Polèmica en els casos de delicte sexual

IRENE SOLÉ

El violador de la Verneda surt de la presó en un clima social d’indignació per la sentència de la Manada

La sortida del violador de la Verneda de la presó de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) el passat dijous 3 de maig va coincidir amb un agitador debat social sobre la violència sexual contra les dones que havia causat la sentència del cas de la Manada. Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys de presó després que en el judici acceptés haver violat 17 dones en un sol any, encara que se l’acusava d’haver-ne comès més d’una trentena. Ara bé, la sentència va fixar en 20 anys el límit màxim de compliment efectiu de la totalitat de les penes en aplicar l’article 76.1 del Codi Penal.

Durant el temps que ha estat a la presó, Cano ha passat per programes de rehabilitació que s’apliquen a delinqüents sexuals però en el seu informe hi figura un perill d’alt risc de reincidència. La fiscalia ha vist necessari avisar als Mossos d’Esquadra perquè activin un dispositiu de vigilància no invasiva i que també les víctimes tinguin dret a demanar protecció si així ho desitgen. Segons Esther Zapater, professora de dret a la Universitat Autonoma de Barcelona, aquest tipus de casos en què la pena de presó no garanteix que el delinqüent no torni a reincidir obren el debat de sobre si hauria d’haver-hi l’aplicació a Espanya de la presó permanent revisable. Segons Zapater, si això es decidís tirar endavant, caldria fer un estudi minuciós basant-se en casos d’altres països que sí que ofereixen aquesta possibilitat. Així mateix, cal tenir en compte si seria viable econòmicament puix que el manteniment de presos té un cost molt elevat que per molts estats no seria sostenible econòmicament.

 

Captura de pantalla 2018-05-13 a las 19.48.27

Fes clic a la imatge per veure el gràfic

 

El cas del violador de la Verneda i el debat de la presó permanent revisable a Espanya s’ha encès al mateix moment que s’han produït fortes onades d’indignació en contra la sentència del cas de la Manada. Aquest cas, diu Zapater, és més greu que el del violador de la Varneda, ja que ens enfrontem a tota la construcció de la definició de què considerem delicte sexual. El principal problema, argumenta la professora, és que el consentiment de la víctima és determinant en la decisió dels jutges i hi ha molts casos en què aquesta no es troba en condicions d’expressar un no explícit. Segons Zapater, però, el problema no es troba en la llei sinó en «la interpretació tan literal que ha fet el jutge d’aquesta, que no s’ajusta a les necessitats de la societat actual». Encara que des del govern s’hagi promès una revisió del codi penal, Esther Zapater creu que la introducció de la perspectiva de gènere en la professionalització de la justícia és clau perquè no es repeteixin sentències com aquesta.

Read more

La difusió dels missatges de Puigdemont a Comín obre un debat sobre la violació de la intimitat de l’exconseller

Tot i que les opinions dels experts sobre la legalitat dels fets es contradiuen, Comín vol denunciar a Telecinco

LAIA CALAF | @laaiacalaf

La filtració dels missatges entre Carles Puigdemont i l’exconseller de Salut, Antoni Comín, que va dur a terme “El Programa de Ana Rosa” de Telecinco el passat dimecres 31 de gener ha generat opinions molt diverses i ha obert un debat sobre si s’ha comès o no un delicte de violació de la intimitat. El bàndol independentista considera que s’ha infringit la llei perquè s’ha vulnerat la privacitat tant de Puigdemont com de Comín, mentre que diversos advocats experts no ho consideren cap acte il·legal.

Ana Rosa Quintana va explicar el passat dimecres en el seu programa que havien filmat a Comín durant un acte a la ciutat belga de Lovaina mentre llegia una conversa on Puigdemont li expressava que el procés català “ha acabat” i “el pla de la Moncloa ha triomfat”. Tot i que semblava que en aquests missatges l’expresident donava a entendre que es rendia, poques hores després publicava un tuit on reconeixia que havia estat un moment de dubte i deixava ben clar que “no es farà enrere”.

L’exconseller de Salut, Toni Comín, també va fer ús del seu compte de Twitter per defensar a Puigdemont i expressar la seva disconformitat amb la filtració duta a terme pel programa de Quintana, afirmant que aquests mereixen patir “les pertinents accions legals”.

Per aquest motiu, Comín denunciarà la filtració i difusió que el programa dels matins de Telecinco ha fet dels missatges privats que va enviar-se amb Puigdemont, segons ha declarat el seu advocat, Gonzalo Boye, en una entrevista per a El món a RAC1. Aquest ha afirmat que presentaran la querella tant al mitjà que ha divulgat la conversa com a qui l’ha gravat.

Les opinions dels experts

Mentre l’advocat de Comín defensa que la filtració de la conversa privada és il·legal i que cal denunciar-ho, altres advocats afirmen que no es tracta de cap delicte. Segons ha explicat l’advocat Joan Queralt a la periodista Mònica Terribas al programa El matí de Catalunya Ràdio, “en principi és legal perquè la seva captació no constitueix cap delicte. Seria violació de la intimitat si l’haguessin filmat a casa seva”.

No obstant, les opinions dels experts són variades i, en moltes ocasions, contraposades. A diferència de Joan Queralt, el professor d’ESADE i vocal de l’Associació d’Advocats Especialistes en Tecnologies de la Informació, Jordi Ferrer, considera que allò que ha fet la persona que ha enregistrat les imatges de la conversa del mòbil de Comín “és il·legal i la llei ho ha de condemnar”, segons ha explicat al programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio.

Degut que els experts no s’acaben de posar d’acord sobre la legalitat o il·legalitat de la gravació i filtració duta a terme per l’equip de reporters del programa d’Ana Rosa Quintana, caldrà esperar per saber si, realment, s’ha vulnerat o no el dret a la intimitat de Comín. Si la querella que presenti l’exconseller és acceptada, tant la persona que va gravar-lo com el programa de Telecinco hauria de fer-se càrrec del que decideixi la llei.

Read more

La cara privada de la investigació

MARTINA ALCOBENDAS, PATRICIA LÓPEZ i MARÍA RAMÍREZ

Descarrega’t l’article en PDF

Els detectius sempre han estat protagonistes de molts llibres de ficció i pel·lícules. Actualment realitzen una feina que encara que passa desapercebuda és fonamental en la nostra societat. Però quines són les seves tècniques de feina i on està el límit amb la legalitat?

 

Read more

Les propietats medicinals de l’estèvia

GAL·LA ARGELAGA (@galargelaga), QUERALT SIMÓ i PAULA MATEO (@paumatbar)

A banda de ser un endolcidor natural, s’utilitza com a planta curativa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies