols es poden llegir llibres. De vegades he trobat molt més interessant llegir reflexions a xarxes de companyes activistes que en llibres editats per grans editorials.

Creus que avui dia les noves generacions estan més conscienciades amb el feminisme i els drets de les minories que les generacions anteriors?

Crec i vull pensar que sí. Pense que hem sabut aprofitar els canals de comunicació dels nostres dies per compartir missatges que abans no podíem trobar enlloc. Em surt al feed amb la mateixa rellevància una notícia d’un diari que les publicacions de les activistes a les que seguisc, i això dóna peu a trobar canals d’informació més enllà dels que estàvem habituades a consultar.

La forta reivindicació feminista, LGTB i ecologista ha nascut o proliferat amb la generació actual o hi ha hagut altres periodes on també s’ha lluitat tant com ara per aquestes causes?

Es porta molts anys reivindicant aquestos temes, però ara comencem a tindre més veu. Parlant de feminisme considere que hem aconseguit donar-li tantíssima força a la lluita que fins i tot el capital, gran aliat del patriarcat, ha hagut d’agenollar-se i fingir que els importa el missatge feminista. No han tingut més remei.

«Fins i tot el capitalisme, gran aliat del patriarcat, ha hagut d’agenollar-se i fingir que els importa el missatge feminista»

El masclisme és un mal que no ha canviat en anys o bé avui dia té formes diferents?

El masclisme, com qualsevol opressió, va adaptant-se als nous temps. Per exemple, fa uns anys no teníem mòbils, ara mateix som conscients de la violència masclista que s’exerceix quan es controla el mòbil de la dona a la parella. Aquest és un nou tipus de violència, i no poc greu.

Els adults del teu entorn t’han encoratjat o bé dissuadit de la teva feina i visió?

Els adults del meu voltant intentaren dissuadir-me quan començava, sé que per protegir-me. Em deien que no em posicionara políticament, però m’és inevitable fer-ho. Tinc una eina de comunicació massiva, que és la il·lustració, i no puc no utilitzar-la per donar visibilitat a lluites justes i necessàries.

Ver esta publicación en Instagram

Per les que lluitaren, lluiten i hauran de lluitar. GUERRERES.

Una publicación compartida de Ame Soler (@tres.voltes.rebel) el

Ver esta publicación en Instagram

El feminisme no sols m’ha canviat la vida. Me l’ha salvada. 💜

Una publicación compartida de Ame Soler (@tres.voltes.rebel) el

Has trobat una gran quantitat de gent que compartia la teva visió? I de detractors?

He trobat molta més gent que pensava com jo del que m’esperava, això em fa sentir còmoda per seguir creant. I tant que hi ha detractors, però si el missatge preten tindre un component revolucionari i no molesta algú és que no s’està fent bé.

Quina mena de persones creus que coincideixen més amb les teves idees? I d’opositors?

Sobretot gent de la meua edat o semblant que pateix les mateixes opressions que jo, o que té certa empatia amb lluites socials que, tot i no tocar-los de prop, saben la dignitat que tenen. Els opositors supose que són gent que viu còmoda en els seus privilegis o gent alienada. Confie que aquests opositors algun dia deixen de ser-ho.

«Si el missatge preten tindre un component revolucionari i no molesta algú és que no s’està fent bé»

El testimoni de Tres Voltes Rebel no és l’únic existent en el feminisme militant a les xarxes. A Cetrencada també hem entrevistat a la tuitera, col·laboradora d’Eldiario.es i escriptora Barbijaputa. Amb més de 300.000 seguidors només a Twitter, Barbijaputa, igual que Tres Voltes Rebel, també ha publicat un llibre, una distopia feminista anomenada Nadie Duerme. Troba la seva entrevista, titulada «Cuando las mujeres nos organizamos, podemos hacer historia» al web de Cetrencada.

Read more

Laura Masvidal: “Em fa molta ràbia no poder dibuixar el futur”

En l’acte de presentació del llibre Escrits de presó, el dietari de l’exconseller Quim Forn a la presó d’Estremera, la parella de Forn i membre de l’Associació Catalana pels Drets Civils va reflexionar sobre l’empresonament dels polítics independentistes i va reconèixer com l’ha viscut des de la proximitat.

Martí Odriozola (@martiodriozola)

453 dies després, Quim Forn (i altres consellers i líders de la societat civil catalana) continuen empresonats. Forn, Junqueras i els Jordis són els únics que no han recuperat la llibertat des que van ingressar a presó el 2 de novembre i el 16 d’octubre, respectivament. I les estones mortes, en els moments de no tenir res a fer, i per canalitzar les emocions, Quim Forn va escriure un dietari els dies que va estar reclòs a la presó d’Estremera.

I dimarts a la tarda, la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants de Barcelona, va acollir la presentació del llibre, titulat Escrits de presó. L’acte va començar amb la lectura de quatre fragments significatius del llibre, que revelen el to íntim del relat i el ritme lent però intens de la narració. Feta la contextualització, Laura Masvidal, membre de l’ACDC (Associació Catalana pels Drets Civils) i parella del Quim Forn, va prendre la paraula per explicar com ha viscut ella l’any i mig que Forn ha estat a la presó, com l’ha vist durant tots aquests mesos i com afronta el calendari polític que s’acosta.

D’entrada, Masvidal confessa que no li havia passat pel cap que Forn pogués entrar a la presó i que tampoc s’imaginava que seria una estada llarga: “Encara ho visc com una provisionalitat i no visualitzo un escenari llarg”. També explica que Forn ha viscut diferents emocions al llarg dels mesos i que “s’ha anat il·lusionant i desencantat”.  En l’aspecte personal i de gestió familiar, Masvidal confessa que, el que més ràbia li fa, és «no poder dibuixar el futur» i que «gestionar la incertesa un dia rere un altre durant un any és horrorós«. En relació al llibre, reconeix que és «una perla» perquè, a fora, es viuen tantes coses que la gent gairebé no recorda aquest any i el llibre, «com que és dia per dia, fa un repàs molt intens del que ha representat”. Masvidal també comenta que “el llibre et dona molta fortalesa i (en Quim) hi posa moltíssima esperança”.

L’última vegada que Masvidal i Forn es van veure va ser abans de la declaració a l’Audiència Nacional del 2 de novembre del 2017. Masvidal es va assabentar de la notícia de l’empresonament per la premsa i afegeix que “els advocats tampoc sabien res”. Un aspecte en el qual es posa èmfasi en el llibre és la relació de Forn amb la resta de reclusos. «Això és tremend», confessa, «a mi això no m’agrada gens. Jo entenc que ell és una persona social i que necessita fer-se en l’entorn amb el qual està, on busca les seves empaties personals. Ell va fer amics de seguida, i encara els té al cor. Em fa por que algun dia surti i convidi els seus amics d’Estremera a casa”.

En l’àmbit polític, un dels moments intensos de Forn a la presó va ser decidir presentar-se a les eleccions del 21D amb Junts per Catalunya. Per Masvidal, el procés de decidir-se «va ser un patiment»; explica que Forn «viu la participació política de manera vital» i que, com que considera que «ell forma part d’un vaixell», va acabar decidint-se per fer el pas. Posteriorment, al gener, no ho va veure clar i va renunciar a l’escó, però «ara torna a tenir el cuquet i hi posa ganes» i per això ha decidit postular-se com a alcaldable de Barcelona.

EL JUDICI DEL PROCÉS

De cara al judici, Laura Masvidal està convençuda que «vagi com vagi, serà una oportunitat per dir el que pensen i que la gent ho escolti«. Els presos viuen els dies previs «amb ganes» i «volen que la gent entengui que això és una oportunitat i pateixen perquè la indignació de la gent es canalitzi de maneres que puguin espatllar el relat que a ells els interessa que prevalgui». En general, però, no n’espera gaire, del judici, i preveu que serà ple de mentides, amb l’opinió pública espanyola en contra i una aparença de legalitat.

El trasllat dels presos des de Lledoners (on hi ha Quim Forn), Puig de les Basses i Mas d’Enric està previst per divendres i les entitats sobiranistes ja han anunciat mobilitzacions. El judici sembla que començarà la setmana que ve, a l’espera de la confirmació oficial del Tribunal Suprem.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies