Amb l’aigua al coll

ALBERT BERROCAL I JULEN CHAVARRÍAS

L’últim mundial celebrat a Gwangju l’estiu passat deixa un balanç ben pobre per a la natació espanyola. Només una puntual i , aparentment, alliberadora guspira durant l’última jornada amb Joan Lluís Pons –que va aconseguir quedar quart en la final dels 400 estils– va aconseguir salvar sobre la botzina els mobles d’una delegació i uns resultats ben discrets. De fet, la cita mundialista va precipitar una sèrie de decisions que van acabar esclatant durant l’Open d’Hivern d’aquest mateix any, amb uns resultats molt per sota del que cabria esperar que van esgotar la paciència i van encendre totes les alarmes de les grans veus del món aquàtic nacional. La crisi es va precipitar i materialitzar assenyalant com a caps de turc algun dels alts càrrecs dins la cúpula d’una Federació que va es va veure obligada a renovar la seva imatge i capgirar la seva política d’acció.

Aquest declivi evident és resultat de la multitud de despropòsits que la institució encarregada de dirigir la natació a Espanya ha anat encadenant any rere any i que, a punt d’entrar dins la cresta del cicle olímpic, espera un autèntic miracle si vol complir uns mínims en la trobada més rellevant dels últims quatre anys. Sense anar més lluny, l’últim trobada internacional, l’Europeu de Glasgow en piscina curta, ha deixat com a única dada a destacar una final masculina.

De fet, les grans potencies de la natació nacional, com Jessica Vall, Mireia Belmonte o Joan Lluís Pons, van decidir prioritzar –al contrari de qualsevol altre selecció- el preclassificatori olímpic celebrat a Holanda, un nou invent de la Federació Espanyola de Natació. El director tècnic, Lluis Villanueva, va posar incomprensiblement tot el focus d’atenció en la cita d’Amsterdam, on els Criteris de Selecció de l’Àrea de Natació de la RFEN deien que era la primera oportunitat per fer mínimes olímpiques. Tot i així, crida l’atenció que, tot i que s’aconseguissin les marques durant la cita holandesa, els nedadors que volguessin ser a Tòquio haurien de fer sí o sí la mínima a principis de primavera a Sabadell.

En una entrevista cedida als mitjans de comunicació interns de la Federació, el Head Coach de la natació espanyola, Fred Vergnoux, aplaudia la creació d’aquesta nova competició, tot i que admetia que era “un repte matiner encara que els nedadors haguessin començat a entrenar a finals d’agost”. En aquesta dinàmica de deixar llibertat a nedadors i clubs per treballar cadascú a partir del seu propi projecte, com es ve defensant en aquesta nova etapa, Vergnoux agraïa “l’esforç” de tot aquells que havien viatjat a Holanda “en benefici de la dinàmica general de la nostra natació”. I, d’entre els quals, set han aconseguit rebaixar aquest primer criteri (Pons, Vall, Belmonte, Jimena Pérez, Hugo González, Lidón Muñoz i María de Valdés). Uns criteris que, tot i així, no exclouen als qui no l’hagin pogut complir ni asseguren la classificació als set nedadors mencionats pels Jocs Olímpics d’aquest any pròxim.

I tot això mentre gran part de la natació europea era a Glasgow. La Federació va prioritzar i costejar una competició que no té més transcendència de la que s’ha volgut vendre irònicament al públic seguidor. És més, les marques aconseguides pels nedadors a Holanda, com ja avançava i justificava Vernoux amb les seves declaracions anteriors a la competició dient que era un “repte matiner”, s’allunyen del potencial real de tots els nedadors. Abandonar un europeu per competir en un meeting trivial és una de les accions que posen en el punt de mira la natació nacional.

I és que alguna cosa no s’està fent del tot bé. Els esportistes que pugen des de les categories inferiors fins a l’absoluta pateixen un descens de rendiment i condició digne de ser estudiat. Els resultats assolits com a infantils o juniors honoren i protegeixen amb força bona nota la credibilitat i la imatge del projecte de natació espanyol. Però quan els nedadors arriben al punt més important de les seves carreres, el d’absoluts, que és quan es disputen les competicions més importants, les marques i els resultats no són com els d’abans.

Per exemplificar aquest debilitament i la conseqüent pèrdua de pes dins l’esfera internacional només és necessari viatjar fins als resultats que han obtingut els espanyols en competicions júniors i absolutes fora de les nostres fronteres. En el cas dels homes -on aquest descens és més evident- entre els mundials juniors que van del 2011 al 2019 (es celebren cada dos anys), el número de finals va arribar fins a 22, de les quals set van acabar en medalla. No obstant, als mundials absoluts disputats durant els últims set anys (també es celebren cada dos anys) els homes només han pogut accedir a les finals dos cops (Wildeboer al 2013 en 50 esquena i el ja mencionat Joan Lluís Pons aquest mateix any als 400 estils) i no s’ha obtingut cap medalla.

El cas de les dones, tot i ser menys pronunciat, també evidencia un declivi manifest. Els mundials junior disputats des del 2013 han comptat amb la participació espanyola de dones en fins a 27 finals (al mateix mundial de 2013 n’hi va haver fins a 13), de les quals una desena van acabar amb medalla. Tot i així, amb els campionats absoluts la cosa segueix el mateix patró que amb els homes. Tot i que amb una excepció, que és el mundial de Barcelona de 2013. Allà les dones van arribar fins a 12 finals, arribant a sumar quatre medalles. No obstant, si no tenim en compte aquest campionat, les dones han arribat a 14 finals des de 2011 i s’han aconseguit només quatre medalles.

L’arribada a l’èlit dels joves nedadors es fa molt dura i és motiu de preocupació en la Federació.

A partir d’aquí es descobreixen molts debats sobre com s’hauria d’haver planificat i portat als joves que prometien molt com a juniors i que poc a poc s’han anat desinflant i caient en l’oblit internacional. Molts d’ells han marxat cap a EEUU sense èxit aparent. D’altres no han acabat de funcionar en centres nacionals com el de la Blume, a Madrid. Alguns d’ells no han sabut compaginar com s’esperava estudis i resultats competitius. El cas és que, tret d’un parell d’excepcions, com el de Mireia Belmonte o el grup d’internacionals del Club Natació Sant Andreu, encapçalat per Jessica Vall o Lidón Muñoz, la natació espanyola té un paper més que discret en les grans reunions fora de les piscines domèstiques. I, com ja s’ha citat, el terratrèmol que viu l’eix central federatiu i les decisions que es prenen des del seu nucli organitzatiu no afavoreixen ni a clubs ni a nedadors, les dues peces que haurien de ser sempre l’essència de la natació. Una natació espanyola que, a Tòquio, pot acabar de tocar fons definitivament.

Read more

WhatsApp tindrà publicitat a partir del 2020

ARIADNA COLL BELTRAN

WhatsApp és l’app més popular de missatgeria instantània, que compta amb 1.500 milions d’usuaris repartits arreu del món. L’absència de publicitat d’aquesta plataforma ja té data de caducitat. Primer va ser el torn de Facebook, després Instagram i ara ha tocat al servei de missatgeria més popular. Tot i que inicialment la companyia va prometre que no arribaria mai aquest moment, l’adquisició de WhatsApp per part de Facebook ha fet canviar d’idea: Mark Zuckerberg vol rendibilitzar totes les seves plataformes.

La notícia va sortir a la llum en el «Facebook Marketing Summit 2019» de Rotterdam i es va donar a conèixer mitjançant Twitter.

En aquesta conferència que va oferir WhatsApp es van mostrar imatges de com seria aquesta publicitat. També es van presentar altres novetats relacionades amb WhatsApp Business i la seva integració amb Facebook Business.

Però no tot són males notícies. La companyia de Mark Zuckerberg  ha assegurat que, de moment, la publicitat no es trobarà directament als xats, sinó als “estats”. Pel que fa al model de publicitat, serà molt similar a la que es troba mentre es mira una Història d’Instagram: anuncis publicitaris interposats entre estat i estat amb l’opció de clicar a sobre per tal de descobrir més informació.

 

Read more

Joc de Trons s’acomiada amb un final que deixa molts detractors

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

Després de vuit anys, vuit temporades i setanta-un episodis, aquesta matinada la sèrie que s’ha convertit en un dels majors fenòmens televisius d’aquest segle ha arribat a la seva fi. Joc de Trons ha posat punt final a una carrera de fons que la va situar al focus de l’atenció mediàtica, amb l’emissió del primer episodi de l’última temporada que va amassar un total de 17.4 milions d’espectadors en streaming, la millor dada que ha recollit la plataforma HBO en tota la seva història. Però quan el llistó està tan alt, és molt fàcil decebre l’audiència.

Les cinc primeres temporades -basades en la saga Cançó de Gel i Foc de George R.R. Martin- van ser les encarregades de construir una base de fans sense precedents; aconseguint enganxar a milions d’espectadors amb una història trepidant però sempre respectant els ritmes dels personatges, i deixant-los desenvolupar-se, relacionar-se i actuar d’acord amb les diferents personalitats i creences que a poc a poc presentava cadascun. Els guionistes van adaptar-se a la perfecció a un estil de creació més propi de les novel·les que de l’audiovisual, convertint Joc de Trons en un fenomen d’èxit mundial. Les bones crítiques van aguantar fins a la sisena temporada, que tot i que ja no es basava en cap història escrita -ja que R.R. Martin només ha arribat a publicar cinc llibres de la saga- va seguir encara el fil argumental i els tempos que proposava l’autor, mantenint l’essència, els grans diàlegs i l’estètica que havia encisat a tanta gent fins llavors.

Arran del gran èxit que presentava la sèrie, la plataforma HBO va donar a David Benioff y D.B. Weiss, creadors i guionistes de la sèrie, l’oportunitat de renovar el contracte per a quatre temporades més; això és, un total de deu temporades per poder enllestir cadascuna de les històries tal com havien començat, a foc lent i en el moment oportú. Però els creadors no ho van veure gens clar, i van preferir allargar la sèrie només dues temporades més. Això explica en gran mesura el perquè de la desastrosa rebuda.

Temps i ganes. Això és el que els fans de Joc de Trons consideren que ha brillat per la seva absència en les últimes dues temporades. Ritme precipitat, morts poc elaborades i sense pena ni glòria, i personatges que després de setanta episodis resulten quasi irreconeixibles acaben creant el còctel perfecte per l’allau de crítiques. La decepció va ser tal que s’obrí un Change.org per “demanar que es reescrigui la vuitena temporada amb guionistes competents”, i ja ha recollit prop d’1.300.000 signatures -i pujant.

És per això que totes les mirades estaven posades en l’últim capítol amb l’esperança que, d’alguna manera, pogués esmenar tots els errors comesos en els darrers episodis. Per desgràcia, aquest va resultar ser més del mateix, i ha deixat en l’audiència una sensació generalitzada no només que els creadors han desaprofitat l’oportunitat daurada d’acabar la sèrie com déu mana; sinó que a més l’han precipitada i han deixat la que podia haver entrat en el saló de la fama de les grans sèries de la història amb un gust amarg a la boca que serà difícil d’esborrar.

 

Read more

Catalunya s’uneix a “Let’s clean up Europe!”, una iniciativa contra la contaminació mediambiental

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Els darrers tres dies, del 10 al 13 de maig, s’ha celebrat a Europa la iniciativa “Let’s clean up Europe!”, una acció comuna entre els països europeus per tal de conscienciar la ciutadania de la gran quantitat de residus que llencem al medi ambient, i de les conseqüències que això comporta. El projecte, que celebra enguany la 6a edició, està patrocinat entre altres institucions per la Comissió Europea i el Comitè Europeu de les Regions i ha tingut una gran rebuda a Catalunya, on s’han dut a terme més de 300 activitats.

Totes les entitats apuntades al projecte s’han reunit per netejar espais naturals com boscos, rius o platges i promoure canvis en els mals hàbits integrats a la societat. Una d’elles és l’ONG Pure Clean Earth, que va començar fa un any com un petit grup de voluntaris que netejava les platges de Barcelona cada cap de setmana. Aquest dissabte, amb l’ajuda de més de 150 persones i d’altres entitats com Ocean 52 o Vidas Sostenibles, han recollit més de 420 kg de plàstics en la neteja més important de l’any a la platja de la Mar Bella.

El pròxim 15 de maig, dins el marc de la Setmana per la Natura, se celebrarà la cerimònia de lliurament dels X Premis Europeus de Prevenció de Residus a Brussel·les. Tres entitats catalanes aspiren a guanyar: el Col·legi Sant Josep de Navàs, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet i l’empresa Resid’Ús de Girona.

 

Greta Thunberg, la veu dels adolescents

“Let’s clean up Europe!” s’emmarca dins un context en què la responsabilitat mediambiental està cobrant cada cop més importància, sobretot entre els més joves. I és que ja fa 38 setmanes des que Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, va decidir plantar-se cada divendres davant el Parlament d’Estocolm per reclamar una declaració d’emergència climàtica. A partir d’aquell moment, va sorgir el moviment Fridays for Future, en què estudiants de països de tot el món fan vaga pel clima cada divendres. Les xarxes han estat clau per fer visible la iniciativa, que cada vegada creix més.

 

Si en vols saber més, pots recuperar aquí l’entrevista a Maria Serra, representant de Fridays For Future a Barcelona, per als informatius de Cetrencada.

Read more

Tret de sortida a unes municipals entre Colau i Maragall

MARTA NIN LOSCOS (@martaninloscos)

Després del breu descans postelectoral, aquest divendres a la matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26 de maig, data coincident amb els comicis europeus. Els candidats a les alcaldies dels diferents municipis catalans tenen, d’ara endavant, dues setmanes per a poder presentar les seves propostes als ciutadans.

Malgrat que els darrers dies s’apuntava a una possible victòria del candidat d’ERC, Ernest Maragall, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava ahir la darrera enquesta abans de l’inici de la campanya, que capgirava els pronòstics. El baròmetre dóna el triomf a Ada Colau (BComú) a Barcelona, amb un 23% dels vots i entre 10 i 11 regidors. A l’actual alcaldessa només la separarien uns quants vots del seu principal partit rival, Esquerra Republicana, que trauria entre 9 i 11 regidors, amb un 22,9% dels vots. Encara que no aconseguissin la victòria, els republicans doblarien la presència actual al consistori. Segons el CIS, el tercer i quart lloc estaria entre el PSC -amb 6 o 7 regidors- i JxCat -de 5 a 7 regidors-. Barcelona pel Canvi-Cs n’obtindria 5 o 6 i la llista es tancaria amb el PP, que pot mantenir els seus tres representants actuals o bé perdre’n un, i la CUP, que seguiria amb dos dels tres regidors que ara té. La candidatura de Jordi Graupera amb Barcelona És Capital no apareix a l’enquesta.

Si les dades estimades pel CIS s’acaben complint, Colau podria repetir una alcaldia amb el mateix nombre de regidors que fins ara, 11 dels 41 totals, i amb les estretors que això comporta amb la resta de partits. Difícilment, però, es podria assolir una majoria alternativa amb els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta a l’Ajuntament.

Qui es presenta a l’alcaldia de Barcelona?

Un 11,4% de municipis ja sap els resultats

Malgrat que Barcelona sigui el focus d’atenció actual per un duel ajustat de partits, hi ha municipis a la resta de Catalunya on no hi haurà sorpreses el 26 de maig. A 108 municipis -un 11,4% del total- només s’ha presentat una candidatura. De les quatre províncies, Girona és la que té més municipis (37), seguida de Tarragona (30), Barcelona (25) i Lleida (16), tots ells amb un cens de mil persones o inferior.

Després de la tradicional enganxada de cartells d’aquesta matinada, caldrà veure com evoluciona la campanya de cada partit als diferents municipis de Catalunya. La proclamació dels electes es durà a terme el 7 de juny, dotze dies després de la jornada electoral.

Read more

Nova polèmica per la campanya de publicitat de «El Corte Inglés» per al Dia de la Mare

NATALIE BARRESI

L’anunci qualificat de retrògrada i masclista afirma que la mare ideal ha de complir les següents característiques: un «97% compromesa, un 3% egoista i un 0% queixes»

Segons la nota de premsa de la companyia, la campanya «100% Mare» intenta mostrar “l’aportació silenciosa» que tenen les mares en la societat. El comunicat explica que vol enfocar a les mares que «no s’oblidin  de ser dones, treballadores, responsables i compromeses amb la societat.» Això inclou, «les millennials més primerenques, les mares amb fills adolescents i les més sèniors, que tenen fins i tot a néts, totes són «100% mares» i sempre estan aquí quan les necessites».

L’associació en defensa dels drets dels consumidors, FACUA, ha denunciat “El Corte Inglés” davant la Direcció General de Comerç i Consum de Madrid per la campanya. El grup considera que l’anunci «cosifica i menysprea la dona.» FACUA descriu la campanya publicitària com a «rància» i que transmet un missatge que està «infravalorant les seves possibilitats i restringint la seva funció al paper d’una mare que no té més activitat que la de la cura de la seva família, oblidant altres facetes de la seva vida com la professional».

https://twitter.com/facua/status/1124285259510628353

La polèmica també va formar part de la tertúlia divendres passat en El Matí de Catalunya Ràdio on va haver-hi queixes sobre l’anunci. Ho defineixen com un exemple de macro masclisme. També bromegen que l’anunci sembla es va fer sota la influència de Vox, el partit d’extrema dreta. «Igual estava dissenyat abans del diumenge passat» en referència a les eleccions generals el dia 28 d’abril.

La campanya va causar una repercussió negativa a les xarxes socials on molts usuaris van criticar “El Corte Inglés”

 

 

Usuaris ho van comparar amb l’anunci que l’empresa va llançar per el Dia del Pare:

Per a uns altres els va semblar similar a propaganda dels anys 50:

El 2016, “El Corte Inglés” va haver de retirar un anunci per al Dia de Sant Valentí quan va rebre reaccions negatives per representar el control de la parella com a amor. Aquest any la companyia ha reaccionat d’una forma diferent i no ha retirat la campanya malgrat totes les queixes en les xarxes socials.

“El Corte Inglés” encara no ha comentat res sobre el tema.

Read more

‘La reina de la bellesa de Leenane’ torna amb força a Barcelona

Eva Jou (@evajp98)

Julio Manrique s’estrena com a director de la companyia La Perla 29 amb La reina de la bellesa de Leenane, l’òpera prima de l’autor irlandès Martin McDonagh. El muntatge, molt aplaudit pel pel públic i per la crítica, va estrenar-se el passat 14 de febrer a la Biblioteca de Catalunya i estarà programat fins el 14 d’abril.

L’argument transcorre al petit poble de Leenane, a la comarca de Connemara, a l’oest d’Irlanda. Allà hi viuen Mag Folan (Marissa Jossa) i la seva tercera filla Maureen (Marta Marco), de 40 anys. Mare i filla mantenen una relació tòxica, de dependència emocional molt poc sana. La mare, una dona amb una gran capacitat de manipulació, sap que sense la seva filla el seu destí serà una residència, el seu pitjor malson. Mentrestant, Maureen veu com perd la joventut per haver de cuidar la seva mare. El conflicte dramàtic esclata amb l’arribada de Pato (Ernest Villegas), un obrer de la construcció que  sacsejarà la rutina de la mare i la filla i farà créixer la tensió entre totes dues. Es tracta d’una obra que combina l’humor negre amb el drama.

Representada fa vint anys per Carulla i Peña

No és la primera vegada que La reina de la bellesa de Leenane s’estrena a Barcelona. Fa 21 anys, dirigida per Mario Gas va convertir-se en un dels grans èxits de la temporada omplint durant més d’un any la platea de la Sala Villarroel.L’elenc estava format per Montserrat Carulla,Vicky Peña, Àlex Casanovas i Jacob Torres. Les dues actrius, el director i l’escenògraf, Jon Berrondo, van ser guardonats als Premis Butaca i als Premis Max.

Un autor de moda a Barcelona

La reina de la bellesa de Leenane és un drama rural amb moments còmics que McDonagh va escriure en una setmana quan tenia 26 anys. L’òpera prima de l’autor forma part de la seva primera trilogia titulada The Leenane Trilogy, que inclou La Calavera de Connemara i The Lonesome West. De fet, La reina de la bellesa de Leenane no és l’únic text de l’autor que s’ha vist representat a Barcelona. La Calavera de Connemara va estar programada la temporada passada a la Sala Villarroel. Oriol Pla, un dels actors de repartiment, va ser guardonat amb un premi Butaca per la seva interpretació en aquest muntatge.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Read more

La cultura barcelonina es preocupa per la situació dels refugiats

Emma Santanach (@emmasantanach)

 El centre cívic Convent de Sant Agustí va inaugurar ahir a la tarda una exposició fotogràfica que mostra la vida quotidiana d’un camp de refugiats a Cherso, Grècia. L’exposició es titula Porta oberta, frontera tancada, i forma part de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra en col·laboració amb Open Cultural Center. Situada al vestíbul del Convent, està oberta al públic des del 5 de desembre fins al 12 de gener. L’acte d’obertura es va celebrar ahir a les 19.30 h.
pano
L’objectiu de les fotografies és il·lustrar la realitat del camp per als refugiats que hi viuen. Per tal d’aconseguir-ho, les imatges s’ordenen en diferents apartats encapçalats per cartells explicatius, de manera que cada un d’ells dóna a conèixer un aspecte concret de la vida al camp. Per exemple, trobem seccions com ara «L’escola«, on s’explica que els refugiats han aconseguit crear una rutina escolar, malgrat que els professors canvien amb freqüència. Per la seva banda, «L’espera» reflecteix la indignació de moltes famílies, que no comprenen per què no se’ls dóna l’oportunitat de formar part de la societat europea. Un altre exemple és la sèrie «Lluitadors«, composta pels retrats de les persones que viuen al campament. I, per últim, les seccions «Interior del camp» i «Exterior del camp» expressen la dualitat que amaga el títol de l’exposició, és a dir, la perspectiva tant rere la tanca com més enllà d’aquesta.
Però el plat fort de l’exposició és un petit llibre que ha editat el voluntariat d’Open Cultural Center juntament amb els infants de Cherso. El llibre conté un pròleg escrit per Màrius Serra i es divideix en quatre parts: «La vida a Síria«, «De Síria a Grècia«, «La vida en un camp de refugiats» i «Futur«. En cadascuna d’elles, nens i nenes d’entre 7 i 14 anys han escrit breument sobre la seva experiència, i les notes van acompanyades d’un dibuix fet per ells mateixos.

Captura de pantalla 2018-12-13 a les 12.38.57

 

Cherso és un camp de refugiats sota el control i la gestió de les autoritats gregues, encara que aquestes prefereixen la terminologia de «camp d’acollida». Una de les finalitats d’aquest tipus de centres és oferir els recursos i la protecció suficients que no tenen, per exemple, els refugiats que malviuen als carrers d’Atenes o al camp d’Idomeni. I és que Grècia ha passat a ser un país de trànsit. L’agència per als refugiats de l’ONU, l’ACNUR, va calcular l’any 2016 que hi havia uns 46.000 migrants a Grècia a l’espera de poder travessar les fronteres. Molts refugiats tenen l’esperança de poder arribar fins a Europa, però l’espera pot allargar-se mesos.
Davant la complicada situació que suposa la gestió d’aquesta crisi, el Convent de Sant Agustí ha volgut fer «un pas endavant» i apropar la realitat d’aquestes famílies als barcelonins i barcelonines. I és que la problemàtica dels refugiats és un tema que cada vegada té més presència al món cultural de Barcelona, fet que demostra la preocupació de la ciutat per la crisi humanitària.
foto exemple
[Fotografies: Emma Santanach]
Read more

La mujer en el videojuego: una lucha por ganar la partida

 

¿Sabrías decir qué tienen en común tus videojuegos favoritos? Seguro que alguna vez te pusiste en la piel de Mario Bros, el fontanero que viajaba por mar, desierto, hielo y lava para derrotar a su archienemigo. Y por si no bastaba con un héroe, podías aspirar a más y formar parte del equipo Bravo (Resident Evil), en el que tan solo cinco hombres luchaban contra cientos de zombies y monstruos a las afueras de Raccoon City. Incluso, hasta los menos aficionados han oído hablar de las aventuras de Link, el héroe de The Legend of Zelda, ese que aparece en todas las camisetas. Aunque queda una pregunta por hacer, ¿dónde están las mujeres?

Rustic-Domestic Mood Board

Zelda, Pacman i Mario Bross son ejemplos de videojuegos en los cuales los personajes femeninos han tenido un papel claramente secundario

Generalmente quedaban relegadas a la princesa que era liberada tras derrotar al último jefe, o a un mero complemento para el consumo masculino. Encontramos ejemplos de ello en juegos como Guilty Gear o Tekken, en los que los personajes femeninos aparecen generalmente hipersexualizados. Algo similar ocurre cuando jugamos al GTA, uno de los videojuegos de acción-aventura en mundo abierto más demandado por los consumidores. Sin embargo, muchos se percatan de la alienación y simplismo en el que se basan sus personajes femeninos, mientras que los masculinos aparecen más desarrollados, y con personalidades más diversas y activas.

certificate

En videojuegos como Tekken, los personajes femeninos estan muy sexualizados. Eso no pasa con los masculinos

Los aficionados a los videojuegos cada vez son más conscientes de esta situación. En Barcelona Games World, escaparate de las últimas novedades de las empresas de la industria y cuya tercera edición ha batido en 2018 sus récords de asistencia, también se debate sobre mujeres y videojuegos. Fernando Porta, uno de los administrativos del evento, atribuye el origen de este estereotipo a que “los videojuegos han sido siempre de hombres y para hombres, por lo que vienen a cumplir sus fantasías”. Una idea, a su parecer, bastante errónea teniendo en cuenta que “parte del público que hoy acude a este tipo de convenciones son mujeres”.

DtaO7OKXcAAsveb.jpg_large

Barcelona Games World 2018

Una de las jugadoras profesionales que acudieron al BGW, que ha preferido mantener su identidad en el anonimato, también denuncia la situación de las jugadoras profesionales. En concreto, considera que uno de los ambientes más hostiles para ellas se encuentra en las comunidades de videojuegos de lucha. “Nadie se espera cuando juego online que soy una chica”, comenta, “hay un ambiente de elitismo masculino en este sector”.

hellblade-senuas-sacrifice-xbox-one-1021x574

Hellblade: Senua’s Sacrifice (2017) es un videojuego de acción y aventura protagonizado por una guerrera de la mitologia nórdica

Ante esta perspectiva, comienzan a existir alternativas que incluyen a mujeres en roles protagonistas. En 2008 se estrenó la primera edición de Mirror’s Edge, con protagonista femenina que distaba bastante de los estándares a los que estamos acostumbrados. Otras apuestas más actuales como Hellblade Senuas Sacrifice o Horizon Hero Dawn (todos ellos para Play Station 4), parecen demostrar que puede alcanzarse el éxito comercial en la industria aun normalizando personajes principales femeninos. Son tiempos para el feminismo, para dejar de estigmatizar el rol femenino convencional. Los videojuegos comienzan a entenderse como cultura, y la cultura que consumimos comienza a adaptarse a lo que ya era inevitable.

Read more

Hisenda tornarà també l’IRPF de les baixes de paternitat

Els pares que hagin gaudit de la baixa de paternitat des del 2014 podran reclamar ara la devolució de l’IRPF que se’ls va cobrar. Encara que el govern espanyol ja va anunciar el passat mes d’octubre que les mares podrien demanar aquesta devolució, ara s’ha decidit que ho podran fer ambdós progenitors.

La ministra d’Hisenda María Jesús Montero ha anunciat aquest dijous que, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem, Hisenda va cobrar l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de les baixes de maternitat, tot i ser una prestació que n’havia d’estar exempta. Encara que la sentència només es referia a les baixes de maternitat, Montero ha afirmat que també van cobrar-se irregularment de les paternitat i que, per tant, els pares també podran demanar que se’ls retornin els diners.

economia

Només les devolucions de maternitat es van xifrar entre 1.100 i 1.200 milions d’euros. Ara, se li hauran de sumar les d’aproximadament 938.584 pares que són els que, segons les dades de la Seguretat Social, es podran beneficiar d’aquest retorn. Aquest tipus de prestacions són, tant en les mares com en els pares, equivalents a la totalitat del salari. En tot cas, la retenció a retornar pels permisos de paternitat és molt inferior als de maternitat, a conseqüència de la diferència en la durada de la baixa. Fins a aquest any, el permís de paternitat era de només quinze dies i ara s’ha ampliat fins a cinc setmanes.

Ara, només queda saber quin serà el procediment que es durà a terme per fer efectives les devolucions. La ministra d’Hisenda ha assegurat que encara estan ultimant la fórmula per fer-ho, però que confia en què la setmana que ve ja es puguin fer públics els passos que hauran de seguir les mares i pares.

sabata petits

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies