Amnistia Internacional reclama la «llibertat immediata» de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

En l’informe presentat per l’organisme aquest matí es critica que la condemna «viola els seus drets ala llibertat d’expressió i de reunió pacífica».

ARIANA RUIZ – SERGI PERALTA

Amnistia Internacional (AI) exigeix la «llibertat de forma immediata» de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Al·legant que la condemna «viola els seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica», en l’informe presentat aquest matí es defensa que la «desobediència civil pacífica» està «protegida per la legislació internacional sobre drets humans» i que una condemna «restringeix indegudament el dret a reunió pacífica i viola el dret internacional».

Què exposa Amnistia Internacional?

L’organisme, al document publicat, titlla de «vaga» la definició de delicte de sedició en la qual es fonamenta la sentència i considera que la seva interpretació ha estat «excessivament àmplia i perillosa». El conseller d’Administració, Dret i Política d’AI, Daniel Joloy, afegeix que «la interpretació que va fer el Tribunal Suprem del delicte de sedició va ser excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d’uns actes de protesta legítims». Què diu, però, el codi penal?

Segons l’article 544, són «reus de sedició aquells que […] s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis» o el legítim exercici de les funcions de «qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic».

La llibertat de reunió i expressió pacífiques i els actes derivats d’aquest dret no s’haurien de «criminalitzar» ni «restringir», declara Esteban Beltrán, director d’Amnistía Internacional España. A més a més, reclama un canvi urgent de la definició de sedició.

En la mateixa línia, la coordinadora a Catalunya Adriana Ribas comenta que la condemna «vulneraria el principi de legalitat» en el cas que es demostrés que els polítics catalans han estat processats a causa dels «càrrecs que ocupaven».

Addicionalment, es comenta que, encara que alguns dels concentrats emprin la violència com a instrument de protesta, «la manifestació no perd el seu caràcter pacífic».

Ja s’havia filtrat

L’informe ja s’havia filtrat el passat dissabte 16 de novembre a la versió en francès de la pàgina web de l’organització, tot i que fou ràpidament retirat de les xarxes.

Queixes per les actuacions policials

Marie Struthers, dirigent d’AI, va manifestar a l’octubre la seva disconformitat amb les actuacions policials a Catalunya i va afirmar que «la prioritat de les autoritats ha de ser reduir la tensió i permetre que qualsevol persona que vulgui expressar la seva opinió de forma pacífica pugui fer-ho de forma segura».

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

El Parlament es querellarà contra el jutge Pablo Llarena

ALEX BENÍTEZ I ORIOL GORDILLO

El ple d’investidura que s’havia de celebrar avui per a nomenar Jordi Sànchez president de la Generalitat haurà d’ajornar-se novament. El jutge del Tribunal Suprem encarregat d’instruir la majoria de causes del procés sobiranista, Pablo Llarena, va vetar ahir per tercera vegada la darrera proposta del nou candidat per a liderar el bloc sobiranista.

A diferència d’altres ocasions, ara s’afegeix l’agreujant d’haver obviat les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, per les quals s’instava l’Estat espanyol a prendre les decisions “necessàries” i respectar els drets polítics de Sánchez. Així, les forces independentistes han optat per materialitzar una decisió que portaven meditant des del passat mes de març, al·legant que la justícia espanyola ha comès una “vulneració de drets”.

Els partits sobiranistes resolen que l’actuació del jutge del Suprem es correspon amb un possible delicte de prevaricació. La proposta avalada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tirarà endavant, ja que gaudeix de majoria a la Mesa de la Cambra Alta del legislatiu, amb quatre dels set representants possibles.

Per la seva banda, Ciutadans va oposar-se a la iniciativa a través del seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que va condemnar la mesura titllant de delicte de malversació de fons el fet “d’invertir diners de tots els catalans” per atendre “l’interès d’una persona”. La formació taronja estudia, al seu torn, recórrer als tribunals la querella impulsada pel bloc independentista. “Són coaccions i amenaces contra el poder judicial que, al final, només està fent la seva feina”, va sentenciar Carrizosa.

Els 25 processats per la causa independentista han estat citats a declarar davant el Tribunal Suprem entre el 16 i el 18 d’abril, sent el candidat Sànchez un d’ells. A tot això, Llarena ha deixat clar que les pressions europees no canviaran la seva instrucció i que no acceptarà cap extradició si no és per delicte de rebel·lió, centre neuràlgic de la causa legal.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies