Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

Jordi Turull: «Una societat que té por, és una societat acabada»

El dimecres 7 de febrer de 2018 es va celebrar a l’Auditori del Campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra un acte de suport als presos polítics catalans organitzat per la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya). Un acte d’homenatge als presos que va comptar amb la presència, entre d’altres, del conseller Jordi Turull, i de familiars dels Jordis i d’altres membres del Govern cessat.

WhatsApp Image 2018-02-08 at 02.33.20

L’encarregada de moderar l’acte va ser la periodista Empar Moliner. Moliner va començar l’acte amb un discurs en que va explicar la seva última visita a Soto del Real per a visitar al Jordi Sánchez. Expressant la seva preocupació per la situació actual tancava el seu lament amb unes paraules colpidores: “M’han robat la ironia”.

Tot seguit, la periodista -en el seu paper de moderadora- va obrir la taula a través de la presència del conseller Jordi Turull i la filla de Joaquim Forn, Anna Forn. Turull va explicar com el dia de la castanyada es va assabentar que l’havien citat a declarar a l’Audència Nacional “a través dels mitjans de comunicació”. Va relatar també com els va prendre declaració la jutgessa Lamela i com van romandre a l’espera de saber si la jutgessa els imposaria mesures cautelars. “Primer van cridar a l’Oriol. I veus que no surt i que criden el següent, i ja penses <<a aquest se l’han quedat>>. I van cridant a tothom i ningú torna. I després t’arriba el torn a tu i, efectivament, et comuniquen la resolució de presó provisional i t’enmanillen”. Fet el relat de la seva detenció, Turull va passar a un to més polític i va reclamar als votants de l’independentisme que no tinguessin por: “una societat que té por, és una societat acabada”.

Per la seva banda, Anna Forn va mostrar serenor a l’hora d’explicar la seva vivència personal. “Quan van decretar la presó preventiva, jo era a Londres, on visc, i això ho va fer més dur. Però quan podem visitar-lo, el veiem molt convençut i amb la consciencia molt tranquil·la”. Va apuntar també que tot plegat l’havia fet “reflexionar molt sobre la presó preventiva”.

Després de les intervencions de Turull i Anna Forn, l’acte va prendre un caire més pedagògic i va intentar entrar en el terreny de les solucions: Empar Moliner va presentar a Betona Comín, germana de Toni Comín, i a Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn. Ambdues van explicar la posada en marxa d’ACDC: l’Associació Catalana pels Drets Civils. Masvidal ho explicava dient que “això ja no va d’independència, va de democràcia i de Drets Civils fonamentals”. I feia broma amb el calc del nom de l’associació respecte la coneguda banda de heavy metal del mateix nom: “així s’enten que hem vingut amb la voluntat de fer soroll”.

I finalment, per tancar l’acte, Moliner va moderar un col·loqui entre un seguit de familiars dels Jordis i els consellers del Govern cessat. Laura Turull, filla de Jordi Turull, va explicar que ella està estudiant Dret i que el trimestre passat es va donar la contradicció de que “durant la setmana estudiava una assignatura que es deia “Polítiques Penitenciàries” i el cap de setmana veia que la llei no es complia quan anava a veure al meu pare a la presó”. Sergi Corbera, parella del conseller Comín, va explicar la dificultat d’educar “una nena de cinc anys anant a Brusel·les cada 15 dies a veure al seu pare”. També va ser-hi present Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs, que va relatar com la seva mare el va mentir quan va marxar a Brusel·les a principis de Novembre: “ens va dir que marxava a Cadaqués a desconnectar. I al dia següent un amic em diu; tio, ¿què fa la teva mare a Brusel·les?” Oriol Sánchez, fill de Jordi Sánchez, va explicar que el seu pare està bé tot i que no ho sap del cert perquè sospita que “fingeix que està millor del que realment està per no fer-nos patir a nosaltres”. I l’última intervenció va ser la de Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, que va exhortar al públic assistent a no defallir i “a no abaixar el cap fins que tots siguin en llibertat”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies