2019: eleccions, judicis, protestes i incendis

El 2019 començava ja marcat pel judici del procés, que havia de començar a principis d’any. Es tenia, a més, la mirada ja posada en la sentència, que molts donaven per escrita, i que havia de sortir abans que s’acabés l’any, així com en la resposta ciutadana i institucional a aquesta.

A més, les eleccions també estaven a l’horitzó. Les europees i les municipals ja tenien data, però, amb les majories que tenia Sánchez, unes eleccions generals eren probables. És així com, amb poc més d’un mes, van celebrar-se tres eleccions diferents.

Les majories que van sortir de les eleccions generals de la primavera, però, no van permetre un govern. Així doncs, el 10 de novembre es van celebrar els quarts comicis de l’any. Aquestes eleccions, junt amb el context polític, sembla que permetran una investidura a principis del 2020.

Context preelectoral

Abans d’aquestes últimes eleccions s’han de destacar dos fets. Per una banda, l’exhumació del dictador, i per l’altra, la resposta a la sentència.

No tothom va aplaudir l’exhumació de Franco: mentre uns es queixaven que era innecessari, d’altres defensaven que era massa tard i que no se n’havia d’haver fet tant ressò. Fos com fos, però, tothom va donar la seva opinió sobre l’exhumació, i la xarxa no va poder estar-se’n.

La resposta a la sentència, per la seva banda, es va viure intensament als carrers, però no va ser així a les institucions. Els carrers van viure intensament la sentència i no ho van fer, només, de la mà d’organitzacions com ANC, Òmnium o el mateix Tsunami Democràtic, sinó que va ser cosa de la gent.

Aquest 2019 no ha estat només a Catalunya on la gent ha sortit al carrer. Diversos col·lectius d’arreu del món, com és el cas d’Hong Kong, Xile o Iraq, per exemple. Han sortit al carrer contra la desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica, entre altres.

Incendis

Durant el 2019 s’ha parlat molt, també, dels incendis. A Catalunya, l’estiu va començar amb l’incendi a la Ribera d’Ebre, que es va veure agreujat per l’onada de calor que dificultava les tasques d’extinció. El català, però, no ha estat l’únic incendi: l’Amazones, Alaska, Austràlia o les Canàries són algunes de le szones afectades per incendis aquest any.

Aquests incendis han provocat destrosses i danys personals, materials i immaterials, i posen en alerta sobre el canvi climàtic i les polítiques que es duen a terme per cuidar la natura.

Notre-Dame en Flames – Reuters

.

.

Lluny dels grans incendis forestals i tot i que el seu impacte no és comparable, un altre incendi que ha commocionat a part dels ciutadans aquest 2019 és el de Notre-Dame el 15 d’abril.

Amb aquest va caure l’agulla, així com el sostre que cobria la nau, el cor i el transsepte.

.

.

La imatge de la ciència

Cada any, la ciència fa una gran quantitat de descobriments i tots tenen la seva rellevància. Aquest any, però, ha deixat una imatge que demostra, segons els científics, que les investigacions astronòmiques van en la bona direcció.

Cal recordar que aquesta imatge va ser possible gràcies a la col·laboració de diversos científics d’arreu del món.

La primera imatge d’un forat negre – EC – Audiovisual Service
Read more

Llum verda al judici de Mina i Goldar per abús sexual

El jutge veu indicis per portar als tribunals els dos futbolistes per uns fets que es remonten al 2017

Després de la investigació realitzada, el Jutjat de Primera instància i instrucció d’Almeria ha considerat que hi ha proves suficients per portar a judici a Santi Mina, jugador del Celta de Vigo, i David Goldar, defensa del Nàstic de Tarragona.

La policia va detenir els dos canterans del Celta de Vigo el juny del 2017, després de rebre la denúncia per abús sexual per part d’una jove de Mojácar. Els dos acusats estaven fent una ruta en caravana per Andalusia i van ser alliberats poques hores després.

L’acusació assegura que David Goldar va conèixer la noia en un bar de la localitat almerienca i la va convidar a anar a la seva caravana. Pocs minuts després, Santi Mina va irrompre al vehicle completament despullat. El davanter gallec li va fer tocaments i va intentar mantenir-hi relacions sexuals no consentides sense èxit.

El cercle proper a Mina afirma que «els fets denunciats són exagerats» i neguen que l’acusació sigui certa.

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

Les concentracions del judici del procés: viscut des de les xarxes socials

NATALIE BARRESI

Milers de persones van protestar pel judici en els carrers de les ciutats de Catalunya

El final del judici del procés ha finalitzat amb manifestacions per tota Catalunya, la més gran a Barcelona a Plaça Catalunya. La CUP, JxC, ANC, ERC i Òmnium van convocar mobilitzacions per les xarxes socials per defensar que l’autodeterminació és un dret. El dimecres a les 21h es van celebrar aquestes manifestacions també per defensar la llibertat dels líders independentistes que es troben a l’exili.

Els participants de la manifestació van cridar per la unitat, un clam que, per a ells, és l’única via per cridar l’atenció de l’Estat espanyol. Els 15 partits i associacions que han organitzat la protesta han compartit el seu lema de manifestació: «Llibertat: l’autodeterminació és un dret».

Ha estat un esdeveniment únic, on els tres partits independentistes han participat en la manifestació junts.

Segon el diari Nació Digital, la Guàrdia Urbana ha confirmat la participació de 25.000 persones a la manifestació de Plaça Catalunya.

Així és com s’han viscut les mobilitzacions des de les xarxes socials:

Des dels comptes de Twitter dels partits, com Òmnium, s’ha confirmat la seva protesta:

https://twitter.com/omnium/status/1138868386480435201

Les mobilitzacions han deixat alguns amb sentiments d’unitat.

https://twitter.com/XavierMuixench/status/1139050456817242112

View this post on Instagram

#plaçacatalunya #llibertatpresespolítiques #llibertatpresospolitics #estapassant

A post shared by Manel Garcia (@locelldefoc_bomber_d_barcelona) on

Grups independentistes de Sants han compartit imatges del seu bloc:

Associacions com la Joventut Nacionalista de Catalunya del districte de Ciutat Vella van compartir imatges amb el hashtag:#judicifarsa.

https://twitter.com/JNCCiutatVella/status/1138892161590673409

La periodista de Catalunya Ràdio, Núria Oriol, va mostrar l’ambient sobre el final del judici:

https://twitter.com/Nurioriol/status/1138875799296184320

Des de la perspectiva d’altres testimonis, es remarca el gran nombre de persones, especialment independentistes, que van participar a la convocatòria de Plaça Catalunya de Barcelona.

Grups del País Basc com l’associació cultural, Gure Esku, també va formar part de les mobilitzacions de dimecres, on va demanar un «final just» amb «llibertat de totes les persones encausades».

Turistes i estrangers que s’han trobat a Plaça Catalunya a l’hora de les convocatòries han mostrat un punt de vista diferent.

La periodista estrangera, Adriana Jane, ha explicat per Twitter que en els últims mesos, no ha hagut molt soroll a la ciutat fins ahir amb les reaccions dels ciutadans pel judici.

En els pròxims dies amb els resultats del judici, es convocaran més mobilitzacions. La primera per aquest dissabte ha estat confirmat per Junts per Catalunya a Twitter.

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1139157966958092288

 

 

 

 

Read more

Capítol 52: Vist per a sentència

Nura Portella Genestar/ @NuraPortella 

 

Mentre a Madrid se celebrava l’última sessió del judici contra els acusats del procés independentista, a Barcelona, els seguidors més fidels d’aquesta telesèrie de cinquanta-dos capítols van viure la finale en directe sota l’ombra de l’Arc de Triomf. Perquè veure-ho tu sol a casa, comentant la jugada per whatsapp, quan ho pots fer en viu? Així, unes cinc-centes persones es van reunir a partir de les 16.00 h per escoltar els al·legats finals d’aquells polítics que, en el seu moment, van  votar.

Els assistents a l'acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart

Els assistents a l’acte mostren les seves pancartes en suport de Jordi Cuixart/Nura Portella

L’acte estava organitzat per Òmnium Cultural, com ja van fer el febrer quan Jordi Cuixart va declarar per primera vegada davant el Tribunal Suprem, encara que llavors es va haver d’ajornar l’acte perquè les declaracions es van endarrerir. Per això mateix, la declaració del seu president era la més esperada de la tarda, però semblava que no havia d’arribar mai. Sota un sol de justícia, cada cop que Manuel Marchena, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, enumerava un rere l’altre els acusats perquè fessin els seus al·legats finals però mai cridava el Cuixart els nervis anaven en augment.

 

Hi va haver un petit moment d’eufòrica confusió quan Marchena va cridar a Jordi Sánchez, ja que no es va escoltar bé el seu llinatge i el públic va pensar que, per fi, era el torn del seu ídol. Després dels instants de decepció, el públic es va refer per seguir ovacionant les intervencions cada poques frases. Justament, però, va ser durant la intervenció de Cuixart quan la connexió en directe més va fallar i això va anar caldejant els ànims.

Els oh‘s, les llagrimetes rodolant galta avall o els aplaudiments que es vivien a la ciutat comtal cada cop que algun dels presos citava els fills que no podrà veure créixer, els amics que troba a faltar o el poble de Catalunya a qui estimen; contrastaven dràsticament amb les cares de pura indiferència dels fiscals cada cop que els enfocaven. «Insensibles…» comentava una senyora mentre es recol·locava el llacet groc. D’altres el groc el portaven al barret, alguns a les camises o als mocadors, i fins i tot hi va haver alguna senyora que va decidir enfundar-se un vestit d’aquest color. El que calgui per donar suport als presos. Potser va ser la marea groga que va atreure alguns turistes que passejaven pel Passeig Lluís Companys i van aprofitar les cadires habilitades per descansar una estona, encara que la majoria hi va romandre poc temps.

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Un home segueix amb atenció les declaracions de Jordi Cuixart/Nura Portella

Durant la jornada d’ahir, no van ser els membres de l’acusació els que van rebre més pals per part dels assistents a l’acte d’Òmnium. I és que just després que acabés la intervenció del seu president, mentre el públic encara mantenia en l’aire els cartells que resaven «Ho tornarem a fer«, frase amb què Cuixart va donar per finalitzat el seu al·legat i una grua s’enlairava per sobre la pantalla gegant per deixar veure una gran pancarta on s’ho podia llegir «Expressar-nos, manifestar; mobilitzar-nos, votar; Ho tornarem a fer«, per si no ens havia quedat clar, va sortir a escena el gran Judes del Procés: Santi Vila. Amb més xiuxiuejos que insults en veu alta el públic va demostrar la seva desaprovació cap al traïdor i pocs minuts després, van plegar les cadires, per marxar cap a Plaça Catalunya, on a les 20 h, hi havia convocada una manifestació. Aquesta va comptar amb més assistència que no el seguiment del judici, però, és que «les quatre de la tarda i amb aquest sol és molt mala hora».

 

 

Read more

Les contradiccions de Rajoy

Malena Ramajo Bussgalia (@malenaramajo)

Un dels moments més esperats de la setmana ha estat la declaració de Mariano Rajoy com a testimoni al judici del procés. Durant poc més d’una hora i mitja ha respost a les preguntes de la Fiscalia. Com a testimoni estava obligat a dir la veritat, i així ho jurava a l’inici de la declaració. No obstant, hi ha algunes qüestions que han resultat contradictoriès i que han despertat la polèmica. Les recollim a continuació.

1. Hi va haver referèndum o no?

Mariano Rajoy va ser preguntat per l’advocada de l’Estat el motiu pel qual el seu govern va aplicar l’article 155 la tardor de 2017 després de l’1-O i no en el cas de la consulta del 9-N de 2014. Rajoy respon que el 9-N «no era una consulta vinculant, aquesta (en referència a l’1-O), sí».  

Aquestes paraules suposaven una contradicció amb la seva reiterada afirmació que el primer d’octubre «no es va produir cap referèndum». Si no hi va haver referèndum, per què destaca el fet que la consulta fos vinculant com una raó per l’aplicació del 155?

Era aquest també un dels moments més controvertits, ja que feia referència a la declaració prèvia de Soraya Sáenz de Santamaría, quan d’acord amb la llei, els testimonis tenen prohibit comunicar-se o sentir les declaracions anteriors.

2. Es van utilitzar diners públics en el referèndum?

Francesc Homs, l’advocat de la defensa de JuntsxCat, preguntava a Rajoy pel control dels comptes de la Generalitat. Rajoy explicava que en el moment que es va prendre el control dels comptes, es va eliminar dels pressupostos una partida destinada al referèndum, i es va mantenir el control per evitar-ho per altres vies. Tot i així, deixava enlaire la possibilitat que d’alguna manera El Govern s’hagués pogut saltar aquest control:

Homs li retreia que el 7 de febrer havia assegurat que no s’havia malgastat «ni un sol euro» en el referèndum, amb la qual cosa el dubte que planteja no tindria sentit. A més, Montoro en la seva declaració reafirmava que la Generalitat «no tenia possibilitat de convocar un referèndum amb pressupost».

3. Va haver mediació per part d’Urkullu?

Sense dubte, la major polèmica s’ha produït per les diferències entre la declaració de Rajoy i la del lehendakari Íñigo Urkullu. Rajoy insistia que «no va haver acord ni cap conversació per arribar a un acord» i que «no havia hagut cap mediador de res». Es resistia a respondre a l’advocat Jordi Pina davant la pregunta de si s’havia reunit personalment amb el lehendakari o no. Per contra, l’endemà Urkullu relatava el seu paper com a intermediari entre Puigdemont i Rajoy, tant a l’estiu com després del referèndum, per trobar una sortida pactada i evitar l’aplicació del 155.

D’aquesta manera, Urkullu posa en entredit la veracitat de les declaracions de Rajoy, quelcom que podria suposar un delicte per violar el jurament de dir la veritat.

4. Qui va dirigir l’operatiu policial de l’1-O?

Tant Rajoy com el seu ex ministre de l’Interior, Zoido es desentenien de l’operatiu policial de l’1-O. Rajoy, a part de culpar la Generalitat de la violència viscuda l’1-O per haver permès que es celebrés el referèndum, es deslliurava de qualsevol responsabilitat en el disseny de l’operació policial. En preguntar-li l’advocat Van de Eyde sobre com rebia la informació dels esdeveniments de l’1-O, Rajoy responia que la vicepresidenta era qui el trucava per informar-lo, tot i que estava a Madrid amb ell. Evitava respondre sobre quina era la font que els informava, al·legant que era una informació que rebia la vicepresidenta. Aquestes declaracions encara estan per veure amb la declaració la propera setmana del coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial.

Read more

El Judici del Procés: com es desenvoluparan les properes sessions?

Ariadna Coma (@ariadna_coma)

Arrenca la tercera setmana del judici del procés al Tribunal Suprem, amb els darrers interrogatoris i l’inici de les declaracions dels testimonis, després que el passat dijous 21 de febrer s’endarrerís la programació marcada pel president de la sala, Manuel Marchena.

Santi Vila, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell eren els quatre últims acusats citats a declarar en l’última sessió del judici del procés. Però la llarga interlocutòria de l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana –que va durar aproximadament 5 hores- va impossibilitar finalitzar amb els interrogatoris als dotze acusats dins els terminis previstos (el 21 de febrer). Així doncs, les declaracions de Cuixart (president d’Òmnium Cultural) i Carme Forcadell (expresidenta del Parlament de Catalunya) s’han hagut d’endarrerir i, amb aquestes, l’inici de la fase testimonial del judici, prevista pel 26 de febrer.

Al llarg d’aquesta setmana, doncs, es calcula que 20 primers testimonis -tots ells polítics, a causa de la proximitat amb les eleccions del 28 d’abril i el 26 de maig- disposaran de 30 minuts cadascun per declarar davant la sala. Els primers deu compareixeran dimecres dia 27; els més esperats són l’expresident Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas i una de les peces clau per a l’acusació del delicte de malversació de fons públics, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro.

Si es compleixen amb els terminis programats pel Tribunal, dijous dia 28 de febrer continuarà la fase testifical del judici, amb els testimonis del lehendakari Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián (ERC) i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, entre d’altres. A més de la intervenció de l’exministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, que es va incloure a última hora a petició de la defensa de l’exconseller Joaquim Forn.

judici

Programació prevista per les properes sessions al Tribunal Suprem. | Elaboració pròpia

I després, què?

Un cop finalitzin les declaracions dels testimonis (aproximadament 500 persones han estat citats a declarar), s’iniciarà la prova pericial del judici. Els pèrits i els experts autors dels informes tècnics que s’han presentat a judici intervindran per demostrar o refutar els indicis que hi ha contra els acusats. Amb tot això, es calcula que el judici es podria allargar fins a 3 mesos, en funció del desenvolupament de les sessions. Un fet que podria solapar-se amb les campanyes electorals de les eleccions del 28 d’abril i també del 26 de maig a l’alcaldia de Barcelona.

Per a recapitular: què ha passat fins ara?

Clica sobre la imatge per veure tot el què ha passat fins arribar al judici.

Read more

Qui són els nous Fiscals de l’Estat en el judici pel procés?

Laura Cercós Tuset (@cercos_tuset)

Aquesta setmana, al Tribunal Suprem, ja no seran Javier Zaragoza i Fidel Cadena els fiscals encarregats d’interrogar els líders independentistes. Consuelo Madrigal i Jaime Moreno agafen el relleu en l’interrogatori dels líders independentistes.

Els primers interrogats aquesta setmana són Jordi Turull, exconseller de la Presidència, i Raül Romeva, exconseller d’Exteriors. Tot i això, només Turull ha admès preguntes de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Per la seva banda, l’interrogatori de Raül Romeva es limita a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, tal i com va fer Oriol Junqueras la setmana passada.

A què es deu aquest relleu?

L’acusasió de la Fiscalia de l’Estat contra els líders independentistes està defensada per quatre fiscals de la sala: Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. La setmana passada van intervenir-hi tant Zaragoza com Cadena, durant la fase de qüestions prèvies i en l’interrogatori de Joaquim Forn. Aquesta setmana s’estrenen en el judici del procés Madrigal i Moreno.

L’estratègia dels Fiscals de l’Estat consisteix en presentar-se per parelles a la Sala del Tribunal Suprem, interrogant diferents polítics cadascun. Com a fiscals de sala, aquesta alternança és habitual en els diferents judicis que tenen lloc al Tribunal Suprem.

fiscals

Consuelo Madrigal i Jaime Moreno prenen el relleu com a Fiscals de l’Estat en el Judici del Procés

 

Read more

Lupa internacional sobre el judici al procés

Núria Vilamala (@nvilamala3)

Les defenses d’alguns presos sol·liciten la presència d’observadors nacionals i internacionals al judici de l’1-O

El judici al procés és a tocar. A pocs dies per l’inici del macro judici de l’1-O, s’ultimen els detalls per definir com s’organitzaran les diverses jornades judicials, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre, una d’elles la presència d’observadors internacionals al judici. Les defenses d’alguns dels polítics empresonats han demanat que al judici hi hagin 5 places reservades a observadors internacionals, i ara és el torn del tribunal, qui ha de donar resposta a les peticions de les defenses dels acusats i ha de decidir, doncs, si els observadors internacionals podran tenir o no un espai a la sala del judici de l’1-O.

A hores d’ara, són principalment tres els observadors internacionals que podrien jugar un paper important durant el judici de l’1-O: la International Trial Watch-Catalan Referendum Case, Amnistia Internacional i un grup de 9 eurodiputats. Però quin paper volen jugar cada un d’ells?

Avaluar i analitzar el respecte als drets humans. Aquest és l’objectiu principal de la plataforma d’entitats International Trial Watch-Catalan Referendum, creada el passat mes de desembre per tal de gestionar la presència d’observadors nacionals i internacionals al judici de l’1-O. “Pretenem que les sessions siguin supervisades per especialistes de tot el món”, comenta Mercè Barceló, una de les impulsores del projecte. L’organització, doncs, recolzarà als experts internacionals que seguiran detalladament tot el judici per acabar redactant un informe amb les conclusions del procés judicial, i en el qual analitzaran detalladament el respecte als drets humans, a la imparcialitat i a la independència.

Per altra banda, qui també vol jugar un paper important durant el judici de l’1-O és Amnistia Internacional, qui ja ha enviat al Tribunal Suprem una petició per tal de disposar d’un espai a la sala del judici. En aquest sentit, des de l’entitat afirmen que el principal objectiu és “assegurar que es compleixin totes les garanties per un judici just” i al mateix temps demanen la retirada de les acusacions per rebel·lió i sedició. Fins al moment, l’organització s’ha posicionat en diverses ocasions: s’ha mostrat contrària a l’empresonament dels polítics, ha reclamat la seva posada en llibertat i es va solidaritzar amb els presos que van dur a terme una vaga de fam el passat mes de desembre.

Finalment, un grup de nou eurodiputats va impulsar la iniciativa de fer d’observadors al judici de l’1-O a través de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya. La seva finalitat principal és que els presos tinguin un procés judicial amb unes “condicions justes”, ja que segons ells “és un judici sense garanties”.

Ara, doncs, és el Tribunal Suprem qui ha d’acceptar la presència d’observadors internacionals al judici, els quals, en el cas de poder-hi assistir, exercirien d’àrbitres per tal de controlar que el judici es porti a terme amb totes les garanties possibles.

 

OBSERVADORS INTERNACIONALS BO

Read more

El judici del 9-N al carrer

Quaranta mil persones, segons la Guàrdia Urbana, omplien ahir al matí el passeig de Lluís Companys de Barcelona, a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per acompanyar a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al judici pel 9-N. Avui declararan els testimonis sobre l’obertura de les escoles i la logística.

Descarrega l’article en PDF

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies