Més polítiques

Aroa Tort – Aquest dijous, de nou, un altre debat electoral. Ja en van quatre en una setmana. Però el de dijous a la nit, a la Sexta, va tenir una particularitat: un debat únicament de candidates. Candidates, en femení. Per contrarestar el debat de dilluns dels caps de llista, on es va fer plausible la disparitat en la política? Més ben dit, la disparitat en el capdamunt de la política. I en el capdamunt de qualsevol àmbit de la societat. Dilluns vam tenir un debat entre els candidats que aspiren a ser presidents del govern, tots cinc, homes. Dijous vam veure l’enfrontament entre les representants dels partits. I les diferències entre aquests dos debats es van fer evidents.

La dinàmica

En primer lloc, elles van tenir una oratòria i un discurs molt més ben format que el d’ells. Van donar arguments millor elaborats i els van saber explicar més clarament al públic. En definitiva, tot i les discussions, trepitjar-se i, fins i tot, els crits en algun moment ─cosa normal, al cap i a la fi, ja que és un debat i, a més, un debat electoral─, els diferents enfrontaments entre les candidates van ser menys durs, en la línia de menor espectacularització. Tot el debat en si va tenir un to més pausat, en comparació amb l’altre. I, tot i que probablement la resposta està en què cada polític és diferent, la veritat és que sorprèn aquesta diferència, en conjunt, en la sobreactuació global del debat, que es va fer notar molt més en el d’ells que en el d’elles.

El format

Tanmateix, el format del debat de dijous era força diferent del del dilluns, cosa que va facilitar la millora de l’argumentari de les polítiques. Aquest cop, la periodista feia les preguntes ─les preguntes concretes─, podia tallar i interrompre i, el més important, en el debat no hi havia blocs temàtics tancats. Això va permetre que cada candidata definís polítiques concretes d’actuació quan se’ls preguntava. En canvi, en el debat d’ells, amb els blocs predeterminats, es produïa una monopolització del tema per cada polític, cadascun l’intentava portar al seu àmbit. Aleshores, no s’acabaven de definir les polítiques detallades i, al final, tot eren reiteracions de temes ─Catalunya, l’exemple paradigmàtic, que apareixia en tots els blocs.

Per tant, el format va jugar a favor de les dones. Van començar sense interrompre’s, pràcticament, encara que després eren inevitables les discussions. Perquè, com he dit, no deixa de ser un debat. I, entrant una mica en els continguts, en aquest es va parlar de les dones, es va parlar de feminisme. Va ser un dels temes centrals i recurrents. I això es va notar especialment en el minut d’or de les candidates, on tres d’elles (UP, PSOE i PP) es van dirigir a les dones directament, a diferència dels seus homòlegs homes.

I un apunt final, sobre la seva vestimenta. És odiós quan només es parla de les dones pel seu físic i la seva roba. Però en aquí voldria fer notar el tipus de sabates que quatre d’elles portaven. Potser les sabates que duien ells el dilluns també fossin incòmodes. O potser no. Tot i això, no em deixa de sorprendre que, en un debat on s’estaran més de dues hores dretes, elles hagin de dur ─sigui per voluntat pròpia o no─ uns talons tan alts i prims que fan mal als peus només de veure’ls.

Read more

‘Astral’ arriba a 40 cinemes catalans

La Sexta emetrà aquest diumenge el primer documental de Salvados, ‘Astral’. Les redactores i guionistes de la pel·lícula, Bibiana Buarc, Helena Parreño i Meritxell Aranda, han conversat amb tres redactors de Cetrencada: Albert Prat (@albertpratviver), Martí Rodríguez (@marti_rodri7) i Ariadna Pascual (@ariadnapascualb).

 

Expliquen que és la primera vegada que Salvados fa un documental i que va a un lloc on la realitat de la que es parla està passant en aquell moment. ‘Astral’ era un vaixell de luxe de Livio de Monaco i una ONG, Proactiva Open Arms, l’ha convertit en una embarcació de salvament al mar Mediterrani.

Read more

‘Salvados’ reapareix a la pantalla amb un programa dedicat a la violència masclista

evole

Jordi Évole, La Sexta

JUDIT DOMÈNECH SOCIATS (@JuditDs)

Descarrega’t l’article en PDF

Una lliçó de vida va ser la que ahir al vespre Jordi Évole, presentador del programa ‘Salvados’ (La Sexta), va oferir als telespectadors.  “El machismo mata”, que va destacar com “el programa més important” de les últimes temporades, tractava a fons totes aquelles qüestions que donen significat al terme “violència masclista”. Un aspecte que, per desgràcia, està a l’ordre del dia a la societat.

Évole s’endinsa en una classe on la Marina Marroquí, una víctima de violència masclista i fundadora de l’Asociación Ilicitana contra la Violencia de Género, fa tallers per conscienciar als adolescents de la gravetat d’aquest fenomen. Segons va confessar a una entrevista a Ara TV amb Antoni Bassas, per a Jordi Évole “la visita a l’escola era fonamental per aquest programa perquè crec que és on hem d’erradicar aquesta ideologia, perquè el masclisme no deixa de ser una ideologia”.

El programa va comptar fins i tot amb el testimoni d’un ex-maltractador que, amb el rostre ocult i la veu real, explicava la situació des de l’altra cara de la moneda.

El resultat del programa: un èxit, tant pel seu desenvolupament com per les paraules dels testimonis. Un programa per reflexionar i per convidar a tothom qui no l’hagi vist a fer-se una idea de la profunditat d’aquest maltractament físic i sobretot psicològic a la vida d’una víctima.

Per recuperar el programa, accedir en el següent enllaç.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies